10 de març de 2024, diumenge IV de Quaresma "Laetare"

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle B

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2024
• Enric Benavent, arquebisbe de València: La Paraula de Déu en el temps de Quaresma (2024, febrer 21)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma, camí cap a la llibertat (2024)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Una Església esperançada, carta pastoral (2024)

Lectura primera 2Cr 36,14-16.19-23

La severitat i la bondat del Senyor es revelen

en la deportació del poble i en el seu alliberament

Lectura del segon llibre de les Cròniques

En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble multiplicaven les seues infidelitats, imitant tots els costums abominables dels altres pobles, i profanaven el temple que el Senyor s'havia consagrat a Jerusalem.

El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava seguit seguit missatgers que els amonestaren, perquè es compadia del seu poble i del santuari on residia. Però ells es burlaven dels enviats de Déu, no feien cas de les seues paraules i es mofaven dels seus profetes, fins que el Senyor arribà a indignar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei.

Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos.

El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui havien escapat de l'espasa, i se'ls quedà com a esclaus d'ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «la terra reposarà els anys que li pertocaven, tot el temps de la seua desolació, fins que s'hauran complit setanta anys».

Però l'any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per a complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot l'imperi, de viva veu i per escrit, este edicte:

«Cir, rei de Pèrsia, fa saber: El Senyor, el Déu del cel, ha posat en les meues mans tots els regnes de la terra i m'ha encomanat que li edifique un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor siga amb ell i que puge a Jerusalem».

Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a-6a)

Vora els rius de Babilònia

paràvem i ploràvem

d'enyorança de Sió;

en els salzes que hi havia

teníem penjades les lires.

R. Si t'oblidara alguna vegada, Jerusalem,

que se m'apegue la llengua al paladar.

Els qui ens havien deportat

volien que cantàrem;

ens demanaven cants de festa

els qui ens havien entristit:

«Canteu-nos algun càntic de Sió». R.

¿Com podíem cantar cants del Senyor

en una terra estrangera?

Si t'oblidara alguna vegada, Jerusalem,

que se'm paralitze la mà dreta. R.

Que se m'apegue la llengua al paladar,

si no guardara el teu record,

si no posara Jerusalem

per damunt dels cants de festa. R.

Lectura segona Ef 2,4-10

És per gràcia que heu sigut salvats,

vosaltres que éreu morts pels vostres pecats

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu sigut salvats. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en el cel, per a manifestar als segles que vindran la immensa riquesa de la seua gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist.

És per la gràcia que heu sigut salvats per mitjà de la fe. I açò no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit tampoc de les obres, per tal que ningú puga gloriar-se'n. Som obra seua: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres, que ell mateix havia disposat a fi que les practicàrem.

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16

Déu ha estimat tant el món, que ha entregat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Jo 3,14-21

Déu envià el seu Fill per a salvar el món gràcies a ell

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem:

«Igual que Moisès, en el desert, va elevar la serp, també el Fill de l'home ha de ser elevat, per a que tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna.

Déu ha estimat tant el món, que ha entregat el seu Fill únic, a fi que no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna. 

Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per a condemnar el món, sinó per a salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats, però els qui no creuen ja han sigut condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els condemna perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seues obres eren roïnes. 

Tots els qui obren el mal odien a la llum, i no s'acosten a la llum, perquè quedarien al descobert les seues obres. 

Però els qui viuen d'acord amb la veritat, s'acosten a la llum per tal que tots vegen les seues obres, ja que les fan segons Déu».

 

Déu és llum i nosaltres necessitem esta llum per a comprendre'ns com a obra seua i comprendre als altres. És la vista espiritual d'una fe gojosa que s'entrega i que recorda agraïda la misericòrdia de Déu que es manifesta a través de Jesús i la seua paraula. Som obra seua i estem destinats a la vida eterna. Jesús és la llum que il·lumina les tenebres de la nostra vida i del nostre món, perquè ens sentim no jutjats ni condemnats, sinó salvats pel seu amor. Per això Jesús ha de ser elevat en la creu d'igual manera que un llum ha de posar-se en un lloc visible.

• Conferències quaresmals 2/3 (laparaula.com)
• La paraula del dia: Quaresma (AVL)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Feu-nos nàixer de nou, oh Déu
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.

