Comença el temps d'Advent
L'Advent és temps d'espera, de conversió, d'esperança:
- espera-memòria de la primera i humil vinguda del Salvador en la nostra carn mortal; espera-súplica de l'última i gloriosa vinguda de Crist, Senyor de la història i Jutge universal;
- conversió, a la qual convida amb freqüència la Litúrgia d'este temps, mitjançant la veu dels profetes i sobretot de Joan Baptista: "Convertiu-vos, perquè està prop el regne dels cels" (Mt 3, 2);
- esperança gojosa que la salvació ja realitzada per Crist (cf. Rom 8, 24-25) i les realitats de la gràcia ja presents en el món arriben a la seua maduresa i plenitud, per la qual cosa la promesa es convertirà en possessió, la fe en visió i "nosaltres serem semblants a Ell perquè el vorem tal com és" (1 Jn 3, 2).
(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, 96)
- Andreu Capella, bisbe valencià: Sermó en el primer diumenge de l'Advent (1593).
- Papa Francesc: La vulnerabilitat pertany a l'essència de l'home.
- Salvador Giménez, bisbe valencià: Advent: esperem el Messies (2017).
Primera setmana d'Advent
PRIMER DIUMENGE D'ADVENT
Lectures del diumenge (AVL):
- Is 2, 1-5. El Senyor congrega totes les nacions en la pau eterna del Regne de Déu.
- Sal 122 (121) 1, 1-2-3-4a (4b-5.6-7).8-9 (R.: 1). Anem alegres a la casa del Senyor.
- Rom 13, 11-14a. Tenim la salvació prop de nosaltres.
- Mt 24, 37-44. Vetleu i estigueu apunt.
L'Advent és un temps d'alegre esperança davant de la vinguda del Senyor. Al mateix temps que ens preparem per a preparar la seua primera vinguda, mirem cap a la seua última vinguda en glòria i majestat a la fi dels temps. En este primer diumenge els textos litúrgics subratllen este segon aspecte. La nostra salvació és a prop, ens diu sant Pau, una salvació en el regne etern de Déu a la qual estan anomenats tots els pobles (1 lect). Hem d'estar en vela per a estar preparats davant la vinguda del Senyor, perquè no sabem el dia ni l'hora (Ev). Una preparació que ens porta a deixar les obres del pecat i a viure la llum de l'Evangeli.
Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.
Beat Ramon Llull (se celebra als bisbats balears si no cau diumenge).
El beat Ramon Llull (1232-1316), nascut a Mallorca, casat i amb fills, pot considerar-se un insigne avançat del gran floriment de la mística cristiana que posteriorment es va manifestar en terres hispàniques. La seua vida i la seua activitat van estar marcades per una profunda experiència d’unió amb Déu i un gran anhel d’evangelització mitjançant el mètode del raonament i del diàleg, principalment amb l’islam. Filòsof, teòleg, místic i poeta —va escriure més de 250 obres—, Llull va ser un geni autodidacte i indubtable forjador del català literari.
Beat Ramon Llull
Es va fer terciari franciscà i va recórrer Europa, Àsia i Àfrica per a convertir infidels. Allí va trobar el martiri.
- J.M. Bausset: Beat Ramon Llull (2015)
- J.M. Bausset: El beat Ramon Llull reuneix els bisbes valencians, catalans i mallorquins (2016)
Martirologi Romà
1. A la vora del riu Cea, a la regió hispànica de Lleó, sants Facund i Primitiu, màrtirs. (s. IV)
2. A Grumento, lloc de l'antiga regió de Lucània, a l'actual Itàlia, sant Laveri, màrtir. (s. IV)
3. A Aquileia, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Valerià, bisbe, que enfront dels arrians, va defensar la fe ortodoxa a Il·líria, i va reunir clergues i laics per a viure en comunitat. (388)
4. A Pèrsia, sant Jaume, per sobrenom "Intercís", màrtir, que en temps de l'emperador Teodosi el Jove va renegar de Crist per a congraciar-se amb el rei Iasdigerd, però en ser asprament représ per la seua mare i la seua esposa, es va penedir i, intrèpidament, va confessar ser cristià davant de Varam, fill i successor del sobirà de Pèrsia, qui, irat, va pronunciar contra ell sentència de mort, ordenant que l'esbocinaren membre a membre i finalment decapitaren. (421)
5. Prop de Riés [Riez], a Provença, actualment França, sant Màxim, abat del monestir de Lerins, successor de sant Honorat, fundador d'eixe cenobi i, després bisbe de l'Església de Riés. (469)
6. Al territori de Blois, també a França, sant Eusici, ermità, que va construir la seua estreta cel·la al peu de la muntanya de Caro. (542)
7. A Carpentràs, a la regió de Provença, de nou a França, sant Sifred, bisbe. (540)
8. A Noyon, localitat de la Gàl·lia, igualment a l'actual França, sant Acari, bisbe, que sent monjo a Luxeuil, va ser elegit per a l'Església de Noyon i de Tournai, i es va dedicar totalment a evangelitzar els pobles d'aquelles regions del nord. (640)
9. A Magúncia, a la regió de Renània, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, santa Bilhildis, verge, que va fundar un cenobi en el qual va morir santament. (710)
10. A Escòcia, sant Fergust, bisbe, que, segons la tradició, va exercir el seu ministeri entre el poble dels pictes. (c. 721)
11. A la regió de Baviera meridional, actual Àustria, sant Virgili, bisbe, home doctíssim nascut a Irlanda, que amb el suport del rei Pipí, es va posar al capdavant de l'Església de Salzburg, on va construir la catedral en honor de sant Rupert i es va dedicar gojosament i feliçment a propagar la fe entre els carintis. (784)
12. Al lloc anomenat Beauvoir-sur-mer, a la costa de França, a la regió de Nantes, a la Bretanya Menor, sant Gulstà, monjo, que sent jove, es va evadir de les mans dels pirates i va ser acollit per sant Fèlix, eremita llavors. Es va fer famós al monestir de Rhuys perquè, malgrat ser analfabet, recitava de memòria el saltiri, així com pels seus afanys en favor dels navegants. (c. 1040)
13. A L'Àquila, a la regió dels vestins, a Itàlia, beat Bernardí de Fossa (Joan) Amici, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar la fe catòlica en moltes regions d'Itàlia. (1503)
14. A Nagasaki, del Japó, beats Tomàs Koteda Kiuni i els seus deu companys, màrtirs*, que, per ordre del governador Gonzuku, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1619)
*Els nombres són: beats Bertomeu Seki, Antoni Kimura, Joan Iwanaga, Aleix Nakamura, Lleó Nakanishi, Miquel Takeshita, Maties Kozasa, Romà Matsuoka Miota, Maties Nakano Miota i Joan Motoyama.
15. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munich, a Alemanya, beat Bronislau Kostowski, màrtir, que, traslladat allí durant l'ocupació militar de Polònia en temps de guerra, cruelment obtingué la palma del martiri. (1940)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada