15 de novembre de 2026, diumenge XXXIII

DIUMENGE XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A


Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31

Les seues mans treballen amb gust

Lectura del llibre dels Proverbis 
 
Una dona forta, ¿qui la trobarà? 
És més valuosa que les perles. 
El cor del marit confia en ella, 
no li faltaran riqueses. 
El farà feliç, i no desgraciat, 
cada dia de la seua vida. 
Ella es procura llana i lli, 
que les seues mans treballen amb gust. 
Pren en les mans la filosa 
i els seus dits agarren el fus. 
Obri les mans als pobres, 
allarga el braç als indigents. 
L’encant és enganyós, la bellesa es dissipa; 
la dona que tem el Senyor és digna d’elogis. 
Doneu-li gràcies pels fruits del seu treball; 
que les seues obres l’alaben davant de tot el poble.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

R. Feliç tu, fidel del Senyor.

La teua esposa donarà com una parra
dins de la intimitat de ta casa;
voràs els fills com a brots d'olivera
al voltant de la taula. R.

Així és com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneïsca des de Sió.
Que tota la vida pugues vore prosperar Jerusalem. R.

Lectura segona 1Te 5,1-6

Aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, no cal que vos escriguem quan i en quin moment arribarà el Dia del Senyor, perquè sabeu perfectament que vindrà com un lladre en plena nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben segur, quan de sobte els caurà damunt la devastació, com els dolors a la dona que ha de tindre un fill, i no se n'escaparà ningú. 
Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetlar i viure sòbriament.

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.
Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 25,14-30

T'havia encomanat poca cosa, ho has administrat fidelment.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu


En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«Un home que se n'anava de viatge cridà els seus administradors i els confià els seus béns: a un li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cada u, i se'n va anar. 
El que en tenia cinc va anar immediatament a negociar-los, i en va guanyar cinc més; també el que en tenia dos en guanyà dos més. Però el que en tenia un va colgar en un clot els diners de l’amo. 
Al cap de molt de temps, l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el dels cinc talents; portà també els cinc que havia guanyat i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu senyor". 
Es presentà després el dels dos talents i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". 
Es presentà també el que n'havia rebut un, i va dir: "Senyor, sabia que sou un home exigent, que voleu collir on no heu sembrat i segar on no heu escampat; per això vaig tindre por i vaig colgar el vostre talent: ací el teniu". L'amo li contestà: "Eres un administrador roín i gandul. Si sabies que vullc collir on no he sembrat i segar on no he escampat, hauries d'haver posat els meus diners en el banc, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Lleveu-li eixe talent i doneu-lo al que en té deu. 
Perquè a qui té, se li donarà i tindrà a muntó, però a qui no té, se li llevarà fins i tot allò que li queda. I a este administrador inútil, tireu-lo fora, a la foscor: allí tot seran plors i cruixir de dents"». 
 
A. Tots hem rebut una sèrie de talents, molts o pocs, iguals o diferents. Són els nostres i afecten diversos aspectes de la nostra vida: qualitats, anhels, virtuts, totes les coses bones que hi ha en el nostre interior. De tots ells, per a un cristià, sobreïxen la fe, l'esperança i la caritat, talents sobrenaturals infosos pel Senyor el dia del nostre baptisme. La vida del cristià és posar a treballar eixos talents a fi que, a través de les nostres qualitats personals, es traduïsquen en obres d'amor i misericòrdia que pugam presentar davant de Déu al final de la nostra vida. Com els dos primers administradors, volem poder respondre a l'amor de Déu amb una existència ben carregada de bones obres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. La paràbola dels talents acaba amb el juí igual que la de les deu vèrgens. Estem davant del mateix context en què Jesús expressa l'actitud que ell espera de tots els seus deixebles: ser bons servents que sapiem vigilar i posar tots els nostres dons al servici del Regne. El treball de fructificar els talents és l'amor, i el fruit de l'amor és la justícia, és a dir, complir la voluntat de Déu com a fe viscuda i realitzada, i no la simple confessió dels llavis. L'exigència de l'amor, quan de veritat s'estima, és cada vegada major i demana més. Jesús tantes vegades va parlar de si mateix com un servent, i va dir que havia vingut a servir i a donar la seua vida, posant-se com a exemple davant dels deixebles. Ell sempre va buscar l'encontre amb els pobres i marginats i es va deixar trobar per ells. Seguim el seu exemple per a posar els nostres talents al servici del seu Regne, estimant i servint els més pobres i necessitats.

JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

Sant Albert el Gran

Sant Albert el Gran, bisbe i doctor, titular d'una església parroquial a València.

    Sant Albert, anomenat "Magne", bisbe i doctor de l’Església, que va ingressar en l'Orde de Predicadors a París, va ensenyar de paraula i en els seus escrits les disciplines filosòfiques i divines, i va ser mestre de sant Tomàs d'Aquino, unint meravellosament la saviesa dels sants amb les ciències humanes i naturals. Després es va vore obligat a acceptar la seu episcopal de Ratisbona, des de la qual es va esforçar assíduament a enfortir la pau entre els pobles, encara que al cap d'un any va preferir la pobresa de l'Orde a tota classe d'honors i va morir santament a Colònia, a la Lotaríngia Germànica, actual Alemanya. (1280)

  • J.M. Bausset: Sant Albert el Gran (2014)

Dia Mundial de la Filosofia


El bon teòleg i filòsof té un pensament obert


Papa Francesc: Discurs a la comunitat de la Universitat Gregoriana, 10 d'abril de 2014.

Este és un dels desafiaments del nostre temps: transmetre el saber i oferir-li una clau de comprensió vital, no un cúmul de nocions no relacionades entre si. Hi ha necessitat d'una autèntica hermenèutica evangèlica per a comprendre millor la vida, el món, els hòmens, no d'una síntesi sinó d'una atmosfera espiritual de cerca i certesa basada en les veritats de raó i de fe. La filosofia i la teologia permeten adquirir les conviccions que estructuren i enfortixen la intel·ligència i il·luminen la voluntat... però tot açò és fecund només si es fa amb la ment oberta i de genolls. El teòleg que es complau en el seu pensament complet i acabat és un mediocre. El bon teòleg i filòsof té un pensament obert, és a dir, incomplet, sempre obert al maius de Déu i de la veritat, sempre en desenvolupament, segons la llei que sant Vicent de Lerins descriu així: «annis consolidetur, dilatetur tempore, sublimetur aetate» (Commonitorium primum, 23: PL 50, 668): es consolide amb els anys, es dilate amb el temps, s'aprofundisca amb l'edat. Este és el teòleg que té la ment oberta. I el teòleg que no resa i no adora a Déu acaba afonat en el més desagradable narcisisme. I esta és una malaltia eclesiàstica. Fa molt mal el narcisisme dels teòlegs, dels pensadors, és desagradable.

Martirologi Romà


2. A Hipona Règia, lloc de Numídia, Algèria actualment, els vint sants màrtirs la fe victoriosa dels quals va celebrar sant Agustí i dels quals només es recorden els noms del bisbe Fidencià, de Valeriana i de Victòria. (s. III/IV)

3. A Edessa, de la regió d'Osroene, a la Turquia actual, sants màrtirs Guries, asceta, i Samones, que baix Dioclecià, després de prolongats i cruels turments, van ser condemnats a mort pel prefecte Missià i decapitats. (305)

4. A la ciutat de Nola, a Campània, sant Fèlix, amb les atencions pastorals del qual i devoció s'honra la ciutat. (s. IV/V)

5. A la Bretanya Menor, a la França actual, sant Maclovi o Macut, bisbe d'Aleth, que, nascut a Càmbria, va morir a la diòcesi de Saintes. (640)

6. A Caors [Cahors], lloc d'Aquitània, també a França, sant Desideri, bisbe, que va construir esglésies, monestirs i edificis per al bé comú, sense oblidar-se de preparar les ànimes per al seu celest Espòs, com a verdaders temples de Crist. (655)

