20 de setembre de 2026, diumenge XXV

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Els màrtirs, amics del Senyor (2026, setembre 16)

DIUMENGE XXV / Cicle A 

Oració col·lecta

Oh Déu, 

vós heu volgut que tota la llei consistira 

en l'amor a vós i als altres,

Feu que per l'observança del vostre manament,

meresquem arribar a la vida eterna.

Lectura primera Is 55,6-9

Els meus pensaments no són els vostres

Lectura del llibre d'Isaïes

Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar;

invoqueu-lo, ara que està prop.

Que el malvat abandone el seu camí,

i l’home malèfic els seus propòsits;

que tornen al Senyor, que és compassiu,

que tornen al nostre Déu, tan generós per a perdonar.

Perquè els meus pensaments no són els vostres,

i els vostres camins no són els meus, diu el Senyor. 

Els meus camins i els meus pensaments estan lluny dels vostres

tant com la distància del cel a la terra.

Salm responsorial 144,2-3.8-9.17-18 (R.: 18a)

Beneiré el vostre nom per sempre.

Vos beneiré de dia en dia,

alabaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és gran. No us canseu d'alabar-lo,

que la seua grandesa no té límits.

R. El Senyor està prop dels qui l'invoquen.

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo amb tots,

estima de cor totes les seues criatures. R.

El Senyor és just en tots els seus camins,

i bondadós en totes les seues obres.

El Senyor està prop dels qui l'invoquen,

dels qui l'invoquen amb sinceritat. R.

Lectura segona Fl 1,20c-24.27a

Per a mi, viure és Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans,

Tant per la meua vida com per la meua mort, sé que Crist serà glorificat en el meu cos, perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan pense que, mentres continua la meua vida, puc fer un treball profitós, no sé què triar; em trobe pres per esta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per a estar amb Crist, cosa que és incomparablement millor; però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari quedar-me en esta vida.

Ara, a vosaltres, només vos demane que porteu una vida digna de l’Evangeli de Crist.

Al·leluia Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor

per a que escoltem atentament

les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mt 20,1-16a

És que veus amb mals ulls que jo siga generós?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:

«El Regne del cel es pareix a un propietari que va eixir de bon matí a llogar jornalers per a la seua vinya: va fer tractes per un jornal d'un denari, i els va enviar a la vinya. Va tornar a eixir a mitjan matí, en trobà uns altres en la plaça sense faena i els va dir: "Aneu també vosaltres a la meua vinya, vos pagaré el que siga just". I ells van anar. Cap a migdia i a mitjan vesprada va tornar a eixir i va fer igual. Una hora abans de pondre's el sol encara en trobà uns altres i els va dir: "¿Què feu ací tot el dia desfaenats?" Ells li contestaren: "¡És que no ens ha llogat ningú!" Els va dir: "¡Aneu també a la meua vinya!"

A poqueta nit, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: "Crida els jornalers i paga'ls el jornal, començant pels últims i acabant pels primers". Vingueren els de l'última hora i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaven que cobrarien més, però cobraren el mateix jornal. En vore això, remugaven contra el propietari: "Estos últims han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor". Ell va replicar a u d'ells: "Amic, no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Pren el que et toca i ves-te'n. A este últim jo li vullc pagar igual que a tu. ¿És que no puc fer el que vullc amb els meus diners? ¿O és que veus amb mals ulls que jo siga generós?" D’esta manera, els darrers seran primers, i els primers, darrers». 

