4 de desembre de 2022, diumenge II d'Advent

 Lectures del dia:

- Is 11, 1-10. Farà justícia als desvalguts.

- Sal 72 (71), 1-2.7-8.12-13-17 (R.: 7). Que la justícia florisca en els seus dies, i que la pau abunde mesos i anys.

- Rom 15, 4-9. Crist salva a tots els hòmens.

- Mt 3, 1-12. Convertiu-vos, que el regne del cel está prop.

Este diumenge se'ns presenta una de les figures de l'Advent, Joan Baptiste, el precursor del Senyor que en l'Evangeli de hui ens crida a la conversió. Necessitem continuar convertint-nos. Crist és el rebrot de la soca de Jesé, el fill de David, que ve a salvar a tots: «Crist acull els gentils perquè alaben a Déu» (1 i 2 lect.). «Que siga la benedicció de les famílies de la terra i siga estimat per tots els pobles» (Salm resp.). Des d'ací, hem de sentir-nos moguts a anunciar a tots la proximitat de la vinguda de Crist, amb les nostres paraules i, sobretot, amb el nostre exemple.

Santa Bàrbara (Ouka Lele)

Santa Bàrbara

Commemoració de santa Bàrbara, de la qual es diu que va ser verge i màrtir a Nicomèdia, a l'actual Turquia. (s. III/IV)

Santa Bàrbara [o Bàrbera], patrona d'Alfara del Patriarca, Benidoleig, Benifaió, Casinos, Catadau, Chulilla, Faura, Higueruelas, Macastre, Montcada, Montanejos, Piles, Rocafort, Sella, Torralba del Pinar i el barri del Calvari de Castelló (Ribera Alta); titular de les esglésies parroquials de Beniparrell, Borriana, Canales, Casinos, Higueruelas, Piles, Rocafort, Tàrbena, una de Carcaixent i Mas del Olmo; cotitular de la de Massarrojos.

• J.M. Bausset: Santa Bàrbara (2014).

Pregària a Santa Bàrbera

    1      O Bàrbera santa, de fe digne ciri,
    2      serventa d’aquell qui el món tot regeix
    3      i rosa vermella per digne martiri,
    4      i flor pura i blanca així com lo lliri
    5      per virginitat que en vós resplandeix!
    6      verge beneita, humil i honesta!
    7      puix vós ens podeu a tots ajudar,
    8      feu vós que pugam del cel fer conquesta
    9      i, ací en lo món, de foc i tempesta,
    10     de trons i de lamps, vullau-nos guardar,
    11     i de cruel mort sobtada i maligna
    12     vullau deslliurar-nos vós, santa molt digna.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants)

Beat valencià Francesc Gàlvez, màrtir (mem. a la diòcesi de València quan no cau diumenge).

• J.M. Bausset: Beat Francesc Gàlvez (2015)

Aniversari de la clausura del concili de Trento (1563)

Aniversari del naiximent del filòsof Xavier Zubiri (Sant Sebastià 1898)

Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià.

• Moisés Pérez: Valencians de segona (2019).

Martirologi Romà

Sant Joan Damascé, prevere i doctor de l'Església, cèlebre per la seua santedat i per la seua doctrina, que va lluitar valerosament de paraula i per escrit contra l'emperador Lleó Isàuric per a defendre el culte de les sagrades imatges, i fet monjo a la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem, va compondre himnes sagrats i allí va morir. El seu cos va ser enterrat en este dia. (c. 750)

• J.M. Bausset: Sant Joan Damascé (2015).

3. A Alexandria d'Egipte, sant Heraclas, bisbe, famós com a deixeble d'Orígenes, de qui va ser col·laborador i successor a l'escola; va ser elegit després per a regir esta seu. (247/249)

4. A Sanaklar, a la regió del Pont, Turquia actualment, sant Meleci, bisbe, el qual, encara que ja famós per la seua erudició, va ser encara més famós per la seua virtut i senzillesa de vida. (s. IV)

5. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Fèlix, bisbe, que va ser diaca de l'Església de Milà amb sant Ambròs. (431/432)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, també França, sant Abre [o Apre], prevere, el qual, abandonant la seua pàtria, es va construir una cel·la on va portar una vida solitària i penitent. (s. VII)

7. A la regió de Bourges, a Aquitània, sant Cirà, pelegrí i abat de Longoret. (s. VII)

8. A Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, de nou a l'actual França, santa Adrehildis o Ada, abadessa del monestir de Santa Maria. (c. 692)

9. Al monestir d'Ellwangen, a Baviera, Alemanya en l'actualitat, sant Sola, prevere i eremita. (794)

10. A Polibot, lloc de Frígia, actual Turquia, sant Joan, anomenat "Taumaturg", bisbe, que, contra el dictamen de l'emperador Lleó l'Armeni, va treballar intensament en favor del culte de les sagrades imatges. (s. IX)

11. Al monestir de Siegburg, a la regió de Renània, a Alemanya, sant Annó, bisbe de Colònia, home d'enginy agut, que va ser tingut en gran honor, tant a l'Església com en els negocis civils, en temps de l'emperador Enric IV, i, per a augmentar la fe i la devoció, va procurar la fundació de moltes esglésies i monestirs. (1075)

12. A Salisbury, a Anglaterra, sant Osmund, bisbe, que juntament amb el rei Guillem s'havia traslladat de Normandia a Anglaterra, on, promogut de seguida a l'episcopat, va consagrar l'església catedral, i es va ocupar de proveir a l'administració de la seu i al culte diví. (1099)

13. A Parma, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Bernat, bisbe, el qual, sent monjo, es va aplicar a una vida de perfecció, i després, com a cardenal, va buscar el bé de l'Església, per a, finalment, ja bisbe, procurar la salvació de les ànimes. (1133)

14. A Siena, a la regió també italiana de la Toscana, beat Pere el Pectinari [o Pentiner o Pinter], religiós del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua peculiar caritat cap als pobres i els malalts, i per la seua humilitat i silenci. (1289)

15. Al lloc anomenat Edo, del Japó, beats màrtirs Francesc Gálvez, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Jeroni d'Angelis, prevere, i Simó Yempo, religiós, estos dos últims de l'Orde de la Companyia de Jesús, tots ells cremats pels qui odiaven la fe. (c. 1622/1623)

16. A Colònia, a Alemanya, beat Adolf Kolping, prevere, que, ardentment sol·lícit envers els treballadors i la justícia social, va fundar una societat de jóvens obrers, que va difondre en molts llocs. (1865)

17. A Verona, a Itàlia, sant Joan Calabria, prevere, que va fundar les Congregacions de Servents Pobres  i de Serventes Pobres de la Divina Providència. (1954)