22 de gener de 2023, diumenge: Sant Vicent, màrtir

 SOLEMNITAT DE SANT VICENT, DIACA I MÀRTIR

(ciutat de València)

Sant Vicent, diaca i màrtir, patró principal de l'arxidiòcesi de València. Festa de precepte a les parròquies de la ciutat de València que cauen dins del camí de Trànsits. Titular de Benimàmet, Benimantell, Corbera i Guadassuar.

• Propi de Sant Vicent Màrtir.

Celebrem hui la memòria de sant Vicent, nascut a Osca, que va ser el primer dels set diaques de Saragossa; durant la persecució sota l'emperador Dioclecià va patir el martiri de fam, tortures i foc, fins que a València, l'any 304, va morir davant de la sorpresa dels carcellers per la seua admirable resistència, amb què va fer honor al seu nom, que significa «vencedor».

• Sant Vicent Màrtir (Oro de ley, 1920)
• J.M. Bausset: Sant Vicent Màrtir (2015)
• J.M. Bausset: La ruta de Sant Vicent Màrtir (2015)

III DIUMENGE ORDINARI

Lectures de la missa (AVL):

- Lectura primera Is 8,23b-9,3: En la Galilea dels pagans, el poble ha vist una gran llum

- Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 1a): El Senyor m'il·lumina i em salva

- Lectura segona 1C 1,10-13.17: Poseu-vos d'acord

                                                i que no hi haja divisions entre vosaltres

- Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

-Evangeli Mt 4,12-23: Anà a viure a Cafarnaüm,

                                 perquè s'havia de complir allò que anunciava Isaïes

L'Evangeli de sant Mateu fa referència sovint a l'Antic Testament, presentant com les profecies es van complint en Jesucrist. Així el text evangèlic de hui ens presenta a Jesús que se'n va a viure a Cafarnaüm, al costat del llac, al país de Zabuló i Neftalí que «ha vist una gran llum, una llum resplandix per als qui vivien en el país tenebrós» (1 lect). Eixa llum que Crist emet amb la predicació: «Convertiu-vos, que el regne del cel està prop», i que va il·luminar els primers deixebles, que abandonaren les xàrcies i se n'anaren amb ell. Eixa llum i esperança amb la qual curava entre la gent totes les malalties (Ev).

 

DIUMENGE DE LA PARAULA DE DÉU

• Avel·lí Flors: Diumenge de la Paraula de Déu (2020).
• Papa Francesc: Carta apostòlica Aperuit illis (2019)

Quinta jornada de pregària per la unitat dels cristians

Aniversari de la mort de l'abat Pierre, fundador del moviment d'Emaús (París 2007)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de gener

Sant Vicent, diaca i màrtir, que durant la persecució sota l'emperador Dioclecià va patir presó, fam, poltre i ferros candents, fins que, a València, a la Hispània Cartaginense, va volar al cel a recollir el premi del martiri. (304)

2. Commemoració de sant Valeri o Valer, bisbe de Saragossa, a la Hispània Tarraconense, que va prendre part en el primer Concili d'Illiberis. Conduït a València juntament amb sant Vicent, va ser enviat al desterrament. (305/315)

3. A la ciutat de Novara, a la regió italiana de Ligúria, sant Gaudenci, a qui es considera el primer bisbe d'esta seu. (c. 418)

4. A Sergiòpolis, a Pèrsia, hui l'Iraq, passió de sant Anastasi, monjo i màrtir, el qual, després de molts turments que va patir a la ciutat de Cesarea de Palestina, va ser ofegat i després decapitat al costat d'un riu per orde de Cosroes, rei dels perses, després d'haver presenciat la mort de setanta companys. (628)

5. Al monestir de Romans, al costat del riu Isère, als Alps francesos, sepultura de sant Bernat, bisbe de Viena del Delfinat [Vienne], qui, deixant el servici de l'emperador Carlemany, va abraçar la milícia de Crist, va repartir entre els pobres els béns rebuts de son pare i va construir dos cenobis, el d'Ambronay i el de Romans, on va acabar els seus dies. (842)

6. A Sora, al Laci, sant Doménec, abat, que va fundar monestirs en diverses regions d'Itàlia i va conduir altres cenobis a la disciplina regular amb el seu esperit renovador. (1031)

7. A la ciutat de Pisa, a la Toscana, a Itàlia, beata Maria Mancini, qui, després d'enviduar dos vegades i perdre tots els seus fills, va establir, seguint les indicacions de santa Caterina de Siena, la vida comuna al monestir de Sant Doménec, que va presidir durant deu anys. (1431)

8. A Como, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, beat Antoni della Chiesa, prevere de l'Orde de Predicadors, que va restablir la vida cenobítica en alguns convents de l'Orde, mostrant indulgència amb la feblesa humana però corregint-la amb fermesa. (1459)

9. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Patenson, prevere i màrtir, que durant el regnat d'Isabel I va ser condemnat a mort per ser sacerdot i, sent a la presó, va reconciliar amb l'Església altres sis companys de presó. Va completar finalment el seu martiri a Tyburn, on va ser esquarterat. (1592)

10. A Tonquín, actual Vietnam, sants Francesc Gil de Frederic i Mateu Alonso de Leciniana, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, els quals, després d'una infatigable predicació de l'Evangeli, van ser empresonats durant el regnat de Trinh Doanh i, ferits amb espasa, van obtindre una mort gloriosa per Crist. (1745)

11. A Roma, sant Vicent Pallotti, prevere, fundador de la Societat de l'Apostolat Catòlic, que amb els seus escrits i activitats va fomentar la vocació de tots els batejats en Crist per a treballar a favor de l'Església. (1850)

12. A la ciutat de Bordeus, a França, beat Guillem Josep Chaminade, prevere (Perigús 1761 - Bordeus 1850) que va treballar audaçment amb gran zel pastoral durant el temps de persecució, i, desitjós d'atraure els laics a la devoció a la santíssima Mare de Déu, així com de promoure les missions, va fundar l'Institut de Filles de Maria Immaculada i la Companyia de Maria [Marianistes]. (1850)

13. A Junín dels Andes, a l'Argentina, beata Laura Vicuña, verge, que havent nascut a la ciutat de Santiago de Xile, va ser alumna de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora i, per a obtindre la conversió de sa mare, a tretze anys va oferir la seua vida a Déu. (1904)

14. A Castelletto di Brenzone, al costat del llac de Garda, a Itàlia, beat Josep Nascimbeni, prevere, fundador de l'Institut de Germanetes de la Sagrada Família. (1922)

15. A Viena, ciutat d'Àustria, beat Ladislau Batthyány-Strattmann, pare de família, que va donar testimoniatge de l'Evangeli amb la santedat de la seua vida i de les seues obres, tant en l'ambient familiar com en la societat civil. Va honrar com a cristià el nom i la dignitat de metge, entregat amb tota caritat a cuidar malalts, per als quals va fundar un hospital, on solament acollia els pobres i necessitats, deixant de costat tota classe de vanitat. (1931)