3 d'octubre de 2021, diumenge XXVII

Sant Francesc de Borja,
d'Alonso Cano (Museu de
Belles Arts de Sevilla). 1624

Lectures del diumenge (AVL)

L'home i la dona han sigut creats per Déu. Cap és superior a l'altre i estan cridats a unir-se en el matrimoni (1 lect.), una unió indissoluble, per a tota la vida: «Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar» (Ev.). En la 2 lect., de la carta als Hebreus, se'ns recorda que Crist, que ens ha santificat per la seua mort i resurrecció, ens diu germans seus, ja que també nosaltres, com ell, procedim de Déu el nostre Pare. Així en ell radica la nostra fraternitat que creix amb la participació en l'eucaristia, en la qual ell continua oferint-se per nosaltres.

• Pregària dels fidels.

Sant Francesc de Borja

Fem memòria hui de sant Francesc de Borja, prevere, nascut a Gandia l'any 1510. Morta la seua dona, amb qui havia tingut huit fills, va ingressar en l'Orde de la Companyia de Jesús, i a pesar d'haver abdicat del seu títol de virrei i rebutjat la dignitat cardenalícia, va ser elegit tercer prepòsit general de l'Orde, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració. Va morir a Roma l'any 1572.

Sant Francesc de Borja, prevere, titular de l'església parroquial de la Carroja (la Vall de Gallinera), una de Gandia i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. A Roma, prop de San Pietro, hi ha l'església de San Francesco Borgia dei Gesuiti. A Catània tembé té una església dedicada.

• J.M. Bausset: Sant Francesc de Borja (2015)
• Capella de Sant Francesc de Borja (Seu de València)
• Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc. Actes del Simposi Internacional (2010), Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, [en línia], 4 (2013).
• Bonaventura Bassegoda: La iconografia de sant Francesc de Borja. Una primera aproximació a partir de l'estampa (2013)
• Ida Mauro: La diffusione del culto di san Francesco Borgia a Napoli tra feste pubbliche e orgoglio nobiliare (2013)
• Joan Nadal Cañellas: Els dibuixos catequètics dels jesuïtes i Francesc de Borja (2013)

Del Diari de sant Francesc de Borja  

"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.

Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".

(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).  

Santoral

Commemoració de sant Dionís [o Donís o Dionisi] l'Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar l'apòstol sant Pau parlant davant de l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes († s. I).

Santa Càndida, màrtir. († Roma, s. inc.)

Commemoració dels sants Faust, Gai, Pere, Pau, Eusebi, Querimó, Luci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després sota Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, i arribaren a ser confessors de la fe; entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. († Alexandria, a Egipte, s. III/IV)

Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. († Mayuma, a Palestina, s. IV)

Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia, actual Algèria, que, apallissat repetides vegades pels heretges, va ser precipitat des de l'alt d'una torre i el van deixar per mort, però, recollit per uns transeünts, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica. († c. 410)

Sant Ciprià [o Cebrià], bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú pot arribar al diví sense abans haver sigut cridat per la gràcia de Déu. († Toulon, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, c. 543)

Entre els saxons, dos sants màrtirs de nom Evald, un anomenat "Negre" i l'altre "Blanc", tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar Saxònia, on, després de començar a predicar a Crist, van ser capturats pels pagans i van consumar el martiri. († 695)

Beat Ot o Otó, fundador i primer abat. († monestir de Metten, a Baviera, actual Alemanya, 802)

Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per a instaurar la disciplina monàstica a Flandes i Lotaríngia, i va ajudar molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. († regió de Namur, en Lotaríngia, actualment Bèlgica, 959)

Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.

Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]

Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Clairvaux, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. († Chur, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, 1160)

Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys, màrtirs, que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica († Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil, 1645).

Beat Crescenci García Pobo, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolores i màrtir. († Madrid, 1936)