9 d'abril de 2026: Dijous de Pasqua

DIJOUS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que heu unit pobles tan diversos

en la confessió del vostre nom;

feu que, els qui en les fonts baptismals

han nascut a una nova vida,

tinguen una sola fe i una mateixa caritat.

Lectura primera Fets 3,11-26

Vosaltres vau fer morir l'autor de la vida,

però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, com que l'home que Pere i Joan acabaven de curar no se separava d'ells, tot el poble, meravellat, va córrer darrere d'ells cap al pòrtic de Salomó.

Pere es va dirigir al poble amb estes paraules:

«Israelites, ¿per què ens mireu tan estranyats? ¿Vos penseu que és pel nostre propi poder o santedat que hem fet caminar este home? El Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat a Jesús, el seu servent, que vosaltres entregàreu i negàreu davant de Pilat, quan havia decidit deixar-lo lliure. Ell era el Sant, el Just, però vosaltres el negàreu i demanàreu a Pilat l'indult d'un assassí. Vau fer morir l'autor de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; i nosaltres en som testimonis. I per la fe en el seu nom, Jesús ha redreçat este home que teniu davant i que tots coneixeu; sí, esta fe l'ha curat, tal com vosaltres heu pogut presenciar.

Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu, però d'esta manera Déu ha complit allò que havia anunciat per boca dels profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, per tant, penediu-vos i convertiu-vos si voleu que s'esborren els vostres pecats. D'esta manera el Senyor farà vindre el temps de la consolació i enviarà el Messies Jesús, que vos està destinat i que està en el cel fins que arribe la restauració universal que Déu va anunciar per boca dels seus sants profetes. 

Moisés ja va dir: "El Senyor, el vostre Déu, farà que s'alce d'entre els vostres germans un profeta com jo. Escolteu tot el que vos dirà. Els qui no l'escolten deixaran de formar part del poble". I tots els profetes que parlaren des del temps de Samuel fins ara també anunciaren estos dies.

Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va establir amb els vostres pares quan va dir a Abraham: "La teua descendència beneirà totes les famílies de la terra". A vosaltres, els primers, Déu, ara que ha ressuscitat el seu servent, vos l'ha enviat per a beneir-vos si cada u s'aparta de les seues maldats».

Salm responsorial 8,2a i 5.6-7.8-9 (R.: 2ab)

Senyor, sobirà nostre,

¿què és l'home, per a que vos en recordeu?,

¿què és un mortal,

per a que el tingueu present?

R. Senyor, sobirà nostre,

¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!

O bé:

Al·leluia.

L'heu fet un poc inferior als àngels

l'heu coronat de glòria i de prestigi,

l'heu fet rei de les coses creades,

tot ho heu sotmés als seus peus. R.

Ramats de bous i ovelles,

també els animals salvatges,

les aus del cel i els peixos de la mar,

que fan camins per la mar. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,35-48

D'esta manera està escrit:

El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els deixebles contaven allò que els havia passat pel camí, i com havien reconegut a Jesús quan va partir el pa. Mentres parlaven d'açò, Jesús es va presentar enmig d'ells i els va saludar: «La pau siga amb vosaltres». Ells, espantats i atemorits, pensaven que veen un esperit. Jesús els va dir: «¿Per què vos alarmeu? ¿Per què vos venen al cor estos dubtes? Mireu-me les mans i els peus: soc jo en persona. Toqueu-me i mireu bé, que un esperit no té carn i ossos, com veeu que jo tinc». I mentres deia açò, els mostrava les mans i els peus.

Veent-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-s'ho, els va dir: «¿No teniu ací res per a menjar?» Ells li oferiren un tros de peix a la brasa, i se'l va menjar davant d'ells. Després els va dir: «Quan encara estava entre vosaltres, vos deia que s'havia de complir tot allò que està escrit sobre mi en el llibre de la Llei de Moisés, i en els dels Profetes i dels Salms». A l'instant els va obrir els ulls a fi que comprengueren el sentit de les Escriptures, i va afegir: «D'esta manera està escrit: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia, i calia proclamar en nom d'ell la conversió i el perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. Vosaltres sou testimonis de tot açò». 

 

* * * * *

Un 9 d’abril de 1945 va morir el pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer. Sant Joan Pau II: Audiència general (14 de novembre de 2001), el va citar:

Es diu que el gran filòsof i científic Blaise Pascal recitava diàriament este Salm [118], que és el més llarg de tots, mentres que el teòleg Dietrich Bonhoeffer, assassinat pels nazis en 1945, el transformava en pregària viva i actual escrivint: "Indubtablement el salm 118 és difícil per la seua extensió i monotonia, però hem de seguir precisament paraula rere paraula, frase rere frase, amb molta lentitud i paciència. Descobrirem llavors que les aparents repeticions són en realitat aspectes nous d'una mateixa i única realitat: l'amor a la Paraula de Déu. Així com este amor no pot acabar mai, així tampoc acaben les paraules que el confessen. Poden acompanyar-nos durant tota la nostra vida, i en la seua senzillesa es transformen en pregària per al xiquet, l'home i l'ancià" (Resar els Salms amb Crist, Brescia 1978, p. 48).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 d'abril

1. A Alexandria, a Egipte, sant Màxim, bisbe, que, sent prevere, va compartir l'exili i la confessió de la fe amb el bisbe sant Dionís, al qual després va succeir. (282)

2. A la mateixa ciutat d'Alexandria d'Egipte, sant Edesi, màrtir, germà de sant Apià, que en temps de l'emperador Maximí va retraure obertament al jutge haver entregat als lleons les vèrgens consagrades a Déu, i per esta causa va ser detingut pels soldats, torturat i, finalment, per perseverar en Crist el Senyor, llançat a la mar. (306)

3. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actualment Croàcia, sant Demetri, màrtir, molt venerat en tot l'Orient i, especialment, a la ciutat de Tessalònica. (s. III/IV)

4. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Eupsiqui, màrtir, que sota l'emperador Julià l'Apòstata, per haver destruït el temple de la deessa Fortuna, va patir el martiri. (c. 362)

5. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Libori, bisbe. (s. IV)

6. A Diyarbakir, lloc de Mesopotàmia, actual Iraq, sant Acaci, bisbe, que per a redimir uns perses captius i sotmesos a cruels tortures, va persuadir el clero i va arribar a vendre als romans els vasos sagrats de l'Església. (s. V)

7. A Castroloco, a Nèustria, hui Mons, a Bèlgica, santa Valdetrudis, que va ser germana de santa Aldegunda, esposa de sant Vicent Madelgari i mare de quatre sants, i, a semblança del seu marit, es va oferir a Déu i va rebre l'hàbit monàstic al cenobi fundat per ella mateixa. (688)

8. A l'abadia de Jumièges, també a Nèustria, sant Hug, bisbe de Rouen, el qual va governar alhora el cenobi de Fontenelle i les esglésies de París i Bayeux, i finalment, després de renunciar a estos càrrecs, va estar al capdavant del monestir de Jumièges. (730)

9. Al lloc anomenat San Vicente, prop de Briviesca, a la regió de Castella, santa Casilda, verge, que, nascuda en la religió mahometana, va ajudar amb misericòrdia els cristians detinguts en la presó, i després, ja cristiana, va viure com a eremita. (1075)

10. A Aurèlh [Aureil], a la regió de Llemotges, a França, sant Gauqueri [o Galteri o Gualter], canonge regular, que, per al clero, va ser exemple de vida en comú i de zel per les ànimes. (1140)

11. Prop de la muntanya Senària, a Toscana, regió d'Itàlia, beat Ubald de Sansepolcro, prevere de l'Orde de Servents de Maria, que va passar de la milícia terrestre al servici de Maria, per obra de sant Felip Benizi. (1315)

12. A Tana, a l'Índia occidental, beat Tomàs de Tolentino, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que havent viatjat fins a l'imperi xinés per a anunciar l'Evangeli, en dirigir-se després cap al territori dels tàrtars i dels hindús va coronar la seua missió amb un gloriós martiri. (1321)

13. A Bricairàs [Bricherasio], prop de Pinerolo, a la regió italiana del Piemont, beat Antoni Pavoni, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en eixir de l'església, després d'haver predicat contra l'heretgia, va ser feroçment apunyalat. (1374)

14. Beata Margarida Rutan (1736- Dax, França 1794). Verge i màrtir, germana de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, superiora de la comunitat a l'hospital de Dax, morta en la guillotina, durant la Revolució Francesa, per mantindre la confessió de Crist.

15. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beata Celestina Faron, verge de la Congregació de les Xicotetes Serventes de Maria Immaculada i màrtir, la qual, en ser ocupada militarment Polònia en temps de guerra, per mantindre la fe de Crist va ser deportada a este lloc, on, esgotada per les privacions, va aconseguir la gloriosa corona. (1944)