6 de novembre de 2022, diumenge XXXII

 Lectures del dia (AVL)

- 2 Mac 7, 1-2. 9-14. El Rei del món ens ressuscitarà per a una vida eterna

- Sal 17 (16), 1.5-6.8b i 15. (R.: 15). Quan em desvetle, vos contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor

- 2 Tes 2, 16 — 3, 5. Que el Senyor vos faça constants en tota classe d'obres i paraules bones

- Lc 20, 27-38. Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Hui, la litúrgia de la Paraula se centra en el final dels temps, la resurrecció dels morts i la vida eterna. Déu ens ha regalat una gran esperança, que no és una altra que la salvació eterna (2 lect.). Eixa esperança és la que ens ajuda a caminar enmig de les dificultats de la vida: saber que un dia vorem a Déu: «Quan em desvetle, vos contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor» (sal. resp.). En l'Ev. Jesús proclama clarament la resurrecció dels morts i afirma que Déu no és Déu de morts, sinó de vius. N'és un exemple el que ens compta la 1 lect. de hui. Els germans Macabeus van suportar amb fortalesa el seu martiri en eixa esperança: «Val més morir a mans dels hòmens quan s’espera que Déu ens ressuscitarà tal com ha promés».

Dia de l'Església Diocesana

• Martín Gelabert: Església (2016)
• Joan B. Almela: Allò que més necessita la nostra diòcesi (2017)
• Martín Gelabert: Amb tu, som una gran família (2017)

Memòries

Beata Pepa d'Algemesí

Sant Pere Poveda i Sant Innocenci de la Immaculada, preveres, i companys, màrtirs.

Beat valencià Pasqual Fortuño i Almela i companys, màrtirs (mem. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).

Beata valenciana Josepa Naval Girbés, d'Algemesí, titular d'un arxiprestat de la Ribera (mem. a la diòcesi de València).

• Beata Josepa Naval (Cercapou)
• Homília de Joan Pau II en la missa de la beatificació (fragment).
• Josepa Naval i Girbés, verge seglar (Parròquia de Sant Jaume Apòstol, d'Algemesí)
• Capella de la Beata Josepa Naval Girbés (Seu de València)
• Pregària a la beata Pepa.
• Xavier Casp: Prègaria a la beata Pepa (1988)
• J.M. Bausset: La beata Pepa Naval (2014)

Martirologi Romà

1. En Toniza, lloc de Numídia, Tunísia en l'actualitat, sant Fèlix, màrtir, del qual va parlar sant Agustí quan, dirigint-se al poble, va dir: «Verdaderament feliç en el nom i en la corona. Perquè va confessar i va ser turmentat; però un altre dia es va trobar en la presó el seu cos exànime». (s. IV)

2. Commemoració de sant Pau, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, el qual, per mantindre la fe de Nicea, els arrians van expulsar moltes vegades de la seua seu, però en retornar-hi sempre de nou, l'emperador Constanci el va relegar, finalment, a Göksun, xicoteta població de Capadòcia, on, segons la tradició, va ser cruelment ofegat per insídies dels arrians. (350)

3. A Rennes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Melani, bisbe, que va passar a l'encontre del Senyor en el lloc anomenat Platz [Brain-sur-Vilaine], a la vora del riu Vilaine, on ell mateix, amb les seues pròpies mans, havia construït una església i congregat monjos per al servici de Déu. (c. 511)

4. Al monestir de Llanilltud Fawr [Llantwit Major] a Càmbria, Gal·les en l'actualitat, que porta el seu nom, sant Iltut, abat, que va fundar un cenobi, on la fama de la seua santedat i exímia doctrina va congregar gran nombre de deixebles. (511)

5. A Noblat, prop de Llemotges, a Aquitània, França actualment, sant Lleonard, ermità. (559)

6. A Jerusalem, sants màrtirs Calinís, Himeri, Teodor, Esteve, Pere, un altre Teodor, Joan, un altre Joan i algun més el nom del qual es desconeix, tots els quals eren soldats a Gaza, i en ser ocupada la ciutat pels sarraïns, van ser empresonats, però, animats pel bisbe sant Sofroni, van confessar a Crist, i van coronar així el seu martiri per decapitació. (638)

7. A Barcelona, sant Sever, bisbe, que, segons la tradició, va obtindre la corona del martiri. (633)

• J.M. Bausset: Sant Sever, bisbe i màrtir (2015)

8. Entre els helvecis, al regne de Burgúndia, a l'actual Suïssa, sant Protasi, al qual es venera com a bisbe de Lausana. (s. VII)

9. A Bergues, al territori de Thérouanne, a Austràsia, hui França, sant Winoc, d'origen bretó, que primer va ser rebut per sant Bertí en la comunitat de monjos de Sithiu, i després va construir l'abadia de Wormhout, que va dirigir santament com a prior, treballant molt amb les seues pròpies mans. (717)

10. A Ate [Apt], lloc de Provença, a la Gàl·lia, també a França, sant Esteve, bisbe, famós per la seua mansuetud, que va organitzar dos peregrinacions a Jerusalem i va restaurar l'església catedral. (1046)

11. Al monestir de Dorat, a la regió de Llemotges, a Aquitània, de nou a França, sant Teobald, prevere, que, sent canonge regular va ser encarregat de l'església i mai no eixia del cenobi més que per a posar-se al servici dels malalts i atendre les seues necessitats. (1070)

12. Prop de Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, beata Cristina de Stommeln, verge, que va superar les temptacions del món vivint en comunió amb la passió de Crist. (1321)

13. Beata Maria Bàrbara de la Santíssima Trinitat Maix (1818- Catumbi, Rio de Janeiro 1873). Fundadora de la congregació de les Germanes de l'Immaculat Cor de Maria.

Màrtirs espanyols del s. XX, beatificats després de 2004

- Beats Josep Maria Ruiz Cano i 521 companys (1936-1937), màrtirs.

- Beats Frederic de Berga (Martí Tarrés Puigpelat) i 25 companys*, sacerdots i germans laics de l'Orde dels Frares Menors Caputxins, assasinats en 1936, en diverses localitats de Catalunya.

* P. Modest de Mieres (Joan Bover Teixidó), P. Zacaries de Llorenç del Penedés (Sebastià Sonet Romeu), P. Remigi de Papiol (Esteve Santacana Armengol), P. Anselm d’Olot (Laurentí Basil Matas), P. Benigne de Canet de Mar (Miquel Sagré Fornaguera), P. Josep de Calella de la Costa (Joan Vila Colomé), P. Martí de Barcelona (Jaume Bogunyà Casanovas), P. Rafael Maria de Mataró (Francesc de Paula Soteras Culla), P. Agustí de Montclar d'Urgell (Josep Alsina Casas), P. Doroteu de Vilalba dels Arcs (Jordi Sampé Tarragó), P. Alexandre de Barcelona (Jaume Nájera Gherna), P. Tarsici de Miralcamp (Josep Vilalta Saumell), P. Vicenç de Besalú (Julià Gebrat Marcé), P. Timoteu de Palafrugell (Jesús Miquel Girbau), Fr. Miquel de Bianya (Pelai Ayats Vergés), Fr. Jordi de Santa Pau (Manuel Collellmir Senties), Fr. Bonaventura d'Arroyo Cerezo (Tomàs Díaz Díaz), Fr. Marçal de Vilafranca del Penedès (Carles Canyes Santacana), Fr. Eudald d’Igualada (Lluís Estruch Vives), Fr. Pacià Maria de Barcelona (Francesc Maria Colomer Presas), Fr. Àngel de Ferreries (Josep Coll Martí), Fr. Cebrià de Terrassa (Ramon Gros Ballvé), Fr. Eloi de Bianya (Joan Ayats Plantalech), Fr. Prudenci de Pomar de Cinca (Gregori Chárlez Ribera), Fr. Fèlix de Tortosa (Joan Bonavida Dellà).

- Beats Vicent Queralt Lloret i 20 companys, entre els quals sis sacerdots professos de la Congregació de la Missió, cinc sacerdots diocesans, dos religioses Filles de la Caritat i set laics de l'Associació Fills de Maria de la Medalla Miraculosa, assassinats entre 1936 i 1937.

- Beats Josep Maria Fernández Sánchez i 32 companys, sacerdots i germans coadjutors de la Congregació de la Missió, així com 6 laics de l'Associació de la Medalla Miraculosa de la Benaurada Verge María, assassinats en 1936.

- Beats Teodor Illera del Olmo, sacerdot, i 15 companys* (1936-1937), màrtirs. Foren víctimas de la persecució religiosa a Catalunya.

*Joaquim (Jacint) Gómez Peña, Josep (Màxim) Franco Ruiz, Joaquim Puente González, Bernat (Emili) Puente González, Estanislau (Ismael) Tajadura Marzo, Àngel de la Iglesia Ociña, Ricard (Albí) Guerra Villaizán i Acaci (Acaci Maria) Calleja Santamaría, tots ells religiosos de la Congregació de Sant Pere ad Vincula; Gregori Díez i Camila Díez, germans, i Eliseu Moravillo, laics col·laboradors de la congregació; Carlota de la Visitació (Baudèlia Duque Belloso) religiosa de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors; Patrocini (Mara) Vilanova Alsina, Andrea (Ramona) Solans Ballester i Maria Auxili (Josepa) Noguera Manubens, religioses de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

- Beats Àngel Cuartas Cristóbal i 8 companys* alumnes del Seminari d'Oviedo, assassinats entre 1934 i 1937.

* Marià Suárez Fernández, Jesús Prieto López, Cèsar Gonçal Zurro Fanjul, Josep Maria Fernández Martínez, Joan Josep Castañón Fernández, Manuel Olay Colunga, Sixt Alonso Hevia i Lluís Prado García.

- Beates Maria del Carme (Isabel) Lacaba Andia i 13 companyes* (Madrid, 1936), religioses concepcionistes franciscanes i màrtirs, assassinades a principis de la guerra civil.

* Maria del Pilar dels Desemparats, Maria de l'Assumpció, Maria del Santíssim Sagrament, Maria Balbina de Sant Josep, Maria Guadalupe de l'Ascensió, Maria del Pilar, Maria de Jesús, Maria Joana de Sant Miquel, Maria Beatriu de Santa Teresa; Ainés de Sant Josep, Maria del Carme de la Puríssima Concepció; Maria de Sant Josep i Maria de l'Assumpció.

- Beat Joan Roig i Diggle (1917- Santa Coloma de Gramenet, 1936). Laic mártir, pertanyent a la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

- Beates Maria Pilar Gullón Yturriaga, Octàvia Iglesias Blanco i Olga Pérez-Monteserín Núñez (Somiedo, Astúries, 1936), laiques, infermeres de la Creu Roja, màrtirs.

- Beats Joan Elías Medina, sacerdot, i 126 companys (1936-1939), màrtirs, a la província de Còrdova assassinats durant la guerra civil.

- Beats Francesc Càstor Sojo López i 3 companys* (1936), sacerdots Operaris Diocesans, màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil.

* Millà Garde Serrano, Manuel Galcerà Videllet i Aquilí Pastor Cambero.

- Beats Benet de Santa Coloma de Gramenet (Josep Domènech Bonet), Josep Oriol da Barcelona (Jaume Barjau Martí) i Doménec de Sant Pere de Riudebitlles (Joan Romeu Canadell), sacerdots dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil (1936).

  

- Beats Caietà Giménez Martín, prevere, i 15 companys màrtirs* (1936), assassinats durant la guerra civil, a la província de Granada.

* Manuel Vázquez Alfalla, Ramon Cervilla Luis, Llorenç Palomino Villaescusa, Pere Ruiz de Valdivia Pérez, Josep Frías Ruiz, Josep Becerra Sánchez, Francesc Morales Valenzuela, Josep Rescalvo Ruiz, Josep Jiménez Reyes, Manuel Vílchez Montalvo, Josep Maria Polo Rejón, Joan Bazaga Palacios, Miquel Romero Rojas, preveres; Antoni Caba Pozo, seminariste; Josep Muñoz Calvo, laic.