Meditació
«Feliços els criats que l'amo trobarà vetlant quan arribe» (Lc 12, 37): és la felicitat d'esperar amb fe el Senyor, d'estar preparats amb actitud de servici. Ell és present cada dia, toca a la porta del nostre cor. I serà benaurat qui li òbriga, perquè tindrà una gran recompensa: és més, el Senyor mateix es farà criat dels seus criats –és una bonica recompensa. En el gran banquet del seu Regne passarà Ell mateix a servir-los. Amb esta paràbola, ambientada a la nit, Jesús presenta la vida com una vigília d'espera laboriosa, preludi del dia lluminós de l'eternitat. Per a poder participar cal estar preparat, despert i compromés amb el servici als altres, amb la tranquil·litzadora perspectiva que «des d'allí» no serem nosaltres els que servim a Déu, sinó que serà Ell mateix qui ens aculla en la seua taula. Pensant-ho bé, això ocorre ja cada vegada que trobem el Senyor en l'oració, o també servint els pobres, i sobretot en l'Eucaristia, on Ell prepara un banquet per a nodrir-nos de la seua Paraula i del seu Cos.
Memòries del dia
 |
| Sant Pere d'Alcàntara |
Sant Pere d'Alcàntara (Alcàntara 1499 - Arenas de San Pedro 1562), prevere de l'Orde dels Germans Menors, adornat amb el do de consell i de vida penitent i austera, va reformar la disciplina regular en els convents de l'Orde a Espanya; fou conseller de santa Teresa de Jesús en l'obra reformadora de l'Orde dels Carmelites.
Sants Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, preveres i els seus companys, màrtirs (mem. ll.).
Recordem els huit màrtirs francesos de la Companyia de Jesús, lliurats a una duríssima tasca missionera entre els hurons. Cinc d'ells van sofrir coratjosament un martiri despietat a l'actual Canadà: són els preveres Joan de Brébeuf († 16 de març de 1649), Antoni Daniel († 4 de juliol de 1648), Gabriel Lalemant († 17 de març de 1649), Carles Garnier († 7 de desembre de 1649) i Natal Chabanel († 8 de desembre de 1649). Els altres tres: el prevere Isaac Jogues († 18 d'octubre de 1646) i els coadjutors René Goupil († 29 de setembre de 1642) i Joan de la Lande († 19 d'octubre de 1646) van oferir el suprem sacrifici amb heroica fortalesa a l'actual territori dels Estats Units d'Amèrica del Nord. Tots van ser canonitzats per Pius XI l'any 1930.
- J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà(2015)
- Sant Pau de la Creu, prevere, que des de la seua joventut va destacar per la seua vida penitent, el seu zel ardent i la seua singular caritat cap a Crist crucificat, al qual veia en els pobres i malalts. Va fundar la Congregació dels Clergues Regulars de la Creu i de la Passió de Jesucrist, i va passar a la glòria el dia díhuit d'octubre. (1775)
- J.M. Bausset: Sant Pau de la Creu (2015)
Martirologi Romà
A Roma, commemoració dels sants Ptolemeu, Luci [o Lluci] i un altre company, que, tal com relata sant Justí, sent cristians honestos, per haver représ els costums llicenciosos i la injustícia en les sentències, van ser condemnats a mort en temps de l'emperador Antoní Pius i el prefecte Quint Lol·li Urbic. (c. 160)
A Òstia Tiberina, a l'actual regió del Laci, a Itàlia, sant Asteri, màrtir. (c. s. III)
Prop de Sens, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració dels sants Sabinià i Potencià, considerats com els dos primers pastors d'esta ciutat que van completar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. IV)
En terres d'Egipte, sant Var, soldat, que sota l'emperador Maximià, en visitar i ajudar a sis sants eremites empresonats, sabent que un seté havia mort en el desert, es va oferir a ocupar el seu lloc, i al costat d'ells, després de diversos i cruels turments, va adquirir la palma del martiri. (307)
A Auloron, al costat dels Pirineus, a Aquitània, actual França, commemoració de sant Grat, bisbe, que en temps d'Alaric, rei arrià dels gots, va participar en el Concili d'Agde, per a restaurar l'Església en eixa regió de la Gàl·lia. (c. 506)
Al territori de la Bretanya Menor, també a França, sant Etbí, monjo, que va portar vida solitària. (s. VI)
A Cavalhon, a Provença, de nou a l'actual França, sant Verà del Gavaldà, bisbe, que gaudia de gran autoritat, sobretot per les curacions de malalts. (s. VI)
A Evreux, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Aquilí, bisbe, qui, segons la tradició, era soldat i que practicava bones obres; amb el consentiment de la seua esposa, va fer vot de continència i va ser elegit bisbe. (c. 690)
A Oxford, a Anglaterra, santa Frideswida, verge, que, sent d'estirp règia, va ser elegida abadessa d'un monestir doble de monjos i de monges. (1257)
A Biville, prop de Cherbourg, a la regió francesa de Normandia, beat Tomàs Hélye, prevere, que passava els dies en l'exercici del seu ministeri i dedicava les nits a l'oració i a la penitència. (1595)
 |
| Sant Felip Howard |
A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Lluc Alfons Gordo, prevere, i Mateu Kohioye, religiós, els dos de l'Orde de Predicadors. El primer va treballar abans a les Illes Filipines i va passar després al Japó, on va ser fervent ministre de l'Evangeli durant deu anys, i el segon, de díhuit anys, va ser el seu company per a propagar i testimoniar la fe cristiana. (1634)
A Langeac, al costat del riu Allier, a França, beata Agnés [o Ainés] de Jesús Galand, verge de l'Orde de Predicadors, que, sent priora del seu monestir, es va distingir pel seu ardent amor cap a Jesucrist i la seua preocupació pel bé de l'Església, oferint contínues oracions i penitències pels seus pastors. (1634)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada