4 de setembre de 2022, diumenge XXIII

 Lectures del diumenge (AVL)

- Sav 9, 13-19; grec 13-18a. ¿Qui pot descobrir les intencions del Senyor?

- Sal 90 (89), 3-4.5-6.12-13.14 i 17. (R.: 1). Al llarg de tots els segles, Senyor, heu sigut sempre la nostra muralla

- Flm 9b-10.12-17. Pren-lo, no com a esclau, sinó com un germà estimat

- Lc 14, 25-33. Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que té

La litúrgia d'este diumenge ens recordarà que Crist és llum del món i que aquell que el seguix no camina en les tenebres, sinó que tindrà la llum de la vida (ant. de la comunió). L'autèntic progrés de l'home –la llum– està en el seguiment ple a Jesucrist: «Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que té» (Ev.). Hem de renunciar fins i tot a la intenció de voler tancar l'Evangeli en els motles de sempre, amb actituds fonamentalistes, sense voler discernir, units a l'Església, els «signes dels temps». A través d'ells descobrirem la veu de l'Esperit Sant, que és qui ens ajuda a comprendre el que Déu vol (cf. 1 lect.). Així aconseguirem la llibertat verdadera (cf. primera orac.), que ens farà capaços de no anteposar res ni ningú a Jesucrist.

• Ho vull tot (Lluc 14,25-33) (laparaula.com)

Mare de Déu de la Consolació

Esta advocació va nàixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins, els quals des del segle XIII resen a la Mare de Déu de la Consolació la ‘coroneta’: com un rosari basat en els 13 articles del credo. L’advocació convida a mirar Maria com a auxili, socors, refugi, fortalesa, consol dels qui patixen. Per a reforçar-la, la tradició agustiniana ens parla que la mateixa Mare de Déu s’apa­regué a santa Mònica, mare de sant Agustí, el seu fundador, per consolar-la pel seu fill esgarriat. La imatge està dreta, coronada d’estrelles, amb el fill en braços i allargant la corretja als seus devots, per tal que l’agafen, ben fort, com a signe de salvació.

A Alaquàs, festa a la Mare de Déu dels Dolors i pujà de Sant Miquel

A Gaianes, festa a Sant Francesc de Paula

A Montanejos, festa a la Mare de Déu del Rosari

A Peníscola, quart dia de la novena a la Mare de Déu de l'ermitana

A Sueca, processó del Santíssim Crist de l'Hospitalet

Beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, màrtir (mem. a Vila-real)

Nascut a Vila-real el 1893, va ser nomenat superior de filosofia al Seminari de Tarragona el 1916. Fou destinat a diversos seminaris a més del de Tarragona: Belchite, Mèxic, Valladolid, Saragossa, València, Burgos i Ciudad Real, on el va sorprendre la revolta. Refugiat en una fonda, el detingueren a l'estació del seu poble. El mataren el 4 de setembre prop d'Orpesa. [font]

Beats valencianas Francesc Sendra Ivars, prevere, màrtir (mem. a Benissa); i Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, màrtir (mem. a Llocnou d'en Fenollet).

Servent de Déu Robert Schuman, pare d'Europa (1886-1963)

Aniversari del naiximent del pensador Ivan Illich (1926-2002)

Aniversari de la mort d'Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau de l'any 1952 (1965)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de setembre

 1. Memòria de sant Moisés, profeta, a qui Déu va triar per a alliberar el poble oprimit a Egipte i conduir-lo a la terra de promissió. També se li va revelar a la muntanya del Sinaí, dient-li: «Jo soc el que soc», i li va proposar la llei per a regir la vida del poble elegit. Va morir ple de dies al mont Nebo, en terra de Moab, a les portes de la terra de promissió.

2. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Marcel, màrtir. (s. III-IV)

3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, sepultura de sant Bonifaci I, papa, que va treballar per a solucionar moltes controvèrsies sobre disciplina eclesiàstica. (422)

4. A Chartres, de Nèustria, França actualment, sant Caletric, bisbe. (ante 573)

5. A Herzfeld, lloc de Saxònia, actual Alemanya, santa Ida, viuda del duc Ecbert, insigne per la seua assídua oració i caritat envers els pobres. (825)

6. A Mende, a Aquitània, hui França, sant Fresald del Gavaldà, bisbe i màrtir. (c. s. IX)

7. A Colònia, a Lotaríngia, hui Alemanya, santa Irmgard [o Irmgarda], comtessa de Süchteln, que va utilitzar els seus béns en la construcció d'esglésies. (c. 1089)

8. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, santa Rosalia, verge, de qui es diu que va practicar la vida solitària al mont Pellegrino. (s. XII)

9. A Carmagna, al Piemont, regió també d'Itàlia, beata Caterina Mattei, verge, religiosa de les Germanes de Penitència de Sant Doménec, que, vivint amb una salut molt precària, va suportar amb admirable caritat i abundància de virtuts les calúmnies humanes i tota classe de temptacions. (1547)

10. En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, beat Escipió Jeroni Brigeat de Lambert, prevere i màrtir, que, sent canonge de la diòcesi d'Avranches, durant la Revolució Francesa va ser tancat, per la seua condició de sacerdot, en una nau ancorada, on va morir d'inanició. (1794)

11. A Sillery, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria de Santa Cecília Romana (Dina) Bélanger, verge de la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, que, entregada i confiant només en el Senyor, durant no pocs anys va suportar una greu malaltia. (1929)

12. A Orpesa, a la comarca valenciana de la Plana Alta, beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, que va patir gloriosament el martiri durant la contesa espanyola, en la cruel persecució contra l'Església. (1936)

13. A Teulada, a la Marina Alta, beat valencià Francesc Sendra Ivars, prevere, martiritzat per la fe en la mateixa persecució religiosa. (1936)

14. Prop del Genovés, prop de Xàtiva, beat valencià Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir gloriós per Crist en la mateixa contesa espanyola. (1936)

- Beat Josep Toniolo (1845- Pisa, Itàlia 1918). Laic, casat i pare de set fills, professor universitari, educador de jóvens, economista i sociòleg, amb una gran fidelitat a l'Església.

- Beat Nicolau Rusca (1563- Thusis, Suïssa 1618). Sacerdot diocesà i arxipreste de Sondrio, màrtir, a qui els enemics de la fe van torturar fins a la mort.