10 d'octubre de 2021. diumenge XXVIII

 Lectures del dia (AVL).

Diumenge del jove ric. Jesús urgeix al despreniment de tot per a seguir-lo i diu al jove ric: "Ves, ven tot el que tens". La quantia no és l'important, allò decisiu és tindre o no el cor aferrat a la riqueses. Cal deixar-ho tot, no per menyspreu dels béns temporals, sinó "per mi" i "per anunciar l'evangeli". Esta és la saviesa més gran, com veiem ja en el jove Salomó, que demana al senyor, a l'inici del seu regnat, el do de la saviesa. Però a ell, és clar, li faltava el model de Jesús que ensenya com Déu, infinitament ric i que no té altra riquesa fora del seu amor, pot fer-se, justament per amor, pobre "per nosaltres" (cf. Fl 2, 7).

En el salm, la pregària: "Que el vostre amor ens òmpliga, Senyor, i ho celebrarem amb goig cada dia". Este goig es canta també en el vers de l'al·leluia: "Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells". [Font]

Festa de la Mare de Déu de la Soledat a Nules.

• J.M. Bausset: La Soledat a Nules (2015)

Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València

Sant Tomàs de Villanueva
Gravat de 1791

Sant Tomàs de Villanueva, bisbe, va nàixer a Fuenllana (Ciudad Real) l'any 1486. Sent religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, va acceptar per obediència l'episcopat. Nomenat arquebisbe de València, va sobreeixir, entre altres virtuts pastorals, per un encés amor als pobres fins al punt que els va entregar tots els seus béns. Va morir a València l'any 1555.

Titular de l'església parroquial de Benicàssim, una de Castelló de la Plana, una de València i d'unes ermites a Cap Negret (Altea) i a Penella (Cocentaina). Nom de l’arxiprestat núm. 2 de la ciutat de València. Patró de la diòcesi de Ciudad Real.

• J.M. Bausset: Sant Tomàs de Villanueva (2013)
• Capella de Sant Tomàs de Villanueva (Seu de Valencià).
• J. Franco: Qui dia passa, any empeny - 10 d'octubre (2016)
• Sermons de Sant Tomàs de Villanueva (en llatí)

Santoral

Commemoració de sant Pinit, bisbe de Cnossos, a l'illa de Creta, que, sota els emperadors Marc Antoní Ver i Luci Aureli Còmode, es va distingir pels seus escrits sobre la fe i per la seua preocupació pel creixement del ramat que se li havia encomanat. († c. 180)

Sant Eulampi i la seua germana santa Eulàmpia, màrtirs durant la persecució desencadenada sota Dioclecià. († Nicomèdia, a Bitínia, actual Turquia, s. IV)

Sants Gereó i companys, màrtirs, que van oferir el seu coll a l'espasa per a defensar la verdadera pietat. († Colònia, a Germània, hui Alemanya, s. IV)

Sants Víctor i Malós, màrtirs. († Birten, a la regió de Colònia, c. s. IV)

Sants Casi i Florentí, màrtirs. († Bonn, a Germània, c. s. IV)

Sant Clar, venerat com a primer bisbe de Nantes. († Nantes, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, s. IV)

Sant Cerboni, bisbe, que, tal com conta el papa sant Gregori Magne, en envair els llombards aquella regió, va donar proves de virtut en buscar refugi a l'illa d'Elba. (Populònia, lloc de la regió italiana de Toscana, c. 575)

Santa Tanca de Troyes, verge i màrtir, que, com narra la tradició, per a defendre la seua virginitat no va dubtar a acceptar la mort. († Prop de Ramerude, a la regió de Troyes, a Nèustria, França actualment, s. VI/VII)

Mort de sant Paulí, bisbe de York, que, sent monjo i deixeble del papa sant Gregori Magne, va ser enviat a Anglaterra per a predicar l'Evangeli. Allí va convertir Edwin, rei de Northúmbria, i va llavar amb les aigües del baptisme a tot el seu poble. († Rochester, a Anglaterra, 644)

Santa Telquilde, abadessa, la qual, de família noble, notable pels seus mèrits i austera en els seus costums, va ensenyar a les vèrgens sagrades a eixir a la trobada de Crist amb els llums encesos. († monestir de Jouarre, al territori de Meaux, a Nèustria, hui França, c. 670)

Passió dels set sants màrtirs de l'Orde dels Germans Menors, Daniel, Samuel, Àngel, Lleó, Nicolau i Hugolí, preveres, juntament amb Domne, enviats pel germà Elies a predicar l'Evangeli als mahometans, i que, després de patir insults, cadenes i assots, van aconseguir la palma del martiri en ser decapitats. († Ceuta, a la Mauritània Tingitana, 1227)

Sant Joan, prevere, prior del monestir de Canonges Regulars de Sant Agustí, cèlebre per la seua oració, austeritat i bondat. († Bridlington, a Anglaterra, 1379)

Sant Daniel Comboni, bisbe, que va fundar l'Institut de Missioners Combonians del Cor de Jesús, i després de ser elegit bisbe en eixe continent, es va entregar sense reserves i va predicar l'Evangeli per aquelles regions, treballant també per a fer respectar la dignitat humana. († Khartum, a Sudan, 1881)

Beata Àngela Maria (Sofia Camila) Truszkowska, verge, que va fundar la Congregació de Religioses de Sant Fèlix de Cantalici, per a ajudar xiquets abandonats, pobres i marginats. († Cracòvia, a Polònia, 1899)

Beat Lleó Wetmanski, bisbe auxiliar de Plock, que, en temps d'un règim contrari a Déu i als hòmens, va ser empresonat en un camp de concentració, on va consumar el seu martiri amb una mort heroica. († Dzialdowo, de nou a Polònia, 1941)

Beat Eduard Detkens, màrtir, originari de Polònia, que va morir en la cambra de gas durant la mateixa persecució. († Linz, a Àustria, 1942)