8 de novembre de 2026, diumenge XXXII

DIUMENGE XXXII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A

Lectures de la missa

Lectura primera Sa 6,12-16

Troben la saviesa tots els qui la busquen

Lectura del llibre de la Saviesa

La saviesa és resplandent i no s'apaga mai. Els qui l'estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la busquen: ella mateixa es fa conéixer als qui la desitgen. Qui matina per a eixir a buscar-la, no s'haurà de cansar: la trobarà assentada a la porta de casa. Sentir passió per ella ja és tindre l'enteniment madur, i si, per a trobar-la, hi ha qui passa nits en vetla, prompte perd el desfici, perquè ella ronda sempre buscant els qui se la mereixen; generosament se'ls apareix pels camins i els ix al pas en tot allò que es proposen.

Salm responsorial 62,2.3-4.5.6.7-8 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,

vos busque des de l'alba.

Tinc set de vós,

com carn que desitja,

en terra seca i àrida.

R. La meua ànima té set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari

per a vore-vos gloriós i poderós.

El vostre amor val més que la vida;

per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida

i alçaré les mans en nom vostre

Assaciat com d'ambrosia i nèctar,

vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Quan des del llit vos recorde,

passe les nits pensant en vós,

perquè vós m'heu ajudat,

i soc feliç a l'ombra de les vostres ales. R.

Lectura segona 1Te 4,13-18

Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort amb ell

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans,

No volem que ignoreu la sort dels qui moren: no voldríem que vos entristíreu, com fan estos altres que no tenen esperança. Ja que, si creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu, per mitjà de Jesús, s'endurà amb ell els qui han mort.

D'acord amb la paraula del Senyor, vos diem que nosaltres, si encara quedem amb vida quan arribarà el Senyor, no passarem davant dels qui hauran mort, perquè el Senyor en persona, a una orde, al crit d'un arcàngel, al toc de la trompeta de Déu, baixarà del cel; els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; després, els qui d'entre nosaltres quedem en vida, serem enduts juntament amb ells en els núvols, a l'encontre del Senyor en l'aire, i així estarem sempre amb el Senyor.

Consoleu-vos, per tant, mútuament amb estes paraules.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,

que el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu.

Evangeli Mt 25,1-13

¡Ja ve el nóvio, eixiu al seu encontre!

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va contar als deixebles esta paràbola: 

«El Regne del cel es pareixerà a deu donzelles, cinc d’elles insensates i cinc prudents, que eixiren amb cresols a l'encontre del nóvio. Les insensates no portaven oli per als cresols, però cada una de les prudents en portava en una oliera. Com que el nóvio tardava, els vingué son, i totes s'adormiren. 

Ja era mitjanit quan es va sentir un clam: “¡Ja ve el nóvio, eixiu al seu encontre!”. Es despertaren totes i començaren a preparar els cresols. Les insensates digueren a les prudents: “Doneu-nos oli del vostre, que els nostres cresols no s'encenen”. Però les prudents els respongueren: “No, perquè no n'hi haurà prou per a totes; val més que aneu a comprar-vos-en als que en venen”.

Mentres anaven a comprar-ne, va arribar el nóvio, i les que estaven a punt entraren amb ell al convit de bodes; i tancaren la porta. Més tard arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els va respondre: “Vos dic de veres que no vos conec. Vetleu, per tant, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora”». 

 

A. L'espòs representa a Crist en el seu paper de jutge quan vinga al final dels temps. El Regne del Cel serà una casa oberta per a que qui el reconega puga entrar per a estar amb ell, i qui no, es quedarà en la seua foscor. Només qui ama resistix l'espera, disposa el seu cos i esperit per a allò que de veritat val la pena i es manté en el temps. L'oli que resistix el pas del temps és l'amor convertit en saviesa diària que sap esperar l'autèntic, i espera un encontre lluminós amb el Senyor que ens permeta reconéixer-lo i ser reconeguts. L'Església és la casa de l'oli, i ella m'ajuda a omplir el meu llum d'oli, perquè quan arribe l'espòs jo puga entrar a l'Església del cel. Procurem tindre sempre amb nosaltres l'oli de la vida eterna.

B. La paràbola ens convida a la vigilància i a la perseverança. La vida cristiana és una carrera de fons, i el camí és llarg i no exempt de dificultats. No obstant això, ens anima la meta, que és el mateix Crist, i viure al seu costat per sempre. Hem de desitjar ser com les donzelles prudents, és a dir, desitjar trobar-nos amb Jesús, i estar preparats i disposats per a la gran festa del cel. Jesús se'ns presenta ja, en este món, en cada persona i en cada esdeveniment. És un avanç del nostre encontre definitiu amb ell. Hem de demanar al Senyor que ens faça sensibles a la seua presència i ens concedixca una caritat ardent que alimente la flama encesa de la nostra fe. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Prudents i insensates (comentari de laparaula.com)
• Missa d'À Punt (2026): Els cresols encesos.
• Missa d'À Punt (2023): Vós em manteniu el cresol encés (Maria Alavedra).

DIA DE L'ESGLÉSIA DIOCESANA

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dia de l'Església diocesana: comunió i solidaritat (2026, novembre 4)

* * * * *

Aniversari de la mort del valencià Jesús Pla i Gandia, bisbe de Sigüenza-Guadalajara, servent de Déu (2000)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de novembre

1. Commemoració dels sants màrtirs Simforià, Claudi, Nicòstrat, Càstor i Simplici, que, segons la tradició, eren marbristes a Sírmium, a la regió de Pannònia, actual Croàcia, i per negar-se, en fidelitat al nom de Jesucrist, a esculpir la imatge del déu Esculapi, van ser llançats al riu per orde de l'emperador Dioclecià i coronats per Déu amb la gràcia del martiri. Les seues restes van ser venerades a Roma a la basílica del Mont Celi, sota el títol dels Quatre Coronats. (306)

2. A Tours, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Clar, prevere, deixeble de sant Martí, que al costat del monestir del bisbe va construir una casa, on va congregar a molts germans. (397)

3. A la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Deodat I, papa, que va estimar el seu clero i el seu poble i va brillar excepcionalment per la seua senzillesa i saviesa. (618)

4. A Bremen, a la regió de Saxònia, actual Alemanya, sant Willehad, bisbe, el qual, nascut a Northúmbria i amic d'Alcuí, va propagar l'Evangeli a Frísia i Saxònia després de sant Bonifaci, i, ordenat bisbe, va fundar la seu de Bremen, que va governar sàviament. (789)

5. A Soissons, població de França, mort de sant Godofred, bisbe d'Amiens, que educat en la vida monàstica des dels cinc anys, va patir molt en la seua labor incansable de donar solució a les lluites a la ciutat entre els senyors i els plebeus, així com per la seua dedicació a la reforma del clero i del poble. (1115)

Beat Joan Duns Escot

6. A Colònia, ciutat de Lotaríngia, a Germània, Alemanya actualment, beat Joan Duns Escot, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, oriünd d'Escòcia, va ensenyar les disciplines filosòfiques i teològiques a Canterbury, Oxford, París i, finalment, a Colònia, com a mestre preclar de subtil enginy i fervor admirable. (1308)

• J.M. Bausset: El beat Joan Duns Escot (2015)

7. A Ostra Vetere, a la regió del Picé, ara les Marques, a Itàlia, beata Maria Crucificada (Isabel Maria) Satellico, abadessa de l'Orde de les Clarisses, extraordinària en la contemplació del misteri de la creu i enriquida amb carismes místics. (1745)

8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Josep Nguyên Dình Nghi, Pau Nguyên Ngân, Martí Ta Dúc Thinh, preveres, i Martí Tho i Joan Baptiste Con, llauradors, que en temps de l'emperador Thiêu Tri van ser decapitats per causa de la seua fe cristiana. (1840)

9. Beat Antolí Pablos Villanueva (Soto de Aldovea, Madrid, 1936). Màrtir. Sacerdot profés benedictí del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de l'abadia de Santo Domingo de Silos.