Missatge en PDF.
MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC
PER A LA QUARESMA DE 2021
«Ara pugem a Jerusalem» (Mt 20,18)
Quaresma: un temps per a renovar la fe, l’esperança i la caritat
Benvolguts germans i germanes,
Quan Jesús anuncia als seus deixebles la seua passió, mort i resurrecció per a complir amb la voluntat del Pare, els revela el sentit profund de la seua missió i els exhorta a associar-se a ella, per a la salvació del món.
Recorrent el camí quaresmal, que ens conduirà a les celebracions pasquals, recordem aquell que «s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu» (Fl 2,8). En este temps de conversió renovem la nostra fe, assaciem la nostra set amb l’«aigua viva» de l’esperança i rebem amb el cor obert l’amor de Déu que ens convertix en germans i germanes en Crist. En la nit de Pasqua renovarem les promeses del nostre Baptisme, per a renàixer com a hòmens i dones nous, gràcies a l’obra de l’Esperit Sant. No obstant això, l’itinerari de la Quaresma, igual que tot camí cristià, ja està sota la llum de la Resurrecció, que anima els sentiments, les actituds i les decisions de qui desitja seguir a Crist.
El dejuni, la pregària i l’almoina, tal com els presenta Jesús en la seua predicació (cf. Mt 6,1-18), són les condicions i l’expressió de la nostra conversió. La via de la pobresa i de la privació (el dejuni), la mirada i els gestos d’amor envers l’home ferit (l’almoina) i el diàleg filial amb el Pare (la pregària) ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança viva i una caritat operant.
1. La fe ens crida a acollir la Veritat i a ser testimonis, davant de Déu i davant dels nostres germans i germanes.
En este temps de Quaresma, acollir i viure la Veritat que es va manifestar en Crist significa per damunt de tot deixar-se atrapar per la paraula de Déu, que l’Església ens transmet de generació en generació. Esta Veritat no és una construcció de l’intel·lecte, destinada a poques ments elegides, superiors o il·lustres, sinó que és un missatge que rebem i podem comprendre gràcies a la intel·ligència del cor, obert a la grandesa de Déu que ens estima abans que nosaltres mateixos en siguem conscients. Esta Veritat és Crist mateix que, assumint plenament la nostra humanitat, es va fer Camí —exigent però obert a tots— que porta a la plenitud de la Vida.
El dejuni viscut com a experiència de privació, per als qui el viuen amb senzillesa de cor porta a descobrir de nou el do de Déu i a comprendre la nostra realitat de criatures que, a la seua imatge i semblança, troben en Ell el seu acompliment. Fent l’experiència d’una pobresa acceptada, qui dejuna es fa pobre amb els pobres i «acumula» la riquesa de l’amor rebut i compartit. Entés així i posat en pràctica, el dejuni contribueix a estimar Déu i el proïsme pel fet que, com ens ensenya sant Tomàs d’Aquino, l’amor és un moviment que centra l’atenció en l’altre considerant-lo com un amb ell mateix (cf. Carta enc. Fratelli tutti, 93).
La Quaresma és un temps per a creure, és a dir, per a rebre Déu en la nostra vida i permetre-li «fer estada» en nosaltres (cf. Jo 14,23). Dejunar significa alliberar la nostra existència de tot allò que destorba, fins i tot de la saturació d’informacions —verdaderes o falses— i productes de consum, per a obrir les portes del nostre cor a aquell que ve a nosaltres pobre de tot, però «ple de gràcia i de veritat» (Jo 1,14): el Fill de Déu Salvador.
2. L’esperança com a «aigua viva» que ens permet continuar el nostre camí.
La samaritana, a qui Jesús demana que li done aigua al costat del pou, no entén quan ell li diu que podria oferir-li «aigua viva» (Jo4,10). Al principi, naturalment, ella pensa en l’aigua material, mentre que Jesús es referix a l’Esperit Sant, aquell que ell donarà en abundància en el misteri pasqual i que infon en nosaltres l’esperança que no decep. En anunciar la seua passió i mort Jesús ja anuncia l’esperança, quan diu: «El tercer dia ressuscitarà» (Mt 20,19). Jesús ens parla del futur que la misericòrdia del Pare ha obert de bat a bat. Esperar amb ell i gràcies a ell vol dir creure que la història no acaba amb els nostres errors, les nostres violències i injustícies, ni amb el pecat que crucifica l’Amor. Significa assaciar-nos del perdó del Pare en el seu Cor obert.
En l’actual context de preocupació en què vivim i en què tot sembla fràgil i incert, parlar d’esperança podria semblar una provocació. El temps de Quaresma està fet per a esperar, per a tornar a dirigir la mirada a la paciència de Déu, que continua tenint cura de la seuaCreació, mentre que nosaltres sovint la maltractem (cf. Carta enc. Laudato si’, 32-33; 43-44). És esperança en la reconciliació, a la qual sant Pau ens exhorta amb passió: «Reconcilieu-vos amb Déu!» (2 Co 5,20). Quan rebem el perdó, en el Sagrament que es troba en el cor del nostre procés de conversió, també nosaltres ens convertim en difusors del perdó: pel fet d’haver-lo acollit nosaltres, podem oferir-lo, sent capaços de viure un diàleg atent i adoptant un comportament que conforte qui es troba ferit. El perdó de Déu, també mitjançant les nostres paraules i gestos, permet viure una Pasqua de fraternitat.
En la Quaresma, estiguem més atents a «donar paraules d’alé, que reconforten, que enfortixen, que consolen, que estimulen», en compte de «paraules que humilien, que entristixen, que irriten, que menyspreen» (Carta enc. Fratelli tutti, 223). A vegades, per a donar esperança, només cal ser «una persona amable, que deixa de costat les seues ansietats i urgències per a prestar atenció, per a regalar un somriure, per a dir una paraula que estimule, per a fer possible un espai d’escolta enmig de tanta indiferència» (ibid., 224).
En el recolliment i el silenci de la pregària se’ns dona l’esperança com a inspiració i llum interior, que il·lumina els desafiaments i les decisions de la nostra missió: per això és fonamental recollir-se en oració (cf. Mt 6,6) i trobar, en la intimitat, el Pare de la tendresa.
Viure una Quaresma amb esperança significa sentir que, en Jesucrist, som testimonis del temps nou, en el qual Déu «fa noves totes les coses» (cf. Ap 21,1-6). Significa rebre l’esperança de Crist que entrega la vida en la creu i que Déu ressuscita al tercer dia, «disposats sempre a donar explicació a tothom qui ens demane una raó de la nostra esperança» (cf. 1 Pe 3,15).
3. La caritat, viscuda rere les petjades de Crist, quemostra atenció i compassió per cada persona, és l’expressió més alta de la nostra fe i de la nostra esperança.
La caritat s’alegra de vore que l’altre creix. Per este motiu, sofrix quan l’altre està angoixat: sol, malalt, sense llar, menyspreat, en situació de necessitat… La caritat és l’impuls del cor que ens fa eixir de nosaltres mateixos i que ens suscita el vincle de la cooperació i de la comunió.
«A partir de l’“amor social” és possible avançar cap a una civilització de l’amor a la qual tots puguem sentir-nos convocats. La caritat, amb el seu dinamisme universal, pot construir un món nou, perquè no és un sentiment estèril, sinó la millor manera d’aconseguir camins eficaços de desenvolupament per a tots» (Fratelli tutti, 183).
La caritat és do que dona sentit a la nostra vida i gràcies a este do considerem qui es veu privat del necessari com un membre de la nostra família, amic, germà. El poc que tenim, si ho compartim amb amor, no s’acaba mai, sinó que es transforma en una reserva de vida i de felicitat. Així va passar amb la farina i l’oli de la viuda de Sarepta, que va donar el pa al profeta Elies (cf. 1 Re 17,7-16); i amb els pans que Jesús va beneir, partir i donar als deixebles perquè els distribuïren entre la gent (cf. Mc 6,30-44). Així passa amb la nostra almoina, siga gran o menuda, si la donem amb goig i senzillesa.
Viure una Quaresma de caritat vol dir cuidar els qui es troben en condicions de sofriment, abandonament o angoixa a causa de la pandèmia de COVID-19. En un context tan incert sobre el futur, recordem la paraula que Déu adreça al seu Servent: «No tingues por, que jo t’allibere» (Is 43,1). Oferim amb la nostra caritat una paraula de confiança, per tal que l’altre senta que Déu l’estima com a un fill.
«Només amb una mirada l’horitzó de la qual estiga transformat per la caritat, que el porta a percebre la dignitat de l’altre, els pobres són descoberts i valorats en la seua immensa dignitat, respectats en el seu estil propi i en la seua cultura i, per tant, verdaderament integrats en la societat» (Fratelli tutti, 187).
Benvolguts germans i germanes, cada etapa de la vida és un temps per a creure, esperar i estimar. Esta crida a viure la Quaresma com a camí de conversió i de pregària, i per a compartir els nostres béns, ens ajuda a reconsiderar, en la nostra memòria comunitària i personal, la fe que ve de Crist viu, l’esperança animada pel buf de l’Esperit i l’amor, la font inesgotable del qual és el cor misericordiós del Pare.
Que Maria, Mare del Salvador, fidel al peu de la creu i en el cor de l’Església, ens sostinga amb la seua presència sol·lícita, i la benedicció de Crist ressuscitat ens acompanyeen el camí cap a la llum pasqual.
Roma, Sant Joan del Laterà, 11 de novembre de 2020, memòria de sant Martí de Tours.
Francesc
