6 de setembre de 2026, diumenge XXIII

DIUMENGE XXIII / Cicle A

Lectura primera Ez 33,7-9

Si no advertixes el pecador, jo et faré responsable de la seua sang

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va dir:

«Fill d’home, t’he fet sentinel·la per a que vetles sobre el poble d’Israel. Quan sentes dels meus llavis una paraula, els ho has d’advertir de part meua. Si jo amenace el pecador amb la mort i tu no l’advertixes que s’aparte del camí del mal, ell morirà per culpa seua, però jo et faré responsable de la seua sang. Ara, si tu l’advertixes que s’aparte del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seua, però tu hauràs salvat la vida»

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,

aclamem la roca que ens salva;

acostem-nos a ell per a beneir-lo,

aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Si sentíreu hui la veu de Déu:

«No enduriu els vostres cors».

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,

agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat.

Ell és el nostre Déu,

i nosaltres som el poble que ell pastura,

el ramat que ell mateix guia. R.

Si sentíreu hui la seua veu:

«No enduriu els vostres cors com a Meribà,

com el dia de Massà en el desert,

quan em van temptar els vostres pares:

em posaren a prova mal que havien vist les meues obres». R.

Lectura segona Rm 13,8-10

L’amor és la plenitud de la Llei

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

No quedeu a deure res a ningú, si no és l’amor que vos deveu els uns als altres; perquè qui ama els altres, ha complit la Llei. «No cometràs adulteri, no mataràs, no robaràs, no tindràs enveja», i qualsevol altre manament, es pot resumir en estes paraules: «Ama el que tens prop com a tu mateix». L’amor no pot fer mal a qui té prop; perquè l’amor és la plenitud de la Llei.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,

reconciliava el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens ha encomanat

l'anunci de la reconciliació.

Evangeli Mt 18,15-20

Si et fa cas, hauràs recuperat un germà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà. Si no et fa cas, torna amb una o dos persones més, a fi que tota paraula quede confirmada per boca de dos o tres testimonis. Si no fa cas d'ells, ho dius a la comunitat reunida; i si tampoc vol fer cas de la comunitat, considera'l com si fora un pagà o un publicà. Vos dic de veres que tot allò que lligueu en la terra quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligueu en la terra quedarà deslligat en el cel.

Vos assegure també que si dos de vosaltres ací en la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi han dos o tres reunits en el meu nom, jo estic allí enmig d'ells». 

 

A. L'evangeli ens parla de com tractar els pecadors dins de la comunitat. En primer lloc, ens convida a fer recapacitar el germà culpable d'una falta, primer de manera privada i després recorrent a la comunitat. En un segon pas, el Senyor conferix als apòstols el poder de «lligar i deslligar», amb repercussió en la terra i en el cel. Es tracta de la salvació d'un germà i l'Església ha de saber que és responsable d'ella, tant en advertir com en separar de la comunió al pecador greu, amb autoritat divina. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. Som responsables no sols de la nostra salvació sinó també de la dels altres. Així li ho va dir Déu al profeta Ezequiel: «tu no l’advertixes que s’aparte del camí del mal, ell morirà per culpa seua, però jo et faré responsable de la seua sang» (1 lect). I en l'Evangeli Jesús ens parla de la correcció fraterna: «Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà». Així practicarem l'amor al proïsme (2 lect). Recordem que tots hem d'estar oberts a la conversió: «Si sentíreu hui la veu de Déu: «No enduriu els vostres cors».» (Salm resp).

C. Som els fills del seu amor, un amor que es plasma en la fraternitat, i que es fa concret en el perdó i en la correcció. I això només podem fer-ho des de la misericòrdia, amb l'amor que es posa en lloc de l'altre. No es tracta de recordar lleis i normes, sinó del desig de cor de no trencar la comunió, de continuar units i que Déu manifeste la seua misericòrdia a través dels germans. És l'única manera de superar conflictes des del perdó, acceptant així la responsabilitat que tenim d'intentar salvar-nos junts, sense deixar mai l'estreta senda de la reconciliació que passa per la conversió.

• Missa d'À Punt (2026): Senyor, estem ací (Pare Arrupe)
• Missa d'À Punt (2023): Pregària dels creients per la comunitat (BibleClaret)

* * * * *

 

A Algemesí, últim dia de novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa. Tot seguit, representació dels Misteris i Martiris de la processó. Avantvespra de la festa

A Peníscola, sext dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana

A la diòcesi de Tortosa, la Mare de Déu de la Cinta.

Mare de Déu de Guadalupe, patrona d’Extremadura

Beats Dídac Llorca i Llopis, prevere (memòria a Benissa i Oliva), i Pasqual Torres i Lloret, pare de família (memòria a Carcaixent), màrtirs valencians (1936)

Aniversari del naiximent de l’organiste Joan Baptista Cabanilles (1644)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Xavier Salinas, bisbe valencià (1992)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de setembre

 1. Commemoració de sant Zacaries, profeta, vaticinador de la tornada del poble desterrat a la terra de promissió. Va anunciar al mateix temps que un rei pacífic, Crist el Senyor, anava a entrar triomfant a la Ciutat Santa de Jerusalem, cosa que es va acomplir.

2. Commemoració també de sant Onesífor, que va servir moltes vegades a sant Pau a Efes i, sense avergonyir-se de les seues cadenes, arribat a Roma, es va interessar sol·lícitament per la seua sort. (s. I)

3. Commemoració dels sants Donacià, Presidi, Mansuet, Germà i Fúscul, bisbes d'Àfrica, els quals, en la persecució dels vàndals, sent rei l'arrià Huneric, van ser cruelíssimament apallissats i desterrats per confessar la veritat catòlica. També estava amb ells Letus, bisbe de Nepte, a Bizacena, actual Tunísia, home valent i doctíssim, qui, després de patir una llarga i immunda presó, va ser cremat viu. (s. V)

4. A Spoleto, a la regió de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Eleuteri, abat, la senzillesa i la compunció d'esperit del qual va alabar el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

5. A Laon, lloc de la Gàl·lia, sant Cagnoald, bisbe, deixeble de sant Columbà i únic ministre ajudant en l'erm prop de Briançon. (c. 632)

6. Al litoral de Cumberland, a Anglaterra, santa Bega, monja, el nom de la qual va adoptar després la localitat. (c. 660)

7. Al monestir de Füssen, a Baviera, a l'actual Alemanya, sant Magne, abat. (s. VIII)

8. Al monestir cistercenc de Bouchet (o Vauluisant), prop d'Orange, a la Provença, França en l'actualitat, memòria del beat Bertran de Garrigues, prevere, un dels primers deixebles de sant Doménec que va ser sempre fidel a les seues consignes. (1230)

9. A Gata de Gorgos, a la Marina Alta, beat valencià Diego Llorca Llopis, prevere i màrtir, que va testimoniar a Crist en la persecució contra l'Església. (1936)

10. A Carcaixent, a la Ribera de Xúquer, beat valencià Pasqual Torres Lloret, màrtir, pare de família, que va rebre el premi celestial portant la creu de Crist. (1936)

11. A Varsòvia, a Polònia, beat Miquel Czartoryski, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, després de ser envaïda Polònia, la seua pàtria, durant la guerra, per mantindre la seua fe va ser afusellat a la parròquia del lloc. (1944)

12. Beat Olint Marella (1882- Bolonya 1969). Sacerdot diocesà italià que va exercir el seu servici pastoral a l'arxidiòcesi de Bolonya. Va ser company d'estudis del papa Joan XXIII a Roma, que l'estimava molt i donava suport a les seues iniciatives pastorals. Va treballar amb els pobres i les persones sense llar i va acumular fons per a albergs i capelles. S'assentava en un tamboret, al carrer, i predicava als qui acudien a escoltar-lo.