DIJOUS DE LA SETMANA XIX / II
Lectura primera Ez 12,1-12
De dia, davant de tots,ix com un exiliatLectura de la profecia d'EzequielEl Senyor em va fer sentir la seua paraula:«Fill d'home, tu vius enmig d'un poble rebel:tenen ulls fets per a vore, però no s'hi veuen,orelles fetes per a sentir, però no senten,perquè són un poble rebel.Prepara el teu fardell per al desterro,i ix de dia, davant de tots, com un exiliat,ves-te'n de casa cap a un altre lloc, a la vista de tots.Potser encara comprendran que són un poble rebel.De dia, davant d'ells, trau fora el fardell de desterrat,i a poqueta nit, a la vista de tots, ix de casa com qui va al desterro:obri un forat a la paret, ix de casa per aquell forat,carrega't el fardell al muscle a la vista de totsi ves-te'n a fosques amb la cara tapada,per a no vore el país.Vullc que això siga un avís per al poble d'Israel».Jo vaig complir el manament rebut:De dia vaig fer el meu fardell per al desterro,a poqueta nit vaig obrir un forat a la paret,i vaig eixir a fosques amb el fardell al muscle,davant de tota la gent.L'endemà al matí el Senyor em va fer sentir la seua paraula:«Fill d'home, la gent d'Israel, el poble rebel, ¿no t'ha preguntat què feies? Respon-li: Açò diu el Senyor: Esta escena es referix al rei de Jerusalem i a tots els israelites que habiten en la ciutat. Dis-los: Era un avís: això que jo he fet, ho faran també amb vosaltres: sereu enduts captius i sereu deportats. El rei es carregarà el fardell al muscle, eixirà a fosques per un forat que haurà fet a la muralla, i es taparà la cara per a no vore el país amb els seus ulls».
Salm responsorial 77,56-57.58-59.61-62 (R.: cf. 7c)
Posaren a Déu a prova, es rebel·laren,no van guardar l'aliança de l'Altíssim,l'abandonaren igual que els seus pares;erraren, com un arc tort.R. No oblideu les obres de Déu.L'irritaven en els santuaris,el provocaven amb els seus ídols.Déu s'indignà en sentir-ho,i repudià el poble d'Israel. R.I deixà l'arca de la seua glòriacaptiva en mans de l'enemic.Indignat contra la seua heretat,entregà el poble a l'espasa. R.
Al·leluia Salm 118,135
Deixeu-me vore la claror de la vostra mirada,ensenyeu els decrets al vostre servent.
Evangeli Mt 18,21-19,1
No et dic que perdones set vegades,sinó setanta vegades set᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.Per això el Regne del cel és com aquell senyor que va voler demanar comptes als seus servidors. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per a pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li va dir: “Tingueu paciència i vos ho pagaré tot”. En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute.Aquell servidor, quan eixia d'allí, trobà un dels seus companys que li devia cent denaris, el va agarrar del coll i l'ofegava dient-li: “Paga'm tot el que em deus”. L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: “Tingues paciència i ja t'ho pagaré”. Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute.Els altres servidors, en vore el que havia passat, se n'entristiren molt i anaren a contar-ho tot al senyor. El senyor el crida i li diu: “¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu?” I el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute.Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».Quan Jesús acabà de dir estes paraules, va eixir de Galilea i se’n va anar a la regió de Judea, a l'altra vora del Jordà.
* * * * *
 |
| Sant Hipòlit |
Sant Poncià, papa, i Hipòlit, prevere, màrtirs (mem. ll.). Sant Hipòlit és patró de Cocentaina i li fa festa estos dies
Sants màrtirs Poncià, papa, i Hipòlit, prevere, que, deportats al mateix temps a Sardenya, tots dos van afrontar allí una condemna comuna i van ser cenyits, segons la tradició, amb una única corona. Els seus cossos, finalment, van ser traslladats a Roma, el primer al cementeri de Calixt, i el segon al cementeri de la via Tiburtina. (c. 236)
Beat valencià Joan Agramunt i Riera, prevere i màrtir (memòria a Almassora)
Beat valencià Modest Garcia i Martí (Modest d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).
Beat valencià Mateu Despons Tena, prevere operari diocesà, màrtir (memòria a Sant Mateu). († la Salzadella, 1936)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 13 d'agost
2. A Forum Cornelii, actual Imola, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Cassià, màrtir, que, per negar-se a adorar als ídols, va ser entregat als xiquets dels qui era mestre, perquè el torturaren fins a la mort amb punxons, i així resultara més dur el dolor del seu martiri, com més dèbils foren les mans que li'l causaven. (c. 300)
3. A Lió, de la Gàl·lia, hui França, sant Antíoc, bisbe, que, encara prevere, va afrontar un llarg viatge per a anar a visitar el seu bisbe sant Just, que habitava en aquells dies en un erm a Egipte. (c. 500)
4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, també França actualment, santa Radegunda, reina dels francs, qui, vivint encara el seu espòs, el rei Clotari, va rebre el vel sagrat de religiosa, i va servir a Crist al monestir de la Santa Creu de Peiteu, que ella havia manat construir, sota la Regla de sant Cesari d'Arle. (587)
5. A la fortalesa d'Schemaris, a la ribera del Tzkhenis Dsqali, a les muntanyes georgianes del Caucas, mort de sant Màxim el Confessor, abat de Crisòpolis, prop de Constantinoble, insigne per la seua doctrina i el seu zel per la veritat catòlica, que per haver combatut amb valentia contra els monoteletes, va patir, sota l'emperador herètic Constant, l'amputació de la mà dreta i, després d'una dura presó i crueltats de tota mena, va ser bandejat juntament amb dos deixebles, tots dos anomenats Anastasi, a la regió de Lazica, on va entregar la seua ànima a Déu. (662)
6. A Fritzlar, al territori de Hesse, a Austràsia, hui Alemanya, sant Vigbert, prevere i abat, a qui sant Bonifaci va encomanar la cura del monestir del lloc. (c. 739)
7. Al cenobi d'Altenberg, a la regió de Wetzlar, també a Alemanya, beata Gertrudis, abadessa de l'Orde Premonstratenc, que, sent encara una xiqueta, va ser oferida a Déu per la seua mare santa Isabel, reina d'Hongria, en este lloc. (1297)
8. A Kilmallock, a Irlanda, beats Patrici O'Healy, bisbe de Meath, i Conan O'Rourke, prevere, tots dos de l'Orde dels Germans Menors, que per no haver ocultat la seua condició de sacerdots, posada de manifest públicament, van ser condemnats a mort i executats en el patíbul. (1579)
9. A Warwick, a Anglaterra, beat Guillem Freeman, prevere i màrtir, que, condemnat a mort durant el regnat d'Isabel I tan sols pel fet de ser sacerdot, davant del patíbul va entonar l'himne Et Deum i, amb ànim decidit, va afrontar el suplici del martiri. (1595)
10. A Roma, sant Joan Berchmans, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, molt estimat per tots per la seua sincera pietat, caritat autèntica i alegria constant, va morir serenament després d'una breu malaltia. (1621)
- J. M. Bausset: Sant Joan Berchmans (2015)
11. A Viena, ciutat d'Àustria, beat Marc d'Aviano (Carles Doménec) Cristofori, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, sapient predicador de la paraula de Déu, es va interessar admirablement pels pobres i malalts, sol·licitant als poderosos de tot el món que anteposaren la fe i la pau a qualsevol altra empresa i interés. (1699)
12. Al braç de mar que s'estén enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Pere Gabilhaud, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una nau convertida en presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1794)
13. Al lloc de Saug [Saugues], prop de Lo Puèi de Velai [Le Puy-en-Velay] també a França, sant Benild (Pere) Romançon, de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar la seua vida a la formació dels jóvens. (1862)
14. Beat Miquel Josep McGivney (1852- Connecticut 1890). Sacerdot diocesà estatunidenc d'origen irlandés, fundador de l'orde masculí dels Cavallers de Colom, amb la idea d'ajudar i fer costat a les famílies desprotegides.
15. A Barbastre, prop d'Osca, a la regió d'Aragó, a Espanya, beats Secundí Maria Ortega Garcia, prevere, i dèneu companys*, màrtirs, els quals, religiosos de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, en el furor de la persecució contra l'Església, van patir la mort per l'odi a la fe. (1936)
Els seus noms: Beats Xavier Lluís Bandrés Jiménez, Josep Brengaret Pujol, Manuel Buil Lalueza, Antolí Calvo Calvo, Tomàs Capdevila Miró, Esteve Casadevall Puig, Eusebi Codina Millà, Joan Codinachs Tuneu, Antoni Maria Dalmau Rosich, Joan Echarri Vique, Pere Garcia Bernal, Alfons Miquel Garriga, Hilari Maria Llorente Martín, Ramon Novich Rabionet, Salvador Pigem Serra, Josep Maria Ormo Seró, Teodor Ruiz de Larrinaga García, Joan Sánchez Munárriz, Manuel Torras Sais, estudiants.
16. A la població d'Almassora, a la Plana Alta, beat Joan Agramunt Riera, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir durant la mateixa persecució. (1936)
17. Al municipi d'Albocàsser, a l'Alt Maestrat, beat Modest Garcia Martí, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que, en la persecució contra la fe, va completar amb el martiri el seu pla de vida. (1936)
El pare Modest d´Albocàsser (Modest Garcia Martí) va nàixer el 17 de gener de 1880. Va fer la professió el 3 de gener de 1897 i fou ordenat capellà el 19 de desembre de 1903. Fou missioner a Colòmbia i després estigué al convent de l'Olleria, del qual va ser superior. Es va refugiar a casa de la seua germana i va ser detingut el 13 d´agost de 1936, juntament amb el seu germà capellà, mossèn Miquel Garcia. Els dos van ser afusellats al terme d´Albocàsser.
18. A Barcelona, beat Josep Bonet Nadal, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que va consumar el seu combat per la fe durant la citada persecució. (1936)
19. Beats Josep Tàpies Sirvant i 6 companys* (†1936), Sacerdots diocesans d'Urgell, màrtirs de la Guerra Civil Espanyola.
Els seus noms són: Pasqual Araguàs i Guàrdia, Silvestre Arnau i Pasqüet, Josep Boher i Foix, Francesc Castells i Brenuy, Pere Martret i Moles, Josep-Joan Perot i Juanmartí.
20. Beat Marià Mullerat i Soldevila (1897- El Pla, prop d'Arbeca, província de Lleida, Espanya 1936). Laic i pare de família, metge, màrtir, assassinat pel fet de ser cristià.
21. A Berlín, al lloc anomenat Plötzensee, a Alemanya, beat Jaume Gapp, prevere de la Companyia de Maria i màrtir, que, amb fermesa d'ànim, va proclamar que els criminals projectes d'un règim militar enemic de la dignitat humana estaven en total desacord amb la doctrina cristiana, i a causa d'això, sotmés a persecució, es va dirigir a França i Espanya en qualitat d'exiliat, però, capturat amb enganys per uns emissaris, va morir finalment decapitat després de tortures cruels. (1943)
- J.M. Bausset: Jakop Gapp (13 d'agost del 2015)
- Jakob Gapp, el sacerdot austríac que va ser guillotinat a Berlín per enfrontar-se a Hitler després de ser localitzat per la Gestapo a València (elDiario.es)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada