DIJOUS DE LA SETMANA III DE PASQUA
Ací tenim aigua. ¿Per què no em bateges?Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, un àngel del Senyor li va dir a Felip: «Ves-te'n al sud, pel camí que baixa de Jerusalem a Gaza, que està desert». Felip es va posar en camí. En això que es troba un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer de Candace, la reina dels etíops, que havia vingut en peregrinació a Jerusalem i ara se'n tornava. Acomodat en el seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes.L'Esperit li va dir a Felip: «Acosta't i apega't a eixe carruatge». Felip va alleugerir el pas, el va sentir com llegia el profeta Isaïes i li va preguntar: «¿Entens això que estàs llegint?» Ell li va respondre: «¿Com ho he d'entendre, si no em guia ningú?» I va invitar a Felip que pujara dalt amb ell.
El passatge de l'Escriptura que llegia era este:
«Com els corders portats a mataro les ovelles mentres les esquilen,ell callava i no obria ni tan sols la boca.Humiliat, no li han fet justícia;¿qui podrà parlar dels seus descendents?Perquè va ser segat d'entre els qui viuen».
L'eunuc va demanar a Felip: «Explica'm de qui parla ací el profeta: ¿d'ell o d'algú altre?» Felip prengué la paraula i, començant per este punt de l'Escriptura, li va anunciar la Bona Nova de Jesús.
Pel camí arribaren a un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc li va dir: «Ací tenim aigua. ¿Per què no em bateges?» Va fer parar el carruatge; baixaren els dos a l'aigua, i Felip el va batejar.Quan van eixir de l'aigua, l'Esperit del Senyor s'emportà a Felip. L'eunuc ja no el tornà a vore, però va seguir el seu camí ple d'alegria.
Felip va anar a parar a Asdod i anunciava l'Evangeli en cada poble per on passava fins a arribar a Cesarea.
Pobles, beneïu el nostre Déu,feu sentir la veu de la vostra llaor;ell ens ha tornat a la vidai manté segurs els nostres peus.R. Aclama a Déu, tota la terra.O bé:
Al·leluia.Vingau, fidels de Déu, escolteu-me;vos contaré què ha fet per mi.L'he invocat amb els llavis,l'he exalçat amb la llengua. R.Beneït siga Déu:no ha rebutjat la meua súplica,ni m'ha negat el seu amor. R.
Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel,diu el Senyor;qui menja este pa, viurà per sempre.
Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va dir a la gent: «Ningú pot vindre a mi si no l'atrau mon Pare, que m'ha enviat; i estos, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que "tots seran instruïts per Déu". Tot el qui sent l'ensenyança del Pare i l'aprén vindrà a mi. No vullc dir que algú haja vist el Pare; l'únic que ha vist el Pare és el qui ve de Déu.
Vos ho dic de veres: qui creu té vida eterna. Jo soc el pa de vida. Els vostres pares menjaren el mannà en el desert i moriren; este, en canvi, és el pa que baixa del cel per a que no muiga ningú dels qui el mengen. Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món».
Oració col·lecta
Senyor i Déu nostre, que,en elegir la Santíssima Mare de Déucom a Mare del Mediador de la nova aliança,la vau constituir Mare de totes les gràcies;concediu-nos el goig de rebre, per la seua intercessió,la gràcia de la salvació eterna.
Evangeli de la memòria
D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea᛭ Lectura de l'Evangeli segons sant JoanEn aquell temps, es van celebrar unes bodes a Canà de Galilea: hi assistia la mare de Jesús, i també ell i els seus deixebles foren convidats a la festa.Com que el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu: «No els queda vi». Jesús li respon: «Dona, ¿tu i jo, què hi tenim a vore? Encara no ha arribat la meua hora». Sa mare diu als qui servien: «Feu tot allò que ell vos diga». Hi havia allí sis gerres de pedra destinades a les pràctiques de purificació, usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de dos o tres mesures. Els diu Jesús: «Ompliu-les d'aigua». Ells les ompliren fins a la vora. Després els digué: «Ara traeu-ne i porteu-ne al majordom». Ells li'n portaren. El majordom tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors si que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. A continuació, el majordom crida el nóvio i li diu: «Tots servixen primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, servixen els vins més fluixos. Però tu has guardat fins ara el vi millor».D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea. Així manifestà la seua glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.
