3 d'agost de 2026, dilluns XVIII

DILLUNS DE LA SETMANA XVIII / II

Lectura primera Jr 28,1-17

Hananià, el Senyor no t'ha enviat,

i estàs portant este poble a confiar en la mentira

Lectura del llibre de Jeremies

Al principi del regnat de Sedecies, rei de Judà, el quint mes de l'any quart, el profeta Hananià, fill d'Azur, de Gabaon, digué a Jeremies en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble: «Açò diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia: d'ací a dos anys, faré tornar en este lloc tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, es va endur a Babilònia. Tornarà també Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i tots els de Judà deportats a Babilònia. Així trencaré el jou del rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor».

El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del Senyor, li va respondre: «Amén! Que Déu ho faça! ¡Que el Senyor complixca les paraules que acabes de profetitzar i faça tornar de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que ara vos diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes contra molts països i  grans regnes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar, només quan es complix la seua paraula es veu que aquell profeta era realment enviat del Senyor». 

Aleshores Hananià va agarrar el jou que Jeremies portava al coll, el va trencar, i va dir davant de tot el poble: «Açò diu el Senyor: És així com d'ací a dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se' va anar.

Després que el profeta Hananià hagué fet açò, el Senyor va fer sentir la seua paraula el profeta Jeremies i li digué: «Ves a l'encontre d'Hananià i dis-li: Açò diu el Senyor: Tu has trencat un jou de fusta, però jo en faré un altre de ferro. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, diu açò: El jou que ara pose al coll de totes estes nacions és un jou de ferro, per a sotmetre-les a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges».

Després el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananià: «Escolta, Hananià: El Senyor no t'ha enviat, i estàs portant este poble a confiar en la mentira. Per això diu el Senyor: T'envie fora d'esta terra: enguany mateix moriràs, perquè estàs predicant la desobediència al Senyor». I aquell any mateix, el sèptim mes, va morir el profeta Hananià.

Salm responsorial 118,29.43.79.80.95.102 (R.: 68b)

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

R. Senyor, instruïu-me en els vostres decrets.

No em lleveu dels llavis

la promesa que no enganya:

confie en el vostre juí. R.

Que es posen a favor meu el fidels,

els qui coneixen el vostre pacte. R.

Si guarde plenament els vostres decrets,

no quedaré confós. R.

Els malvats esperen l'ocasió de perdre'm,

i jo intente entendre el vostre pacte. R.

No he evitat les decisions que heu pres,

vós me les heu ensenyades. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 14,22-36

Maneu-me que vaja caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquells dies, després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles. 

Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» 

I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».

Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. La gent d'aquell lloc el reconegueren i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li suplicaven que els deixara tocar només la vora del seu mantell: tots els que la tocaren, es posaren bons.

* * * * *

Santa Teresa Beneta de la Creu, verge i màrtir (festa a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat Salvador Ferrandis i Seguí, prevere i màrtir valencià (memòria a l'Orxa i a Pedreguer)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 d'agost

1. A Nàpols, ciutat de Campània, sant Aspré, primer bisbe d'esta població. (s. II/III)

2. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eufroni, bisbe, que va edificar una basílica en honor del màrtir sant Simforià i va adornar amb major decòrum el sepulcre de sant Martí de Tours. (d. 475)

3. A la muntanya de Màssica, a la regió actualment italiana de Campània, sant Martí, que, portant vida solitària, va romandre moltíssims anys retirat en una cova estreta. (580)

4. A Anagni, al Laci, també a l'actual Itàlia, sant Pere, bisbe, que va brillar, en primer lloc, per l'observança monàstica i després pel zel pastoral, portant a terme la construcció de l'església catedral. (1105)

 5. A Lucera, en el territori de la Pulla, així mateix a Itàlia, beat Agustí Kazotic, bisbe, de l'orde de Predicadors, que al principi va estar al capdavant de l'Església de Zagreb i, posteriorment, per l'hostilitat del rei de Dalmàcia, va assumir la seu de Lucera, on va desenvolupar una gran obra d'ajuda en favor dels pobres i els necessitats. (1323)

6. A Alacant, beat valencià Salvador Ferrandis Segui, prevere i màrtir, que en la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist i va aconseguir, així, la palma de la glòria. (1936)

7. Al poble de Samalús, prop de Barcelona, beats màrtirs Alfons López López, prevere, i Miquel Remón Salvador, tots dos religiosos de l'Orde de Germans Menors Conventuals, que en la mateixa persecució van rebre la corona del martiri per donar testimoniatge de Crist. (1936)

8. A la ciutat de Barcelona, beat Francesc Bandrés Sánchez, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que en l'esmentada persecució, va confirmar amb la seua sang la seua fidelitat al Senyor. (1936)