7. A la muntanya d'Irschenberg, a Baviera, a l'actual Alemanya, sants Marí, bisbe, i Anià, màrtirs. (s. VII/VIII)

8. Prop de Roan [Rouen], població de Nèustria, hui França, sant Sidoni, abat, oriünd d'Irlanda, que va fer vida monàstica primer a Jumièges, després al monestir d'Her, a l'illa de Noirmoutier, sota la direcció de sant Filibert, i finalment al monestir de Saint-Saëns, fundat per ell mateix. (c. 684)

9. A Rheinau, a la regió d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Fintà, procedent d'Irlanda, que va viure molt de temps en un monestir, però es va recloure després en una cel·la menuda, al costat de l'església, amagat per amor de Déu. (879)

10. Al cenobi de Klosterneuburg, a Àustria, sepultura de sant Leopold, príncep d'eixa província, a qui es va honrar, encara en vida, amb el sobrenom de «Piadós», perquè va ser sempre portador de pau i amic dels pobres i del clero. (1136) Patró d'Àustria i de Viena.

11. A Reading, a Anglaterra, beats màrtirs Hug Faringdon o Cook, abat de l'Orde de sant Benet, Joan Eynon i Joan Rugg, preveres, els quals van oposar tenaç resistència al rei Enric VIII, que intentava apropiar-se l'autoritat de l'Església, i per eixa causa, acusats de traïció, davant del monestir van ser penjats i esquarterats. (1539)

12. A Glastonbury, també a Anglaterra, beats màrtirs Ricard Whiting, abat, Roger James i Joan Thorne, preveres de l'Orde de sant Benet, que, acusats falsament de traïció i sacrilegi, durant el mateix regnat van ser penjats també i esquarterats (1539).

13. A Ferrara, a Emília-Romanya, beata Llúcia Brocadelli, religiosa, que tant en el matrimoni com en el monestir del Tercer Orde Dominicà va suportar amb paciència molts dolors i vexacions. (1544)

14. A Nagasaki, al Japó, beat Cai Coreà, màrtir, que, sent catequista, per confessar a Crist va ser condemnat a la foguera. (1627)

15. A Caaró, lloc del Paraguai, sants Roc González i Alfons Rodríguez, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que van guanyar per a Crist els pobles indígenes abandonats, fundant les anomenades "reduccions", on el treball i la vida social es compaginaven lliurement amb els valors del cristianisme i, per això, van ser assassinats a traïció pel sicari d'un personatge addicte a les arts màgiques. (1628)

Sant Josep Pignatelli
16. A Roma, sant Josep Pignatelli, prevere de la Companyia de Jesús, que va treballar molt per a reforçar-la en un moment perillós d'extinció i es va significar per la seua caritat i integritat de costums, sempre amb les mires posades en la major glòria de Déu. (1811)
17. A Mengo, lloc d'Uganda, sant Josep Mkasa Balikuddembé, màrtir, que, estant al capdavant del palau reial, rebut el baptisme, va guanyar molts jóvens per a Crist i va defendre els xiquets de la cort de les passions vicioses del rei Mwenga, per la qual cosa el rei, enfurit, va ordenar decapitar-lo a vint-i-cinc anys. (1885)

18. A Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beata Maria de la Passió (Helena) de Chappotin de Neuville, verge, que, enamorada de la humilitat i senzillesa de sant Francesc, va fundar les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, per al servici de la dona en terres de missió. (1904)
19. A Wadowice, a Polònia, sant Rafael de Sant Josep (Josep) Kalinowski, prevere, que durant la guerra, en la insurrecció del poble contra l'opressor, va ser fet presoner pels enemics i deportat a Sibèria; després de patir moltes calamitats, per fi recuperada la llibertat, va ingressar en l'Orde dels Carmelites Descalços, que va promoure notablement. (1907)

at
Labels: , , , , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

entrada destacada

15 de novembre de 2026, diumenge XXXIII

DIUMENGE XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31 Les seues mans treballen amb gust Lectura del llibre de...

entrades populars