 

A. La paràbola que Jesús ens presenta en este diumenge ens convida a contemplar la vida cristiana com una crida de Déu, és a dir, com una vocació. Crist, com l'amo de la vinya, crida els hòmens a viure l'experiència de l'amistat amb ell, de la vida bona de l'Evangeli, de la vida de testimoni del Senyor. Esta vida que ell ens proposa és laboriosa, perquè suposa un esforç i un treball de conversió, d'anar deixant-nos polir en les nostres faltes i anar creixent en les virtuts evangèliques. A este treball, el mateix Senyor associa una paga. Este salari és, abans de res, la vida eterna i, ja en este món, la proximitat de Déu i la felicitat que només el Senyor pot donar. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. «Els meus pensaments no són els vostres», ens diu el Senyor (1 lect.). Pensem que nosaltres som els bons i que per això tenim dret a la salvació; i ens molesta que gent nouvinguda a la fe o a la conversió siguen considerades en la comunitat cristiana amb els mateixos drets que nosaltres. I oblidem que tot el que som com a cristians, no és pels nostres mèrits sinó que li ho devem al Senyor, que és compassiu i benigne, estima entranyablement tot allò que ha creat, just en tots els seus camins (Salm resp.); i que ens diu «¿Tens enveja perquè jo soc generós? Així, els últims seran primers i els primers, últims» (Ev.).

C. La misericòrdia de Déu no és una cosa que mereixem, sinó una cosa que acollim amb alegria i amb amor cap a tots. Sabent que els seus plans són distints i més elevats que els nostres. L'amor de Déu, la seua misericòrdia, no genera privilegis ni avantatges, sinó que és un do que Déu vol donar a tots per igual. Si caminem buscant els nostres mèrits i els nostres mereixements caem en l'enveja i no entenem el Regne de Déu, que no és una meritocràcia sinó una gràcia. Este és el sentit d'esta paràbola provocadora. El gran tresor sempre serà la bondat i la misericòrdia de Déu envers tots. Esta és la font de la verdadera alegria que ens obri al servici i a la missió, despullats de tota pretensió humana.

• Missa d'À Punt (2026): Pregària i agraïment al Senyor generós.
• Missa d'À Punt (2023): Pregària dels jornalers de la vinya del Senyor
• V.F. Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, els dons del vostre poble,

per a que obtinguem en la celebració dels sagraments

allò que confessem per la nostra fe.

Oració després de la comunió

Ens heu alimentat, Senyor,

amb els vostres sagraments;

ajudeu-nos per a que els fruits de redempció 

que ací hem rebut 

es manifesten també en la nostra vida. 

 

Papa Francesc: Àngelus. Diumenge 24 de setembre de 2017 

Benvolguts germans i germanes, bon dia! 

En la pàgina de l'Evangeli de hui (cf. Mt 20, 1-6) trobem la paràbola dels treballadors anomenats jornalers, que Jesús conta per a comunicar dos aspectes del Regne de Déu: el primer, que Déu vol cridar a tots a treballar per al seu Regne; el segon, que al final vol donar a tots la mateixa recompensa, és a dir, la salvació, la vida eterna. 

L'amo d'una vinya, que representa a Déu, ix a l'alba i contracta un grup de treballadors, concordant amb ells el salari per a una jornada. Després ix també en les hores successives, fins a la vesprada, per a contractar altres obrers que veu desocupats. En acabar la jornada, l'amo mana que es donen diners a tots, també als qui havien treballat poques hores. Naturalment, els obrers que van ser contractats al principi es queixen, perquè veuen que són pagats d'igual manera que aquells que han treballat menys. Però l'amo els recorda que han rebut el que havia estat pactat; si després ell vol ser generós amb uns altres, ells no han de ser envejosos. 

En realitat, esta «injustícia» de l'amo servix per a provocar, en qui escolta la paràbola, un salt de nivell, perquè ací Jesús no vol parlar del problema del treball i del salari just, sinó del Regne de Déu! I el missatge és este: en el Regne de Déu no hi ha desocupats, tots estan cridats a fer la seua part; i tots tindran al final la compensació que ve de la justícia divina –no humana, per fortuna!–, és a dir, la salvació que Jesucrist ens va aconseguir amb la seua mort i resurrecció. Una salvació que no ha sigut merescuda, sinó donada, per a la qual «els darrers seran primers, i els primers, darrers» (Mt 20, 16). 

Amb esta paràbola, Jesús vol obrir els nostres cors a la lògica de l'amor del Pare, que és gratuït i generós. Es tracta de deixar-se sorprendre i fascinar pels «pensaments» i pels «camins» de Déu que, com recorda el profeta Isaïes no són els nostres pensaments i no són els nostres camins (cf. Is 55, 8). Els pensaments humans estan, sovint, marcats per egoismes i interessos personals i els nostres camins estrets i tortuosos no són comparables als camins amplis i rectes del Senyor. Ell usa la misericòrdia, perdona àmpliament, està ple de generositat i de bondat que aboca sobre cadascú de nosaltres, obri a tots els territoris del seu amor i de la seua gràcia incommensurables, que només poden donar al cor humà la plenitud de l'alegria. 

Jesús vol fer-nos contemplar la mirada d'aquell amo: la mirada amb què veu a cada un dels obrers en espera de treball i els crida a anar a la seua vinya. És una mirada plena d'atenció, de benevolència; és una mirada que crida, que convida a alçar-se, a posar-se en marxa, perquè vol la vida per a cada u de nosaltres, vol una vida plena, ocupada, salvada del buit i de la inèrcia. Déu que no exclou a ningú i vol que cada u alcance la seua plenitud. 

Que Maria Santíssima ens ajude a acollir en la nostra vida la lògica de l'amor, que ens allibere de la presumpció de meréixer la recompensa de Déu i del juí negatiu sobre els altres.

* * * * *

Sants Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Xong Hasang i companys, màrtirs (mem. ob.).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de setembre

Memòria dels sants Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Chong Hasang i companys,* màrtirs a Corea. Es veneren este dia en comú celebració tots els cent tres màrtirs que en aquell país van atestar intrèpidament la fe cristiana, introduïda ferventment per alguns laics, i després alimentada i reafirmada per la predicació i celebració dels sagraments per mitjà dels missioners. Tots estos atletes de Crist —tres bisbes, huit preveres, i els restants laics, casats o no, ancians, jóvens i xiquets—, units en el suplici, van consagrar amb la seua sang preciosa les primícies de l'Església a Corea. (1839-1867)

* Estos són els noms: sants Simeó Berneux, Antoni Daveluy, Llorenç Imbert, bisbes; Just Ranfer de Bretenières, Lluís Beaulieu, Pere Enric Dorie, Pere Maubant, Jaume Chastan, Pere Aumaître, Martí Lluc Huin, preveres; Joan Yi Yun-il, Andreu Chong Hwa-gyong, Esteve Min Kuk-ka, Pau Ho Hyob, Agustí Pak Chong-won, Pere Hong Pyong-ju, Pau Hong Yông-ju, Josep Chang Chu-gi, Tomàs Son Cha-son, Lluc Hwang Sok-tu, Damià Nam Myong-hyog, Francesc Ch’oe Kyong-hwan, Carles Hyon Song-mun, Llorenç Han I-hyong, Pere Nam Kyong-mun, Agustí Yu Chin-gil, Pere Yi Ho-yong, Pere Son Son-ji, Benedicta Hyon Kyong-nyon, Pere Ch’oe Ch’ang-hub, catequistes; Àgueda Yi, Maria Yi In-dog, Bàrbara Yi, Maria Won Kwi-im, Teresa Kim Im-i, Coloma Kim Hyo-im, Magdalena Cho, Isabel Chong Chong-hye, vèrgens; Teresa Kim, Bàrbara Kim, Susanna U Sur-im, Àgueda Yi Kan-nan, Magdalena Pak Pong-son, Perpètua Hong Kum-ju, Caterina Yi, Cecília Yu Sosa, Bàrbara Cho Chung-i, Magdalena Han Yong-i, viudes; Magdalena Son So-byog, Àgueda Yi Kyong-i, Àgueda Kwon Chin-i, Joan Yi Mun-u, Bàrbara Ch’oe Yong-i, Pere Yu Chong-nyul, Joan Baptiste Nam Chong-sam, Joan Baptiste Chon Chang-un, Pere Ch’oe Hyong, Marc Chong Ui-bae, Aleix U Se-yong, Antoni Kim Song-u, Protasi Chong Kuk-bo, Agustí Yi Kwang-hon, Àgueda Kim A-gi, Magdalena Kim O-bi, Bàrbara Han A-gi, Anna Pak Ag-i, Àgueda Yi So-sa, Llúcia Pak Hui-sun, Pere Kwon Tu-gin, Josep Chang Song-jib, Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim, Anna Kim Chang-gum, Joan Baptiste Yi Kwang-nyol, Joan Pak Hu-jae, Maria Pak Kun-a-gi Hui-sun, Bàrbara Kwon-hui, Bàrbara Yi Chong-hui, Maria Yi Yon-hui, Ainés Kim Hyo-ju, Caterina Chong Ch’or-yom, Josep Im Ch’i-baeg, Sebastià Nam I-gwan, Ignasi Kim Che-jun, Carles Cho Shin-ch’ol, Julita Kim, Àgueda Chong Kyong-hyob, Magdalena Ho Kye-im, Llúcia Kim, Pere Yu Taech’ol, Pere Cho Hwa-so, Pere Yi Myong-so, Bertomeu Chong Mun-ho, Josep Pere Han Chae-kwon, Pere Chong Won-ji, Josep Cho Yun-ho, Bàrbara Ko Sun-i i Magdalena Yi Yong-dog.

Sant Dorimedont, màrtir. (s. III)

Sant Eustaqui de Roma, màrtir, el nom del qual es venera en una antiga església diaconal de l'Urbs. (s. inc.)

Sants màrtirs Hipaci i Asià, bisbes, i Andreu, prevere, que, per venerar les sagrades imatges, després de cruels i greus turments van ser entregats, com a aliment, als gossos, sota el mandat de Lleó Isàuric. († Constantinoble, c. 740)

Beat Adelpret II, bisbe, valerós tutor de pobres i defensor de la llibertat de l'Església, que, aguaitat pels enemics, va morir cruelment ferit. († Pròxim a la localitat d'Arc, a la regió de Trento, 1172)

Beat Tomàs Johnson, prevere de la Cartoixa d'esta ciutat i màrtir, que, regnant Enric VIII, per la seua fidelitat a l'Església va ser empresonat a la presó de Newport, on va morir de fam i malaltia en nové lloc entre el número dels seus germans religiosos. († Londres, 1537)

Beat Francesc de Posadas, prevere de l'Orde de Predicadors, que durant quaranta anys va predicar a Crist a la seua regió i va sobreeixir per la seua humilitat i caritat. († Còrdova, 1713)

Passió de sant Joan Carles Cornay, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que a causa de la seua confessió cristiana, després de patir cruels suplicis, per ordre de l'emperador Minh Mang va morir seccionat i decapitat a la ciutadella de Són-Tây, a Tonquín, hui Vietnam. († 1837)

Sants Llorenç Han I-hyong, catequista, i sis companys, tots màrtirs,* que van patir el suplici per Crist, penjats en diverses presons a Seül. La seua memòria se celebra hui juntament amb els altres màrtirs d'estes regions. († 1837)

*Els seus noms: sants Pere Nam Kyong-mun, catequiste; Teresa Kim Im-i, verge; Susanna U Sur-im i Àgueda Yi Kan-nan, viudes; Caterina Chong Ch‘or-yom i Josep Im Ch’i-baeg, batejat en la presó.

Beat Josep Maria de Yermo i Parres, prevere, fundador de la Congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús i dels Pobres, amb la finalitat d'ajudar als abandonats amb necessitats espirituals i corporals. († Puebla, Mèxic, 1904)

Beata Maria Teresa de Sant Josep (Sittard, Holanda 1855-1938). Verge, fundadora de les religioses Carmelites del Cor Diví de Jesús.

Sant Gaetà Catanoso (1879-1963), sacerdot diocesà, fundador en Reggio Calàbria de la Congregació de les Germanes Veròniques de la Santa Faç, per a l'assistència als pobres i els marginats.