DIMARTS DE LA SETMANA XIII / II
Oració col·lecta
Oh Déu, que consagràreu els inicis de l’Església de Romaamb la sang d’una multitud de màrtirs;feu que la fortalesa invencible d’esta lluita per la feens confirme en la nostra opció cristianai ens faça participar del goig d’esta victòria.
Lectura primera Am 3,1-8;4,11-12
El Senyor ha parlat.¿Qui pot deixar de profetitzar?Lectura de la profecia d'AmósEscolteu, poble d'Israel, estes paraules que el Senyor pronuncia contra vosaltres, contra tota la família que va fer pujar del país d'Egipte:
«De tots els pobles de la terra,sou els únics que jo he distingit.Per això mateix vos demane comptesde totes les vostres culpes.¿Poden dos hòmens caminar juntssense haver-se posat d'acord?¿Rugix el lleó dins de la selvasi no ha trobat cap presa?¿Alcen el crit les seues criessi no ha caçat res?¿Cau l'ocell en un paranysi no l'atrau el reclam?¿Salten de terra els paranyssi no hi ha res per a capturar?¿Toquen el corn de guerra a la ciutatsense que la gent s'alarme?¿Hi ha a la ciutat cap desgràciaque no vinga de la mà del Senyor?Déu, el Senyor, no farà ressense haver revelat el secretals seus servidors, els profetes.Ha rugit un lleó.¿Qui no s'esqualla?El Senyor Déu ha parlat.¿Qui pot deixar de profetitzar?»«Vos he enviat una calamitattan gran com la de Sodoma i Gomorra,i heu quedat com una branca salvada del foc,però no heu tornat a mi.Ho dic jo, el Senyor.Per això, Israel, ara voràs com et tractaré,ara voràs què t'espera:prepara't a l'encontre amb el teu Déu, Israel».
Salm responsorial 5,5-6ab.6c-7.8 (R.: 9a)
Vós no sou un Déuque es complaga en la maldat,no accepteu l'arrogant en la vostra casa;els qui viuen obcecatsno aguanten la vostra mirada.R. Guieu-me, Senyor, vós que sou just.Detesteu els amics de males arts,destruïu els mentirosos;l'home fals i sanguinari,vós l'abomineu, Senyor. R.Però jo, per la vostra gran bondat,entre a la vostra casa,i em prosterne ple de reverènciadavant del santuari. R.
Al·leluia Salm 129,5
Confie en el Senyor,confie en la seua paraula.
Evangeli Mt 8,23-27
Es va alçar, va increpar els vents i el llac, i va seguir una gran bonança᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús es va embarcar acompanyat dels deixebles; i més tard es va moure de colp, enmig del llac, un temporal tan fort que les ones cobrien la barca. Però ell dormia. Ells el despertaren i li digueren:: «¡Senyor, salveu-nos, que ens afonem!» Jesús els va dir: «¿Per què sou tan covards, hòmens de poca fe!» I es va alçar, va increpar els vents i el llac, i va seguir una gran bonança. Aquells hòmens es preguntaven admirats: «¿Qui és este, que fins el vent i el llac l'obeïxen?»
* * * * *
Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana (mem. ll.)
L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]
Venerable Cèsar Baronio, cardenal
Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 30 de juny
Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)
2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)
Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.
Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]
4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)
5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)
6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)
7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)
8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)
9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)
10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)
11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)
12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)
13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)
14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)
15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada