Meditació
Però, si no poden quedar nets sinó aquells que creuen en el que purifica el cor per la fe, ¿com és que diu el Senyor: "Doneu almoina i totes les coses vos són netes"? Vegem si Ell mateix ho explica: els fariseus separaven la desena part de tots els seus fruits i donaven almoines, cosa que no fan tots els cristians; per tant, es van burlar del Salvador perquè els parlava com a hòmens que no donaven almoines. Sabent açò el Salvador, afig: "¡Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però vos passa per alt la pràctica de la justícia i de l'amor de Déu!". Açò no és donar almoina. Fer almoina consistix a tindre caritat; si comprens açò comença per tu mateix. ¿Com et compadiràs d'un altre, si eres cruel amb tu? Sent el que diu la Sagrada Escriptura ( Si 30, 24): "Compadix-te de la teua ànima, agradant al Senyor". Fixa els ulls en la teua consciència, tu que vius malament o com a infidel, i en ella trobaràs la teua ànima mendicant o potser emmudida per la necessitat. Dona almoina a la teua ànima per mitjà del judici i de la caritat. Què és el judici? El disgust de tu mateix; què és la caritat? Estimar a Déu i estimar el proïsme. Si deixes de fer esta almoina, per molta caritat que tingues, res faràs quan res fas per tu mateix.
Aniversari del miracle del Sol a Fàtima (1917)
Commemoració de sant Teòfil, bisbe d'Antioquia de Síria, actual Turquia, home molt erudit, que va ocupar esta seu com a sisé successor de sant Pere i va compondre un llibre per a defensar la fe ortodoxa contra l'heretge Marció. (s. II)
Aniversari de la mort de monsenyor Pau Barrachina Estevan, bisbe d'Oriola-Alacant (2008)
Martirologi Romà
Va viure en el segle II. Va ser un filòsof molt apreciat i reconegut per la seua cultura. Un dia va arribar a les seues mans un exemplar de la Bíblia i immediatament va sorgir en ell un viu desig d'atacar-la i ridiculitzar-la. Per això es va dedicar a llegir-la detingudament buscant-hi els punts febles. Però en anar passant les pàgines, la gràcia de Déu va anar operant la conversió del seu cor. Al final de la lectura s'havia convertit en un admirador i defensor del llibre sagrat. Amb el temps va ser elegit bisbe d'Antioquia, una de les ciutats més importants del món antic, i va escriure una Apologia en tres volums. [font]
A Còrdova, a la província hispànica de Bètica, sants Faust, Genar i Marcial, màrtirs, que adornen la ciutat com tres corones. (s. III/IV)
A Tessalònica, a Macedònia, a Grècia actualment, sant Florenci, màrtir, que, segons la tradició, després de diversos turments va morir cremat viu. (c. s. III)
A Kobern, al costat del Mosel·la, al territori de Trèveris, Alemanya en l'actualitat, sant Lubenci, prevere. (s. IV)
A Sanremo, a la costa lígur, a l'actual Itàlia, sant Ròmul, bisbe de Gènova, que, ple de fervor apostòlica, va morir durant una visita pastoral. (s. V)
A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Venanci, abat, el qual, havent-se casat en la seua joventut, en visitar la basílica de sant Martí es va commoure davant la vida dels monjos i, amb el permís de la seua esposa, es va ajuntar a ells per a viure per a Crist. (s. V)
A Salagnac, al territori de Llemotges, a Aquitània, també a la França actual, sant Leobó, eremita. (s. inc.)
A l'illa d'Iona, a Escòcia, sepultura de sant Comgà, abat, que va arribar a esta regió procedent d'Hibèrnia, juntament amb la seua germana santa Kentigerna, els fills d'esta i alguns missioners. (s. VIII)
A Augsburg, ciutat de Baviera, a Germània, actual Alemanya, sant Simbert, bisbe, que abans va ser abat de Murbach. (c. 807)
A Saint-Cierges, a la regió d'Alvèrnia, a la Gàl·lia, hui França, sant Guerau d'Orlhac [Guiral o Grau], que, sent comte d'Orlhac [Aurillac], va ser un exemple per als altres prínceps per haver viscut com a monjo amb hàbit secular, procurant el bé de les regions que tenia encomanades. (909)
Prop de Subiaco, a la regió del Laci, a Itàlia, santa Quelidona o Celidona, verge, que, com diu la tradició, durant cinquanta-dos anys va portar una vida solitària i austera, dedicada únicament a Déu. (1152)
 |
| Beata Magdalena Panattieri |
Al lloc de Balazar, prop de Braga, a Portugal, beata Alexandrina Maria da Costa, que, en intentar fugir de qui la perseguia amb mala intenció, va quedar impossibilitada en tots els seus membres; i en la contemplació de l'Eucaristia, la manera d'oferir al Senyor tots els seus dolors per amor a Déu i als germans més necessitats. (1955)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada