19 de juliol de 2026, diumenge XVI

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Missatges del Papa als jóvens (I) (2026, juliol 15)

DIUMENGE XVI / Cicle A

Lectura primera Sa 12,13.16-19

Concediu el penediment als pecadors

Lectura del llibre de la Saviesa

Llevat de vós no hi ha cap Déu que vetle per tot el món,

i a qui hàgeu de convéncer que la vostra sentència és justa.

El vostre poder és font de justícia,

i el mateix domini que teniu sobre tot el món fa que els perdoneu a tots. 

Demostreu només la vostra força

si algú no creu que ho podeu tot,

o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. 

Vós, poderós sobirà, sou moderat en les sentències 

i ens governeu amb gran indulgència: 

perquè podeu fer tot allò que voleu. 

Obrant així, heu ensenyat al vostre poble 

que els justs han de ser humans, 

i heu omplit d’esperança els vostres fills, 

quan veuen que concediu el penediment als pecadors.

Salm responsorial 85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a)

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per al qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica.

R. Vós, Senyor, sou indulgent i bo.

Tots els pobles que heu creat, Senyor,

vindran a fer-vos homenatge

i glorificaran el vostre nom.

Perquè sou gran, Senyor,

són prodigioses les vostres obres,

vós sou l'únic Déu». R.

Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne,

lent per al castic, fidel en l'amor,

mireu-me, apiadeu-vos de mi. R.

Lectura segona Rm 8,26-27

L'Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

L’Esperit mateix, per a ajudar la nostra debilitat, intercedix amb gemecs que no es poden expressar; perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I encara que els seus gemecs no es puguen expressar, el qui coneix els cors sap quin és el voler de l’Esperit; ell intercedix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mt 13,24-43

Deixeu-los créixer junts fins a l'hora de la sega

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà a la gent esta paràbola: «El Regne del cel es pareix a un home que havia sembrat bona llavor en el seu camp, però durant la nit, mentres tots dormien, va arribar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat, i se'n va anar. Quan el sembrat va créixer i apuntava l'espiga, aparegué també la zitzània. Els jornalers anaren a dir-li a l'amo: "¿No era bona, la llavor que sembràreu en el vostre camp? ¿Com és que ara hi ha zitzània?" Ell els respongué: "Açò ho ha fet algun enemic". Els jornalers li digueren: "¿Voleu que anem a arrancar-la?" Ell els va dir: "No ho feu ara, que podríeu arrancar també el blat: deixeu-los créixer junts fins a l'hora de la sega i, quan arribe el moment, diré als segadors: Arranqueu primer la zitzània i feu-ne garbes per a cremar-la; després segueu el blat i porteu-lo al meu graner"».

Els va proposar una altra paràbola: «El Regne del cel es pareix a un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més menuda de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses, i arriba a ser com un arbre, tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues rames».

Els va dir encara una altra paràbola: «El Regne del cel és com el rent, que una dona el pasta amb tres mesures de farina i espera, fins que tot fermenta». Tot açò ho va exposar Jesús a la gent en paràboles, i no els exposava res sense paràboles, a fi que es complira la paraula del profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, anunciaré coses que estaven amagades des de la creació del món».

Jesús va deixar aquella gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els explicara la paràbola de la zitzània sembrada en el camp. Ell els va respondre: «El que sembra la bona llavor és el Fill de l’home; el camp és el món, i la bona llavor són els fills del Regne. La zitzània són els fills del Maligne; l’enemic que l’ha sembrada és el diable. La sega vol dir el final dels temps, i els segadors són els àngels. Igual com arranquen la zitzània i la cremen, passarà al final dels temps: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, arrancaran del seu Regne tots els que fan caure en pecat i els que obren el mal, i els tiraran al forn encés; allí tot seran plors i cruixir de dents. Aquell dia els justs, en el Regne de son Pare, resplandiran com el sol.

Qui tinga orelles, que escolte».

A. La primera lectura i l'Evangeli de hui —amb la paràbola de la zitzània— són un crit d'atenció sobre la temptació de ficar-nos a jutges dels altres, excloent-los del regne del cel. Ens oblidem que Déu en el pecat dona lloc al penediment. Només quan torne el Senyor al final dels temps quedarà clar qui són el blat i qui la zitzània, i serà ell el que ho jutjarà. Mentrestant, demanem que ens concedisca abandonar el pecat i passar a una vida nova, sabent que Déu és clement i misericordiós (Salm resp.) i que l'Esperit acudix en ajuda de la nostra debilitat i intercedix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar (2 lect).

B. El do espiritual de saviesa ens diu que som servents, i que l'important és mantindre la perseverança amb fe, esperança i caritat. Jesús ens ensenya amb paràboles que el Regne de Déu comença com una cosa menuda i quasi insignificant, i hui ens trobem amb tres: el blat i la zitzània, el granet de mostassa, i el rent. En les tres ens presenta Jesús la realitat xicoteta, pacient, sacrificada i amable del Regne de Déu. Parlant en paràboles, ens revela misteris amagats des de la fundació del món. I sabem que només units a ell, acollint la seua saviesa, anirem sent transformats quasi sense saber com. No caiguem en la temptació dels falsos purismes i de les grandeses, sinó busquem sempre el Regne de Déu i la seua justícia.

C. El Regne va creixent al llarg de la història i també en la nostra història personal. Ací veem la paràbola del blat i la zitzània que ens parla de nosaltres mateixos, del nostre compromís personal amb el Regne. En el camí de la vida cristiana compartixen espai el blat, és a dir, les nostres bones obres, la nostra fe i esperança, i la zitzània, això és, la nostra resistència interior a l'avanç del Regne. Només quan ens trobem cara a cara amb el nostre Redemptor, ell eliminarà la zitzània i arreplegarà el nostre blat. Fins a eixe moment, el cristià viu una tensió i una lluita, la del Regne que es va il·luminant en nosaltres i la foscor que anem expulsant de la nostra vida. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Missa d'À Punt (2026): La saviesa del blat i la perseverança (Mary Ortwein)
• Missa d'À Punt (2023): Blat i cugula (José María R. Olaizola, SJ)

* * * * *

Aniversari de la mort a València de l’escriptora Beatriu Civera (1995)

• Beatriu Civera, escriptora (Dèlia Amorós Pinos, en Diccionari biogràfic de dones).
• Beatriu Civera, escriptora (Raül Castanyer i Pinto).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juliol

Sant Èpafres

1. Commemoració de sant Èpafres, que en Colosses, Laodicea i Hieràpolis, històriques ciutats de l'actual Turquia, va treballar molt en la difusió de l'Evangeli, i a qui sant Pau diu caríssim coservent, cocaptiu i fidel ministre de Crist. (s. I)

2. A Neros, lloc de Frígia, també a la Turquia actual, sants Macedoni, Teòdul i Tacià, màrtirs, que, sent emperador Julià l’Apòstata, per orde del prefecte Almaqui, i després de sofrir molts turments, van ser estesos sobre graelles roents, on van afrontar serenament el seu martiri. (c. 362)

3. Al monestir d’Annesis, prop del riu Iris, a la regió del Pont, de nou a la Turquia actual, santa Macrina, verge, germana dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, gran coneixedora de les Sagrades Escriptures, que es va retirar a la vida solitària i va ser exemple admirable d'amor a Déu i d'allunyament de les vanitats del món. (379)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, així mateix a Turquia, sant Dió, per sobrenom "Taumaturg", arximandrita, natural d'Antioquia, que va ser ordenat sacerdot en esta ciutat i en ella va fundar un monestir sota la regla dels acemetes. (s. V inc.)

5. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Símmac, papa, a qui els cismàtics van amargar durant llarg temps la vida i va morir finalment com un autèntic confessor de la fe. (514)

6. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Àurea, verge, germana dels sants màrtirs Adolf i Joan, que, en una de les persecucions sota els musulmans, portada davant del jutge va negar, espantada, la fe, però penedida immediatament, es va presentar al mateix magistrat i, repetit el judici, es va mantenir ferma, i així va superar l'enemic en un nou combat amb l'efusió de la seua sang. (856)

7. A Utrecht, a la regió de Gueldre, a Lotaríngia, a l'actual Holanda, sant Bernold o Bernulf, bisbe, que va deslliurar del domini dels senyors laics les esglésies i els monestirs de la seua diòcesi, va fundar noves esglésies i va introduir els usos i costums cluniacencs en els monestirs. (1054)

8. Al monestir de Marienburg, al territori de Francònia, hui Alemanya, beata Stilla, verge consagrada, sepultada a l'església que ella mateixa havia fundat. (c. 1140)

9. A Foligno, lloc de la regió italiana de l'Úmbria, beat Pere Crisci, el qual, distribuïts tots els seus béns entre els pobres, es va posar al servici de la catedral i va portar vida humil i penitent a la torre del campanar. (c. 1323)

10. A Chester, a Anglaterra, sant Joan Plessington, prevere i màrtir, que havent estat ordenat sacerdot a Segòvia, en tornar a Anglaterra va ser condemnat per això a la forca, sent rei Carles II. (1679)

11. A Lujiazhuang, població pròxima a Yingxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Joan Baptiste Zhou Wurui, màrtir, que, jove encara, va confessar obertament davant dels seguidors del moviment dels Yihetuan que era cristià, per la qual cosa li van amputar diversos membres i finalment el van rematar a destralades. (1900)

12. Al lloc de Liucun, prop de la ciutat de Renqin, també a la província xinesa d’Hebei, sants màrtirs Isabel Qin Bianzhi i el seu fill de catorze anys Simó Qin Chunfu, que en la mateixa persecució del Yihetuan, forts en la fe, van véncer totes les crueltats dels enemics. (1900)

13. Al lloc de Borowikowszczyzna, a Polònia, beats Aquil·les Puchala i Hermann Stepien, preveres de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtirs, que durant l'ocupació militar de Polònia, la seua pàtria, van ser assassinats pels qui odiaven la fe. (1943)