21 de juny de 2026, diumenge XII


DIUMENGE XII / Cicle A


Lectura primera Jr 20,10-13

El Senyor salva la vida del pobre de les mans dels malvats

Lectura del llibre del profeta Jeremies

Jo, Jeremies, sent com murmura la multitud: «Eixe és el “Terror de totes parts”. Denuncieu-lo, i nosaltres també el denunciarem». Tots els meus amics esperen que entropesse: «Potser es deixarà enganyar i el podrem fer caure i venjar-nos d’ell».
Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible: els qui em perseguixen cauran, no podran fer res.
El seu fracàs els cobrirà de vergonya, el seu deshonor no serà mai oblidat. 
Senyor de l’univers, que sabeu si un home vos és fidel, que penetreu l’interior dels cors: feu-me vore com feu justícia, ja que he confiat a vós la meua causa. 
Canteu al Senyor, alabeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels malvats.

Salm responsorial 68,8-10.14 i 17.33-35 (R.: 14c)

Per vós he aguantat insults,
i abaixe els ulls, avergonyit;
un estrany soc per als meus germans,
un estranger per als fills de ma mare.
El zel del vostre temple em devora,
i cauen sobre mi els insults
dels qui vos insulten.

R. Escolteu-me, Senyor, vós que ameu tant.

Jo vós pregue, Senyor,
en este temps de gràcia;
escolteu-me, Déu meu,
vós que ameu tant,
vós que ajudeu per fidelitat.
Escolteu-me, Senyor, perquè el vostre amor és bo;
per la vostra gran tendresa, mireu-me. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;
busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,
perquè el Senyor escolta els pobres,
no abandona mai els seus captius.
Que l'alaben el cel i la terra,
els mars i tot el que s'hi mou. R.

Lectura segona Rm 5,12-15

No hi ha comparació entre el delicte i el do

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Igual com el pecat va entrar en el món per obra d’un sol home, i amb el pecat la mort, també la mort s’estengué a tots els hòmens, ja que tots pecaren. Abans de la Llei el pecat ja existia en el món, encara que, mentres no hi havia llei, la culpa no podia ser imputada. Així i tot, la mort ja imperava des d’Adam fins a Moisés, també sobre aquells hòmens que no havien pecat amb una transgressió com la d’Adam.
I Adam prefigurava l’home que havia de vindre més tard.
Però no hi ha comparació entre el delicte i el do: si pel pecat d’un sol home va imperar la mort, amb més motiu encara els qui reben eixa gràcia i el do generós que els fa justs viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.

Al·leluia Jo 15,26b.27a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi,
diu el Senyor,
i vosaltres també en donareu testimoni.

Evangeli Mt 10,26-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:
«No tingueu por d’ells, perquè no hi ha res secret que no haja de ser descobert, ni res tan amagat que no haja de ser conegut. Allò que vos dic en la foscor, digueu-ho a plena llum, i allò que vos dic a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats.
I no tingueu por dels qui maten només el cos. però no poden matar l’ànima. Tingueu por, si de cas, dels qui poden fer que l’ànima i el cos es perden en l’infern.
¿No es venen dos pardalets per pocs diners? I ni u d’ells cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu vos té comptats cada u els cabells. Per això, no tingueu por: valeu molt més que tots els pardalets junts.
A tota persona que em reconega davant dels hòmens, també jo la reconeixeré davant del meu Pare del cel, però al qui em negue davant de la gent, també jo el negaré davant del meu Pare del cel». 
 
A. Véncer la por amb la confiança. Jesús demana als seus deixebles que no tinguen por, per a dir, i també que no tinguen por davant la mort. La por pot ser una arma contra la veritat, i sempre hi haurà qui vulga controlar la nostra por per a manipular la veritat i mentir. L'important en esta vida, diu Jesús, és mantindre l'ànima en la veritat de l'evangeli, i no vendre-la per por de ningú. Jesús deixa clar que ningú en este món pot matar l'ànima, quan esta es manté en la veritat. El nostre temor ha de ser dirigit a Déu, no com a por que paralitza i intimida, sinó com a respecte que venera i adora al que vol habitar en la nostra ànima amb el seu amor i la seua veritat.

B. Les dificultats i persecucions a causa de la fe han ocorregut sempre. I davant d'elles sentim la temptació de deixar-nos portar per la por i anar ocultant la nostra condició de creients, i amb això ens inhibim del testimoniatge que hem de donar. «No tingueu por dels qui maten només el cos», ens diu Jesús en l'Evangeli de hui; i ens promet que ell es posarà de la nostra part davant del Pare del cel, si nosaltres ens posem de la seua part davant de cada ser humà. Davant dels qui ens menyspreen per la fe hem de saber que el Senyor està amb nosaltres i hem d'encomanar al Senyor la nostra causa (1 lect), ja que «el Senyor escolta els pobres, no abandona mai els captius» (Salm resp).


* * * * *

Sant Lluís Gonçaga, religiós (mem. ob.)

Fill dels marquesos de Castiglione, nasqué l'any 1568 a Màntua, a la regió llombarda. Sa mare l'educà piadosament i ell es mostrà molt inclinat a la pràctica religiosa. A nou anys, va fer vot de perpètua castedat davant d'un altar de la Mare de Déu, a Florència. Va romandre alguns anys a Espanya com a patge de Maria d'Àustria. Obtingut el permís de son pare, després d'una llarga lluita, entrà a la Companyia de Jesús a Roma l'any 1587. Allí acabà la seua vida l'any 1591, per un contagi contret mentre servia els malalts en els hospitals. Fou canonitzat per Benet XIII l'any 1726, i el 1729 el proclamava patró de la joventut, particularment estudiosa. [Font]
Aniversari del naixement de Martí Domínguez Barberà, periodiste i escriptor (Algemesí 1908)

Aniversari de l'elecció del papa sant Pau VI (1963)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 21 de juny

Memòria de sant Lluís Gonçaga, religiós, que, nascut de nobilíssima estirp i admirable per la seua puresa, va renunciar a favor del seu germà el principat que li corresponia i va ingressar a Roma en l'Orde de la Companyia de Jesús. Va morir, a penes adolescent, per haver assistit durant una greu epidèmia malalts contagiats. (1591)

2. A Gaël, a la Bretanya Menor, hui França, sant Mevé, abat, que, originari de Càmbria, es va retirar als boscos de l'Armòrica, on va fundar un monestir. (s. VI)

3. Al territori d'Évreux, a Nèustria, també a la França actual, sant Leufred [o Agofred], abat, fundador del monestir de la Santa Creu, que va presidir durant quaranta-huit anys. (738)

4. A Bourges, a Aquitània, de nou a França, sant Radulf, bisbe, el qual, sol·lícit per la vida sacerdotal, juntament amb preveres de l'Església que tenia encomanada va recollir textos dels sants Pares i dels cànons per a ús pastoral. (866)

5. A Osca, ciutat del regne d'Aragó, sant Ramon, que, sent canonge regular, va ser designat bisbe de Roda d'Isàvena i de Barbastre, seu de la qual va ser expulsat durant tres anys per no voler combatre mai amb les armes els enemics de la fe cristiana. (1126)

6. A Orviero, a la regió d'Úmbria, a Itàlia, beat Tomàs Corsini, religiós de l'Orde dels Servents de Maria. (1343)

7. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Rigby, màrtir, el qual, detingut i condemnat a la pena capital durant el regnat d'Isabel I per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica, va ser penjat a Southwark i esquarterat mentre encara estava viu. (1600)

8. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Jaume Morelle Dupas, prevere i màrtir, que sever per a si mateix i dolç envers els altres, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per ser rector al territori de Poitiers i va morir finalment de fam. (1794)

9. Al lloc de Zapotlanejo, a Mèxic, sant Josep Isabel Flores, prevere, màrtir durant la gran persecució contra la religió en aquell país. (1927)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

21 de juny de 2026, diumenge XII

Enric Benavent, arquebisbe de València: El papa Lleó XIV  (2025, juny 17) DIUMENGE XII / Cicle A Lectura primera Jr 20,10-13 El Senyor salva...

entrades populars