DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle B
- Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2024
- Enric Benavent, arquebisbe de València: La Paraula de Déu en el temps de Quaresma(2024, febrer 21)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma, camí cap a la llibertat (2024)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Una Església esperançada, carta pastoral (2024)
La llei, Déu la va donar per MoisèsLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, Déu va dir estes paraules:«Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet eixir de la terra d'Egipte, el lloc on eres esclau.No tingues altres déus fora de mi.No et fabriques ídols; no et faces cap imatge del que hi ha dalt en el cel, ací baix en la terra o en les aigües de davall de la terra. No els adores ni els dones culte, perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu, Déu recelós: castigue les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació, en els qui m'odien, però soc bondadós fins a milers de generacions, amb els qui m'estimen i guarden els meus manaments.Quan jures, no prengues en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense castic el qui pren en va el seu nom.Recorda't de santificar el dissabte. Durant sis dies treballa i ocupa't en les faenes que calga, però el dia que fa set és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No t'ocupes en cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teua filla, ni el teu criat, ni la teua criada, ni els teus animals, ni el foraster que residix en la teua ciutat, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra, el mar, i tot el que es mou en estos llocs, però el dia que feia set va descansar. Per això el Senyor ha beneït el dissabte i l'ha santificat.Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.No mates.No cometes adulteri.No robes.No declares falsament contra un altre.No desitges la casa d'un altre, ni tampoc la seua esposa, el seu criat, la seua criada, el seu bou o el seu ase, ni res que siga d'ell».
La llei del Senyor és perfecta,i és descans de l'ànima;el testimoni del Senyor és ferm,dona saviesa als simples.R. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.Els mandats del Senyor són rectes,omplin el cor de goig;els manaments del Senyor són clars,il·luminen els ulls. R.La paraula del Senyor és pura,es manté per sempre;les lleis del Senyor són segures,totes són justíssimes. R.Són més envejables que l'or,més que l'or a mans plenes;són més dolces que la meld'un abeller que destil·la. R.
Proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als hòmens.Però és saviesa per a tots els qui són cridatsLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, els jueus demanen prodigis, els grecs busquen saviesa, però nosaltres proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres, un absurd.Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa humana, i allò que sembla dèbil en l'obra de Déu és més fort que la fortalesa humana.
Déu ama tant el món que ha donat el seu Fill únic;tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
Destruïu este santuari i jo el reconstruiré en tres dies᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà en el temple els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes assentats en els seus llocs.Llavors es va fer un assot de cordes i els expulsà a tots, moltons i vedells, fora del temple. Escampà per terra les monedes dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Emporteu-vos això d'ací; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diuen les Escriptures: «El zel del vostre temple em consumix».Llavors els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dones que t'autoritze a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu este santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus replicaren: «Este santuari ha sigut construït en quaranta-sis anys, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que havia dit això, i cregueren en les Escriptures i en la paraula de Jesús.Mentre estava a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veent els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia a tots i no necessitava que ningú li revelara què és el ser humà; ell sabia ben bé què hi ha en el cor de cada u.
- La paraula del dia: Quaresma (AVL)
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
- Conferències quaresmals 1/3 (laparaula.com)
DIA DEL SEMINARI A LA DIÒCESI DE VALÈNCIA
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Pare, envieu-nos pastors (2024, febrer 28)
* * * * *
Aniversari del traspàs del poeta Ausiàs March (1459)
Aniversari de la mort del pintor Josep Segrelles i Albert (1969)
- F. Xavier Martí: Eduard Poveda i Rodríguez.
- F. Xavier Martí: Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent (2020)
Venerable valencià Faustí Pérez Manglano
- Pregària a Faustí Pérez (Cercapou)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 3 de març
1. A Cesarea de Palestina, sant Marí, soldat, i sant Asteri, senador, màrtirs en temps de l'emperador Galié. El primer, delatat per la seua condició de cristià per un company envejós, va professar la seua fe davant del jutge amb paraules molt clares i, decapitat, va aconseguir la corona del martiri. Asteri, per haver honrat el cos del màrtir en ajustar-li la pròpia vesta amb què es cobria, va meréixer al seu torn ser martiritzat. (c. 260)
2. A Calahorra, a la Hispània Tarraconense, sants Emeteri [o Ermenter] i Celdoni [o Celoni], els qui, durant l'acompliment de la milícia en els campaments al costat de Lleó, a la província romana de Galícia, per confessar el nom de Crist al començament de la persecució van ser conduïts a Calahorra, i allí coronats amb el martiri (c. s. IV).
3. A Amasea, a la regió del Pont, hui Turquia, sants Cleònic i Eutropi, màrtirs en la persecució desencadenada sota l'emperador Maximià, sent procurador Asclepiòdot. (s. IV)
4. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia actualment, sant Ticià, bisbe. (c. 526)
5. A la península d'Armòrica, a Bretanya, actual França, sant Guénolé [Wennolé, Winwaloei, Winvaloci, Walloy o Vinvalocius], primer abat de Landévennec, el qual, segons la tradició, va ser deixeble de sant Budoc a l'illa de Lavret, i que amb la seua vida va il·lustrar la regla monàstica. (533)
6. A Benevent, a la regió italiana de Campània, santa Artelaida, verge. (c. 570)
7. A Nonantola, lloc d'Emília-Romanya, també Itàlia, sant Anselm, fundador i primer abat d'este monestir, on durant cinquanta anys va promoure la disciplina monàstica, tant amb les seues normes com amb l'exercici de les virtuts. (803)
8. Al monestir d'Oberkaufungen, a Hesse, actual Alemanya, santa Cunegunda, que va aportar molts beneficis a l'Església juntament amb el seu cònjuge, l'emperador sant Enric, i que, després de la mort d'este, va abraçar la vida cenobítica al monestir on s'havia retirat. En morir, va fer a Crist hereu de tots els seus béns, i el seu cos va ser col·locat al costat de les restes del seu espòs, a Bamberg. (1033/1039)
9. A Frísia, actualment Holanda, beat Frederic, prevere, que primer va ser rector a la ciutat de Hallum i després va arribar a ser abat del monestir de Mariengaarde, de l'Orde Premonstratenc. (1175)
10. A Palerm, a l'illa italiana de Sicília, beat Pere Geremia, prevere de l'Ordre de Predicadors, que, confirmat per sant Vicent Ferrer en el ministeri de la paraula de Déu, es va entregar completament a la salvació de les ànimes. (1452)
11. A Vercelli, a la regió del Piemont, de nou a Itàlia, beat Jacobí de' Canepacci, religiós de l'Orde dels Carmelites, preclar per la seua dedicació a l'oració i la penitència. (1508)
12. A Gondar, a Etiòpia, beats Liberat Weiß, Samuel Marzorati, i Miquel Pius Fasoli de Zerbo, preveres, de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que van morir lapidats a causa de la fe catòlica. (1716)
 |
| Santa Caterina Drexel |
15. A Bèrgam, també de Llombardia, a Itàlia, beat Innocenci de Berzo (Joan) Scalvinoni, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va brillar per la seua exímia caritat difonent la paraula de Déu i escoltant les confessions. (1890)
16. A Filadèlfia, ciutat de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Caterina Drexel, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes del Santíssim Sagrament i va utilitzar amb llarguesa i bon grau els béns de la seua herència a educar i ajudar indis i negres. (1955)
- J.M. Bausset: Santa Caterina Maria Drexel (2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada