24 de maig de 2026, diumenge: Pentecosta

Missa de la vigília


DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar



Dia de Pentecosta, en el qual acaben els sagrats cinquanta dies de la Pasqua i es commemoren, juntament amb l'efusió de l'Esperit Sant damunt dels deixebles a Jerusalem, els orígens de l'Església i l'inici de la missió apostòlica en totes les tribus, llengües, pobles i nacions (elog. del Martirologi Romà).


MISSA DEL DIA / Cicle A

Oració col·lecta

Oh Déu, vós, 
per mitjà del misteri que hui celebrem,
santifiqueu tota l’Església,
enmig dels pobles i nacions.
Escampeu damunt de tota la terra
els dons de l’Esperit Sant
i repetiu en els cors dels qui creuen en vós
allò que la vostra bondat divina
va obrar als mateixos inicis
de la predicació de l’Evangeli.

Lectura primera Fets 2,1-11

Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar

Lectura dels Fets dels Apòstols

Durant la celebració de la festa de Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de repent, va vindre del cel una remor com si es girara un vent impetuós, que va omplir tota la casa on estaven; i se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es repartiren i es posaren damunt de cada u d'ells; i tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia parlar.
Hi havien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha baix del cel; i quan es va sentir aquella remor, la gent hi va acudir i va quedar desconcertada, perquè cada u els sentia parlar en la seua pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «¿No són galileus, tots eixos que parlen? Per tant, ¿com és que cada u de nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i d'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia, tocant Cirene; hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots els sentim proclamar les grans obres de Déu en les nostres llengües».

Salm responsorial 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)

Beneïx el Senyor, ànima meua.
Senyor, Déu meu, ¡que gran que sou!.
Que variades que són, Senyor, les vostres obres,
la terra està plena de les vostres criatures.

R. Envieu el vostre alé, Senyor,
i renoveu la vida damunt de la terra.

O bé:

Al·leluia.

Si els retireu l'alé, expiren
i tornen a la pols d'on van eixir.
Quan envieu el vostre alé, renaix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre.
Que s'alegre el Senyor de la seua obra,
que li siga agradable el meu poema,
i jo m'alegraré en el Senyor. R.

Lectura segona 1C 12,3b-7,12-13

Tots nosaltres hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,
Ningú pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l'Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribuïx és u. Són diversos els servicis, però és u el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però Déu és el mateix, que ho obra tot en tots. A cada u li és donada la manifestació de l'Esperit en bé de tots.
Perquè Crist és com el cos humà: és u, encara que tinga molts membres, ja que tots els membres, encara que en siguen molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem begut d'un sol Esperit.

Seqüència

        Veni, Sancte Spiritus

Al·leluia

Vingueu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 20,19-23

Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo. Rebeu l'Esperit Sant

 Lectura  de l'evangeli segons sant Joan

Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir «Pau a vosaltres», i a continuació, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir «Pau a vosaltres», i va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». En acabant, va bufar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts».
 
A. El temps de Pasqua culmina amb l'enviament de l'Esperit Sant que ve damunt de Maria i dels apòstols en el cenacle, i d'esta manera la festa jueva de Pentecosta es convertix en la festa de la nova aliança de Déu amb el seu poble, no escrita en pedres sinó en els cors per l'Esperit Sant. Va ser una experiència de foc i de vent, un foc d'amor i un vent de fortalea i missió. Els batejats en Jesús formem un sol cos espiritual, i sabem que Jesús no ens deixa sols, sinó que ens envia sempre l'Esperit Sant, font de pau i d'alegria, on podem trobar el perdó i la gràcia.

B. En Pentecosta, cinquanta dies després de la Pasqua, celebraven els israelites l'Aliança del Sinaí, escrita en les taules de pedra que Déu va entregar a Moisés, i per la qual van ser constituïts en poble de Déu. Estant reunits tots els deixebles aquell dia, als cinquanta de la resurrecció de Crist, va vindre sobre ells l'Esperit Sant, la llei de la Nova Aliança, escrita no ja en taules de pedra sinó en el cor de cada creient. En este dia van començar a ser el nou poble de Déu, l'Església, obert a totes i a tots com s'expressa en el do de llengües que van rebre (cf. primera lectura i prefaci). Ja abans, Jesús ressuscitat havia donat l'Esperit Sant als apòstols perquè pogueren perdonar els pecats. L'Esperit continua venint a nosaltres pel baptisme i ens unix així a tots formant un sol cos en Crist.

C. El do de l'Esperit és el mateix amor de Déu infós en el cor dels fidels. Per això se'l representa com a foc, ja que crema tota traça de pecat del cor humà. La primera acció de l'Esperit és obrar la salvació en cada u de nosaltres gràcies al perdó dels pecats i la reconciliació amb el Pare.
També és foc que dona llum i vida al cristià: llum per a conéixer millor a Déu i obrar la vida nova del deixeble de Crist; vida per a reproduir en nosaltres la mateixa existència del Senyor que el mateix Esperit plasma en nosaltres. (Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València).

Oració sobre les ofrenes

Feu, Senyor, que l’Esperit Sant 
ens descobrixca abundosament
el sentit amagat d’este sacrifici
i ens revele tota la veritat
segons la promesa del vostre Fill.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació, 
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
vos donem gràcies.

Perquè vós,
per a donar plenitud al misteri pasqual,
heu enviat hui l’Esperit Sant
als qui havíeu concedit ser els vostres fills
per la unió amb el vostre Fill únic,
el mateix Esperit que, en nàixer l’Església,
va donar a tots els pobles el coneiximent de Déu
i va unir totes les llengües
en la confessió d’una mateixa fe.

Per això,
ple de la gran alegria de la Pasqua,
d’un cap a l’altre de la terra
tot el món exulta;
i també els àngels i els arcàngels
i tots els cors celestials
canten l’himne de la vostra glòria, dient:

Oració després de la comunió

Oh Déu,
vós que heu alimentat la vostra Església
amb els dons eucarístics,
conserveu-nos la gràcia que per ells hem rebut, 
a fi que el foc de l’Esperit Sant
es mantinga viu en nosaltres,
i l'aliment espiritual
ens siga profitós per a l’eterna salvació.

  • Missa d'À Punt: Pentecosta (Ignacio Iglesias, SJ)

    Acaba el Temps Pasqual

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

* * * * *
Maria Auxiliadora

Benaurada Maria, Auxiliadora dels cristians. (enguany se celebra demà)

El títol de "Maria, auxili dels cristians" forma part de les lletanies de Maria. Se li ha dedicat una parròquia a Alacant, a Algoda-Matola, a Borriana, a València i a Algemesí. En esta última se celebra missa en valencià cada dia de l'any.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de maig

1. Commemoració de sant Manahen, que, germà de llet del tetrarca Herodes, va ser doctor i profeta en l'Església d'Antioquia de Síria, hui a Turquia, sota la gràcia del Nou Testament. (s. I)

2. També commemoració de la beata Joana, esposa de Cusa, procurador d'Herodes, que juntament amb altres dones servia Jesús i els apòstols amb els seus recursos, i en el dia de la Resurrecció del Senyor va trobar remoguda la llosa del sepulcre i el va anunciar als deixebles. (s. I)

3. A Listra, lloc de Licaònia, actual Turquia, sant Zoel, màrtir. (s. II/III)

4. A Trieste, a Ístria, actualment Itàlia, sant Sèrvul, màrtir. (s. inc.)

5. A Nantes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants germans Donacià i Rogacià, màrtirs, sobre els quals es narra que el primer havia rebut el baptisme i l'altre encara era catecumen, però en el combat final, besant el seu germà, Donacià va pregar a Déu perquè el que encara no havia pogut ser llavat pel baptisme sagrat meresquera ser eixugat en el corrent de la seua pròpia sang. (c. 304)

6. Commemoració de trenta-huit sants màrtirs, que, segons la tradició, van ser decapitats a Filipòpolis, a Tràcia, hui Plovdiv, a l'actual Bulgària, en temps de Dioclecià i Maximià. (c. 304)

7. Al monestir de Lerins, a la regió hui francesa de Provença, sant Vicent, prevere i monjo, que va ser molt cèlebre per la seua doctrina cristiana i santedat de vida, i es va obstinar amb intrepidesa en el progrés dels creients en la fe. (c. 450)

8. A la muntanya Admirable, a Síria, sant Simeó Estilita el Jove, prevere i anacoreta, que va viure dalt d'una columna en comunicació íntima amb Crist, va escriure diversos tractats d'ascètica i va ser dotat de grans carismes. (592)

9. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Felip, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, el qual, per a mortificar més durament la seua carn, portava cenyida una armadura de ferro. (1306)

10. Al Marroc, beat Joan de Prado, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va ser enviat a Àfrica per a prestar auxili espiritual als cristians reduïts a esclavitud en els regnes sarraïns, però, havent sigut capturat, va confessar valentament la fe de Crist davant del sobirà musulmà Mulay al-Walid, i per mandat seu va consumar el martiri pel foc. (1631)

11. A Seül, a Corea, sants màrtirs Agustí Yi Kwang-hon, a la casa dels quals es llegien les Sagrades Escriptures; Àgueda Kim A-gi, mare de família, que va rebre el baptisme en la presó; i set companys*, tots ells decapitats per la seua fe en Crist. (1839)

*Els noms són els següents: sant Damià Nam Myong-hyog, catequista; Magdalena Kim O-bi, Bàrbara Han A-gi, Anna Pak A-gi, Àgueda Yi So-sa, Llúcia Pak Hui-sun i Pere Kwon Tu-gin.

12. A la ciutat de Saint-Hyacinthe, al Canadà, beat Lluís Ceferí Moreau, bisbe, que en les diverses activitats del ministeri pastoral s'exhortava sempre a si mateix a sentir-se ardentment unit amb l'Església. (1901)

at
Labels: , , , , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

entrada destacada

24 de maig de 2026, diumenge: Pentecosta

Missa de la vigília DIUMENGE DE PENTECOSTA Solemnitat Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar Dia de Pentecosta, en el qual ...

entrades populars