En el fons, el desig de tota la humanitat és que el nostre món siga signe i anticipació del cel i de la terra nova que tots anhelem. Però cada dia veiem amb preocupació com això que tots desitgem sembla que s’allunya cada vegada més. Quants signes de mort! quantes víctimes innocents! Quantes guerres! Què poc és respectada la vida i la dignitat humana! Quina indiferència davant el sofriment dels pobres! Quants enfrontaments per defensar interessos que no es poden justificar! Quantes divisions en el nostre món! Massa vegades persones i pobles, per tal d’aconseguir els seus objectius obliden els principis morals i això és font d’injustícies i de guerres.
(Enric Benavent, arquebisbe de València: Homília de la Missa d'Infants, 10 de maig de 2026)
DIVENDRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA
Senyor, Déu nostre, vós,
en la humilitat i senzillesa de sant Isidre, llaurador,
ens deixàreu un exemple de vida amagada amb Crist en vós;
concediu-nos que el treball de cada día
faça més humà este món
i que siga també una lloança al vostre nom.
Molts d'esta ciutat formen part del meu pobleLectura dels Fets dels ApòstolsPau es trobava a Corint i una nit, en una visió, el Senyor li va dir: «No tingues por, continua parlant i no calles, que jo vetle per tu i ningú et tocarà per a fer-te mal, perquè molts d'esta ciutat formen part del meu poble». Pau s'hi va quedar un any i mig, ensenyant entre ells la paraula de Déu.En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es posaren tots d'acord en contra de Pau, el portaren davant del tribunal i l'acusaren dient: «Este home incita la gent a donar culte a Déu d'una manera contrària a la Llei». Però abans que Pau obrira la boca, Gal·lió els va replicar: «Jueus, si es tractara d'un crim o d'un delicte, jo vos escoltaria com cal i sense presses; però estes baralles sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei són cosa vostra i no vullc ser jutge d'estes qüestions». I els va fer eixir del tribunal.
Ells, aleshores, es van tirar contra Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal, li van pegar. Gal·lió es va fer el desentés.
Pau es va quedar encara uns dies a Corint. Després va dir adeu als germans i s'embarcà cap a Síria en companyia de Priscil·la i Aquila. A Cèncrees es va rapar el cap, perquè havia fet un vot.
Aplaudiu, pobles de tot el món,aclameu a Déu amb crits de festa.El Senyor, l'Altíssim, és temible,el gran rei de tota la terra.R. Déu és rei de tot el món.O bé:
Al·leluia.Ells ens sotmet els pobles,posa les nacions als nostres peus;ell ens va elegir com a heretat seua,glòria de Jacob, el seu estimat. R.Déu puja entre aclamacions,el Senyor, al so de trompetes.Canteu al nostre Déu, canteu-li,canteu al nostre rei, canteu-li. R.
El Messies havia de patir i ressuscitar d'entre els morts,abans d'entrar a la seua glòria.
Tindreu una alegria que no vos podrà llevar ningú Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Vos dic de veres que plorareu i vos lamentareu, però el món s'alegrarà; i estareu tristos, però la vostra tristor es convertirà en alegria. La dona, a punt de donar a llum, té dolor perquè ha arribat la seua hora; però, quan ja ha nascut la criatura, ja no se'n recorda del dolor, per l'alegria d'haver posat una vida al món. També vosaltres ara esteu tristos, però, quan vos tornaré a vore, el vostre cor s'alegrarà, amb una alegria que no vos podrà llevar ningú.
Eixe dia ja no em preguntareu res més».
* * * * *
Sant Isidre el Llaurador (mem. ob.)
Sant Isidre el Llaurador, patró de Casas del Río i Gàtova. Festa de Sant Isidre a Benaixeve, Casas Altas, Casas Bajas, Cox, Pavías, Sacanyet, Sinarcas, Teresa, Utiel, Sant Isidre, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.
El 15 de maig de 1891 el papa Lleó XIII va publicar l'encíclica Rerum novarum.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 15 de maig
Memòria de sant Isidre, llaurador, que a Madrid, al regne de Castella, juntament amb la seua dona, santa Maria de la Cabeza, va portar una dura vida de treball, recollint amb més paciència els fruits del cel que els de la terra, i d'esta manera es va convertir en un verdader model de l'honrat i piadós agricultor cristià. (c. 1130)
2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, actual Turquia, sants Pere, Andreu, Pau i Dionísia, màrtirs. (s. III)
3. A Clarmont d'Alvèrnia, a Aquitània, hui França, sants Cassi i Victorí, màrtirs, que, segons la tradició, patiren el martiri sota la persecució de Crocas, rei dels alamans. (s. III)
4. A l'illa de Sardenya, sant Simplici, prevere. (s. III/IV)
5. A Làrissa, lloc de Tessàlia, sant Aquil·leu, anomenat "Taumaturg", bisbe, que va participar en el primer Concili de Nicea i, revestit de totes les virtuts, va evangelitzar amb fervor apostòlic als pobles pagans. (s. IV)
6. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Retici, bisbe, de qui sant Agustí referix la gran autoritat de què gaudia com a bisbe, i sant Jeroni el recorda com a gran exegeta de la Sagrada Escriptura. (s. IV)
![]() |
| Moneda de Caleb |
8. A Septempeda [ara San Severino Marche], al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, sant Severí, bisbe, del qual esta ciutat va prendre el seu nom. (s. inc.).
9. A Bingen, al costat del Rin i prop de Magúncia, a Austràsia, actualment Alemanya, sant Rupert, duc, que, sent encara molt jove, va partir en peregrinació per a visitar les tombes dels Apòstols, i en tornar als seus dominis va erigir moltes esglésies. Va eixir a l'encontre del Senyor recentment complits els dèneu anys. (s. VIII)
10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, commemoració de sant Witesind, màrtir, que per por dels musulmans es va apartar de la fe catòlica, però en negar-se després a prendre part en el culte mahometà, el mataren per odi al cristianisme. (855)
11. A Ais de Provença, a la regió francesa de Provença, beat Andreu Abellón, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, malgrat no comptar amb molts mitjans per a l'acompliment del seu càrrec, va restaurar amb fermesa la disciplina regular en els convents on va ser superior. (1450)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada