19 de febrer de 2026: dijous després de Cendra

DIJOUS DESPRÉS DE CENDRA

La Quaresma: elegir entre la vida i la mort

• Papa Lleó XIV: Missatge per a la Quaresma de 2026.

Lectura primera Dt 30,15-20

Hui et toca escollir entre la benedicció i la maledicció

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés s'adreçà al poble i li digué: 

«Hui et toca elegir entre la vida i la mort, la felicitat i la desgràcia.

Hui et mane que ames el Senyor, el teu Déu, que seguixques els seus camins i complixques els seus manaments, els seus preceptes, les seues normes. Si ho fas així, viuràs i seràs fecund, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país a on ara entraràs per a prendre'n possessió. Però si el teu cor s'allunya d'ell, si no l'obeïxes i et deixes portar a donar culte a altres déus i a adorar-los, hui vos faig saber que aneu de cert a la ruïna, que no viureu molts anys en la terra a on ara, després de passar el Jordà, entrareu per a prendre'n possessió.

El cel i la terra són testimonis que hui et toca elegir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Tu tria la vida i viuràs, tu i la teua descendència. Ama el Senyor, el teu Déu, obeïx-lo, sigues-li fidel, i en ell trobaràs la vida; el Senyor allargarà els teus anys per a poder habitar en esta terra que ell havia promés als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob».

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,17

Convertiu-vos, diu el Senyor,

que el Regne del cel està prop.

Evangeli Lc 9,22-25

Qui perda la vida per mi, la salvarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà al tercer dia».

I deia a tota la gent:

«Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue cada dia la seua creu i que em seguixca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi, la salvarà. ¿De què li servix a un home guanyar tot el món si es perd o es fa mal a si mateix?»

MEDITACIÓ AMN EL PAPA FRANCESC

«Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue cada dia la seua creu i que em seguixca  (v. 24). D'esta manera indica el camí del deixeble verdader, mostrant dos actituds. La primera és “negar-se a un mateix”, que no vol dir un canvi superficial, sinó una conversió, una inversió de mentalitat i de valors. L'altra actitud és carregar-se la creu. No es tracta només de suportar pacientment les tribulacions diàries, sinó de suportar amb fe i responsabilitat aquella part de l'esforç, aquella part del patiment que comporta la lluita contra el mal. La vida dels cristians és sempre una lluita. Lluita contra el Mal. Així, el compromís d'“assumir la creu” esdevé participació amb Crist en la salvació del món. Pensant en açò, vetlem per a que la creu que penja a la paret de la nostra casa, o la menuda que portem al coll, siga un signe del nostre desig d'unir-nos amb Crist per a servir amb amor els nostres germans, especialment els més menuts i fràgils. La creu és un signe sagrat de l'amor de Déu, és un signe del sacrifici de Jesús, i no s'ha de reduir a un objecte supersticiós ni a una joia ornamental. En conseqüència, si volem ser deixebles seus, estem cridats a imitar-lo, gastant la vida sense reserves per l'amor de Déu i del proïsme. (Àngelus, 30 d'agost de 2020)

 

* * * * *

Venerable Hedviga de Cappenberg

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de febrer

1. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sepultura de sant Quodvultdeus, bisbe de Cartago, que desterrat juntament amb el seu clergat pel rei arrià Genseric, van ser abandonats en la mar en naus velles, sense rems ni veles, i, contra tota esperança, van arribar a Nàpols, on va morir l'esmentat bisbe com a confessor de la fe. (439)

2. Commemoració dels sants monjos i altres màrtirs que a Palestina van ser víctimes, a causa de la seua fe cristiana, de cruels turments per part dels sarraïns acabdillats per Alamondir. (507)

Sant Mansuet

3. A Milà, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Mansuet, bisbe, que va lluitar fermament contra l'heretgia dels monoteletes. (c. 680)

4. Prop de Benevent, a la Campània, de nou a Itàlia, sant Barbat, bisbe, de qui es conta que va convertir al poble dels longobards, juntament amb el seu cabdill. (682)

5. Al monestir de Vabres, a la regió de Rodez, a Aquitània, hui França, sant Jordi, monjo. (c. 877)

6. A Bisignano, prop de Cosenza, a la regió italiana de Calàbria, sant Procle, monjo, que, molt ben format doctrinalment, es convertí en herald de la vida monàstica. (c. 970)

7. Al monestir de la Chambre, prop de Brussel·les, a Brabant, hui Bèlgica, sepultura de sant Bonifaci, que va ser bisbe de Lausana i després va abraçar la vida ascètica al costat del monestir cistercenc del lloc. (1260)

8. A Noto, lloc de Sicília, a Itàlia, beat Conrad Confalonieri de Piacenza, eremita del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, el qual, abandonant els atractius seculars, va cultivar durant més de quaranta anys una vida austera d'oració i penitència. (1351)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, commemoració del beat Àlvar, prevere de l'Orde de Predicadors, cèlebre per la seua predicació i la contemplació de la Passió del Senyor. (c. 1430)

10. A Màntua, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Isabel Picenardi, verge, la qual, havent revestit l'hàbit de l'Orde dels Servents de Maria, es va consagrar a Déu a la casa paterna i va rebre sovint la comunió eucarística. Es va dedicar a la celebració de la litúrgia de les Hores, a la meditació de les Sagrades Escriptures i a la devoció a la Mare de Déu. (1468)

11. Al llogaret de Kaiyang, prop de Mianyang, a la província xinesa de Sichuan, santa Llúcia Yi Zhenmei, verge i màrtir, que va ser decapitada per confessar-se catòlica. (1862)

12. Beat Joan Sullivan (1861- Dublín, Irlanda 1933). Sacerdot profés de la Companyia de Jesús. Es va convertir al catolicisme a 35 anys. Es va dedicar a la formació dels jóvens, i a l'atenció de pobres i malalts.

13. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Josep Zaplata, religiós de la Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús i màrtir, que, condemnat a un atroç empresonament per raó de la seua fe, va emmalaltir greument i va consumar el seu martiri. (1945)