Meditació amb el papa Francesc: Unes bodes a Canà de Galilea (2019/2016)
El 8 de maig de 1977 el papa Pau VI va beatificar Maria Rosa Molas, hui santa
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 8 de maig
1. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Víctor, màrtir, el qual, originari de Mauretània, era soldat de l'exèrcit imperial, i en imposar l'emperador Maximià l'obligació de sacrificar als ídols, va deposar les seues armes, per la qual cosa el van portar a la ciutat de Lodi, on va ser decapitat. (c. 304)
2. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Acaci, soldat i màrtir. (s. IV)
3. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eladi [o Heladi], bisbe. (s. IV)
4. Prop de la muntanya de Scetes, a Egipte, sant Arseni, que, segons la tradició, va ser diaca de l'Església de Roma, i en temps de l'emperador Teodosi es va retirar a la vida de soledat, on, ple de totes les virtuts, va rendir el seu esperit a Déu. (s. IV/V)
5. Al territori de Châlons, a la Gàl·lia, actualment França, sant Gibrià, prevere, qui, originari d'Irlanda, va recórrer la Gàl·lia com a pelegrí per amor a Crist. (c. 515)
6. A Bourges, població d'Aquitània, de nou a l'actual França, sant Desiderat, bisbe, que havent exercit amb anterioritat el càrrec de canceller en la cort, com a bisbe va dotar la seua Església amb relíquies de màrtirs. (550)
7. A Saujon, a la regió de Saintes, també a Aquitània, sant Martí, prevere i abat. (s. VI)
8. A Roma, al costat de la basílica de Sant Pere, sant Bonifaci IV, papa, que va obtindre de l'emperador Focas el temple del Panteó, el qual va transformar en església dedicada a la santíssima Mare de Déu i a tots els màrtirs, i va fomentar molt la disciplina monàstica. (615)
Era fill d'un metge de la ciutat italiana de Valèria i havia estat honrat ja amb la dignitat de cardenal, quan va ser cridat a ocupar la càtedra apostòlica, l'any 607. Va alçar un monestir a la casa paterna i va restaurar la disciplina monàstica mitjançant un Concili. Va aconseguir que l'emperador Focas li cedira l'antic temple de tots els déus, el Panteó, i el va convertir en església, consagrant-lo a la Mare de Déu i als sants màrtirs, i per a augmentar la devoció popular a este santuari hi va fer traslladar vint-i-huit carros de cossos de màrtirs, trets de les catacumbes. Va morir el 8 de maig del 615. [font]
9. També a Roma, igualment al costat de Sant Pere, sant Benet II, papa, el qual, d'esperit humil, mans i pacient, es va distingir pel seu amor a la pobresa i va ser insigne també per les seues almoines. (685)
10. A Verona, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Metró, ermità, de qui es diu que va portar una vida aspra i penitent. (c. s. VIII)
11. A Roermond, al costat del riu Mosa, al territori de Brabant, d'Austràsia, hui Holanda, sant Wiro, que, segons la tradició, es va dedicar a evangelitzar este territori juntament amb els seus companys Plechelm i Otger. (c. 700)
12. A Saludecio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Amat Ronconi, que es va distingir per la seua dedicació a l'hospitalitat i a l'atenció espiritual dels pelegrins. (s. XIII ex.)
13. Al monestir de Santa Maria della Serra, al Picé, hui regió de les Mascas, també a Itàlia, beat Àngel de Massaccio, prevere de l'Orde Camaldulenc i màrtir, que va ser un incansable defensor de l'observança del precepte dominical. (c. 1458)
14. A Randazzo, lloc de Sicília, de nou a Itàlia, beat Lluís Rabatá, prevere de l'Orde del Carme, fidelíssim en l'observança de la Regla i resplendent en el seu amor als enemics. (1490)
15. A Quebec, al Canadà, beata Maria Caterina de Sant Agustí (Caterina de Simon de Longpré), verge, religiosa de les Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia de l'Orde de Sant Agustí, que, fins a la seua mort, va viure dedicada a la cura dels malalts, distingint-se pel consol que els proporcionava i l'esperança que els infonia. (1668)
16. Beata Clara Fey (1815- Simpelveld, Holanda 1894). Fundadora de la Congregació de les Germanes de l'Infant Jesús Pobre.
17. Al lloc anomenat Hegne, a la regió de Baden, a Alemanya, beata Ulrica (Francesca) Nisch, verge, religiosa de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu, qui, com a infatigable serventa del Senyor, va viure sempre entregada als treballs més humils, principalment en la labor d'ajudant de cuinera. (1913)
18. Beata Maria Teresa Demjanovich (1901- Nova Jersey 1927). Religiosa de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Isabel.
19. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Antoni Bajewski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va aconseguir la glòria del Senyor en temps de guerra, terriblement crebantat pels turments patits en esta presó a causa de la seua fe. (1941)
20. Beat Pere Claverie, de l'Orde dels Germans Predicadors, bisbe d'Orà, i 18 companys* (1994-2002) religiosos i religioses; assassinats, per odi a la Fe, a Algèria.
* Henri Vergès, religiós dels Germans Maristes; Paul-Hélène Saint Raymond, religiosa de les Germanetes de l'Assumpció; Caridad Álvarez Martínez i Esther Paniagua Alonso, religioses de les Germanes Missioneres Agustines; Jean Chevillard, Alain Dieulangard, Christian Chessel, Charles Decker, sacerdots dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs); Bibiane Leclerc, Angèle-Marie Littlejohn, religioses Germanes Missioneres de la Mare de Deú dels Apòstols; Odette Prévost, religiosa de les Germanetes del Sagrat Cor; Bruno Lemerchand, Célestin Ringeard, Christian de Chergé, sacerdots trapencs; Paul Favre-Miville, Luc Dochier, Cristophe Lebretón i Michel Fleury, religiosos trapencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada