10 de novembre de 2024, diumenge: Dia de l'Església Diocesana

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Estar a l'altura de les circumstàncies (2024, novembre 7)

DIUMENGE XXXII DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera 1R 17,10-16

La viuda va coure un panet i el donà a Elies

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquell temps el profeta Elies se n'anà a Sarepta. Arribat a la porta del poble hi havia allà una viuda que arreplegava llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta'm, per favor, un poc d'aigua en un got, que vullc beure». Mentres anava a buscar-la, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et jure que no tinc gens de pa. Només em queda un grapat de farina i un poc d'oli. Ara estava arreplegant branquetes i anava a coure un pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem, i després morirem». Elies li respongué: «Ves i fes tal com has dit, però primer cou un panet per a mi i dona-me'l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill. Açò diu el Senyor, Déu d'Israel: No es buidarà el gerró de la farina ni s'acabarà l'oli de la gerra fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra». Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seua família van poder menjar: no es va buidar el gerró de la farina ni s'acabà l'oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d'Elies.

Salm responsorial 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)

El Senyor, que es manté fidel per sempre,

fa justícia als oprimits,

dona pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els captius.

R. Alaba el Senyor, ànima meua.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor dona la vista als cegos,

el Senyor redreça els vençuts.

El Senyor estima els justs;

el Senyor guarda els forasters. R.

Manté les viudes i els òrfens,

i capgira els camins dels malvats.

El Senyor regna per sempre,

és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura segona He 9,24-28

Crist va ser oferit una sola vegada,

quan va prendre damunt d'ell els pecats de tots

Lectura de la carta als cristians hebreus

Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del verdader, fet per mà d'hòmens, sinó que ha entrat al cel mateix, i s'ha presentat davant de Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any en el santuari amb una sang que no és la seua. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades, perquè, si no, hauria hagut d'anar patint la seua passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, al final dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada com a víctima per a abolir el pecat. Els hòmens morim una sola vegada, i després de la mort ve el juí. Semblantment el Crist va ser oferit una sola vegada, quan va prendre damunt d'ell els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per a salvar aquells que l'esperen.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mc 12,38-44

Esta viuda pobra és la que ha donat més que tots

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els salude en les places, i que els facen ocupar els primers bancs en les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i, en el moment de l'oració, per fer-se vore, es posen filactèries ben llargues. Per això estos seran jutjats amb més rigor».

Estant en el temple, davant de l'arca de les ofrenes, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics en tiraven molts, però va arribar una viuda pobra que hi tirà dos monedes de les més menudes. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Vos dic de veres que eixa viuda pobra ha tirat a l'arca més que tots. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava per a viure, tot el que tenia». 

 

Disposar el nostre cos i el nostre esperit per a aspirar lliurement al que li pertany a Déu, esta és la generositat que se'ns demana. La de les dos viudes i principalment la de Crist, que es va oferir totalment per la nostra salvació. La viuda de l'Evangeli és una exclosa en la qual ningú es fixa entre tantes aparences interessades que corrompen la fe. Però Jesús la mira d'una altra manera, i la valora en la seua intenció i en la seua autenticitat. Per a Jesús, esta dona ho ha dit tot perquè ho ha donat tot, per això és model de fe autèntica. Esta dona ensenya l'essència de la vida, perquè busca la mirada de Déu.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Doneu-me la capacitat d'entrega de la viuda pobra (La veu de Santa Maria).

* * * * *

DIA DE L'ESGLÉSIA DIOCESANA

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Orgullosos de la nostra fe (2023, novembre 1)

Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.

• J. M. Bausset: La Mare de Déu del Sofratge (2014)

 Lleó el Gran

Sant Lleó el Gran, papa i doctor (mem. ob.).

Celebrem hui la memòria de sant Lleó I, papa i doctor de l'Església, que va nàixer al centre d'Itàlia l'any 390. Va ser diaca a Roma i després elegit papa. Va convocar el Concili de Calcedònia, en el qual es va definir la doble naturalesa humana i divina en l'única Persona de Crist; va saber guanyar-se el respecte i l'afecte dels bàrbars del Nord, que amb les seues incursions per Itàlia sembraven el pànic entre la gent en aquells anys crítics en què s'enfonsava l'imperi romà. L'Església el venera com a doctor per la claredat i profunditat de la seua doctrina i per les seues precioses homilies, que seguixen l'any litúrgic. Per tot açò ha passat a la història amb l'apel·latiu de «Gran».

• J.M. Bausset: Sant Lleó el Gran (2014)

Dia Mundial de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament.

Martirologi Romà

2. A Pèrsia, trànsit de sant Demetrià, bisbe d'Antioquia, deportat al desterrament pel rei Sapor I. (c. 260)

3. A Tiana, lloc de Capadòcia, hui Turquia, sant Orestes, màrtir. (s. III/IV)

4. A Ravenna, en la Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Probe, bisbe, al nom del qual el bisbe sant Maximià va dedicar la cèlebre basílica Clasense. (s. III/IV)

5. A Pèrsia, sants màrtirs Narsés, bisbe, ancià venerable, i Josep, deixeble seu, jove, els quals, que van ser decapitats per no voler adorar el sol, com els ordenava el rei Sapor II. (343)

6. A Canterbury, a Anglaterra, sant Just, bisbe, qui, enviat a esta illa pel papa sant Gregori el Gran, juntament amb altres monjos, per a ajudar sant Agustí en l'evangelització d'Anglaterra, va acceptar més tard l'episcopat d'esta seu. (627)

7. Al llogaret de Vila del Fòrum, al Piemont, actual Itàlia, sant Baudelí, ermità. (s. VIII)

8. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Andreu Avel·lí, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins, que va brillar per la seua santedat i zel a procurar la salvació del proïsme, va fer l'ardu vot d'avançar cada dia en les virtuts i, carregat de mèrits, amb mort santa va descansar al peu de l'altar. (1608)

• J.M. Bausset: Sant Andreu Avel.lí (2015)

9. A Barcelona, beat Aciscle Pina Piazuelo, religiós de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)

10. Beata valenciana Lluïsa (de l'Eucaristia) Pérez i Adrià, religiosa adoratriu, màrtir (memòria a Castelló de la Plana); beata valenciana Úrsula (Nativitat) Medes i Ferris, cistercenca, màrtir (memòria a Algemesí).

• J.M. Bausset: Les monges i els monjos valencians cistercencs màrtirs (2015)