* * * * * 

Aniversari del naiximent de mossén Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí (Pollença 1854)

► “Quan pel març trona, l’ametla és bona”.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de març

1. A Hisarlik, al costat del riu Meandre, a Frígia, hui Turquia, commemoració dels sants Cai i Alexandre, màrtirs, que durant la persecució duta a terme sota els emperadors Marc Antoní i Luci Ver van ser coronats amb un gloriós martiri. (d. 171)

2. A Àfrica proconsular, actualment Tunísia, sant Víctor, màrtir, sobre el qual, el dia de la seua festivitat, sant Agustí va escriure una homilia per al poble. (s. inc.)

3. Commemoració de sant Macari, bisbe de Jerusalem, que amb les seues exhortacions va aconseguir que els Sants Llocs foren restaurats i enriquits amb basíliques per l'emperador Constantí el Gran i per sa mare, santa Elena. (325)

Sant Simplici, papa

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Simplici, papa, el qual, mentre els bàrbars devastaven Itàlia i l'Urbs, va confortar els afligits i va enfortir la unitat i la fe de l'Església. (483)

5. A París, a França, sant Droctoveu, abat, posat per sant Germà d'Autun, el seu mestre, al capdavant en un cenobi de monjos establit en eixa ciutat. (c. 580)

6. A l'abadia de Bobbio, a la regió de Ligúria, a l'actual Itàlia, sant Atal, abat, qui, conreador de la vida cenobítica, es va retirar primer al monestir de Lérins i després al de Luxeuil, on va ser successor de sant Columbà, brillant en gran manera pel seu zel i per la seua virtut de discerniment. (626)

7. A Glasgow, a Escòcia, sant Joan Olgivie, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, desterrat en diversos països d'Europa, després d'estudiar teologia durant molts anys va ser ordenat sacerdot i va tornar ocultament a la seua pàtria, on es va entregar diligentment a la cura pastoral dels seus conciutadans, fins que, empresonat i condemnat a mort sota el rei Jaume VI, va aconseguir en el patíbul la gloriosa palma del martiri (1615)

8. Beat Joan-Josep Lataste (Alcide Vital), (1832- Frasne-le-Chateau, França, 1869). Sacerdot profés de l'Orde dels Frares Predicadors i fundador de les Religioses del Tercer Orde de Sant Doménec a Betània.

9. A París, a França, santa Maria Eugènia Milleret de Brou, verge, fundadora de la Congregació de Germanetes de l'Assumpció, per a l'educació cristiana de xiquetes. (1898)

Anna Eugènia Milleret de Brou era filla d’una família benestant de Metz (1817). Va viure una atmosfera poc religiosa a casa, on la pràctica dels sagraments, quan es feia, responia més a un costum social que a una fe verdadera. Però quan la menuda Anna va rebre la primera comunió va tindre una experiència de Déu que la va dur a aprofundir en la vida cristiana.

Després d’una crisi interior, arran de la mort de la mare i d’un empobriment de la família, va recuperar l’alegria de la fe amb les prèdiques quaresmals del pare Henri Dominique Lacordaire a Nôtre Dame de París. En el seu camí va sentir la crida a la vida religiosa i va passar pels noviciats de les benedictines i la Visitació, però sense fer els vots. Finalment, en 1839, va fundar una congregació nova, l’Institut de l’Assumpció de Maria, dedicat a l’educació de les filles de les famílies benestants, precisament allunyades de la fe. 

 

Cinc anys més tard les primeres germanes van pronunciar els vots perpetus i Anna va prendre el nom de Maria Eugènia de Jesús. La fundació va començar a rebre vocacions i va poder obrir cases arreu de França. Va ser reconegu­da pel Vaticà en 1888 i la fundadora en va ser la superiora fins a la mort a Auteuil, prop de París, en 1898. Canonitzada en 2007 pel papa Benet XVI. [font]

10. Prop de la ciutat de Cortázar, a Mèxic, beat Elies del Socors (Mateu Elies) Nieves del Castillo, prevere de l'Orde de Sant Agustí i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe en Crist, fet presoner per exercir ocultament el ministeri, va ser afusellat per odi al sacerdoci. (1928)