DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II
Lectura primera Ap 11,4-12
Estos dos profetes eren un turment constantper als habitants de la terraLectura de l'Apocalipsi de sant JoanJo, Joan, vaig sentir una veu que em deia: «Estos dos testimonis són les dos oliveres i els dos lampadaris que estan sempre en presència del Senyor de la terra. Si algú intenta fer-los mal, els ix de la boca un foc que consumix els seus enemics. Així mor tot aquell que intenta fer-los mal. Estos dos tenen poder de tancar el cel per a que no ploga durant el temps que ells profetitzaran. Tenen poder també de convertir l'aigua en sang i de castigar la terra amb tota classe de calamitats sempre que voldran. Acabada la seua missió, la bèstia que pujarà de l'abisme infernal els farà la guerra, els vencerà i els matarà, i els cossos quedaran estesos a la plaça major de la ciutat que, simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, on va ser crucificat també el seu Senyor. Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus i llengües i nacions voran els seus cossos i no permetran que ningú els enterre. Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquè estos dos profetes els eren un turment constant».Però, passats tres dies i mig, vaig vore que Déu els donava un esperit de vida i es posaven drets. Tots els qui els veien quedaren espantats. Després una veu forta cridà des del cel que hi pujaren, i els seus enemics els veren com pujaven al cel en un núvol.
Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)
Beneït siga el Senyor, la meua roca,que entrena els meus braços per a la lluitai les mans per al combat.R. Beneït siga el Senyor, la meua roca.És el meu aliat i la meua força,el baluard que em salva,l'escut que m'empara.Ell sotmet el poble al meu govern. R.Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,acompanyaré amb les arpes el meu cant:vós doneu als reis la victòria,i salveu a David, el vostre servent. R.
Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,ha destituït la morti, amb l'Evangeli,ha fet resplandir la llum de la vida.
Evangeli Lc 20,27-40
Déu no és Déu de morts, sinó de vius᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, uns saduceus s'acostaren a Jesús. Els saduceus neguen que hi haja de resurrecció; per això li proposaren este cas: «Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor sense fills, el seu germà es case amb la viuda, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans. el primer es va casar, i va morir sense fills; també el segon i el tercer es casaren amb aquella dona, i així fins al que feia set: tots moriren sense deixar fills. Finalment ella també va morir. Per tant, quan arribe la resurrecció, ¿de quin dels set serà muller si amb els set va estar casada».Jesús els respongué:«Els qui viuen en este món es casen, però els qui seran trobats dignes de tindre part en el món futur i en la resurrecció dels morts no es casaran. I tampoc poden morir, ja que són com els àngels i fills de Déu, perquè són fills de la resurrecció. I que els morts ressusciten, Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de l'albarzer que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen».Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Molt ben respost, mestre". I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.
- Paraula del dia (AVL): saduceu.
Memòries
- Sant Climent, papa i màrtir, tercer successor de l'apòstol sant Pere, que regí l'església romana i escrigué una esplèndida carta als corintis per tal d'enfortir entre ells els vincles de la pau i la concòrdia, del qual hui se celebra el soterrar del seu cos a Roma.
- J.M. Bausset: Sant Climent de Roma (2015)
- Pregària universal de Climent de Roma.
- Avel·lí Flors: La pregària cristiana més antiga per les autoritats de l'Imperi.
Sant Columbà, abat (mem. ll.)
Sant Columbà, abat, irlandés de naiximent, que per Crist es va fer pelegrí per a evangelitzar les gents de les Gàl·lies. Va fundar, entre molts altres, el monestir de Luxeuil, que ell mateix va regir amb estricta observança, i obligat després a exiliar-se, va travessar els Alps i va construir el cenobi de Bobbio, a la regió italiana de Ligúria, famós per la seua disciplina i estudis, en el qual es va adormir en la pau, ple de mèrits envers l'Església. El seu cos va rebre sepultura en este dia. (615)
Martirologi Romà
3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, santa Felicitat [o Felícitas], màrtir. (s. inc.)
4. Prop de Chiusi, lloc de Toscana, a l'actual Itàlia, santa Mustiola, màrtir. (s. inc.)
5. A Cízic, a l'Hel·lespont, actualment a Turquia, sant Sisini, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, després de molts turments va morir a espasa durant la persecució sota l'emperador Dioclecià. (325)
6. A Metz, a la Gàl·lia Bèlgica, França en l'actualitat, commemoració de sant Clement [o Climent], que és tingut com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)
7. A Mèrida, ciutat de Lusitània, santa Lucrècia, màrtir. (306)
8. A Konya [Iconi], a Licaònia, a la Turquia actual, sant Amfíloc, bisbe, que va ser company en el desert dels sants Basili i Gregori Nazianzé, i també col·lega en l'episcopat. Esclarit per la seua santedat i doctrina, va lliurar moltes batalles en favor de la fe catòlica. (395)
9. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Severí, qui, reclòs en una cel·la, es va dedicar a la divina contemplació. (s. VI)
10. A Agrigent, a la regió italiana de Sicília, sant Gregori, bisbe, que va explicar els llibres sagrats per a aclarir al poble pla les coses de difícil comprensió. (638)
11. A Sint-Truiden [Saint-Trond], lloc de Brabant, a Austràsia, actual Bèlgica, sant Trudó, prevere, que va donar tots els seus béns a l'Església de Metz i allí mateix va edificar un monestir, on va reunir els seus deixebles. (695)
12. A Alba, a la regió del Piemont, a Itàlia actualment, beata Margarida de Savoia, qui, en quedar viuda, es va entregar a Déu al monestir de religioses de l'Orde de Predicadors, que ella mateixa havia fundat. (1464)
13. A Seül, a Corea, santa Cecília Yu So-sa, màrtir, que, quan era viuda i ja quasi octogenària, va ser despullada dels seus béns pels qui odiaven la fe, i empresonada i interrogada fins a dotze vegades, la van turmentar de tal manera amb assots, que va morir en la presó. (1839)
14. A la ciutat de Guadalupe, a l'estat de Zacatecas, a Mèxic, beat Miquel Agustí Pro, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, qui, en la cruel persecució contra l'Església, com si fora un facinerós va ser condemnat sense judici a la pena capital, i així va arribar al martiri que tan ardentment desitjava. (1927)
15. A Madrid, a Espanya, beata Maria Cecília (Maria Felicitat) Cendoya i Araquistain, verge de l'Orde de la Visitació i màrtir. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada