11 de maig de 2025, diumenge: Mare de Déu dels Desamparats

Benvolguts germans, vullc acabar esta primera part del nostre encontre fent meu ―i proposant-vos-el també a vosaltres― el desig que sant Pau VI, en 1963, va expressar a l'inici del seu ministeri petrí: «Que sobre el món sencer passe una gran flama de fe i d'amor que il·lumine a tots els hòmens de bona voluntat, aplanant els camins de la col·laboració recíproca i que atraga sobre la humanitat, l'abundància de la benevolència divina, la força mateixa de Déu, sense l'ajuda de la qual res val ni res és sant» (Primer Missatge al món sencer Qui fausto die, 22 de juny de 1963).

Lleó XIV: Encontre amb els cardenals ahir.

Mare de Déu dels Desamparats

Patrona principal de la ciutat de València

i de la Comunitat Valenciana

Solemnitat a la ciutat de València i festa a les diòcesis valencianes

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Mare de Déu dels Desamparats, Mare dels últims, Mare de tots (2024, maig 8)

Propi de la missa de la Mare Déu dels Desemparats (AVL).

Lectures

- Ap 21, 1-5a. Vaig veure una nova Jerusalem, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs

- Rom 12, 9-13. Sigueu solidaris dels cristians necessitats; acolliu els forasters

- Salm responsorial: Jdt 13, 23bc-24a.25abc (R.: 15, 10b). Oh Maria, vós sou l’orgull del nostre poble

- Jo 19, 25-27. Ací teniu el vostre fill. Ací teniu la vostra mare

• Cercapou: Mare de Déu dels Desamparats.
• Missa d'À Punt (Missa d'Infants a les 7.55): Mare de Déu dels Innocents.
• Missa d'À Punt: Al matí cap al llevant.

* * * * *

Jornada d'Oració per les Vocacions

• Papa Francesc: Pelegrins d'esperança: el do de la vida.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial d'Oració per les Vocacions (2025, maig 7)

Pregària

Vos donem gràcies, Déu Pare nostre,

per la crida baptismal a ser el vostre poble,

«assemblea de cridats».

Vos responem una altra vegada amb el nostre «sí»,

per a ser fidels a l’Evangeli del vostre Fill, Jesucrist,

i a la nostra vocació.

Doneu-nos el desig d’anunciar «la vida com a vocació»

i oferir-nos al vostre servici en la vida consagrada,

en el sacerdoci, en el matrimoni, en la tasca missionera

i en el compromís apostòlic laical. 

Ompliu els nostres cors amb el vostre Esperit

de saviesa i de discerniment

per tal que la nostra «pastoral de la crida», 

tan rica en vocacions i carismes, 

siga un testimoni de la vostra presència entre nosaltres.

Amb Santa Maria, Verge Immaculada i Mare de la Vocació,

amb l’apòstol Jaume, amic del Senyor,

i animats per la riquesa de tants màrtirs i sants de la nostra terra

vos diem: «Ací ens teniu per a fer la vostra voluntat».

Amén.

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C

Lectura primera Fets 13,14.43-52

Ara ens dirigim als qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s'assentaren. Després d'haver-se dissolt l'assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l'únic Déu seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, i els exhortaven a mantindre's fidels a la gràcia de Déu. El dissabte següent, quasi tota la ciutat es reuní per a escoltar la paraula del Senyor. Quan veren aquella multitud, els jueus, plens de malícia, es posaren a contradir amb paraules injurioses tot allò que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu; però, ja que no l'accepteu i no vos considereu dignes de la vida eterna, ara ens dirigirem als qui no són jueus. Així ens ho ha manat el Senyor: "Et faré llum de tos els pobles, per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terra"».

Sentint això, els que no eren jueus s’alegraven i alabaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna van creure. La paraula del Senyor s’estenia per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els expulsaren del seu territori. Pau i Bernabé, en senyal de reprovació, s’espolsaren els peus i se n’anaren a Iconi. Els deixebles vivien plens d’alegria i de l’Esperit Sant.

Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 3c)

Aclameu el Senyor per tota la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R.: Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

O bé:

Al·leluia.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que ens ha creat i que som seus;

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

¡Que bo és el Senyor!

El seu amor durarà sempre,

és fidel per segles i segles. R.

Lectura segona Ap 7,9.14b-17

L'Anyell serà el seu pastor,

i els conduirà a les fonts d'aigua viva

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore una multitud tan gran que no l'hauria pogut comptar ningú. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant del tron i davant de  l'Anyell, i portaven vestits blancs i palmes en les mans. U dels ancians em digué: «Eixos són els qui venen de la gran tribulació. Han llavat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant del tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins del seu temple. El qui s'assenta en el tron plantarà damunt d'ells el seu tabernacle. No passaran fam ni set mai més, ni estaran exposats al sol ni a la calor sufocant, perquè l'Anyell que està al mig del tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d'aigua viva. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor, diu el Senyor:

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,27-30

Jo done la vida eterna a les meues ovelles

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús: «Les meues ovelles escolten la meua veu. Jo les conec i elles em seguixen. I jo els done la vida eterna: no es perdran mai ni me les arrancarà ningú de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrancar res de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

A. La imatge del bon pastor genera confiança, com la que senten Pau i Bernabé enmig de les dificultats de la seua missió, i com la confiança que han mostrat els primers màrtirs que seran pasturats per l'Anyell perquè van confiar «tindre part en l'admirable victòria del nostre pastor». Jesús és pastor que guia i també anyell sacrificat, que ha ressuscitat, i es mostra enmig de la seua Església, que el lloa per la seua victòria. Jesús mostra així la futura missió pastoral dels seus deixebles que consistix a entregar la vida en favor dels germans, i és en eixa entrega on el pastor sent l'alegria que naix de l'Evangeli.

