Mare de Déu dels Desemparats
Lectures
- Ap 21, 1-5a. Vaig veure una nova Jerusalem, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs
- Rom 12, 9-13. Sigueu solidaris dels cristians necessitats; acolliu els forasters
- Salm responsorial: Jdt 13, 23bc-24a.25abc (R.: 15, 10b). Oh Maria, vós sou l’orgull del nostre poble
- Jo 19, 25-27. Ací teniu el vostre fill. Ací teniu la vostra mare
Lectures del diumenge IV de Pasqua (AVL)
- Fets 13, 14. 43-52. Ara ens adreçarem als pagans
- Sal 100 (99), 2.3.5 (R.: 3c). Som el seu poble i el ramat que ell pastura
- Ap 7, 9. 14b-17. L’Anyell serà el seu pastor, i els conduirà a les fonts d’aigua viva
- Jo 10, 27-30. Jo done la vida eterna a les meues ovelles
Som el dèbil ramat del Fill i començarem la celebració demanant «tindre part en l'admirable victòria del nostre Pastor» (1a orac.). Una victòria que ha començat ja en els sagraments de la iniciació cristiana i en el testimoniatge de vida fins al martiri. És el que expressen les vestidures blanques i les palmes en les mans dels qui estan drets davant de l'Anyell (2a lect.) i que arribarà a la seua plenitud quan puguem gaudir eternament de les verdes prades del seu regne (cf. orac. després de la comunió). Tots estan cridats a rebre eixa vida eterna que només pot donar Crist, el Bon Pastor (cf. Ev.). I serà la labor evangelitzadora, duta a terme des de les diverses vocacions i carismes, la que farà arribar a tothom eixe missatge salvador (cf. 1a lect.).
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions
Altres
L'arxidiòcesi de València celebra la campanya València Missionera, per a recordar la labor dels missioners valencians
Santa Maria, Mare de les Gràcies (mem. a la diòcesi de València). Enguany no se celebra.
Festa de la Mare de Déu del Lledó al Grau de Castelló de la Plana
El 8 de maig de 1977 el papa Pau VI va beatificar Maria Rosa Molas, hui santa
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 8 de maig
1. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Víctor, màrtir, el qual, originari de Mauretània, era soldat de l'exèrcit imperial, i en imposar l'emperador Maximià l'obligació de sacrificar als ídols, va deposar les seues armes, per la qual cosa el van portar a la ciutat de Lodi, on va ser decapitat. (c. 304)
2. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Acaci, soldat i màrtir. (s. IV)
3. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eladi [o Heladi], bisbe. (s. IV)
4. Prop de la muntanya de Scetes, a Egipte, sant Arseni, que, segons la tradició, va ser diaca de l'Església de Roma, i en temps de l'emperador Teodosi es va retirar a la vida de soledat, on, ple de totes les virtuts, va rendir el seu esperit a Déu. (s. IV/V)
5. Al territori de Châlons, a la Gàl·lia, actualment França, sant Gibrià, prevere, qui, originari d'Irlanda, va recórrer la Gàl·lia com a pelegrí per amor a Crist. (c. 515)
6. A Bourges, població d'Aquitània, de nou a l'actual França, sant Desiderat, bisbe, que havent exercit amb anterioritat el càrrec de canceller en la cort, com a bisbe va dotar la seua Església amb relíquies de màrtirs. (550)
7. A Saujon, a la regió de Saintes, també a Aquitània, sant Martí, prevere i abat. (s. VI)
8. A Roma, al costat de la basílica de Sant Pere, sant Bonifaci IV, papa, que va obtindre de l'emperador Focas el temple del Panteó, el qual va transformar en església dedicada a la santíssima Mare de Déu i a tots els màrtirs, i va fomentar molt la disciplina monàstica. (615)
Era fill d'un metge de la ciutat italiana de Valèria i havia estat honrat ja amb la dignitat de cardenal, quan va ser cridat a ocupar la càtedra apostòlica, l'any 607. Va alçar un monestir a la casa paterna i va restaurar la disciplina monàstica mitjançant un Concili. Va aconseguir que l'emperador Focas li cedira l'antic temple de tots els déus, el Panteó, i el va convertir en església, consagrant-lo a la Mare de Déu i als sants màrtirs, i per a augmentar la devoció popular a este santuari hi va fer traslladar vint-i-huit carros de cossos de màrtirs, trets de les catacumbes. Va morir el 8 de maig del 615. [font]
9. També a Roma, igualment al costat de Sant Pere, sant Benet II, papa, el qual, d'esperit humil, mans i pacient, es va distingir pel seu amor a la pobresa i va ser insigne també per les seues almoines. (685)
10. A Verona, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Metró, ermità, de qui es diu que va portar una vida aspra i penitent. (c. s. VIII)
11. A Roermond, al costat del riu Mosa, al territori de Brabant, d'Austràsia, hui Holanda, sant Wiro, que, segons la tradició, es va dedicar a evangelitzar este territori juntament amb els seus companys Plechelm i Otger. (c. 700)
12. A Saludecio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Amat Ronconi, que es va distingir per la seua dedicació a l'hospitalitat i a l'atenció espiritual dels pelegrins. (s. XIII ex.)
13. Al monestir de Santa Maria della Serra, al Picé, hui regió de les Mascas, també a Itàlia, beat Àngel de Massaccio, prevere de l'Orde Camaldulenc i màrtir, que va ser un incansable defensor de l'observança del precepte dominical. (c. 1458)
14. A Randazzo, lloc de Sicília, de nou a Itàlia, beat Lluís Rabatá, prevere de l'Orde del Carme, fidelíssim en l'observança de la Regla i resplendent en el seu amor als enemics. (1490)
15. A Quebec, al Canadà, beata Maria Caterina de Sant Agustí (Caterina de Simon de Longpré), verge, religiosa de les Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia de l'Orde de Sant Agustí, que, fins a la seua mort, va viure dedicada a la cura dels malalts, distingint-se pel consol que els proporcionava i l'esperança que els infonia. (1668)
16. Al lloc anomenat Hegne, a la regió de Baden, a Alemanya, beata Ulrica (Francesca) Nisch, verge, religiosa de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu, qui, com a infatigable serventa del Senyor, va viure sempre entregada als treballs més humils, principalment en la labor d'ajudant de cuinera. (1913)
17. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Antoni Bajewski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va aconseguir la glòria del Senyor en temps de guerra, terriblement infringit pels turments patits en esta presó a causa de la seua fe. (1941)
- Beata Maria Teresa Demjanovich (1901- Nova Jersey 1927). Religiosa de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Isabel.
- Beata Clara Fey (1815- Simpelveld, Holanda 1894). Fundadora de la Congregació de les Germanes de l'Infant Jesús Pobre.
- Beat Pere Claverie, de l'Orde dels Germans Predicadors, bisbe d'Orà, i 18 companys* (1994-2002) religiosos i religioses; assassinats, per odi a la Fe, a Algèria.
* Henri Vergès, religiós dels Germans Maristes; Paul-Hélène Saint Raymond, religiosa de les Germanetes de l'Assumpció; Caridad Álvarez Martínez i Esther Paniagua Alonso, religioses de les Germanes Missioneres Agustines; Jean Chevillard, Alain Dieulangard, Christian Chessel, Charles Decker, sacerdots dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs); Bibiane Leclerc, Angèle-Marie Littlejohn, religioses Germanes Missioneres de la Mare de Deú dels Apòstols; Odette Prévost, religiosa de les Germanetes del Sagrat Cor; Bruno Lemerchand, Célestin Ringeard, Christian de Chergé, sacerdots trapencs; Paul Favre-Miville, Luc Dochier, Cristophe Lebretón i Michel Fleury, religiosos trapencs.
