Solemnitat del Nostre Senyor Jesucrist
Rei de tot el Món
Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge concloem el cicle de l'any cristià. Crist és el centre de la història; cap a ell ens encaminem. Ell és també a qui recordem i celebrem sempre. En el seu nom ens reunim. Ell ens convoca, ens parla i ens posa a la seua taula. I vol també fer-se present en la nostra vida. A ell la glòria pels segles.
- 2 Sam 5, 1-3. Ungiren David rei d'Israel
- Sal 122 (121), 1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1). Anem alegres a la casa del Senyor
- Col 1, 12-20. Ens traspasà al regne del seu Fill estimat
- Lc 23, 35-43. Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne
En la festa de hui contemplem el misteri del regne de Déu, que arribarà a la seua plenitud al final dels temps (cf. primera orac.). La unció de David com a rei d'Israel (1 lect.) ja anunciava a Crist gloriós i ressuscitat com a Rei de l'univers, ungit per l'Esperit Sant amb l'oli de l'alegria (cf. Pf.). Per a aconseguir eixa plenitud del regne de Déu que esperem, hem de viure amb el Senyor el misteri de la creu, on Ell regna coronat d'espines. En la creu Crist va consumar el misteri de la redempció humana i va sotmetre al seu poder la creació sencera (cf. Pf.). I, com el bon lladre (Ev.), hem de demanar cada dia: «Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne». L'eucaristia és sempre el senyal del regne futur que esperem obtindre, obeint els mandats de Crist, Rei de l'univers (cf. orac. després de la comunió).
Jornada de Pregària per les Víctimes d'Abusos
1. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Basili, màrtir. (s. III)
3. A Durostorum [actual Silistra], al territori de Mèsia, Bulgària en l'actualitat, sant Dàsius, màrtir. (303)
Era un soldat romà de la guarnició de Durostorum, a Mèsia, a l'actual Bulgària. Com a cristià que era es va negar a participar en una festa a Saturn, que degenerava en els pitjors excessos. Immediatament el van portar davant l'emperador Basso, que el va voler convéncer i el va exhortar a renunciar a la fe cristiana. Davant la fèrria negativa de Dàsius, el governador el va fer decapitar. Era l'any 303. [font]
Estos tres màrtirs eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seua fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantindre ferms en les seues creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. [font]
5. A Vercelli, també a Ligúria, sant Teonest, màrtir, en l'honor del qual va edificar sant Eusebi la basílica. (c. 313)
6. A Benevent, lloc de Campània, de nou a Itàlia,
sant Dor, bisbe.
(s. V)
7. A Châlon-sur-Saône, a Burgúndia, hui França, sant Silvestre, bisbe, que al cap de quaranta anys de sacerdoci, ple de Déu i virtuts, va volar al Senyor. (525)
8. A les muntanyes de Jura, a la regió lugdunense de la Gàl·lia, també a França, sant Hipòlit, abat i bisbe. (c. 770)
|
Sant Gregori Decapolita |
9. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia,
sant Gregori Decapolita, monjo, que primerament va abraçar la vida monàstica i després la d'anacoreta. Més tard, peregrinant, va romandre bastant temps a Tessalònica, i finalment es va establir a Constantinoble, on, lluitant fortament en defensa de les imatges sagrades, va entregar la seua ànima al Senyor.
(s. IX)
10. A Anglaterra,
sant Edmund [o Edmon], màrtir, que, quan era rei dels angles orientals, va caure presoner en la batalla contra els invasors normands i, per professar la fe cristiana, va ser coronat amb el martiri.
(870)
11. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Germània, actual Alemanya,
sant Bernward [o Bernat], bisbe, que va defensar als seus fidels de les incursions, va restaurar la disciplina del clero en nombrosos sínodes i va fomentar la vida monàstica.
(1022)
12. A Calàbria, a Itàlia,
sant Ciprià [o Cebrià], abat de Calamizzi, que va conservar amb exemplar fidelitat les tradicions d'Orient i que, sever amb si mateix, era, no obstant això, generós envers els pobres i bon conseller per a tothom.
(c. 1190)
13. A Hanoy, de Tonquín, hui Vietnam,
sant Francesc Xavier Can, màrtir, que, quan era catequista, a causa de la seua fe va ser estrangulat i decapitat en temps de l'emperador de Minh Mang.
(1837)
14. A Veroli, prop de Frosinone, a la regió del Laci, a Itàlia,
beata Maria Fortunata (Anna Felícia) Viti, de l'Orde de Sant Benet, que quasi tota la seua vida va estar a cura del rober, intentant solament ajustar-se de tot cor al compliment de la Regla.
(1922)
15.
Sant Josep Sánchez del Río (Sahuayo, Michoacán, México 1913-
1928), laic, mártir.
|
Beates Germanes de la Doctrina Cristiana |
16. Prop de València,
beata Àngela de Sant Josep (Francesca) Lloret Martí i catorze companyes, vèrgens i màrtirs. Una era superiora general, i les altres, religioses de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana.
(1936)
Beates valencianes Francesca (Àngela de Sant Josep) Lloret i Martí (la Vila Joiosa), Antònia Ma (Ma del Sofratge) Orts i Baldó (Altea), Ascensió (Teresa de Sant Josep) Duart i Roig (Benifaió), Emília (Ma de la Concepció) Martí i Lacal (Carlet), Paula (Ma Gràcia) de Sant Antoni (València), Ma de la Purificació (Sagrat Cor de Jesús) Gómez i Vives (València), Josepa (Ignàsia del Santíssim Sagrament) Pascual i Pallardó (València), Caterina (Ma del Roser) Calpe i Ibáñez (Sueca), Ma Isabel (Ma de la Pau) López i Garcia (Torís) i companyes màrtirs,* germanes de la Doctrina Cristiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada