3 d'octubre de 2026, dissabte XXVI: Sant Francesc de Borja

DISSABTE DE LA SETMANA XXVI / II

Lectura primera Jb 42,1-3.5-6.12-16 (hebreu: 1-3.5-6.12-17)

Ara vos he vist amb els meus propis ulls.

Per això ara em retracte

Lectura del llibre de Job

Job va dir al Senyor: 

«Reconec que ho podeu tot,

i no vos és impossible res que vos hàgeu proposat. 

Tu has dit:

"¿Qui és este insensat que parla així

dels designis de la Providència?" 

És cert! He parlat de coses massa elevades,

que jo no puc conéixer ni entendre.

Jo vos coneixia només pel que sentia dir,

però ara vos he vist amb els meus propis ulls.

Per això ara em retracte,

penedit damunt la pols i la cendra».

El Senyor va beneir els últims anys de Job més que els primers. Arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. Tingué set fills i tres filles. A les filles els posà els noms de Colometa, Flor de Canella i Ombra dels Ulls. En tot el país no hi havia cap xica tan bonica com elles, i el pare els va donar la mateixa part de l'herència que als seus germans. Job va viure encara cent quaranta anys. Va vore els seus nets i els nets dels seus nets, i morí satisfet d'una llarga vida.

Salm responsorial 118,66.71.75.91.125.130 (R.: 135a)

Doneu-me coneiximent i bon sentit,

que jo tinc fe en els manaments.

R. Senyor, deixeu-me veure

la claror de la vostra mirada.

M'ha fet bé haver passat penes:

he aprés els vostres decrets. R.

Senyor, sou just, ho reconec,

i amb raó m'heu fet  passar penes. R.

Cel i terra subsistixen per decisió vostra,

perquè tot l'univers vos obeïx. R.

Soc el vostre servent, feu-me capaç

de conéixer el vostre pacte. R.

La revelació de la vostra paraula dona llum,

dona enteniment als senzills. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare,

Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

els misteris del Regne.

Evangeli Lc 10,17-24

Alegreu-vos més bé perquè els vostres noms estan escrits en el cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Vos he donat poder de xafar serps i alacrans i de véncer tota la potència de l'enemic: res no vos podrà fer mal. Però no vos alegreu perquè els esperits se vos sotmeten; alegreu-vos més bé perquè els vostres noms estan escrits en el cel». En aquell moment, Jesús, ple de l'entusiasme de l'Esperit Sant, va dir: «Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d’esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans; ningú coneix el Fill, tret del Pare, i ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar». Després va cridar a part els deixebles i els va dir: «¡Feliços els ulls que poden vore açò que veeu! Vos assegure que molts profetes i reis volien vore el que veeu, i no ho veren; i sentir el que sentiu, i no ho sentiren».

SANT FRANCESC DE BORJA

Memòria

Memòria obligatòria a l'arxidiòcesi de València. Lliure en altres.

Fem memòria hui de sant Francesc de Borja, prevere, nascut a Gandia l'any 1510. Morta la seua dona, amb qui havia tingut huit fills, va ingressar en l'Orde de la Companyia de Jesús, i a pesar d'haver abdicat del seu títol de virrei i rebutjat la dignitat cardenalícia, va ser elegit tercer prepòsit general de l'Orde, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració. Va morir a Roma l'any 1572.

Sant Francesc de Borja, prevere, titular de l'església parroquial de la Carroja (la Vall de Gallinera), una de Gandia i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. A Roma, prop de San Pietro, hi ha l'església de San Francesco Borgia dei Gesuiti. A Catània també té una església dedicada.

• J.M. Bausset: Sant Francesc de Borja (2015)
• Capella de Sant Francesc de Borja (Seu de València)
• Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc. Actes del Simposi Internacional (2010), Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, [en línia], 4 (2013).
• Bonaventura Bassegoda: La iconografia de sant Francesc de Borja. Una primera aproximació a partir de l'estampa (2013)
• Ida Mauro: La diffusione del culto di san Francesco Borgia a Napoli tra feste pubbliche e orgoglio nobiliare (2013)
• Joan Nadal Cañellas: Els dibuixos catequètics dels jesuïtes i Francesc de Borja (2013)
• Laia de Ahumada: Apunts sobre la literatura espiritual dels segles XVI i XVII. A propòsit del Diari de Francesc de Borja (2010)

Del Diari de sant Francesc de Borja

"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.

Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".

(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).

* * * * *

Martirologi Romà

Elogis del dia 3 d'octubre

Commemoració de sant Dionís [o Donís o Dionisi] l'Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar l'apòstol sant Pau parlant davant de l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes († s. I).

Santa Càndida, màrtir. († Roma, s. inc.)

Commemoració dels sants Faust, Gai, Pere, Pau, Eusebi, Querimó, Luci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després sota Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, i arribaren a ser confessors de la fe; entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. († Alexandria, a Egipte, s. III/IV)

Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. († Mayuma, a Palestina, s. IV)

Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia, actual Algèria, que, apallissat repetides vegades pels heretges, va ser precipitat des de l'alt d'una torre i el van deixar per mort, però, recollit per uns transeünts, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica. († c. 410)

Sant Ciprià [o Cebrià], bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú pot arribar al diví sense abans haver sigut cridat per la gràcia de Déu. († Toulon, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, c. 543)

Entre els saxons, dos sants màrtirs de nom Evald, un anomenat "Negre" i l'altre "Blanc", tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar Saxònia, on, després de començar a predicar a Crist, van ser capturats pels pagans i van consumar el martiri. († 695)

Beat Ot o Otó, fundador i primer abat. († monestir de Metten, a Baviera, actual Alemanya, 802)

Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per a instaurar la disciplina monàstica a Flandes i Lotaríngia, i va ajudar molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. († regió de Namur, en Lotaríngia, actualment Bèlgica, 959)

Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.

Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]

Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Clairvaux, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. († Chur, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, 1160)

Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys, màrtirs,* que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica († Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil, 1645).

* Els noms són: beats Antoni Baracho, Antoni Vilela Cid, Antoni Vilela fill i la seua filla, Diego Pereira, Manuel Rodrigues Moura i la seua esposa, filla de Francesc Dias fill, Francesc de Bastos, Francesc Mendes Pereira, Joan da Silveira, Joan Lostau Navarro, Joan Martins i set jóvens, Josep do Porto, Mateu Moreira, Simó Correia, Esteve Machado de Miranda i dos filles seues, i Vicent de Souza Pereira.

Beat Crescenci García Pobo, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Jesús Jaramillo Monsalve (1916- prop de Fortul, departament d'Arauca, Colòmbia 1989). Bisbe d'Arauca, sacerdot de l'Institut per a les Missions Estrangeres de Yarumal, assessinat per odi a la fe per la guerrilla colombiana.