B. Som el dèbil ramat del Fill i començarem la celebració demanant «tindre part en l'admirable victòria del nostre Pastor» (1a orac.). Una victòria que ha començat ja en els sagraments de la iniciació cristiana i en el testimoniatge de vida fins al martiri. És el que expressen les vestidures blanques i les palmes en les mans dels qui estan drets davant de l'Anyell (2a lect.) i que arribarà a la seua plenitud quan puguem gaudir eternament de les verdes prades del seu regne (cf. orac. després de la comunió). Tots estan cridats a rebre eixa vida eterna que només pot donar Crist, el Bon Pastor (cf. Ev.). I serà la labor evangelitzadora, duta a terme des de les diverses vocacions i carismes, la que farà arribar a tothom eixe missatge salvador (cf. 1a lect.).

• Seguir Jesús (Joan 10,27-30) (laparaula.com)

* * * * *

Mateu Ricci

Els sants abats de Cluny.

• J.M. Bausset: Els sants abats de Cluny (2015)

Servent de Déu Mateu Ricci.

L'11 de maig de 1987 va morir a Gandia el prevere valencià Alfons Roig Izquierdo, crític d'art.

Aniversari de les ordenacions episcopals de Jesús E. Català i Ibáñez, bisbe de Màlaga, i de Jesús Murgui i Soriano, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant (1996), tots dos valencians.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 11 de maig

1. A la regió de Bizacena, hui Tunísia, sant Maiol, màrtir a Adrumeto, que va ser condemnat a ser devorat per les feres. (s. II/III)

2. A Roma, en la vint-i-dosena milla de la via Salària, sant Antim, màrtir. (s. III)

3. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Muci, prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Mamert, bisbe, que, davant d'una imminent desgràcia, va instituir en esta ciutat unes solemnes lletanies per al tridu preparatori de la festa de l'Ascensió del Senyor. (c. 475)

5. A Varennes, de la regió de Langres, també a la Gàl·lia, sant Gangolf. (s. VIII)

6. Prop de Souvigny, a la Borgonya, de nou a la França actual, sant Maiol, abat de Cluny, qui, ferm en la fe, segur en l'esperança i replet d'una doble caritat, va reformar nombrosos monestirs de França i Itàlia. (994)

7. Al monestir d'Esterp, prop de Llemotges, novament a la Gàl·lia, sant Gualteri [o Gualter o Valter], prevere, que va ser superior dels canonges, i educat des de la seua infància en el servici de Déu, va resplandir per la seua mansuetud envers els seus germans i per la seua caritat amb els pobres. (1070)

8. A Verucchio, prop de Forli, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beat Gregori Celli, prevere de l'orde d'Ermitans de Sant Agustí, de qui es diu que, rebutjat pels seus germans de religió, es va retirar al mont Carnerio amb els Germans Menors, on va morir. (1343)

9. A York, a Anglaterra, beats Joan Rochester i Jaume Walworth, preveres i monjos de la Cartoixa de Londres, els qui, durant el regnat d'Enric VIII, per haver-se mantingut fidels a l'Església catòlica, van ser penjats amb cadenes en els merlets de la muralla de la ciutat fins que van morir. (1537)

10. A Nàpols, ciutat de Campània, a Itàlia, sant Francesc de Geronimo, prevere de la Companyia de Jesús, que es va dedicar a predicar missions populars i al servici pastoral dels marginats. (1716)

11. A Càller, a l'illa de Sardenya, sant Ignasi de Laconi, religiós de l'Ordre dels Germans Menors Caputxins, qui, per places i tavernes del port, demanava incansablement almoines per a socórrer les necessitats dels pobres. (1781)

12. A Saigon, a la Cotxinxina, actual Vietnam, sant Mateu Lê Van Gâm, màrtir, que, detingut per haver introduït amb la seua barca a la regió els missioners provinents d'Europa, al cap d'un any d'estar en la presó va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1847)

13. Beat Mamert de l'Ascensió Esquiú (1826 - El Suncho, Catamarca, l'Argentina 1883). Bisbe de Córdoba, Argentina, frare de l'Orde dels Germans Menors. Va ser per als seus fidels un pare humil i auster, i va recórrer quasi totes les ciutats i pobles de la diòcesi. Va fomentar al seu país la convivència i concòrdia social, i va defendre els drets de l'Església.

14. Beat Ceferí Namuncurá (Roma, 1886-1905). Laic, aspirant salesià, mort per tuberculosi a 19 anys; és el primer beat indi de Sud-amèrica.