7 de juny de 2026, diumenge: Corpus Christi

SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST

Cicle A

Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Queda't amb nosaltres, Senyor (2026).
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Solemnitat de Corpus Christi (2025, juny 15)

Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que en la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoni de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

• Adoro te devote.
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2017)
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2015)
• J.M. Bausset: 750 anys del Corpus (2014)
• Eugénic: El capellà de les Roques (1914)
• Paraules del dia: murta; processó, moma, corpus (AVL)

Lectures de la solemnitat

Lectura primera Dt 8,2-3.14b-16a

 

T'alimentava amb el mannà, que ni tu ni els teus pares coneixíeu 

 

Lectura del llibre del Deuteronomi 

 

Moisés digué al poble: «Recorda't del camí que el Senyor t'ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys per a afligir-te, per a provar-te, per a conéixer els sentiments del teu cor i vore si observaries o no els seus manaments. T'afligí fent-te passar fam, però després t'alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, per a que aprengueres que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca del Senyor. 

Recorda't del Senyor, el teu Déu, que et va fer eixir del país d'Egipte, la terra on eres esclau; que t'ha fet passar per eixe desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d'alacrans, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer nàixer aigua d'una roca dura, i t'alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien».

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)

 

Glorifica el Senyor, Jerusalem,

alaba el teu Déu, Sió

que assegura les teues portes

i beneïx dins de tu els teus fills.

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

O bé: 

 

Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori

i t'assacia amb la flor del blat.

Envia órdens a la terra,

la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,

als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.

No ha obrat així amb cap altre poble,

no els ha fet saber les seues decisions. R.

Lectura segona 1C 10,16-17 

 

El pa és u. Per això, tots nosaltres,

encara que siguem molts, formem un sol cos 

 

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 

 

Germans, la copa de la benedicció que beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? El pa és u. Per això, tots nosaltres, encara que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

Al·leluia Jo 6,51

 

Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;

qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Jo 6,51-58

 

La meua carn és un verdader menjar,

i la meua sang és una verdadera beguda 

 

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot donar-nos eixe la seua carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Vos ho dic de veres: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meua carn i beu la meua sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré l'últim dia. 

La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el que em menge a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa que ha baixat del cel, no és com el que van menjar els vostres pares. Ells moriren, però el que menja este pa viurà per sempre». 

 

A. El mannà va ser un aliment providencial en temps de desert i de prova, un aliment de vida en un context de perill de mort. Aquell aliment providencial que va alimentar a un poble i li va fer entendre que no sols de pa vivia, es va convertir en l'aliment que és Jesús per a la seua Església. Un aliment que ens unix en un sol cos, amb Jesús el nostre cap, a fi que tots mengem el mateix pa, i així és per a nosaltres un aliment que ens fa experimentar constantment el fruit de la seua redempció i que ens portarà a la vida eterna. Amb esta festa fem memòria agraïda d'esta presència de Jesús ressuscitat enmig de nosaltres. Quan vivim això, som conscients de la dignitat de tota persona humana i, per això, procurem no passar de llarg davant dels qui patixen.

B. Hui l'Església fa memòria agraïda pel do de l'Eucaristia i es prostra davant de la presència real de l'Eucaristia i l'adora amb fe. Déu va alimentar amb el mannà al poble hebreu mentres peregrinava pel desert (1 lect). El mannà prefigura el pa baixat del cel. Qui menja d'este pa viu per sempre. Crist no sols proposa un missatge sinó que es dona a si mateix en aliment per a la vida eterna (Ev). El pa és un i així nosaltres, encara que som molts, formem un sol cos, perquè tots mengem del mateix Pa (2 lect).

C. La festa del Cos i la Sang del Senyor és una invitació a posar la nostra mirada en el sagrament de l'altar i fer més profunda la nostra acció de gràcies a Déu per haver-nos regalat la presència permanent de Jesús a través d'este sagrament. Cada vegada que celebrem la missa fem present a Crist enmig de l'Església i el món, i l'oferim al Pare unint-nos a ell en el sacrifici. Així, rendim el verdader culte a Déu i disposem les nostres vides per a entregar-nos cada dia més a Ell i als altres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.

Tres minuts amb les lectures del diumenge (Francesc Aracil)

Missa d'À Punt (2026): Diví Redemptor (Joan XXIII). + Visita del papa Lleó XIV

Missa d'À Punt: Cos i Sang (Oracions d'intempèrie)

Dia de la Caritat

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de juny

1. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Colman, bisbe i abat del monestir de Dromore, fundat per ell mateix, que és recordat a la regió de Down per la seua propagació de la fe de Crist. (s. VI)

2. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Pere, prevere, Valabons, diaca, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies, monjos, degollats tots ells per la seua fe en Crist durant la persecució desencadenada pels musulmans. (851)

3. A Newminster, al territori de Northumberland, a Anglaterra, sant Robert, abat de l'Orde Cistercenc, el qual, amant de la pobresa i de la vida d'oració, juntament amb dotze monjos va instaurar este cenobi, que al seu torn va ser origen d'altres tres comunitats de monjos. (1157)

4. A Anvers, ciutat de Brabant, a la Bèlgica actual, beata Anna de Sant Bertomeu, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, la qual, deixebla de santa Teresa de Jesús i dotada de gràcies místiques, va difondre i va consolidar el seu Orde a França. (1626)

5. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, trànsit de sant Antoni Maria Gianelli, bisbe de Bobbio, fundador de la Congregació de Filles de Maria Santíssima de l'Hort, que es va distingir per la seua atenció als pobres i a la salvació de les ànimes i que, amb el seu exemple i dedicació, va promoure la santedat entre el clero. (1846)

6. A París, a França, beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge, que per a major glòria de Déu va fundar la Societat Filles de Maria Auxiliadora, de la qual va ser després allunyada, per a passar la resta de la seua vida en profunda humilitat. (1889)

Quan va complir els vint anys, anhelava ardentment fer-se monja carmelita. El seu director espiritual, tanmateix, la va orientar per camins diferents. No contenta amb la idea que li havia inculcat el sacerdot, i portada per l'autèntic Esperit de Déu, va fundar la congregació de Santa Maria de Beguinage que, l'any 1863, es va convertir en la de Maria Auxiliadora, entregada i dedicada a l'educació dels xics i xiques pobres i als malalts. L'Institut va rebre l'aprovació del Papa el 1869.

Però quan una falsa viuda va entrar en la congregació i va fer la professió religiosa, tot va canviar. Era una dona amb molta ambició. Al poc temps la van nomenar superiora general. Des d'este mateix instant, tots els seus esforços es van abocar a desprestigiar la fundadora davant de les altres germanes. I no va aturar-se fins que la va expulsar de la institució.

Finalment, va poder entrar en una casa de París, Nostra Senyora de la Caritat. Va fer la seua professió i va viure-hi feliç durant quinze anys. [font]