Lectures del diumenge (AVL).
«Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai; eixa és l’esperança que posem en vós» (sal. resp.). Esta misericòrdia de Déu ens va vindre, com ens va anunciar el profeta Isaïes, per mitjà del servent, «ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha carregat damunt d’ell les seues culpes» (1 lect.). Eixa profecia es complix plenament en el nostre Senyor Jesucrist, «ell, de manera semblant a nosaltres, ha sigut provat en tot, encara que sense pecat» (2 lect.), perquè «el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per tots els hòmens». Des d'ací hem d'estar disposats a compartir els sofriments de Crist per a la salvació del món, fent-nos servidors dels altres (Ev.).
Aniversari del naiximent de Lluís Lúcia i Lúcia, polític valencià (les Coves de Vinromà, 1888)
- Vicent Comes Iglésia: Lluís Lúcia Lúcia, un confiat en Déu (2004-2005)
Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa
Opció preferencial pels pobres
Papa Francesc: Audiència general (19 d'agost de 2020)
Catequesi - "Curar el món": 3. L'opció preferencial pels pobres i la virtut de la caritat
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
La pandèmia ha deixat al descobert la difícil situació dels pobres i la gran desigualtat que regna en el món. I el virus, si bé no fa excepcions entre les persones, ha trobat, en el seu camí devastador, grans desigualtats i discriminació. I les ha incrementades!
Per tant, la resposta a la pandèmia és doble. D'una banda, és indispensable trobar el remei per a un virus menut però terrible, que posa de genolls a tothom. Per l'altra, hem de curar un gran virus, el de la injustícia social, de la desigualtat d'oportunitats, de la marginació i de la falta de protecció dels més dèbils. En esta doble resposta de sanació hi ha una elecció que, segons l'Evangeli, no pot faltar: és l'opció preferencial pels pobres (cf. exhort. ap. Evangelii gaudium [EG], 195). I esta no és una opció política; ni tampoc una opció ideològica, una opció de partits. L'opció preferencial pels pobres està en el centre de l'Evangeli. I el primer a fer-ho ha sigut Jesús; ho hem escoltat en el passatge de la Carta als Corintis que s'ha llegit a l'inici. Ell, sent ric, s'ha fet pobre per a enriquir-nos a nosaltres. S'ha fet un de nosaltres i, per això, en el centre de l'Evangeli, en el centre de l'anunci de Jesús està esta opció.
Crist mateix, que és Déu, s'ha despullat a si mateix, fent-se igual als hòmens; i no ha triat una vida de privilegi, sinó que ha triat la condició de serf (cf. Flp 2, 6-7). Es va aniquilar a si mateix convertint-se en serf. Va nàixer en una família humil i va treballar com a artesà. Al principi de la seua predicació, va anunciar que en el Regne de Déu els pobres són benaurats (cf. Mt 5, 3; Lc 6, 20; EG, 197). Estava enmig dels malalts, els pobres i els exclosos, mostrant-los l'amor misericordiós de Déu (cf. Catecisme de l'Església Catòlica, 2444). I moltes vegades ha sigut jutjat com un home impur perquè anava on els malalts, els leprosos, que segons la llei de l'època eren impurs. I Ell ha corregut el risc per estar prop dels pobres.
Per això, els seguidors de Jesús es reconeixen per la seua proximitat als pobres, als menuts, als malalts i als presos, als exclosos, als oblidats, a qui està privat d'aliment i roba (cf. Mt 25, 31-36; CIC, 2443). Podem llegir eixe famós paràmetre sobre el qual serem jutjats tots, serem jutjats tots. És Mateu, capítol 25. Este és un criteri-clau d'autenticitat cristiana (cf. Gal 2,10; EG, 195). Alguns pensen, erròniament, que este amor preferencial pels pobres és una tasca per a pocs, però en realitat és la missió de tota l'Església, deia Sant Joan Pau II (cf. S. Joan Pau II, enc. Sollicitudo rei socialis, 42). «Cada cristià i cada comunitat estan cridats a ser instruments de Déu per a l'alliberament i promoció dels pobres» (EG, 187).
La fe, l'esperança i l'amor necessàriament ens espenten cap a esta preferència pels més necessitats,[1] que va més enllà de la pura necessària assistència (cf. EG, 198). Implica de fet caminar junts, deixar-se evangelitzar per ells, que coneixen bé el Crist sofrent, deixar-se "contagiar" per la seua experiència de la salvació, de la seua saviesa i de la seua creativitat (cf. ibíd.). Compartir amb els pobres significa enriquir-se mútuament. I, si hi ha estructures socials malaltes que els impedixen somiar pel futur, hem de treballar junts per a sanar-les, per a canviar-les (cf. ibíd., 195). I a això conduïx l'amor de Crist, que ens ha estimat fins a l'extrem (cf. Jn 13, 1) i arriba fins als confins, als màrgens, a les fronteres existencials. Portar les perifèries al centre significa centrar la nostra vida en Crist, que «s'ha fet pobre» per nosaltres, per a enriquir-nos «per mitjà de la seua pobresa» (2 Cor 8, 9).[2]
Tots estem preocupats per les conseqüències socials de la pandèmia. Tots. Molts volen tornar a la normalitat i reprendre les activitats econòmiques. Cert, però esta "normalitat" no hauria de comprendre les injustícies socials i la degradació de l'ambient. La pandèmia és una crisi i d'una crisi no s'ix iguals: o eixim millors o eixim pitjors. Nosaltres hem d'eixir millors, per a millorar les injustícies socials i la degradació ambiental. Hui tenim una ocasió per a construir una cosa diferent. Per exemple, podem fer créixer una economia de desenvolupament integral dels pobres i no d'assistencialisme. Amb això no vull condemnar l'assistència, les obres d'assistència són importants. Pensem en el voluntariat, que és una de les estructures més belles que té l'Església italiana. Però hem d'anar més enllà i resoldre els problemes que ens impulsen a fer assistència. Una economia que no recórrega a remeis que en realitat enverinen la societat, com els rendiments dissociats de la creació de llocs de treball dignes (cf. EG, 204). Esta classe de beneficis està dissociada per l'economia real, la que hauria de donar benefici a la gent comuna (cf. enc. Laudato si' [LS], 109), i a més resulta a vegades indiferent als danys infligits a la casa comuna. L'opció preferencial pels pobres, esta exigència eticosocial que prové de l'amor de Déu (cf. LS, 158), ens dona l'impuls a pensar i a dissenyar una economia on les persones, i sobretot els més pobres, estiguen en el centre. I ens anima també a projectar la cura del virus privilegiant a aquells que més ho necessiten. ¡Seria trist si en la vacuna per a la Covid-19 es donara la prioritat als rics! Seria trist si esta vacuna es convertira en propietat d'esta o aquella nació i no siga universal i per a tots. I quin escàndol seria si tota l'assistència econòmica que estem veent —la major part amb diners públics— es concentrara a rescatar indústries que no contribuïxen a la inclusió dels exclosos, a la promoció dels últims, al bé comú o a cuidar la creació (ibíd.). Hi ha criteris per a triar quines seran les indústries que cal ajudar: les que contribuïxen a la inclusió dels exclosos, a la promoció dels últims, al bé comú i a cuidar la creació. Quatre criteris.
Si el virus haguera novament d'intensificar-se en un món injust per als pobres i els més vulnerables, hem de canviar este món. Amb l'exemple de Jesús, el metge de l'amor diví integral, és a dir, de la sanació física, social i espiritual (cf. Jn 5, 6-9) —com era la sanació que feia Jesús—, hem d'actuar ara, per a sanar les epidèmies provocades per menuts virus invisibles, i per a sanar les provocades per les grans i visibles injustícies socials. Propose que això es faça a partir de l'amor de Déu, posant les perifèries en el centre i als últims en primer lloc. No oblidem eixe paràmetre sobre el qual serem jutjats, Mateu, capítol 25. Posem-ho en pràctica en este repunt de l'epidèmia. I a partir d'este amor concret, ancorat en l'esperança i fundat en la fe, un món més sa serà possible. En cas contrari, eixirem pitjor d'esta crisi. Que el Senyor ens ajude, ens done la força per a eixir millors, responent a la necessitat del món de hui.
[1] cf. Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció sobre alguns aspectes de la "Teologia de l'Alliberament", (1984), cap. V.
[2] Benet XVI, Discurs inaugural de la V Conferència General de l'Episcopat Llatinoamericà i del Carib (13 de maig de 2007), 3.
Martirologi Romà
Hui se celebra la memòria de sant Ignasi, bisbe i màrtir, deixeble de l'apòstol sant Joan i segon successor de sant Pere en la seu d'Antioquia. En temps de l'emperador Trajà va ser condemnat al suplici de les feres i traslladat a Roma, on va consumar el seu gloriós martiri l'any 107. Durant el viatge, va escriure set cartes dirigides a diverses Esglésies, en les quals exhortava els germans a servir a Déu units al bisbe, i que no li impediren ser immolat com a víctima per Crist.
- J.M. Bausset: Sant Ignasi d'Antioquia (2015)
- Alexandre Olivar: Ignasi d'Antioquia, màrtir? (1998)
Sant Osees, profeta.
Commemoració de sant Osees, profeta, que no sols amb les seues paraules, sinó amb la seua mateixa vida va mostrar el Senyor al poble infidel d'Israel, com a Espòs sempre fidel i mogut per una misericòrdia infinita. (s. VIII aC)
Commemoració dels sants Ruf i Zòsim, màrtirs, sobre els quals sant Policarp, com a companys de martiri de sant Ignasi, va confirmar, en escriure als filipencs, que «van participar en la passió del Senyor, no van estimar la vida present, sinó a Aquell que per ells i per tots els hòmens va morir i va ressuscitar». (107)
Vos exhorte, a tots, que obeïu la paraula de la justícia i practiqueu tota paciència, aquella que hem tingut la sort de veure amb els propis ulls no solament en els benaurats Ignasi, Zòsim i Ruf, sinó també en altres d'entre vosaltres mateixos, i fins en el mateix Pau i en els altres apòstols. Imiteu-los, dic, ben persuadits que tots ells no han corregut debades, sinó en la fe i en la justícia, i que ara estan al lloc que els és degut, prop del Senyor, amb el qual han patit... (Policarp d'Esmirna: Carta als filipencs, IX)
A Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants màrtirs Volitans, als quals sant Agustí va celebrar en un sermó. (c. s. III)
A Licòpolis, a Egipte, sant Joan, eremita, que entre les seues moltes virtuts es va distingir pel seu esperit profètic. (s. IV)
A Agen, a Aquitània, hui França, sant Dulcidi, bisbe, que va lluitar intrèpidament per la fe catòlica contra l'heretgia arriana. (s. V)
A la ciutat d'Orange, a la regió de Provença, de la Gàl·lia, també l'actual França, sant Florenci, bisbe. (c. 524)
A Tolosa, de nou a la Gàl·lia, mort de sant Gilbert, abat de Cîteaux, home il·lustre pel seu saber, que, nascut a Anglaterra, va defensar sant Tomàs Becket. (1167)
A Binasco, a la regió italiana de Llombardia, beat Baltasar Ravaschieri de Chiavari, prevere de l'Orde dels Germans Menors. (1492)
A Wrexham, al País de Gal·les, hui el Regne Unit, sant Ricard Gwyn, màrtir, que sent pare de família i mestre d'escola, devot de la fe catòlica, el van empresonar sota l'acusació d'animar altres persones a la conversió, i després de repetides tortures, mantenint-se en la seua fe, va ser penjat i, encara respirant, esquarterat. (1584)
A Roma, beat Pere de la Nativitat de Santa Maria Verge Casani, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, que va orientar els seus dots naturals i de la gràcia a l'educació dels xiquets, content de servir a Déu en els pàrvuls. (1647)
A Paray-le-Monial, a la regió d'Autun, a França, mort de santa Margarida Maria Alacoque, verge, la memòria de la qual es va celebrar ahir. (1690)
A la regió de Laval, també a França, beat Jaume Burin, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va exercir el seu ministeri pastoral d'amagat, havent de passar de casa a casa, fins que va ser afusellat mentre sostenia a les seues mans el calze. (1794)
A Valenciennes, igualment de França, beates Maria Natàlia de Sant Lluís (Maria Lluïsa Josepa) Vanot i quatre companyes, vèrgens de l'Orde de les Ursulines i màrtirs, que, durant la Revolució Francesa, van ser condemnades a mort pels qui odiaven la fe catòlica, i van pujar al patíbul recitant el salm Miserere. (1794)
A Hué, a Annam, hui Vietnam, sant Isidor Gagelin, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que per la seua fe en Crist va ser escanyat en temps de l'emperador Minh Mang. (1833)
 |
| Beat Contard Ferrini, professor laic |
A Carrión de Calatrava, a Ciudad Real, beat Fidel Fuidio Rodríguez, religiós de la Societat de Maria i màrtir. (1936)
A la Nucia, beat valencià Ramon Esteve Juli Bou i Pascual, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Planes i la Nucia).
A Algemesí, beata valenciana Tàrsila Córdoba Belda, màrtir, mare de família i viuda. (1936) (memòria a Sollana i Algemesí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada