22 de gener de 2026, dijous II: Sant Vicent Màrtir

SOLEMNITAT DE SANT VICENT, DIACA I MÀRTIR

(ciutat de València)

Sant Vicent, diaca i màrtir, patró principal de l'arxidiòcesi de València. Festa de precepte a les parròquies de la ciutat de València que cauen dins del camí de Trànsits. Festa litúrgica a la diòcesi de València. Titular de Benimàmet, Benimantell, Corbera i Guadassuar.

• Propi de Sant Vicent Màrtir.

Celebrem hui la memòria de sant Vicent, nascut a Osca, que va ser el primer dels set diaques de Saragossa; durant la persecució sota l'emperador Dioclecià va patir el martiri de fam, tortures i foc, fins que a València, l'any 304, va morir davant de la sorpresa dels carcellers per la seua admirable resistència, amb què va fer honor al seu nom, que significa «vencedor».

• J.M. Bausset: Sant Vicent Màrtir (2015)
• J.M. Bausset: La ruta de Sant Vicent Màrtir (2015)

DIJOUS DE LA SETMANA II / II

Lectura primera 1S 18,6-9;19,1-7

Mon pare, Saül, et vol matar

Lectura del primer llibre de Samuel

Un dia que David tornava victoriós d'una batalla contra els filisteus, de totes les poblacions d'Israel eixien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so de les panderetes i dels triangles i amb crits d'alegria. Les dones, dansant, repetien esta tornada:

«Saül n'ha derrotat a milers,

i David, a desenes de milers».

Saül es va indignar moltíssim i va trobar de molt mal gust aquell cant. Deia: «A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou; només falta que me'l facen rei». Des d'aquell dia, Saül mirava a David amb recel.

Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb els oficials del seu propòsit de matar a David. Jonatan, que tenia molt d'afecte a David, li ho va advertir. Li va dir: «Mon pare, Saül, et vol matar. Demà al matí ves alerta i queda't amagat, que no et veja ningú. Jo eixiré amb mon pare i l'acompanyaré al camp on estaràs amagat; li parlaré de tu, voré què passa i t'ho faré saber».

L'endemà, Jonatan va parlar bé de David a son pare, Saül. Li va dir: «No faces res contra el teu oficial David, que ell no t'ha fet cap mal. Al contrari, les seues campanyes t'han sigut molt profitoses. Amb perill de la seua pròpia vida, ha derrotat els filisteus i, sota el seu comandament, el Senyor ha donat al poble d'Israel unes grans victòries. Tu mateix ho has vist i te n'has alegrat. ¿Per què vols cometre el crim d'escampar una sang innocent, com seria matar a David sense cap motiu?»

Saül va fer cas del que Jonatan li deia i jurà per la vida del Senyor que David no moriria. De seguida, Jonatan va cridar a David i li donà compte d'esta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va continuar com abans al seu servici.

Salm responsorial 55,2-3.9-10.11-12.13 (R.: 5bc)

Pietat, Déu meu, que m'acacen

i em ronden tot el dia;

tot el dia m'acacen els enemics,

i en són molts els qui em combaten.

R. Confie en Déu, no tinc por de res.

Heu comptat els meus passos erràtics,

en el vostre odre em recolliu les llàgrimes.

¿És que no ho teniu escrit?

Que es retiren els enemics

el dia que vos invoque:

així sabré que sou el meu Déu. R.

Alabe la paraula de Déu,

alabe la paraula del Senyor

i confie sense por en Déu:

¿què puc témer de l'home? R.

Els vots que vos he fet, Déu meu, vos els dec,

els compliré en acció de gràcies. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 3,7-12

Els esperits malignes cridaven: «Vós sou el Fill de Déu».

Però Jesús els reprenia, perquè no volia que el descobriren

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar amb els deixebles cap al llac i el va seguir una multitud de gent de Galilea. També va vindre gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà, i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit parlar de tot el que feia. 

Ell digué als deixebles que li procuraren una barca per a que la gent no l'oprimira: n'havia curat tants que els malalts s'abalançaven damunt d'ell per a poder tocar-lo. 

Els qui tenien esperits malignes, quan el veien, es prosternaven als seus peus i cridaven: «Vós sou el Fill de Déu». Però Jesús els reprenia molt severament, perquè no volia que el descobriren. 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de gener

Sant Vicent, diaca i màrtir, que durant la persecució sota l'emperador Dioclecià va patir presó, fam, poltre i ferros candents, fins que, a València, a la Hispània Cartaginense, va volar al cel a recollir el premi del martiri. (304)

2. Commemoració de sant Valeri o Valer, bisbe de Saragossa, a la Hispània Tarraconense, que va prendre part en el primer Concili d'Illiberis. Conduït a València juntament amb sant Vicent, va ser enviat al desterrament. (305/315)

3. A la ciutat de Novara, a la regió italiana de Ligúria, sant Gaudenci, a qui es considera el primer bisbe d'esta seu. (c. 418)

4. A Sergiòpolis, a Pèrsia, hui l'Iraq, passió de sant Anastasi, monjo i màrtir, el qual, després de molts turments que va patir a la ciutat de Cesarea de Palestina, va ser ofegat i després decapitat al costat d'un riu per orde de Cosroes, rei dels perses, després d'haver presenciat la mort de setanta companys. (628)

5. Al monestir de Romans, al costat del riu Isère, als Alps francesos, sepultura de sant Bernat, bisbe de Viena del Delfinat [Vienne], qui, deixant el servici de l'emperador Carlemany, va abraçar la milícia de Crist, va repartir entre els pobres els béns rebuts de son pare i va construir dos cenobis, el d'Ambronay i el de Romans, on va acabar els seus dies. (842)

6. A Sora, al Laci, sant Doménec, abat, que va fundar monestirs en diverses regions d'Itàlia i va conduir altres cenobis a la disciplina regular amb el seu esperit renovador. (1031)

7. A la ciutat de Pisa, a la Toscana, a Itàlia, beata Maria Mancini, qui, després d'enviduar dos vegades i perdre tots els seus fills, va establir, seguint les indicacions de santa Caterina de Siena, la vida comuna al monestir de Sant Doménec, que va presidir durant deu anys. (1431)

8. A Como, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, beat Antoni della Chiesa, prevere de l'Orde de Predicadors, que va restablir la vida cenobítica en alguns convents de l'Orde, mostrant indulgència amb la feblesa humana però corregint-la amb fermesa. (1459)

9. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Patenson, prevere i màrtir, que durant el regnat d'Isabel I va ser condemnat a mort per ser sacerdot i, sent a la presó, va reconciliar amb l'Església altres sis companys de presó. Va completar finalment el seu martiri a Tyburn, on va ser esquarterat. (1592)

10. A Tonquín, actual Vietnam, sants Francesc Gil de Frederic i Mateu Alonso de Leciniana, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, els quals, després d'una infatigable predicació de l'Evangeli, van ser empresonats durant el regnat de Trinh Doanh i, ferits amb espasa, van obtindre una mort gloriosa per Crist. (1745)

11. A Roma, sant Vicent Pallotti, prevere, fundador de la Societat de l'Apostolat Catòlic, que amb els seus escrits i activitats va fomentar la vocació de tots els batejats en Crist per a treballar a favor de l'Església. (1850)

12. A la ciutat de Bordeus, a França, beat Guillem Josep Chaminade, prevere (Perigús 1761 - Bordeus 1850) que va treballar audaçment amb gran zel pastoral durant el temps de persecució, i, desitjós d'atraure els laics a la devoció a la santíssima Mare de Déu, així com de promoure les missions, va fundar l'Institut de Filles de Maria Immaculada i la Companyia de Maria [Marianistes]. (1850)

13. A Junín dels Andes, a l'Argentina, beata Laura Vicuña, verge, que havent nascut a la ciutat de Santiago de Xile, va ser alumna de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora i, per a obtindre la conversió de sa mare, a tretze anys va oferir la seua vida a Déu. (1904)

14. A Castelletto di Brenzone, al costat del llac de Garda, a Itàlia, beat Josep Nascimbeni, prevere, fundador de l'Institut de Germanetes de la Sagrada Família. (1922)

15. A Viena, ciutat d'Àustria, beat Ladislau Batthyány-Strattmann, pare de família, que va donar testimoniatge de l'Evangeli amb la santedat de la seua vida i de les seues obres, tant en l'ambient familiar com en la societat civil. Va honrar com a cristià el nom i la dignitat de metge, entregat amb tota caritat a cuidar malalts, per als quals va fundar un hospital, on solament acollia els pobres i necessitats, deixant de costat tota classe de vanitat. (1931)