DIVENDRES DE LA SETMANA XXVI / II
SANT ÀNGEL CUSTODI DEL REGNE DE VALÈNCIA
Memòria
Antífona Dn 3,58
Beneïu-lo, àngels del Senyor,
canteu-li alabances per sempre.
Monició d'entrada
Hui celebrem la memòria dels sants Àngels Custodis, protectors d'hòmens i dones i dels pobles per designi de Déu, i també missatgers de la seua voluntat.
Col·lecta
Oh Déu, vós, que amb una providència inefable
ens envieu els vostres sants Àngels
per tal que siguen els nostres custodis;
feu que ells ens protegisquen aempre en la terra
i que disfrutem de la seua companyia en el cel.
Per Jesucrist Senyor nostre.
L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.
Lectura primera Jb 38,1.12-21; 40,3-5
Lectura primera Jb 38,1.12-21; 40,3-5
¿Has donat mai ordes al matí?
¿Has visitat les fonts del mar?
Lectura del llibre de Job
El Senyor, des de la tempesta, va dir a Job:
«Des que estàs en el món,
¿has donat mai órdens al matí?
¿Has manat a l'aurora
que agarre la terra per les puntes
i n'espolse els malvats?
Aleshores, com argila modelada,
la terra mostra els relleus,
marcats com els plecs d'un vestit;
la llum dels malvats s'apaga
i el braç prepotent es trenca.
¿Has visitat les fonts de la mar?
¿Has caminat pel fons de l'oceà?
¿Has descobert les portes de la Mort,
l'entrada del país de la foscor?
¿Tens idea de l'amplària de la terra?
Dis-me, si ho saps, quines mides té.
¿Saps en quin cantó residix la llum,
i de quin lloc arriba la foscor,
cas que les vullgues tancar
i encaminar-les a sa casa?
¡Tot això ho hauries de saber si ja havies nascut,
si comptes tants anys de vida!»
Job va dir al Senyor:
«¿Què puc respondre, jo que soc tan poca cosa?
Em pose la mà sobre els llavis i calle.
Ja he parlat massa: no replicaré, no diré res més».
Salm responsorial 138,1-3.7-8.9-10.13-14ab (R.: 24b)
Salm responsorial 138,1-3.7-8.9-10.13-14ab (R.: 24b)
M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,
vós sabeu quan m'assente o quan m'alce,
descobriu de lluny el meu pensar,
sabeu bé si camine o si repose,
vos són coneguts tots els meus passos.
R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.
¿A on aniré lluny del vostre esperit?
¿A on fugiré lluny de la vostra mirada?
Si puge al cel, allà esteu,
si baixe a l'infern, allí vos trobe. R.
Si prenc les ales de l'aurora
per a volar a l'altra vora de la mar,
allí em du la vostra ma,
m'agarra la vostra dreta. R.
Vós heu creat el meu interior,
m'heu teixit en les entranyes de ma mare.
Vos done gràcies
per haver-me fet tan admirable,
les vostres obres són portentoses. R.
Al·leluia Salm 102,21
Beneïu el Senyor, àngels del Senyor,grans portadors de les seues órdens.
Evangeli Mt 18,1-5.10
Els seus àngels veuen cara a cara el meu Pare que està en el cel᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn una ocasió, s'acostaren els deixebles a Jesús i li preguntaren: «¿Qui és el més gran en el Regne del cel?» Jesús va cridar un xiquet, el posà al mig i va dir: «Vos assegure que, si no canvieu i vos feu com els xiquets, no entrareu en el Regne del cel; o siga, que el qui es faça insignificant com este xiquet serà el més gran en el Regne del cel. I el qui accepta en el meu nom un xiquet com este, m'accepta a mi. Sobretot guardeu-vos de despreciar qualsevol d'estos xiquets, perquè els seus àngels veuen contínuament cara a cara el meu Pare que està en el cel.
En el context de la pregunta sobre el més gran en el Regne del cel, Jesús manifesta la seua especial predilecció pels xiquets. En la societat jueva antiga, lluny d'estar idealitzats, els xiquets representaven la ignorància, la debilitat i la necessitat de ser cuidats. Jesús convida els deixebles no a ser infantils, sinó a adoptar estes actituds de xiquet, ja que permeten emtrar en el Regne de Déu i experimentar així l'amor del Pare cap a nosaltres. Este text concreta eixa atenció paternal i amorosa de Déu amb la donació d'un àngel custodi a cada u. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Oració sobre les ofrenes
Acolliu, Senyor, els dons que vos presentem en honor dels vostres sants àngels i feu que, amb la seua protecció constant, siguem deslliurats de qualsevol perill present i arribem feliçment a la vida eterna. Per Crist, Senyor nostre.
Antífona de la comunió cf. Sal 137,1
Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor, vos cantaré en presència dels àngels.
Postcomunió
Senyor, que en este sagrament ens heu donat el pa de la vida eterna, guieu-nos, amb l'assistència dels vostres àngels, pels camins de la salvació i de la pau. Per Crist, Senyor nostre.
Sant Àngel Custodi del Regne de València
Oració sobre les ofrenes
Acolliu, Senyor,
els dons que vos presentem
en honor dels vostres sants àngels
i feu que, amb la seua protecció constant,
siguem deslliurats de qualsevol perill present
i arribem feliçment a la vida eterna.
Per Crist, Senyor nostre.
Antífona de la comunió cf. Sal 137,1
Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,
vos cantaré en presència dels àngels.
Postcomunió
Senyor, que en este sagrament
ens heu donat el pa de la vida eterna,
guieu-nos, amb l'assistència dels vostres àngels,
pels camins de la salvació i de la pau.
Per Crist, Senyor nostre.
El Sant Àngel Custodi del Regne de València, titular d'una església parroquial de València i una de la Vall d'Uixó.
* * * * *
Aniversari del naiximent de Gandhi (1869)
Aniversari del naiximent de Grahan Greene (1904)
Santoral
Sant Eleuteri, màrtir. († Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, s. III/IV)
Mort de sant Leodegari [o Llogari], bisbe d'Autun, el qual, sotmés a diversos suplicis i encegat, va ser condemnat a mort injustament per Ebroí, majordom de palau del rei Teodoric.
Amb ell es commemora la memòria del seu germà Gerí, màrtir, que dos anys abans, per orde del mateix Ebroí, havia sigut lapidat. († Saint-Léger, al territori d'Arres, a Nèustria, actual França, 679-680 i 677)
Sant Beregís d'Andage, abat, fundador en aquest lloc un monestir de canonges regulars, que ell va presidir amb fidelitat. († Andage, als boscos d'Ardennes, a Austràsia, actualment Bèlgica, c. 725)
Sant Ursicí, bisbe de Coira [Chur] i primer abat del monestir de Disentis, que ell mateix havia fundat. († la Rècia, Suïssa en l'actualitat, s. VIII)
Commemoració de sant Teòfil de Bulgària, monjo, que per defensar el culte de les santes imatges va ser torturat cruelment per l'emperador Lleó l'Isàuric, i després exiliat. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, 795)
Beats Lluís Yakichi i Llúcia, esposos, juntament amb els seus fills Andreu i Francesc, màrtirs, que van morir per Crist. La mare i els fills van ser decapitats en presència del pare, i este va ser cremat viu. († Nagasaki, al Japó, 1622)
Beat Jordi Edmund René, prevere i màrtir, que, quan era canonge de Vézelay, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i va morir víctima de tuberculosi. († En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, en una vella nau ancorada, 1794)
Santa Joana Emília de Villeneuve, fundadora de les Germanes de la Immaculada Concepció de Castres. († Castres, 1854)
 |
| Beat Antoni Chevrier |
Beat Antoni Chevrier, prevere, que va instituir l'Institut del Prado, per a preparar sacerdots destinats a ensenyar la doctrina cristiana a jóvens pobres. († Lió, França, 1879)
Joan Beyzym nasqué a Wielkie (Polònia) el 1850. Ordenat sacerdot a Cracòvia el 1881, fou prefecte d'estudis i professor primer en el col·legi de Tamopol, i després a Chyrow. Ací sentí la crida a dedicar-se completament al servici dels leprosos en una missió pobra. Amb el permís del Pare General, anà a Madagascar a finals de l'any 1898, i a Ambahivorakel començà el seu apostolat entre 150 leprosos que vivien en unes condicions de misèria indescriptible. Amb l'ajuda econòmica que li proporcionaren els seus connaturals polonesos, va projectar i construir per a ells un hospital, segons les tècniques mèdiques més avançades. Morí a Marana el 1912 i va ser sepultat al cementiri annex al leprosari. Va ser beatificat per Joan Pau II el 18 d'agost de 2002. [Font]
Beats valencians Elies i Joan Baptista Carbonell i Mollà, preveres, màrtirs (memòria a Cocentaina). († Sax, 1936)
Beata valenciana Maria Guadalupe (Maria Francesca) Ricart i Olmos, religiosa servita, màrtir (memòria a Albal). († Silla, 1936)
Beats Francesc Carceller i Galindo, escolapi (mem. a Forcall), i Isidor Bover Oliver (mem. a Vinaròs), operari diocesà, preveres i màrtirs valencians. († Castelló de la Plana, 1936)
Beata Maria Antonina Kratochwil, verge, de la Congregació de Germanes de les Escoles de Nostra Senyora i màrtir, que en temps de guerra va ser empresonada per la seua fe i va morir a causa de les tortures suportades per Crist. († Stanislanów, a Polònia, 1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada