26 de setembre de 2022, dilluns: Sants Cosme i Damià

 Evangeli del dia: Lc 9, 46-50

El mes menut de tots vosaltres és el més gran

Papa Francesc: Àngelus (30 de setembre de 2019):

La gran llibertat de Déu en donar-se a nosaltres constituïx un desafiament i una exhortació a modificar les nostres actituds i les nostres relacions. És la invitació que ens dirigix Jesús hui. Ell ens crida a no pensar segons les categories d'«amic/enemic», «nosaltres/ells», «qui està dins/qui està fora», «meu/teu», sinó per a anar més enllà, a obrir el cor per a poder reconéixer la seua presència i l'acció de Déu també en ambients insòlits i imprevisibles i en persones que formen part del nostre cercle. Es tracta d'estar atents més a l'autenticitat del bé, de la bellesa i de la veritat que és realitzada, que no al nom i a la procedència de qui el complix. I –com ens suggereix la part restant de l'Evangeli de hui –en compte de jutjar els altres, hem d'examinar-nos a nosaltres mateixos, i «tallar» sense compromisos tot el que pot escandalitzar les persones més dèbils en la fe.

Sants Cosme i Damià,
de Roderic d'Osona
(Museu de Belles Arts
de Castelló de la Plana)

 Sants Cosme i Damià, màrtirs (mem. ll), titulars de les esglésies parroquials de Benimaurell i Llíber.

Sants Cosme i Damià, màrtirs, que, segons la tradició, van exercir la medicina a Ciro, ciutat d'Augusta Eufratense, a l'actual Síria, sense demanar mai recompensa i sanant a molts amb els seus servicis gratuïts. (c. s. III). 

• J.M. Bausset: Els sants metges Cosme i Damià (2015)

Aniversari del naiximent de sant Pau VI, papa (1897)

• J.M. Bausset: El papa Pau VI (2018).
• J.M. Bausset: El papa Pau VI a Terra Santa (2014)

Dia Europeu de les Llengües

Martirologi Romà

Commemoració de sant Gedeó, de la tribu de Manasés, jutge a Israel (Jc, 6, 37), que va rebre del Senyor el signe de la rosada, que descendia a un velló de llana, com a fortalesa de Déu, i va deslliurar el poble d'Israel dels seus enemics, després de destruir l'altar de Baal.

Sant Senador, màrtir. († Albano, lloc del Laci, actual Itàlia, s. III/IV)

Commemoració de sant Eusebi, bisbe, defensor amb sant Ambròs de la fe catòlica contra els arrians i gran promotor de la virginitat entre les jóvens. († Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, s. IV)

Sant Esteve de Rossano, monjo, company de sant Nil el Jove. († Gaeta, localitat del Laci, 1001)

Sant Nil el Jove, abat, oriünd de Grècia, conversador espiritual, conreador de la vida d'abstinència, humilitat i peregrinació, i esclarit en do de profecia i sàvia doctrina. Va fundar un cèlebre monestir a Grotaferrata, al qual va dotar de la reglamentació dels Pares Orientals, i en el qual, nonagenari i en oració, va entregar el seu esperit a Déu. († A la comarca tuscolana, pròxima a Roma, 1004/1005)

Beata Llúcia de Caltagirone, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. († Salern, ciutat de Campània, igualment a Itàlia, 1400)

Passió dels sants Sebastià Nam I-gwan i huit companys màrtirs, decapitats per la seua fe cristiana després de patir turments cruels. Es commemoren també les santes màrtirs Llúcia Kim, Caterina Yi, viuda, i la seua filla Magdalena Cho, verge, les quals, empresonades per la seua fe en Crist, van morir també a causa del cruel suplici rebut, en dia incert d'este mes. († Seül, a Corea, 1839)

*Els seus noms: sants Ignasi Kim Che-jun, Carles Cho Shin-ch’ol; Coloma Kim Hyo-im, verge; Magdalena Pak Pong-son i Perpètua Hong Kum-ju, viudes; Julita Kim, Àgueda Chon Kyong-hyob i Magdalena Ho Kye-im.

Santa Teresa (Maria Victòria) Couderc, verge, fundadora, no sense passar grans tribulacions però amb ànim seré, de la Congregació de Germanes del Retir (o Cenacle), en la localitat de la Louvesc, al costat del sepulcre de sant Joan Francesc de Regis. († Lió, a França, 1885)

Beat Gaspar Stanggassinger, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, dedicat a l'educació dels jóvens, per als quals va ser model de caritat alegre i assídua oració. (†lloc de Gars, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, 1899)

Beat Lluís Tezza, prevere de l'Orde de Ministres dels Malalts, que, per a servir a Déu dedicant-se als malalts, va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, a la qual va encaminar per a dur a terme moltes obres de caritat. († ciutat dels Reis, al Perú, 1923)

Beates valencianes Maria Amparo (Teresa) Rosat Balasch (memòria a Mislata) i Maria del Calvari (Josepa) Romero Clariana (memòria a Carlet), vèrgens de la congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, i màrtirs. († La Llosa de Ranes, 1936)

• J.M. Bausset: La beata Àngels Lloret i les seues companyes màrtirs.

Beats valencians Rafael Pardo Molina, religiós de l'Orde de Predicadors, màrtir. Amb ell es commemora igualment el beat màrtir Josep Maria Vidal Segú, prevere del mateix Orde. (memòria a València) († València, 1936)

Beata valenciana Crescència Valls i Espí, màrtir (memòria a Ontinyent), († Canals, 1936)

Beata valenciana Ma. de l'Oblit Noguera i Albelda, màrtir (memòria a Carcaixent) († Port de Canals, 1936)

Beat valencià Juli Esteve i Flors (Bonaventura de Puçol), prevere caputxí, màrtir (memòria a Puçol). († Gilet, 1936)

Beata valencia Maria Jordà i Botella (memòria a Alcoi), verge seglar i màrtir valenciana.(† Benifallim, 1936)

Beat valencià Manuel Legua i Martí (Lleó Maria d'Alaquàs), prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alaquàs). († Madrid, 1936)

25 de setembre de 2022, diumenge XXVI

 Lectures del dia (AVL):

- Am 6, 1a. 4-7. Els vividors seran els primers en les files dels deportats

- Sal 146 (145), 7.8.9-10. (R.: 1b). Alaba el Senyor, ànima meua

- 1 Tim 6, 11-16. Guarda el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor

- Lc 16, 19-31. Et van tocar béns de tota classe, mentres que Llàtzer només va rebre mals. Ell ara troba consol, i tu, en canvi, patiments

Este diumenge les lectures posen en crisi la nostra entrega idolàtrica al plaer o als diners, oblidant-nos de Déu. Ja el profeta Amós va denunciar la vida dissoluta de la gent del seu temps i a això es lliga l'anunci del desterrament que patirien després (cf. primera lect.). L'Evangeli del ric i del pobre Llàtzer ens recorda que, quan ens entreguem plenament als béns materials, ens enceguem per a ajudar els necessitats. El ric de la paràbola anirà a l'infern no perquè li haguera robat res a Llàtzer, sinó perquè ni tan sols s'havia adonat que era allí a la seua porta tirat, mort de fam, mentre ell banquetejava un dia i un altre. Per al cristià el valor fonamental ha de ser «guardar el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor», (cf. segona lect.) estimant plenament als germans.

Aniversari del naiximent del bisbe valencià Eduard Poveda Rodríguez (Castelló, Ribera Alta, 1920)

• F. Xavier Martí: Eduard Poveda i Rodríguez (2012)
• F. Xavier Martí: Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent (2020)

Aniversari de la mort de Francisco Suárez, teòleg i filòsof espanyol († 1617)

Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat

Hui celebrem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Són molts els que, per diversos motius, es veuen obligats, en contra del seu desig, a abandonar el lloc on tenen les seues arrels, la seua família, els seus amics, el seu ambient propi: pròfugs, exiliats, immigrants i refugiats. Sentim-nos solidaris amb la irregularitat de la seua situació i amb el sofriment que per a ells comporta la separació i el desarrelament, i encomanem-los al Senyor.

• Papa Francesc: Construir el futur amb els migrants i els refugiats (Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2022)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de setembre

Sant Cleofàs o Clopas, deixeble del Senyor

Sant Cleofàs es va trobar amb Jesús ressuscitat en el camí d'Emmaús (Lc 24,13-35) juntament amb un altre company itinerant. El seu cor s'abrusava mentre Jesús els explicava l'Escriptura, encara que no el reconeixien. Després, a casa de Cleofàs, a Emmaús, el reconegueren en la fracció del pa.

Sopar a Emaús

Sant Fermí d'Amiens, venerat com a bisbe i màrtir. († Amiens, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, s. inc.)

Sants màrtirs Pau i Tata, cònjuges, més els seus fills Sabinià, Màxim, Ruf i Eugeni, que, acusats tots ells de ser cristians, van entregar el seu esperit a Déu turmentats amb assots i altres suplicis. († Damasc, a Síria, c. s. IV)

Sant Solemne, bisbe. († Chartres, a la Gàl·lia Lugdunense, també a la França actual, a. 511)

Sant Principi o Príncep, bisbe, germà de sant Remigi [o Remí] de Reims. († Soissons, a la Gàl·lia Bèlgica, així mateix a França, s. VI)

Sant Finbar, bisbe. († Cork, a la província de Momònia, a Hibèrnia, hui Irlanda, s. VI)

Sant Aunacari o Anacari d'Auxerre, bisbe, durant l'episcopat del qual es va concloure l'anomenat Martirologi Jeronimià. († Auxerre, lloc de Nèustria, actual França, 605)

Sant Ermenfred, abat. († Cusance, a la regió de Besançon, també a Neustria, c. 670)

Sant Sergi de Ràdonej, qui, elegit com a abat, va propagar la vida eremítica i cenobítica que ell havia practicat primer, i a més, com a home de caràcter afable, va ser conseller de prínceps i consolador de fidels cristians. († monestir de la Santíssima Trinitat, a la regió de Moscou, a Rússia, 1392)

Beat Marc Criado, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat per a la redempció de captius, i màrtir. († Las Alpujarras, prop de Granada, 1569)

Beats Joan Pere (Josep) Bengon Aranguren, prevere, Pau Maria (Pere) Leoz i Portillo, religiós de la Congregació de la Passió, i Jesús Hita Miranda, religiós de la Companyia de Maria, màrtirs. († Carrión de Calatrava, prop de Ciudad Real, 1936)

Beato José Antón Gómez (Ciudad universitaria, Madrid 1936). Mártir, sacerdote benedictino, prior del priorato de Montserrat de Madrid, dependiente de Silos, fusilado in odium fidei.

18 de setembre de 2022, diumenge XXV

Lectures del diumenge (AVL):

- Am 8, 4-7. Contra els qui compren amb diners gent necessitada

- Sal 113 (112), 1-2.4-6.7-8 (R.: 1a i 7b). Lloeu el Senyor que trau el pobre de la cendra

- 1 Tim 2, 1-8. Feu pregàries per tots els hòmens a Déu, que vol que tots se salven

- Lc 16, 1-13. No podeu servir alhora Déu i els diners

La litúrgia d'este diumenge se centra en l'amor a Déu i al proïsme (cf. primera orac.). No podem anteposar res a l'amor de Déu i al seu servici. Els diners són incompatibles amb el servici a Déu perquè és un fals ídol al qual, sense adonar-nos, li rendim homenatge (cf. Ev.). Ancorats en ell, ens incapacitem per a estimar els més pobres, als qui amb freqüència explotem i intentem comprar per als nostres interessos (cf. 1 lect.). L'única eixida que tenim és guanyar-nos amics a costa dels diners, que corrompen, fent almoines o invertint, per exemple, en obres socials, perquè ens reben en les estances eternes (Ev.). La segona lect. ens crida a demanar per tots els hòmens a Déu, que vol que tots se salven. La pregària dels fidels és un bon moment per a això.

• El Poder dels diners (Lluc 16,1-13) (laparaula.org)

A Alcoi, romeria al santuari de la Font Roja 

M. Bausset: La Mare de Déu dels Lliris (2015)

Daniel Climent: I la Mare de Déu es va aparéixer en un lliri (2016)

A Beniarjó, festa al Santíssim Crist de l'Empar

A Ibi, festa a la Mare de Déu dels Desemparats

A Orxeta, festa a Sant Nazari

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de setembre

Sant Oceà, màrtir. († Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, s. inc.).

Santa Ariadna [Adriana o Ariana], màrtir. († Prymnesso, a Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Martiri de Sant Ferriol de Viena

 Sant Ferriol de Viena, màrtir, que, segons la tradició, gaudint de la potestat pròpia dels tribuns, va refusar detindre cristians, per la qual cosa, capturat per mandat del prefecte, va ser cruelment assotat i empresonat. Evadit i capturat de nou pels seus perseguidors, finalment va ser decapitat, i va rebre així la palma del martiri al territori de la Gàl·lia Vienense, França actualment. († s. III)

Sant Eustorgi de Milà, bisbe, a qui sant Atanasi elogia per confessar la verdadera fe contra l'error arrià. († Milà, a la regió italiana de Ligúria, a. 355)

Sant Senari, bisbe. († Avranches, població situada en la costa de Bretanya Menor, França actual, s. VI)

Sant Ferriol de Llemotges, bisbe, que va deslliurar d'un imminent perill a Marc, referendari del rei Xildebert, a qui volia matar el populatxo. († Llemotges, ciutat d'Aquitània, França, c. 591-597)

Sant Eumeni de Gortina, bisbe. († Gortina, a l'illa de Creta, c. s. VII)

Santa Ricarda de Suàbia, emperadriu, que va menysprear el poder terrenal per a servir a Déu en el monestir fundat per ella mateixa. († Andlau, de la Baixa Lotaríngia, actual Alemanya, c. 895)

 Sant Josep de Copertino, prevere de l'orde dels Germans Menors Conventuals, cèlebre, en circumstàncies difícils, per la seua pobresa, humilitat i caritat envers els necessitats de Déu. († Osimo, a la regió Picena, Itàlia, 1663). Patró dels astronautes.

Sant Doménec Trach, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per preferir la mort a calcigar la creu. († Nam Dinh, a Tonkín, hui Vietnam, 1840)

Beats David Okelo i Gildo Irwa, catequistes i màrtirs, que, havent-se oferit espontàniament per a anunciar l'Evangeli al poble, van ser llancejats fins a la mort, i així, en el martiri, van manifestar la força de Crist. († Paimol, prop de la missió de Kalongi, a Uganda, 1918)

Beat Carles Eraña Guruceta, religiós de la Companyia de María i màrtir. († Ciudad Real, 1936)

Beats Ferran Garcia i Sendra (memòria a Pego i Sagra) i Josep Garcia i Mas (memòria a Pego), preveres i màrtirs valencians. († Prop de Gandia, 1936)

Màrtirs de Torrent

Beats valencians Salvador Chulià i Ferrandis (Ambrosi Maria de Torrent) i Vicent Jaunzarás i Gómez (Valentí Maria de Torrent), preveres, Josep Maria López i Mora (Recared Maria de Torrent), Vicent Gay i Zarzo (Modest Maria de Torrent) i Just Lerma i Martínez (Francesc Maria de Torrent), germans, terciaris caputxins, màrtirs (memòria a Torrent). († Montserrat, la Ribera Alta, 1936)

Beat Josep Kut, prevere i màrtir, el qual, oriünd de Polònia, mentre estava sotmés a dura custòdia, ben consolidat en la fe va volar al cel, víctima de cruels turments al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Alemanya (1942).

11 de setembre de 2022, diumenge XXIV

Lectures del diumenge (AVL)

- Éx 32, 7-11. 13-14. El Señor es desdigué del mal que havia dit que faria al seu poble

- Sal 51 (50), 3-4.12-13.17 i 19 (R.: Lc 15, 18). M'alçaré i aniré a buscar mon pare

- 1 Tim 1, 12-17. Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors

- Lc 15, 1-32. En el cel hi haurà alegria per un sol pecador penedit

La misericòrdia de Déu és l'eix central de les lectures d'este diumenge. Així, en la primera, per la intercessió de Moisés, el Senyor es va penedir de l'amenaça que havia pronunciat contra els israelites que s'havien posat en el desert a adorar un bou de metall. El salm resp. –«M'alçaré i aniré a buscar mon pare»– ens crida a la conversió. L'evangeli ens presenta les tres paràboles de la misericòrdia: l'ovella perduda, la moneda perduda i el fill pròdig. Les tres acaben cridant-nos a unir-nos a l'alegria que hi haurà en el cel per un sol pecador que es convertisca. Jesús va vindre al món a cridar els pecadors (2 lect.). Amb Ell hem d'eixir a buscar els que estan perduts perquè tornen a la casa del Pare.

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Manuel Ureña i Pastor, arquebisbe emèrit de Saragossa (1988)

• Manuel Ureña Pastor, bisbe (Enc. d'Eivissa i Formentera)

A la Barraca d'Aigües Vives, ofrena de flors a la Mare de Déu d'Aigües Vives

A Villamalur, festa a la Mare de Déu del Rosari

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 de setembre

Sepultura dels sants màrtirs Prot i Jacint a Roma, al cementeri de Basila, de la via Salària Antiga, als qui el papa sant Damas, després de recuperar els seus túmuls ocults sota terra, va dedicar uns versos, i on, quinze segles més tard, es va trobar el sepulcre intacte de sant Jacint i el seu cos abrasat. (s. III)

Sants màrtirs Fèlix i Règula [o Regla], morts a Zuric (Suïssa) juntament amb el servent sant Exuperanci  (s. inc.). Patrons de Zuric.

Sant Pafnuci

 Commemoració de sant Pafnuci, bisbe a Egipte, que va ser un d'aquells confessors que en temps de l'emperador Galeri Valeri Maximí, van ser torturats traent-los l'ull dret, tallant-los els tendons del genoll esquerre i condemnats després a les mines. Malgrat això va poder assistir després al concili de Nicea, i no va deixar de lluitar intrèpidament per la fe catòlica contra l'arrianisme. (s. IV)

• Sòcrates Escolàstic: Pafnuci i el celibat del clero (s.V)

Sant Pacient de Lió, bisbe, que, mogut per la caritat, va distribuir gratuïtament aliments per totes les ciutats a la vora del Roine i del Saona, ajudant els pobles oprimits per la fam. Va exercir l'apostolat per onsevol, per a conversió d'heretges i cura dels necessitats. (c. 480)

Trànsit de sant Sacerdot, bisbe de Lió, que va viure en l'amor i temor de Déu, i va morir a París durant un concili. (552)

Sant Daniel (Deiniol Wyn), bisbe i abat de Bangor. (c. 584)

Trànsit de sant Adelfi de Luxeuil, abat del monestir de Remiremont, que va plorar profusament per una dissensió de menor importància. (c. 670)

Sant Leudí o Bodó de Toul, bisbe, que estant casat, es va fer monjo i després, també la seua esposa Odila, aconsellada per ell va abraçar la vida monàstica. (s. VII)

Sant Elies, conegut pel nom d'"Espeleota", insigne promotor de la vida eremítica i cenobítica a Calàbria. (s. X)

Beats Gaspar Koteda, catequista, i els xiquets Francesc Takeya i Pere Shichiemon, màrtirs, els pares dels quals havien patit igualment el martiri el dia anterior. Tots ells, a Nagasaki i amb igual fermesa, van patir per Crist idèntic suplici de decapitació (1622).

Beat Bonaventura de Barcelona (Miquel) Gran, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, amant de l'observança regular, va instituir convents per a retirs espirituals en molts llocs del territori romà i va mostrar sempre màxima austeritat de vida i caritat amb els pobres.

Miquel Baptista Gran nasqué a Riudoms i, una vegada enviudat, es feu franciscà llec i visqué als convents d'Escornalbou, Móra i Terrassa. Passà després a Itàlia, on treballà en la creació d'una província autònoma de frares menors reformats. Venerat pel papes i el poble, morí a Roma l'any 1684. [font] Beatificat el 10 de juny del 1909 pel papa Pius X.

Beat Francesc Mayaudon, prevere i màrtir, que, empresonat en temps de la Revolució Francesa per ser sacerdot, va morir finalment al litoral de França, prop de Rochefort, en una nau ancorada en la mar, consumit per esgotament físic (1794).

Sant Joan Gabriel Perboyre, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que, dedicat a la predicació de l'Evangeli segons el costum del lloc, durant una persecució va patir presó prolongada, va ser turmentat i, finalment, penjat en una creu i escanyat a Wuchang, a la província Hubei, a la Xina (1840).

Beat Pere d'Alcántara (Llorenç) Villanueva Larráyoz, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)

Beat Josep Ma. Segura i Penadés, prevere i màrtir valencià (memòria a Atzeneta d'Albaida i Ontinyent). (1936)

Beat valencià Josep Maria Piquer Arnau, saccerdot operari diocesà (mem. a Onda). († Betxí, 1936)

- Beata Maria Celeste (Giulia) Crostarosa (1696- Foggia, Italia 1755). Religiosa italiana fundadora de les Germanes del Santíssim Redemptor.

4 de setembre de 2022, diumenge XXIII

 Lectures del diumenge (AVL)

- Sav 9, 13-19; grec 13-18a. ¿Qui pot descobrir les intencions del Senyor?

- Sal 90 (89), 3-4.5-6.12-13.14 i 17. (R.: 1). Al llarg de tots els segles, Senyor, heu sigut sempre la nostra muralla

- Flm 9b-10.12-17. Pren-lo, no com a esclau, sinó com un germà estimat

- Lc 14, 25-33. Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que té

La litúrgia d'este diumenge ens recordarà que Crist és llum del món i que aquell que el seguix no camina en les tenebres, sinó que tindrà la llum de la vida (ant. de la comunió). L'autèntic progrés de l'home –la llum– està en el seguiment ple a Jesucrist: «Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que té» (Ev.). Hem de renunciar fins i tot a la intenció de voler tancar l'Evangeli en els motles de sempre, amb actituds fonamentalistes, sense voler discernir, units a l'Església, els «signes dels temps». A través d'ells descobrirem la veu de l'Esperit Sant, que és qui ens ajuda a comprendre el que Déu vol (cf. 1 lect.). Així aconseguirem la llibertat verdadera (cf. primera orac.), que ens farà capaços de no anteposar res ni ningú a Jesucrist.

• Ho vull tot (Lluc 14,25-33) (laparaula.com)

Mare de Déu de la Consolació

Esta advocació va nàixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins, els quals des del segle XIII resen a la Mare de Déu de la Consolació la ‘coroneta’: com un rosari basat en els 13 articles del credo. L’advocació convida a mirar Maria com a auxili, socors, refugi, fortalesa, consol dels qui patixen. Per a reforçar-la, la tradició agustiniana ens parla que la mateixa Mare de Déu s’apa­regué a santa Mònica, mare de sant Agustí, el seu fundador, per consolar-la pel seu fill esgarriat. La imatge està dreta, coronada d’estrelles, amb el fill en braços i allargant la corretja als seus devots, per tal que l’agafen, ben fort, com a signe de salvació.

