Lectures del diumenge (AVL)
- Éx 32, 7-11. 13-14. El Señor es desdigué del mal que havia dit que faria al seu poble- Sal 51 (50), 3-4.12-13.17 i 19 (R.: Lc 15, 18). M'alçaré i aniré a buscar mon pare
- 1 Tim 1, 12-17. Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors
- Lc 15, 1-32. En el cel hi haurà alegria per un sol pecador penedit
La misericòrdia de Déu és l'eix central de les lectures d'este diumenge. Així, en la primera, per la intercessió de Moisés, el Senyor es va penedir de l'amenaça que havia pronunciat contra els israelites que s'havien posat en el desert a adorar un bou de metall. El salm resp. –«M'alçaré i aniré a buscar mon pare»– ens crida a la conversió. L'evangeli ens presenta les tres paràboles de la misericòrdia: l'ovella perduda, la moneda perduda i el fill pròdig. Les tres acaben cridant-nos a unir-nos a l'alegria que hi haurà en el cel per un sol pecador que es convertisca. Jesús va vindre al món a cridar els pecadors (2 lect.). Amb Ell hem d'eixir a buscar els que estan perduts perquè tornen a la casa del Pare.
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Manuel Ureña i Pastor, arquebisbe emèrit de Saragossa (1988)
- Manuel Ureña Pastor, bisbe (Enc. d'Eivissa i Formentera)
A la Barraca d'Aigües Vives, ofrena de flors a la Mare de Déu d'Aigües Vives
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'11 de setembre
Sepultura dels sants màrtirs Prot i Jacint a Roma, al cementeri de Basila, de la via Salària Antiga, als qui el papa sant Damas, després de recuperar els seus túmuls ocults sota terra, va dedicar uns versos, i on, quinze segles més tard, es va trobar el sepulcre intacte de sant Jacint i el seu cos abrasat. (s. III)
Sants màrtirs Fèlix i Règula [o Regla], morts a Zuric (Suïssa) juntament amb el servent sant Exuperanci (s. inc.). Patrons de Zuric.
 |
| Sant Pafnuci |
Commemoració de sant Pafnuci, bisbe a Egipte, que va ser un d'aquells confessors que en temps de l'emperador Galeri Valeri Maximí, van ser torturats traent-los l'ull dret, tallant-los els tendons del genoll esquerre i condemnats després a les mines. Malgrat això va poder assistir després al concili de Nicea, i no va deixar de lluitar intrèpidament per la fe catòlica contra l'arrianisme. (s. IV)
- Sòcrates Escolàstic: Pafnuci i el celibat del clero (s.V)
Sant Pacient de Lió, bisbe, que, mogut per la caritat, va distribuir gratuïtament aliments per totes les ciutats a la vora del Roine i del Saona, ajudant els pobles oprimits per la fam. Va exercir l'apostolat per onsevol, per a conversió d'heretges i cura dels necessitats. (c. 480)
Trànsit de sant Sacerdot, bisbe de Lió, que va viure en l'amor i temor de Déu, i va morir a París durant un concili. (552)
Sant Daniel (Deiniol Wyn), bisbe i abat de Bangor. (c. 584)
Trànsit de sant Adelfi de Luxeuil, abat del monestir de Remiremont, que va plorar profusament per una dissensió de menor importància. (c. 670)
Sant Leudí o Bodó de Toul, bisbe, que estant casat, es va fer monjo i després, també la seua esposa Odila, aconsellada per ell va abraçar la vida monàstica. (s. VII)
Sant Elies, conegut pel nom d'"Espeleota", insigne promotor de la vida eremítica i cenobítica a Calàbria. (s. X)
Beats Gaspar Koteda, catequista, i els xiquets Francesc Takeya i Pere Shichiemon, màrtirs, els pares dels quals havien patit igualment el martiri el dia anterior. Tots ells, a Nagasaki i amb igual fermesa, van patir per Crist idèntic suplici de decapitació (1622).
Beat Bonaventura de Barcelona (Miquel) Gran, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, amant de l'observança regular, va instituir convents per a retirs espirituals en molts llocs del territori romà i va mostrar sempre màxima austeritat de vida i caritat amb els pobres.
Miquel Baptista Gran nasqué a Riudoms i, una vegada enviudat, es feu franciscà llec i visqué als convents d'Escornalbou, Móra i Terrassa. Passà després a Itàlia, on treballà en la creació d'una província autònoma de frares menors reformats. Venerat pel papes i el poble, morí a Roma l'any 1684. [font] Beatificat el 10 de juny del 1909 pel papa Pius X.
Beat Francesc Mayaudon, prevere i màrtir, que, empresonat en temps de la Revolució Francesa per ser sacerdot, va morir finalment al litoral de França, prop de Rochefort, en una nau ancorada en la mar, consumit per esgotament físic (1794).
Sant Joan Gabriel Perboyre, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que, dedicat a la predicació de l'Evangeli segons el costum del lloc, durant una persecució va patir presó prolongada, va ser turmentat i, finalment, penjat en una creu i escanyat a Wuchang, a la província Hubei, a la Xina (1840).
Beat Pere d'Alcántara (Llorenç) Villanueva Larráyoz, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)
Beat Josep Ma. Segura i Penadés, prevere i màrtir valencià (memòria a Atzeneta d'Albaida i Ontinyent). (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada