8 d'abril de 2026: Dimecres de Pasqua

DIMECRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, cada any ens ompliu d’alegria,

en la solemnitat de la resurrecció del Senyor;

feu que, així com celebrem ara estes festes,

pugam també celebrar-les en el goig etern.

Lectura primera Fets 3,1-10

Et done el que tinc: ¡En el nom de Jesús, alça't i camina!

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere i Joan pujaven al temple a mitja vesprada per a resar. En aquell moment portaven un invàlid de naiximent, que deixaven cada dia al costat de l'anomenada Porta Bonica, per a demanar almoina als qui entraven en el temple. 

L'home va vore que Pere i Joan anaven a entrar i els va demanar alguna moneda. Pere, amb Joan, va fixar els ulls en ell i li va dir: «Mira'ns». L'home els va mirar, esperant que li donarien alguna cosa, i Pere li va dir: «No porte ni plata ni or, però et done el que tinc: ¡En el nom de Jesucrist, el Natzaré, alça't i camina!» Pere li va agarrar la mà dreta i el va alçar. A l'instant els peus i els garrons se li enfortiren, es posà dret d'un bot, i caminava, i entrà amb ells en el temple caminant i saltant i alabant a Déu.

Tot el poble el va vore com caminava i alabava a Déu, i sabien que era l'home que demanava almoina vora la Porta Bonica del temple. Tots es quedaren admirats i sorpresos per això que li havia passat.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 3b)

Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,

proclameu entre els pobles les seues gestes.

Canteu-li al so de les cítares,

mediteu tots els seus prodigis.

R. Alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,

alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

Busqueu el Senyor i el seu poder,

busqueu sempre la seua presència. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit,

ell, el Senyor, és el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,

la promesa feta per a mil generacions,

l'aliança pactada amb Abraham,

el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poblet anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents. Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix va arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls no eren capaços de reconéixer-lo..

Ell els va preguntar: «¿De què aneu discutint pel camí?» Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, de nom Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?» Els va preguntar: «I què és?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que el condemnaren a mort i el crucificaren. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han tornat contant que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell no l'han vist».

Ell els va dir: «¡Si que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?»

I, començant pels llibres de Moisés i passant per tots els profetes, els va exposar tots els llocs de l'Escriptura que es referien a ell.

Mentrestant, s'acostaven al poblet a on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que ja ens cremava el cor per dins mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?» 

S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Allí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que els van dir: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaren allò que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan va partir el pa. 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'abril

1. Commemoració de sant Àgab, profeta, que, segons testifiquen els Fets dels apòstols, mogut per l'Esperit Sant va anunciar una gran fam sobre tota la terra, així com les dificultats que Pau va haver de suportar dels gentils. (s. I)

2. Commemoració dels sants Herodió, Asíncrit i Flegont, als quals l'apòstol sant Pau saluda en la Carta als romans. (s. I)

Sant Dionís de Corint

3. Commemoració de sant Dionís, bisbe de Corint, a l'actual Grècia, qui, dotat d'admirable coneiximent de la paraula de Déu, no sols va ensenyar amb la predicació als fidels de la seua ciutat, sinó també als bisbes d'altres ciutats i províncies mitjançant les seues cartes. (180)

4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Timoteu, Diògenes, Macari i Màxim, màrtirs. (s. inc.)

5. A Alexandria d'Egipte, sant Dionís, bisbe, home de gran erudició, que, insigne per haver confessat la seua fe moltes vegades i admirable per la diversitat de sofriments i turments patits, va descansar ja ancià, mantenint sempre la fe, en temps dels emperadors Valerià i Galié. (c. 265)

6. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Amanci, bisbe, que va ser el tercer en la càtedra d'esta Església i va fundar la basílica dels Apòstols. (449)

7. A Orvieto, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Clement d'Osimo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va dirigir i va promoure l'Orde amb gran eficàcia i va adaptar sàviament les seues lleis. (1291)

8. A Alcalá de Henares, a Espanya, beat Julià de Sant Agustí, religiós de l'Orde de Germans Menors Descalços, que pres per boig a causa de la seua exagerada penitència, i diverses vegades rebutjat de la vida religiosa, va predicar a Crist més amb l'exemple de la seua virtut que amb la paraula. (1606)

9. A Namur, al costat del riu Mosa, a Brabant, a l'actual França, santa Júlia Billiart, verge, que, per a assegurar l'educació de les jóvens, va fundar la Congregació de Germanes de la Mare de Déu i va propagar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. (1816)

10. A Alassio, prop d'Albenga, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beat August Czartoryski, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, la salut malaltissa del qual no li va impedir caminar segons la crida de Déu i mostrar eximis exemples de santedat. (1893)

11. Al convent de Belmonte, prop de Conca, a Espanya, beat Doménec del Santíssim Sagrament Iturrate, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que va treballar amb totes les seues forces per la salvació de les ànimes i a magnificar la glòria de la Trinitat. (1927)