14 de juny de 2026, diumenge XI

DIUMENGE XI / Cicle A

Lectura primera Ex 19,2-6a

Mont Sinaí

Sereu el meu regne sacerdotal

i una nació santa

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, els israelites arribaren al desert del Sinaí, i acamparen allí, davant de la muntanya. Moisés va pujar cap a Déu. 

El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: «Parla a la casa de Jacob, comunica açò als israelites: Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, i com vos he portat damunt de les ales igual que una àguila, i vos he conduït fins a mi. Ara, per tant, si escolteu la meua veu i observeu la meua aliança, sereu la meua heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meua: sereu el meu regne sacerdotal i una nació santa».

Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 3c)

Aclameu el Senyor, per tota la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

«¡Que bo és el Senyor!

El seu amor dura per sempre,

és fidel per segles i segles». R.

Lectura segona Rm 5,6-11

Si vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill,

molt més serem salvats gràcies a la seua vida

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, quan encara érem dèbils, en el moment assignat, Crist va morir pels malvats. Certament, és difícil trobar algú disposat a morir per un home just; per una persona bona potser algú s'arriscaria a donar la vida. Ara bé, Déu va demostrar l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors. Però després que ell ens ha fet justs per la sang de Crist, amb molta més raó, gràcies a ell, ens salvarem del castic, Perquè, si vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara, que ja estem reconciliats, serem salvats gràcies a la seua vida. Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motius de gloriar-nos en Déu.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 9,36-10,8

Jesús va convocar els dotze deixebles, i els va enviar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, en vore les multituds de gent, li van fer llàstima, perquè estaven maltractades i desolades, com ovelles sense pastor. I va dir als seus deixebles: 

«La collita és abundant, però els segadors són pocs; per tant, demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats». Per això va convocar els dotze deixebles i els va donar autoritat sobre esperits malignes, per a poder expulsar-los, i també per a curar qualsevol patiment i malaltia. 

Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bertomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar. 

Jesús va enviar estos dotze, i els va fer estes recomanacions: «No vos encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu, més bé, a les ovelles perdudes de la casa d'Israel. Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis». 

 

A. Déu vol fer de la humanitat un sol poble unit en el que és fonamental: la dignitat de ser els seus fills. Per això Jesús sent compassió davant les multituds que estaven maltractades i desolades. Diu «multituds», en plural, perquè són unes quantes. I a estes multituds enviarà Jesús els dotze apòstols. Però abans d'enviar-los, després d'haver-los triat i convocat, els demana que preguen a l'amo dels sembrats, és a dir, que oren a Déu Pare que envie treballadors. L'oració a Déu està abans de la missió, perquè esta missió no dependrà d'ells, sinó que serà obra d'Ell. Jesús ensenya sempre que l'oració constant és anterior, perquè la missió que Jesús encarrega no és una missió humana, en primer lloc, és la missió de Déu entre nosaltres. Este serà el principi i fonament de l'Església.

B. El tema de la llibertat recorre les lectures d'este diumenge. Déu allibera el seu poble de l'esclavitud d'Egipte i fa d'ell la seua propietat personal, «un regne de sacerdots i una nació santa» (1 lect). Això, que era una anticipació, es va realitzar plenament quan Jesucrist va morir per a alliberar-nos de l'esclavitud del pecat i obrir-nos el camí de la salvació (2 lect). Alliberats per Jesucrist, estem cridats a anunciar i comunicar eixa mateixa llibertat gloriosa dels fills de Déu, especialment als qui no coneixen a Crist i caminen com ovelles sense pastor (Ev).

C. El Senyor crida també hui i continua enviant. A cada u dona l'Esperit Sant i confia la missió de testimoniar enmig del món la seua Paraula i la seua presència. A uns, a més, els crida a engendrar nova vida i ser esperança i futur de la humanitat; a uns altres, a ennoblir la terra amb l'esforç del seu treball; a uns altres els crida a ser professionals per a ajudar els altres i fer-los la vida menys difícil; a uns altres, a ser sacerdots i que siguen el canal de l'Esperit pel qual córrega l'aigua salvadora i reguen amb la gràcia el cor de totes les persones; a uns altres els crida a consagrar-se al seu servici per la virginitat i que es dediquen completament al servici dels altres i siguen portadors d'un poc de cel sobre esta terra; a uns altres, a arribar a una edat avançada i que siguen testimonis i memòria del seu amor entre els hòmens. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Missa d'À Punt (2026): Senyor, hui ens recordeu (Joan Zapatero)
• Missa d'À Punt (2023): Partir, en camí (Hélder Câmara)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 14 de juny

1. A Samaria o Sebaste, a Palestina, hui Israel, commemoració de sant Eliseu, que va ser deixeble d'Elies i profeta a Israel des del temps del rei Joram fins als dies de Joàs. Encara que no va deixar oracles escrits, amb els seus miracles va anunciar la salvació que havia d'arribar per a tots els hòmens. (s. IX aC)

• J.M. Bausset: El profeta Eliseu (2015)

2. A Aquileia, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Protus, màrtir. (s. inc.)

3. Prop de Soissons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sants Valeri i Rufí, màrtirs. (s. IV)

4. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sant Fortunat, bisbe. (s. IV)

5. A Viena del Delfinat [Vienne], a Burgúndia, actual França, sant Eteri, bisbe. (s. VI)

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Metodi, bisbe, que, sent monjo es va dirigir a Roma, en el pontificat del papa Pasqual I, per a defendre el culte de les sagrades imatges, i, elevat a l'episcopat, va celebrar solemnement el triomf de la fe ortodoxa. (847)

7. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Anastasi, prevere, Fèlix, monjo, i Digna, verge, que van morir el mateix dia. Anastasi, per confessar la seua fe cristiana davant dels jutges musulmans, va ser decapitat, i amb ell va morir també Fèlix, originari de Getúlia, a Àfrica del Nord, que havia professat la fe catòlica i la vida monàstica a Astúries. Digna, encara jove, per haver représ el jutge per la mort dels dos anteriors, va ser decapitada immediatament. (853)

8. Beata Francesca de Paula de Jesús (1810- Baependi, el Brasil 1895). Laica, filla d'esclaus, òrfena a deu anys, coneguda popularment com Nhà Chica i mare dels pobres, que va dedicar la seua vida al servici dels necessitats.

9. Beat Cosme (Santí) Spessotto Zamuner (1923- San Juan Nonualco, El Salvador 1980). Sacerdot, religiós de l'Orde dels Germans Menors, i rector exemplar de la parròquia de San Juan Nonualco fins al seu martiri i mort per odi a la fe.