23 d'agost de 2026, diumenge XXI

DIUMENGE XXI / Cicle A

Lectura primera Is 22,19-23

Li posaré al muscle la clau del palau de David

Lectura del llibre d'Isaïes

El Senyor diu a Sobnà, cap del palau del rei: «Et derrocaré del lloc que ocupes, et destituiré del teu càrrec. Aquell dia cridaré el meu servent, Eljaquim, fill d’Helquies, el vestiré amb la teua túnica, li posaré les teues insígnies, li donaré l’autoritat que tens, i serà un pare per als habitants de Jerusalem i per al poble de Judà. Li posaré al muscle la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú tancarà, i quan haurà tancat, ningú podrà obrir. El fixaré com un clau en un lloc segur, i serà un tron gloriós per a la casa de son pare».

Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.6 i 8bc (R.: 8bc)

Vos done gràcies, Senyor, de tot cor,

vos cante en presència dels àngels.

Em prostre cap al santuari.

R. El vostre amor, Senyor, perdura sempre:

No abandoneu l'obra de les vostres mans.

Done gràcies al vostre nom,

perquè ameu i sou fidel.

El dia que vos invoque, m'escolteu,

i enfortiu la meua ànima. R.

El Senyor és excels i mira els humils,

mentres que, de lluny, coneix els altius.

Senyor, el vostre amor durarà sempre:

no abandoneu l'obra de les vostres mans. R.

Lectura segona Rm 11,33-36

Tot ve d'ell, tot passa per ell i s'encamina cap a ell

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

¡Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneiximent de Déu! ¡Que insondables que són les seues decisions i incomprensibles els seus camins! En efecte, ¿Qui pot conéixer la ment del Senyor, o qui pot ser el seu conseller? ¿Qui s’ha avançat mai a donar-li res a fi que li ho puga recompensar? Tot ve d’ell, tot passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.

Al·leluia Mt 16,18

Tu eres Pere,

i damunt d'esta pedra edificaré la meua Església

i les forces del Regne de la Mort

no la podran dominar.

Evangeli Mt 16,13-20

 

Tu eres Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

Quan Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, va preguntar als deixebles: «¿Qui diu la gent que és el Fill de l'home?» Ells li respongueren: «Uns diuen que Joan Baptiste; altres, Elies; altres, Jeremies o un dels profetes». Ell els preguntà: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». 

Jesús li va respondre: «Benaventurat tu, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t'ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. I ara jo et dic: tu eres Pere, i damunt d’esta pedra edificaré la meua Església, i les forces del regne de la Mort no la podran dominar. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que lligues en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel». 

En acabant, va manar als deixebles que no digueren a ningú que ell era el Messies.  

 

A. Professem la nostra fe en estreta comunió i obediència al successor de Pere, el Papa, i al nostre bisbe, que es troba en la nostra Església local en el lloc dels apòstols. Qui no es manté sota esta obediència directa —fins i tot amb el sacrifici de si mateix que això demana algunes vegades— ha de saber que, amb el seu propi risc i sovint amb el d'uns altres, té només una experiència parcial de l'Església. No es pot ser un cristià a la carta i prendre de l'Evangeli i de la doctrina tan sols allò que ens agrada. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. Desitgem el do de la unitat i de la pau que Jesús va voler per a la seua Església. És el que es manifesta en este diàleg de Jesús amb Simó Pere. Simó dirà des del que ha vist i sentit juntament amb els seus companys, des del que ell ha viscut, orat, amat... que Jesús és el salvador esperat pel seu poble, el Messies. I Jesús construïx ací una comunitat de deixebles, una Església. I les pedres són estos mateixos deixebles i Pere, el que haurà de ser pedra i ensenyar que som pedres vives unides a la pedra angular que és Crist, per a formar així un edifici espiritual.

C. De manera anàloga a com en l'Antic Testament s'entregaven les claus del palau als caps o responsables, com a signe d'autoritat, així Crist li diu a Pere que li donarà les claus del regne del cel i que sobre ell edificarà la seua Església. Pere —i els seus successors— és el garant de la fe de l'Església en Jesucrist, com a Fill de Déu, Messies, Salvador, i també l'eix visible de la unitat de l'Església. L'eucaristia ens fa créixer en la unitat i la pau amb Crist i el seu Cos, l'Església. Per això la celebrem sempre en comunió amb el Papa i els successors dels apòstols, els bisbes.

• Missa d'À Punt (2026): Demanar la fe de Pere.
• Missa d'À Punt (2023): Qui soc jo per a tu? (Santa Teresa de Calcuta)

* * * * *

Santa Rosa de Lima, verge, titular de l'església parroquial de Benicalap

Santa Rosa, verge, que, insigne des de molt xiqueta per la seua austera sobrietat de vida, a Lima, al Perú, va vestir l'hàbit de les Germanes del Tercer Orde de Sant Doménec. Entregada a la penitència i a la pregària, i ardent de zel per la salvació dels pecadors i de la població indígena, aspirava a donar la vida per ells, sotmetent-se de bona gana a tota classe de patiments per a guanyar-los per a Crist. La seua mort va tindre lloc el dia 24 d'agost. (1617)

• J.M. Bausset: Santa Rosa de Lima (23 d'agost del 2015)

Beats valencians Constantí Carbonell i Sempere, prevere (memòria a Alcoi), i Ramon Grimaltos i Monllor, germà (memòria a la Pobla Llarga), jesuïtes, màrtirs

Beats valencians Nicolau (Valerià Lluís) Alberich i Lluch i Vicent (Eliseu Vicent) Alberich i Lluch, germans de La Salle, màrtirs (memòria a Benicarló).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 d'agost

2. Commemoració de sant Zaqueu, bisbe, a qui es té pel quart successor de Jaume, germà del Senyor, en el govern de l'Església de Jerusalem. (s. II)

3. A Roma, al cementeri de Sant Llorenç, a la via Tiburtina, sants Abundi i Ireneu, màrtirs. (s. inc.)

4. A Òstia Tiberina, a la Itàlia actual, sants Ciríac i Arquelau, màrtirs. (s. inc.)

5. A Sistov, a Mèsia Inferior, hui Romania, sant Llop màrtir, que, segons la tradició, va aconseguir la llibertat de Crist en ser degollat. (s. inc.)

6. A Egea, lloc de Cilícia, actual Ayaº, a Turquia, sants màrtirs Claudi, Asteri i Neó, germans, els quals, acusats per la seua madrastra de ser cristians, es creu que van ser decapitats en temps de l'emperador Dioclecià i del prefecte Lísies. (303)

7. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Flavià, bisbe, que va brillar en temps del rei Clodoveu. (s. V/VI)

8. A Londonderry, a Hibèrnia, actual Irlanda, sant Eugeni, primer bisbe d'Ardstraw. (s. VI)

9. Al monestir de sant Felip, prop de Locri, a Calàbria inferior, sant Antoni de Gerace, eremita. (s. X)

10. En una nau ancorada enfront de Rochefort, en la costa de França, beat Joan (Protasi) Bourdon, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que en temps de la Revolució Francesa, empresonat juntament amb diversos sacerdots, va procurar alleujament als companys de captivitat fins que va morir contagiat de pesta. (1794)

11. A Tavernes de la Valldigna, comarca de la Safor, beats màrtirs Constantí Carbonell Sempere, prevere, Pere Gelabert Amer i Raimon Grimaltos Monllor, religiosos, de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van patir el martiri durant la persecució contra la fe. (1936)

12. Prop del llogaret de Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, beats màrtirs Florentí Pérez Romero, prevere, i Urbà Gil Sáez, religiós, dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, que, en temps de la mateixa persecució, van assumir perfectament la prova per la fe. (1936)

13. A Silla, a l'Horta Sud, beat Joan Maria de la Creu (Marià) Garcia Méndez, prevere de la Congregació de Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús i màrtir, el qual, en l'esmentada persecució contra la religió, va conservar fins a la mort la fe de Crist. (1936)

14. A Puçol, a l'Horta Nord, beates Petra Maria Victòria Quintana Argos i Serafina (Manuela Justa) Fernández Ibero, vèrgens de l'Institut de Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i màrtirs, que en el furor de la citada persecució van aconseguir la gràcia del martiri. (1936)

15. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Francesc Dachtera, prevere i màrtir, el qual, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra va morir per Crist, destrossat per les atrocitats comeses pels metges en aquell lloc, sense cap consideració a la dignitat humana. (1944)