17 de desembre de 2022, dissabte III d'Advent

Del 17 al 24 de desembre

Segona part del Temps d'Advent: fèries privilegiades

L'Advent s'intensifica en estos dies: l'Església es prepara per a rebre la glòria del Nadal del Senyor. Se submergix en un temps d'estupor remarcat amb les cèlebres antífones de la O del Magnificat. Estes antífones es recullen en el Leccionari com a vers propi pel cant de l'Al·leluia. Tota la sinopsi convergix en els anuncis immediats a la vinguda del Senyor.

Es prepara la sorpresa total del Nadal i de l'Epifania: Déu s'ha fet home. Cada fèria és una anunciació del Senyor i tota la litúrgia s'amera del Crist anunciat, profetitzat i esperat. L'Antic Testament arriba a la seua fi per a donar pas al Nou Testament.

El Fill, el naiximent del qual esperem celebrar, és un Fill desitjat per la fe d'Israel i per tota la humanitat, assedegada de la revelació del misteri de Déu. L'Ésglésia, en analogia mariana, es fa ella mateixa "mare del Senyor", ja que l'engendrarà en el seu cor i en la seua fe. [font, p. 52]

17 de desembre

Comencem demà l'última setmana d'Advent, en la qual ens preparem més directament per al pròxim Nadal, per això anirem recordant els esdeveniments de l'evangeli de la infància de Jesús que van precedir el seu naiximent. Acompanyem la Mare de Déu, que en estos dies se'ns mostra com la primera evangelitzadora, com Estrella del matí que precedeix a Crist, «sol que ve del cel per a il·luminar els qui viuen en la foscor, en les ombres de la mort».

Venerable Joan Baptista Bertran, prevere (Atzeneta del Maestrat, 1530 - l'Alcora, 1601)

Aniversari del naiximent del papa Francesc (1936)

Aniversari de la mort del cardenal valencià Ricard Maria Carles (2013).

• J.M. Bausset: El cardenal Carles (2013)

Enterrament del prevere valencià Julio Ciges a Anna, que va faltar ahir.

• Juli ha consumat la seua vida d'entrega total

Lectures del dia

Lectura primera Gn 49,2.8-10

El ceptre no serà pres a Judà

Lectura del llibre del Gènesi

En aquell temps, Jacob cridà els seus fills i els digué: «Reuniu-vos ací i escolteu, fills de Jacob, escolteu a Israel, el vostre pare. Judà, els teus germans t'enaltixen. Domines els enemics que es revolten i els fills de ton pare es prosternen davant de tu. Judà, fill meu, ets un cadell de lleó que torna de la caça. Quan doblegues els genolls per a estirar-te com els lleons, ¿qui s'atrevix a fer-te alçar? El ceptre no serà pres a Judà, els seus fills seguiran governant fins que vindrà aquell a qui és destinat. A ell se sotmetran els pobles».

Salm responsorial 71,1-2.3-4ab.7-8.17 (R.: 7)

Déu meu, doneu al rei el vostre dret;

doneu al príncep la vostra rectitud.

Que governe amb justícia el vostre poble,

que siga recte amb els humils.

R. Que el benestar florixca en els seus dies,

i mesos i anys abunde la pau.

Que les muntanyes duguen pau al poble,

que duguen benestar els tossals.

Que els humils es vegen emparats,

i salvats els fills dels pobres. R.

Que el benestar florixca en els seus dies,

i mesos i anys abunde la pau.

Que domine des d'un mar a l'altre,

des del Gran Riu fins a l'extrem del país. R.

Que es perpetue el seu nom,

i dure com el sol.

Que les famílies del país, per a beneir-se,

es valguen del seu nom;

que se'n valguen tots els pobles de la terra

per a augurar-se la felicitat. R.

Al·leluia

Saviesa de l'Altíssim,

que tot ho disposeu vigorosament i amb bondat:

veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

Evangeli Mt 1,1-17

Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham. Abraham va ser pare d'Isaac, Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans, Judà va ser pare de Fares i Zaré, i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron; Hesron, d'Aram; Aram, d'Aminadab; Aminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab. Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut. Obed va ser pare de Jesé, i Jesé, de David, el rei.

David va ser pare de Salomó, nascut de la muller d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies; Abies, d'Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d'Ozies; Ozies, de Joatam; Joatam, d'Acaz; Acaz, d'Ezequies; Ezequies, de Manasés; Manasés, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació a Babilònia.

Després de la deportació a Babilònia, Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eljaquim; Eljaquim, d'Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d'Aquim; Aquim, d'Elihud; Elihud, d'Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies. 

En total, per tant, hi ha catorze generacions d'Abraham fins a David; catorze, de David fins a la deportació de Babilònia; i catorze, de la deportació de Babilònia fins al Messies.

Des de hui es canten les antífones de la "O".

O Sapientia

Oh Saviesa de l’Altíssim,
que abasteu totes les coses
i les disposeu vigorosament i amb bondat,

veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

O Sapientia, quae ex ore Altissimi prodisti,

attingens a fine usque ad finem,

fortiter suaviterque disponens omnia:

veni ad docendum nos viam prudentiae.

 

Martirologi Romà

1. A Jerusalem, sant Modest, bisbe, el qual, després que la Ciutat Santa fora conquistada i devastada pels àrabs, va reconstruir monestirs i els va omplir de monjos, i amb molta faena va refer els santuaris destruïts per l'incendi. (634)

2. A Eleuteròpolis, de Palestina, passió dels sants soldats que, en nombre de cinquanta, i en temps de l'emperador Heracli, a causa de la seua fe en Crist van ser morts pels sarraïns que assetjaven Gaza. (638)

Entre els quals: sants Joan, Pau, un altre Joan, un altre Pau, Fotí, Zitas, Eugeni, Museli, Joan, Esteve, Teodor, Joan, un altre Teodor, fill del precedent, Jordi, Teopent, un altre Jordi, Sergi, un altre Jordi, un altre Teodor, Ciríac, un altre Joan, Zitas, Filoxé, un altre Jordi, un altre Joan i un altre Jordi, tots de la cohort dels Escites; Teodosi, Epifani, Joan, Teodor, Sergi, Jordi, Tomàs, Esteve, Conó, un altre Teodor, Pau, un altre Joan, un altre Jordi, un altre Joan, un altre Joan, Paulí, Caiumas, Abrami, Marmises i Marí, tots de la cohort dels Voluntaris.

3. A la Bretanya menor, a l'actual França, sant Judicael de Dumnònia, que va procurar en gran manera la concòrdia entre els bretons i els francs, i, després d'abdicar de la seua reialesa, es diu que va viure al monestir de Saint-Méen. (c. 650)

4. A Andenne, lloc de Brabant, també a França, santa Bega, viuda, la qual, després de l'assassinat del seu marit, va fundar el monestir de la Benaurada Mare de Déu, sota la Regla de sant Columbà i sant Benet. (693)

5. Al monestir de Fulda, a Austràsia, sant Esturmi, abat, deixeble de sant Bonifaci, que va evangelitzar Saxònia, i per mandat del mestre va edificar este cèlebre monestir, que va governar com a primer abat. (779)

6. Als contraforts de la muntanya de Mercuri, a l'antiga regió italiana de Lucània, sant Cristòfor de Collesano, monjo, que, juntament amb tota la seua família va treballar per a estendre la vida monàstica. (s. XI)

7. Prop de Brussel·les, a la regió de Brabant, a Lotaríngia, actualment Bèlgica, santa Vivina, primera abadessa de l'abadia de Grand-Bigard. (1170)

8. A Roma, al puig Celi, sant Joan de Mata, prevere, el qual, francés d'origen, va fundar l'Orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. (1213)

• J.M. Bausset: Sant Joan de Mata (2015)

9. A Barcelona, sant Josep Manyanet i Vives, prevere, que va fundar les Congregacions de Fills i Filles de la Sagrada Família, perquè, a exemple de la santa Família de Natzaret, Jesús, Maria i Josep, totes les famílies s'orientaren cap a la perfecció (1901). (Canonitzat el 17 de maig de 2004).

• J.M. Bausset: Sant Josep Manyanet (2014).

10. A Don Benito, localitat pròxima a Badajoz, beata Matilde del Sagrat Cor Téllez Robles, verge, que, contemplant en l'home la imatge de Crist, es va consagrar amb afable diligència a l'auxili espiritual i, sobretot, material dels pobres, i va fundar la Congregació de Filles de Maria, Mare de l'Església. (1902)

11. A Roma, a Santa Sabina de l'Aventí, beat Jacint (Enric) Cormier, prevere, que sent mestre general, va governar prudentment l'Orde de Predicadors, fomentant els estudis teològics i espirituals. (1916)