Lectures del dia (AVL)
- Mal 3, 19-20a. Per a vosaltres brillarà el sol de la salvació
- Sal 98 (97), 5-6.7-9b.9cd. (R.: 9). Ve el Senyor a jutjar amb rectitud a tots els pobles
- 2 Tes 3, 7-12. Qui no vullga treballar, que no menge
- Lc 21, 5-19. Amb la vostra perseverança salvareu la vida
La litúrgia de la Paraula hui ens orienta cap al juí de Déu, especialment el final i definitiu. La irrevocable sentència es descriu com un foc devorador per a tots els que hagen comés injustícia i, per contra, com a sol de justícia per als quals hagen donat el verdader culte a Déu (cf. 1 lect.). En eixe context, se situa com a element de fons la destrucció del temple de Jerusalem (Ev.). Jerusalem era el símbol de la religió i de les institucions de l'Antic Testament. La profecia indica la superació del vell món i de l'Antiga Aliança i la inauguració d'un orde nou i d'una Nova Aliança. El preanunci de guerres, revolucions i cataclismes còsmics i de persecucions descriu de manera expressiva la maduració difícil i patida del regne de Déu, destinat a aconseguir, al final, la seua plenitud.
Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.
- J. M. Bausset: La Mare de Déu del Sofratge (2014)
Jornada Mundial dels Pobres
- Papa Francesc: Jesucrist es va fer pobre per vosaltres, missatge per a la VI Jornada Mundial dels Pobres (2022)
- Papa Francesc: De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, missatge per a la V Jornada Mundial dels Pobres (2021)
- Papa Francesc: Missatge per a la 4a Jornada Mundial dels Pobres 2020 (13 de juny de 2020).
- Papa Francesc: L’esperança dels pobres no es vorà defraudada (Missatge per a la III Jornada Mundial dels Pobres - 2019)
- Salvador Giménez, bisbe valencià: II Jornada Mundial dels Pobres (16-XI-2018)
Sants
 |
| Sant Leandre (Murillo) |
Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)
Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.
A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)
Oració a sant Breç de Tours
2 sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
3 pastor excellent de molta prudència
4 i ver sacerdot molt gran en ciència,
5 vaixell de virtuts per Déu estimat,
6 puix vos, beneït sant, sou llum i dretera
7 de tanta virtut que guia los cecs,
8 vullau-nos mostrar del cel la carrera,
9 de Déu impetrant-nos salut verdadera,
10 puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
11 i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
12 feu vós que ens herete de vida perfeta.
Amen.(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).
Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)
Martirologi Romà
2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)
3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)
5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)
6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)
7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)
8. A Cittá di Castello, a Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)
9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)
10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)
11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)
12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)
13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)
14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)
15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund, bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defensar la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)
16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)
17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.
18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)
19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)
20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)
21. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)
A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada