21 de novembre de 2023, dimarts: Presentació de la Mare de Déu

 Presentació de la Mare de Déu


Presentació de la Mare de Déu
Capella Scrovegni (Pàdua)
Memòria de la Presentació de la Mare de Déu. L'endemà de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova, construïda al costat del mur de l'antic temple de Jerusalem, se celebra la dedicació que de si mateixa va fer a Déu la futura Mare del Senyor, moguda per l'Esperit Sant, de la gràcia del qual estava plena des de la seua Concepció Immaculada.

Lectura primera 2M 6,18-31

Deixaré un exemple de mort voluntària i generosa per les lleis venerables i santes

Lectura del segon llibre dels Macabeus

En aquells dies, a un tal Eleazar, un dels principals mestres de la Llei, home d'edat avançada i de noble figura, li obriren la boca i el forçaren a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Ell, que preferia una mort gloriosa a una vida deshonrada, la escopia, i avançava voluntàriament a l'instrument de suplici, tal com correspon a un home que està resolt a no tastar, ni per amor a la vida, res que no estiga permés.
Els oficials que presidien aquell sacrifici contrari a la Llei el coneixien feia molt de temps. Per això se l'endugueren a part i li proposaren que es fera portar carn que ell poguera menjar, que ell mateix se la preparara i que fingira menjar la carn dels sacrificis, tal com el rei ho havia manat. Fent això es podia salvar de la mort i beneficiar-se d'este favor que li feien per l'antiga amistat que els unia. Però Eleazar va prendre una noble resolució, digna dels seus anys i de la seua honorable ancianitat, dels seus venerables cabells blancs i de l'excel·lent comportament que havia mantingut des de xiquet, però digna, encara més, de la Llei santa, donada per Déu. Va respondre immediatament com pertocava i els va dir: «Envieu-me de pressa al país dels morts. Fingir d'esta manera no seria propi de la meua edat: a canvi del poc temps de vida que guanyaria, molts jóvens, pensant-se que Eleazar, als seus noranta anys, ha adoptat la religió dels estrangers, s'apartarien del bon camí per culpa meua, i la meua senectud quedaria deshonrada. Per un moment jo m'escaparia del suplici humà, però ni viu ni mort no podria pas escapar-me de les mans del Totpoderós. Si ara done coratjosament la vida, em mostraré digne de la vellesa i deixaré als jòvens un exemple de mort voluntària i generosa per les lleis venerables i santes». Després de dir estes paraules, se'n va anar cap al suplici sense vacil·lar.
Els qui l'hi conduïen, tenint per una estupidesa el que acabava de dir, canviaren d'actitud, i tota la simpatia que abans sentien per ell es convertí en crueltat. A punt ja de morir pels cops dels assots, va dir gemecant: «El Senyor, en el seu suprem coneiximent, sap molt bé que, podent salvar-me de la mort, ara patisc en el cos els dolors terribles dels assots, però en el meu esperit els patisc de gust per fidelitat a ell».
Així va donar la seua vida. La seua mort va deixar el record d'un home virtuós i l'exemple d'una noble generositat, no només per a la joventut, sinó per a tot el poble.

Salm responsorial 3,2-3.4-5.6-7 (R.: 6b)

¿Quants n'hi han, Senyor, que m'acacen!
Molts s'alcen contra mi.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu que Déu el salve».

R. El Senyor em sosté.

Senyor, vós sou l'escut que em protegix,
als ulls de tots, vós sou la meua glòria.
Si cride invocant el Senyor,
ell m'escolta des del mont sant. R.

Puc gitar-me i dormir i despertar:
el Senyor em sosté.
No em fa por la multitud
que acampa entorn de mi. R.

Al·leluia 1Jo 4,10b

Déu s'ha avançat a estimar-nos,
tant, que ha enviat el seu Fill
com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

Evangeli Lc 19,1-10

El Fill de l'home ha vingut a buscar
i a salvar allò que s'havia perdut

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús va anar de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia perquè era baix d'estatura. Llavors, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar els ulls i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar a ta casa». Zaqueu va baixar de seguida i el va acollir amb alegria.
Tot aquell que ho va vore murmurava contra Jesús i comentava el fet que s'haguera quedat a casa d'un pecador. Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restituiré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui s'ha salvat esta casa, ja que este home també es un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

Martirologi Romà


2. Commemoració de sant Ruf de Roma, de qui el benaurat apòstol Pau, en la seua carta als Romans, diu que va ser un elegit del Senyor. (s. I)

3. A la localitat de Poreč, a la regió d'Ístria, a l'actual Croàcia, sant Marí, bisbe i màrtir (c. s. IV)

4. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Agapi, màrtir, que martiritzat amb freqüència, però sempre reservat per a proves majors, en presència del mateix emperador Maximí, durant els jocs de l'amfiteatre, va ser entregat a un os perquè el devorara i com encara va quedar amb vida, l'endemà li van lligar pedres als peus i el van tirar a la mar. (306)

5. Al costat de la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Gelasi I, papa, esclarit per la seua doctrina i santedat, el qual, perquè l'autoritat imperial no perjudicara la unitat de l'Església, va aclarir a fons les característiques pròpies de les dos potestats i la seua mútua independència. Mogut per la seua caritat sense mesura i les necessitats dels indigents, va morir en la més extrema pobresa. (496)

6. A Cesena, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Maur [o Maure o Mur], bisbe. (946)

7. A Roma, beata Maria de Jesús Bon Pastor (Francesca) de Siedliska, verge, que va abandonar Polònia per problemes amb els governants i, al servici dels emigrants de la seua pàtria, va fundar l'Institut de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. (1902)

8. Beata Clelia Merloni (1861- Roma, Itàlia 1930). Fundadora de l'Institut dels Apòstols del Sagrat Cor de Jesús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

20 de setembre de 2024, divendres XXIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIV / II Lectura primera 1C 15,12-20 Si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe no té cap fonament Lectura de la prim...

entrades populars