21 de gener de 2026, dimecres II: Mare Ainés de Benigànim

DIMECRES DE LA SETMANA II / II

Lectura primera 1S 17,32-33.37.40-51

David va véncer el filisteu amb la fona i una pedra

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, presentaren David a Saül, i David li va dir: «Que ningú es desanime per culpa d'este filisteu. El teu servent anirà a lluitar contra ell». Saül li va contestar: «Tu no eres capaç de lluitar contra este home: encara eres un xicon i ell està aveat a combatre des de jove». David replicà: «El Senyor, que m'ha salvat dels lleons i dels ossos, també em salvarà d'este filisteu». Respongué Saül: «Ves, i que el Senyor t'acompanye».

David va agarrar el seu bastó, va triar cinc pedres ben llises del torrent, se les va guardar en el sarró de pastor i, amb la fona a la mà, va anar cap al filisteu, que avançava precedit del seu escuder. El filisteu va mirar a David i, quan va vore que era un jove de cabell roig i de bona presència, el va despreciar i li va dir: «¿Et penses que soc un gos, que vens amb eixe bastó?» I es posà a maleir a David en nom dels seus déus. Després li va dir: «Vine, que donaré la teua carn a les aus del cel i als animals salvatges». 

David li respongué: «Tu vens amb l'espasa, la llança i la javelina, però jo vinc en nom del Senyor de l'univers, Déu de les tropes d'Israel, a qui tu has desafiat. Hui mateix el Senyor et farà caure en les meues mans i et mataré, et tallaré el cap i donaré les teues despulles i les de l'exèrcit dels filisteus a les aus del cel i a les bèsties salvatges, i tot el país sabrà que Israel té un Déu; tots els qui es troben ací reunits voran que el Senyor no dona la victòria amb l'espasa o amb la llança: ell és Senyor de la guerra i hui vos farà caure en les nostres mans».

Quan el filisteu avançà cap a David, David va eixir corrents de les files de l'exèrcit, tragué una pedra del sarró, la llançà amb la fona i tocà el filisteu al mig del front. La pedra se li clavà al front i ell caigué de cara a terra. 

David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l'espasa. Després anà d'una correguda sobre el filisteu, li va traure l'espasa de la baina i el rematà tallant-li el cap. El pànic s'apoderà dels filisteus, que fugiren en vore mort el millor dels seus guerrers.

Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca,

que entrena els meus braços per a la lluita

i les meues mans per al combat.

R. Beneït siga el Senyor, la roca que em salva

És l'amor i la muralla

que em deslliura i em salva,

és l'escut que m'empara.

Ell sotmet el poble al meu govern. R.

Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,

acompanyaré amb les arpes el meu cant:

vós doneu als reis la victòria,

i salveu a David, el vostre servent. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mc 3,1-6

¿Què es pot fer en dissabte,

fer el bé o fer el mal?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En una altra ocasió, Jesús va entrar de nou en la sinagoga, i hi havia allí un home que tenia la mà morta. Estaven observant-lo per vore si el curaria en dissabte i així poder acusar-lo. Jesús va dir a l’home que tenia la mà sema: «Alça’t i posa’t ací al mig». I a ells els preguntà: «¿Què es pot fer en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?» Ells callaven, i Jesús els va llançar una mirada d’indignació, entristit per la duresa del seu cor. I li va dir a l’home: «Estén la mà». La va estendre i la mà recobrà el moviment. Només eixir d’allí, els fariseus, junt amb els partidaris d’Herodes, decidiren fer plans contra Jesús per a fer-lo morir.

* * * * *

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Santa Ainés [o Agnés], verge i màrtir (mem. ob. si mo cau en diumenge)

Amb el martiri de sant Sebastià havia començat a Roma la persecució de Dioclecià. Sembla que el d'Ainés va assenyalar els seus últims mesos (305). Després del militar, una xiqueta de dotze a quinze anys. Expliquen els pares de la xiqueta que se'ls va escapar de casa per anar a proclamar la seua fe entre les autoritats, i que va ser condemnada en principi a la foguera i després a ser decapitada. El papa Damas va exornar el seu sepulcre amb versos; sant Ambròs primer, i molts sants pares després, van continuar les seues lloances.

Beata Josepa Maria Ainés de Benigànim [pregària tradicional], titular d'una església parroquial a València. Memòria a l'arxidiòcesi de València.

• "Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs" (Beata Ainés de Benigànim)
• J.M. Bausset: La beata Agnés de Benigànim (2015)
• F. Xavier Martí: Mare Ainés de Benigànim.

Quarta jornada de pregària per la unitat dels cristians.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Preguem per la unitat dels cristians (2026)
• Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: Un sol cos i un sol Esperit (2026)
• Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de gener

Memòria de santa Agnés [o Ainés], verge i màrtir, que, sent encara adolescent, va oferir a Roma el suprem testimoniatge de la fe i va consagrar amb el martiri el títol de la castedat. Victoriosa sobre la seua edat i sobre el tirà, va suscitar una gran admiració davant del poble i va adquirir una glòria més gran davant del Senyor. Hui se celebra el dia de la seua sepultura. (s. III/IV)

2. Commemoració de sant Publi, bisbe d'Atenes, a Grècia, que va donar testimoni de Crist amb el seu martiri. (s. II)

3. Passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, els seus diaques, a Tarragona, ciutat de la Hispània Citerior. A Espanya se celebra la seua commemoració el dia d'ahir.

4. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Pàtrocle, màrtir. (c. s. III)

5. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Epifani, bisbe, que en temps de les invasions bàrbares va treballar esforçadament a favor de la reconciliació dels pobles, així com en la redempció dels captius i en la reconstrucció de la ciutat arruïnada. (496)

6. A les muntanyes pròximes al llac de Zuric, al territori d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Meinrad, prevere, que dedicat primer a la vida cenobítica i després a l'eremítica, va ser assassinat per uns malvats. (c. 861)

7. A la muntanya de Mercuri, a l'antiga regió de Lucània, hui a Itàlia, sant Zacaries, anomenat "Angèlic", mestre de la vida cenobítica. (c. 950)

8. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beats Eduard Stransham i Nicolau Wheeler, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a mort per ser sacerdots, i van patir el martiri a Tyburn. (1586)

9. També a Londres, a Anglaterra, sant Albà Roe, de l'Orde de Sant Benet, i beat Tomàs Green, tots dos preveres i màrtirs, els quals, ja ancians, durant el regnat de Carles I van donar la seua vida per Crist en ser penjats a Tyburn, després d'haver passat en la presó dèsset anys el primer i catorze el segon. (1642)

10. Al convent de Benigànim, beata Josepa Maria de Santa Ainés, verge de l'Orde d'Agustines Descalces. (1696)

11. A la ciutat de Laval, a França, beats preveres Joan Baptista Turpin du Comier i altres tretze companys, màrtirs, que per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica van ser guillotinats durant la Revolució Francesa. (1794)

* Els noms són: beats Joan Baptista Triquerie, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, Joan Maria Gallot, Josep Pellé, Renat Lluís Ambroise, Julià Francesc Morvin de la Gérardière, Francesc Duchesne, Jaume André, Andreu Duliou, Lluís Gastineau, Francesc Migoret Lambardière, Julià Moulé, Agustí Manuel Philippot i Pere Thomas.

12. Al llogaret de Daegu, a Corea, sant Joan Yi Yun-il, màrtir, que, sent pare de família, llaurador i catequista, va suportar assots i luxació de tots els seus membres, malgrat la qual cosa es va mantindre constant en la fe cristiana, i va culminar amb esperit seré el martiri en ser decapitat. Va ser l'última víctima de la gran persecució patida en esta nació. (1867)