A Alaquàs, festa a la Mare de Déu dels Dolors i pujà de Sant Miquel

A Gaianes, festa a Sant Francesc de Paula

A Montanejos, festa a la Mare de Déu del Rosari

A Peníscola, quart dia de la novena a la Mare de Déu de l'ermitana

A Sueca, processó del Santíssim Crist de l'Hospitalet

Beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, màrtir (mem. a Vila-real)

Nascut a Vila-real el 1893, va ser nomenat superior de filosofia al Seminari de Tarragona el 1916. Fou destinat a diversos seminaris a més del de Tarragona: Belchite, Mèxic, Valladolid, Saragossa, València, Burgos i Ciudad Real, on el va sorprendre la revolta. Refugiat en una fonda, el detingueren a l'estació del seu poble. El mataren el 4 de setembre prop d'Orpesa. [font]

Beats valencianas Francesc Sendra Ivars, prevere, màrtir (mem. a Benissa); i Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, màrtir (mem. a Llocnou d'en Fenollet).

Servent de Déu Robert Schuman, pare d'Europa (1886-1963)

Aniversari del naiximent del pensador Ivan Illich (1926-2002)

Aniversari de la mort d'Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau de l'any 1952 (1965)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de setembre

 1. Memòria de sant Moisés, profeta, a qui Déu va triar per a alliberar el poble oprimit a Egipte i conduir-lo a la terra de promissió. També se li va revelar a la muntanya del Sinaí, dient-li: «Jo soc el que soc», i li va proposar la llei per a regir la vida del poble elegit. Va morir ple de dies al mont Nebo, en terra de Moab, a les portes de la terra de promissió.

2. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Marcel, màrtir. (s. III-IV)

3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, sepultura de sant Bonifaci I, papa, que va treballar per a solucionar moltes controvèrsies sobre disciplina eclesiàstica. (422)

4. A Chartres, de Nèustria, França actualment, sant Caletric, bisbe. (ante 573)

5. A Herzfeld, lloc de Saxònia, actual Alemanya, santa Ida, viuda del duc Ecbert, insigne per la seua assídua oració i caritat envers els pobres. (825)

6. A Mende, a Aquitània, hui França, sant Fresald del Gavaldà, bisbe i màrtir. (c. s. IX)

7. A Colònia, a Lotaríngia, hui Alemanya, santa Irmgard [o Irmgarda], comtessa de Süchteln, que va utilitzar els seus béns en la construcció d'esglésies. (c. 1089)

8. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, santa Rosalia, verge, de qui es diu que va practicar la vida solitària al mont Pellegrino. (s. XII)

9. A Carmagna, al Piemont, regió també d'Itàlia, beata Caterina Mattei, verge, religiosa de les Germanes de Penitència de Sant Doménec, que, vivint amb una salut molt precària, va suportar amb admirable caritat i abundància de virtuts les calúmnies humanes i tota classe de temptacions. (1547)

10. En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, beat Escipió Jeroni Brigeat de Lambert, prevere i màrtir, que, sent canonge de la diòcesi d'Avranches, durant la Revolució Francesa va ser tancat, per la seua condició de sacerdot, en una nau ancorada, on va morir d'inanició. (1794)

11. A Sillery, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria de Santa Cecília Romana (Dina) Bélanger, verge de la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, que, entregada i confiant només en el Senyor, durant no pocs anys va suportar una greu malaltia. (1929)

12. A Orpesa, a la comarca valenciana de la Plana Alta, beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, que va patir gloriosament el martiri durant la contesa espanyola, en la cruel persecució contra l'Església. (1936)

13. A Teulada, a la Marina Alta, beat valencià Francesc Sendra Ivars, prevere, martiritzat per la fe en la mateixa persecució religiosa. (1936)

14. Prop del Genovés, prop de Xàtiva, beat valencià Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir gloriós per Crist en la mateixa contesa espanyola. (1936)

- Beat Josep Toniolo (1845- Pisa, Itàlia 1918). Laic, casat i pare de set fills, professor universitari, educador de jóvens, economista i sociòleg, amb una gran fidelitat a l'Església.

- Beat Nicolau Rusca (1563- Thusis, Suïssa 1618). Sacerdot diocesà i arxipreste de Sondrio, màrtir, a qui els enemics de la fe van torturar fins a la mort.