15 de desembre de 2022, dijous III d'Advent

Evangeli del dia: Lc 7, 24-30

Joan és el missatger que prepara els camins del Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Quan els enviats de Joan van estar fora, Jesús comença a dir a la gent: «¿Què heu eixit a vore al desert? ¿Una canya sacsada pel vent? Per tant, ¿què hi heu eixit a vore? ¿Un home que porta vestits delicats? Els qui es vestixen sumptuosament i viuen enmig de plaers els trobareu als palaus dels reis. Per tant, ¿què hi heu eixit a vore? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l'Escriptura: "Jo envie davant de tu el meu missatger, perquè et prepare el camí". Vos assegure que entre tots els que les mares han portat al món ningú és més gran que Joan; però el més menut en el Regne de Déu és més gran que ell.

Tot el poble, i fins i tot els publicans, quan van sentir la predicació de Joan i es van fer batejar per ell, van reconéixer que Déu era bo en cridar-los a la conversió, però els fariseus i els mestres de la Llei, que no es van deixar batejar per Joan, van menysprear el que Déu havia volgut fer per ells».

Sant Urbici de Nocito, prevere (ca. 703-802)

Martirologi Romà

1. Commemoració de Sant Valerià, bisbe i màrtir.

Durant la persecució dels arrians a l’Àfrica del Nord, en negar-se a lliurar-los el patrimoni litúrgic de la seua Església, que li demanava el rei Genseric, el bisbe Valerià, de noranta anys, va ser obligat a eixir de la ciutat, amb la rigorosa prohibició que ningú no l'acollira a sa casa ni li donara menjar. Després d'estar molt de temps sense cap ajut i a l’aire lliure, va morir l’any 457.

2. A la regió d'Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Maximí [o Mesmí], prevere, considerat com a primer abat de Micy. (s. VI)

3. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a l'actual regió italiana de Campània, beat Marí, abat, admirable per la seua fidelitat al Romà Pontífex. (1170)

4. A Gènova, a la regió també italiana de Ligúria, beata Maria Victòria Fornari, que havent quedat viuda, va fundar l'Orde de Germanetes de l'Anunciació. (1617)

5. A la mateixa ciutat, santa Virgínia Centurione Bracelli, viuda, la qual, dedicant-se al servici del Senyor, va socórrer de moltes maneres els pobres, va ajudar les esglésies rurals i va fundar i va regir l'Obra de les Senyores Auxiliars de la Misericòrdia. (1651)

Filla del dux de Gènova, el cap de la República, Virgínia Centurione va rebre una educació privilegiada i una bona formació espiritual. Tanmateix, per la seua posició social, la jove va haver d’acceptar quan només tenia quinze anys un casament concertat, en contra de la seua vocació religiosa. El matrimoni no va ser feliç, perquè el marit va resultar ser un addicte a l’alcohol i al joc. A causa de l’addicció la salut del marit va anar empitjorant i amb només vint anys Virgínia va enviudar.

Quan ja les filles es van fer grans decidí fer de sa casa un refugi per a òrfens i malalts, i va fundar dos congregacions religioses: les Germanes de la Mare de Déu del Refugi i les Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari. Dona de pau, va fer de mediadora entre famílies nobles enfrontades i va ajudar a la reconciliació entre l’Església i la República de Gènova. Morí a Gènova el 1651 i fou canonitzada el 2003 pel papa Joan Pau II. [font]

6. A Brescia, a la regió de Llombardia, de nou a Itàlia, santa Maria Crucificada de Rosa, verge, que va gastar les seues riqueses, i es va entregar ella mateixa, per la salut de l'ànima i del cos del proïsme, per a això també va fundar l'Institut d'Esclaves de la Caritat. (1855)

7. A Verona, a la regió del Vèneto, igualment a Itàlia, beat Carles Steeb, prevere, nascut a Tubinga, que va abraçar la fe catòlica a Verona i, ordenat sacerdot, va fundar l'Institut de Germanes de la Misericòrdia, per a ajuda dels afligits, pobres i malalts. (1856)

8. Beates Maria Júlia, en el segle Kata Ivanišević, i quatre companyes* (Gorazde, al cantó de Podrinje Bosnio, hui Bòsnia i Herzegovina 1941). Vèrgens de la Congregació de la Divina Caritat i màrtirs, mortes por la fe, en la fidelitat als vots religiosos. Conegudes com les màrtirs de Drina.

* Maria Bernadeta (Terezija Banja), Maria Crescència (Josepa Bojanc), Maria Antònia (Josepa Fabjan) i Maria Berchmana (Carolina Anna Leidenix).

9. Beat János Brenner (1931- Rabakethely, Hongria 1957). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.