Lectures del dia:
Lectura primera He 9,2-3.11-14
Crist, amb la seua pròpia sang,ha entrat una vegada per sempre al lloc santLectura de la carta als cristians hebreusGermans, el tabernacle que Moisès construí tenia una primera cambra, anomenada el lloc sant, on hi havia el lampadari i la taula per a presentar els pans sagrats. Passat el segon vel, hi havia la cambra anomenada el lloc santíssim. Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d'hòmens, ja que no pertany al món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seua pròpia sang ens ha redimit per sempre.Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Però ara Crist s'ha oferit ell mateix a Déu, per l'Esperit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten a la mort, perquè pugam donar culte al Déu viu.
Salm responsorial 46,2-3.6-7.8-9 (R.: 6)
Aplaudiu, tots els pobles.Aclameu a Déu amb crits de festa.perquè el Senyor, l'Altíssim, és temible,el gran rei de tota la terra.R. Déu puja entre aclamacions,el Senyor, al so de trompetes.Déu puja entre aclamacions,el Senyor, al so de trompetes.Canteu al nostre Déu, canteu-li.Canteu al nostre rei, canteu-li. R.Déu és rei de tot el món,canteu-li amb estil.Déu regna sobre les nacions,s'assenta al seu tron sagrat. R.
Al·leluia Cf. Fets 16,14b
Obriu, Senyor, el nostre cori acollirem les paraules del vostre Fill.
Evangeli Mc 3,20-21
Deien que Jesús no tenia l'enteniment complit᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-se tanta gent que no podien ni menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per a endur-se'l perquè deien que no tenia l'enteniment complit.
MEMÒRIES LITÚRGIQUES
Santa Ainés [o Agnés], verge i màrtir (mem. ob.)
Amb el martiri de sant Sebastià havia començat a Roma la persecució de Dioclecià. Sembla que el d'Ainés va assenyalar els seus últims mesos (305). Després del militar, una xiqueta de dotze a quinze anys. Expliquen els pares de la xiqueta que se'ls va escapar de casa per anar a proclamar la seua fe entre les autoritats, i que va ser condemnada en principi a la foguera i després a ser decapitada. El papa Damas va exornar el seu sepulcre amb versos; sant Ambròs primer, i molts sants pares després, van continuar les seues lloances.
- "Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs" (Beata Ainés de Benigànim)
- J.M. Bausset: La beata Agnés de Benigànim (2015)
Quarta jornada de pregària per la unitat dels cristians.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 21 de gener
Memòria de santa Agnés [o Ainés], verge i màrtir, que, sent encara adolescent, va oferir a Roma el suprem testimoniatge de la fe i va consagrar amb el martiri el títol de la castedat. Victoriosa sobre la seua edat i sobre el tirà, va suscitar una gran admiració davant del poble i va adquirir una glòria més gran davant del Senyor. Hui se celebra el dia de la seua sepultura. (s. III/IV)
2. Commemoració de sant Publi, bisbe d'Atenes, a Grècia, que va donar testimoniatge de Crist amb el seu martiri. (s. II)
3. Passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, els seus diaques, a Tarragona, ciutat de la Hispània Citerior. A Espanya se celebra la seua commemoració el dia d'ahir.
4. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Pàtrocle, màrtir. (c. s. III)
5. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Epifani, bisbe, que en temps de les invasions bàrbares va treballar esforçadament a favor de la reconciliació dels pobles, així com en la redempció dels captius i en la reconstrucció de la ciutat arruïnada. (496)
6. A les muntanyes pròximes al llac de Zuric, al territori d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Meinrad, prevere, que dedicat primer a la vida cenobítica i després a l'eremítica, va ser assassinat per uns malvats. (c. 861)
7. A la muntanya de Mercuri, a l'antiga regió de Lucània, hui a Itàlia, sant Zacaries, anomenat "Angèlic", mestre de la vida cenobítica. (c. 950)
8. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beats Eduard Stransham i Nicolau Wheeler, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a mort per ser sacerdots, i van patir el martiri a Tyburn. (1586)
9. També a Londres, a Anglaterra, sant Albà Roe, de l'Orde de Sant Benet, i beat Tomàs Green, tots dos preveres i màrtirs, els quals, ja ancians, durant el regnat de Carles I van donar la seua vida per Crist en ser penjats a Tyburn, després d'haver passat en la presó dèsset anys el primer i catorze el segon. (1642)
10. Al convent de Benigànim, beata Josepa Maria de Santa Ainés, verge de l'Orde d'Agustines Descalces. (1696)
11. A la ciutat de Laval, a França, beats preveres Joan Baptista Turpin du Comier i altres tretze companys, màrtirs, que per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica van ser guillotinats durant la Revolució Francesa. (1794)
* Els noms són: beats Joan Baptista Triquerie, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, Joan Maria Gallot, Josep Pellé, Renat Lluís Ambroise, Julià Francesc Morvin de la Gérardière, Francesc Duchesne, Jaume André, Andreu Duliou, Lluís Gastineau, Francesc Migoret Lambardière, Julià Moulé, Agustí Manuel Philippot i Pere Thomas.
12. Al llogaret de Daegu, a Corea, sant Joan Yi Yun-il, màrtir, que, sent pare de família, llaurador i catequista, va suportar assots i luxació de tots els seus membres, malgrat la qual cosa es va mantindre constant en la fe cristiana, i va culminar amb esperit seré el martiri en ser decapitat. Va ser l'última víctima de la gran persecució patida en esta nació. (1867)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada