DILLUNS DE LA SETMANA VII DE PASQUA
Oració col·lecta
Senyor, que vinga damunt de nosaltres la força de l’Esperit Sant;que complim sempre fidelment la vostra voluntati la manifestem amb la nostra manera de viure.
Lectura primera Fets 19,1-8
¿Vau rebre l'Esperit Sant quan vau creure?Lectura dels Fets dels ApòstolsMentres Apol·ló estava a Corint, Pau va retornar a Efes després de recórrer les terres altes. Allí va trobar uns creients i els va preguntar si havien rebut l'Esperit Sant quan van creure, però ells li respongueren que ni sabien que existira un Esperit Sant. Pau els tornà a preguntar: «¿I amb què vos van batejar?» Li contestaren: «Amb el baptisme de Joan». I Pau els va explicar com Joan batejava amb un baptisme de conversió, però deia al poble que cregueren en el qui venia després d'ell, o siga, en Jesús.
Després d'esta explicació, van ser batejats en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els va imposar les mans, l'Esperit Sant va baixar damunt d'ells i començaren a parlar en llengües i a profetitzar. Eren uns dotze hòmens.Després, i durant tres mesos, Pau va anar a la sinagoga i va parlar amb llibertat d'esperit sobre el Regne de Déu, amb paraules vives i convincents.
Salm responsorial 67,2-3.4-5ab.6-7ab (R.: 33a)
Que vinga Déu i es dispersen els enemics,que fuigguen davant d'ell els qui l'odien,que es dissipen com el fum;igual que la cera es fon davant del foc,que es perden els malvats davant de Déu.R. Canteu a Déu, regnes de la terra.O bé:Al·leluia.Que s'alegren els justos,que exulten en presència de Déu,que canten d'alegria.Canteu al Senyor, alabeu el seu nom,deixeu pas al qui ve damunt dels núvols. R.Pare d'òrfens i defensor de viudes,és Déu en la seua santa casa.Déu dona llar als sensesostre,conduïx els captius a la prosperitat. R.
Al·leluia Col 3,1
Ja que heu ressuscitat juntament amb Crist,busqueu les coses de dalt,on està Crist, assentat a la dreta de Déu.
Evangeli Jo 16,29-33
Confieu, que jo he vençut el món Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps els deixebles digueren a Jesús:
«Ara sí que parleu clar i sense emprar comparances; ara comprenem que ho sabeu tot i que no cal que vos fem preguntes: per això creiem que heu eixit de Déu».
Els va respondre Jesús:
«Ara ja creieu? S'acosta l'hora, millor dit, ja ha arribat, en què vos dispersareu cada u pel seu cantó i em deixareu a soles, encara que jo no estic a soles, perquè el Pare està amb mi.
Vos he dit tot açò per a que trobeu la pau en mi: enmig del món tindreu tribulacions, però confieu, que jo he vençut el món».
* * * * *
Sant Joan I, papa i màrtir (mem. ll.).
Després d’estudiar a Roma, fou elegit papa l’any 523. El rei got Teodoric el va enviar per a que intercedira, davant de l’emperador de Constantinoble, pels gots d’Orient que estaven oprimits. Fou molt ben rebut, però tingué poc èxit en la seua missió. I de retorn, Teodoric, enfadat, el retingué a Ravenna, on va morir l’any 526. Va ser venerat per l’Església de Roma a partir del segle XII. [font]
Sant Joan I, papa
Sant Venanci, patró de Bunyol
- Juncal Carrascosa: Una historia sobre san Venancio (2020).
Sant Fèlix de Cantalice, religiós caputxí, patró del raval del mateix nom a Castelló de la Plana
Sant Pròsper, bisbe de Tarragona
![]() |
| Teodor Úbeda |
- J.M. Bausset: El pare Jofré (2017)
Aniversari de la mort de mons. Teodor Úbeda i Gramage, bisbe de Mallorca, valencià (2003)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 18 de maig
Sant Joan I, papa i màrtir, que, havent sigut enviat pel rei arrià Teodoric en ambaixada a l'emperador Justí de Constantinoble, va ser el primer pontífex romà que va oferir la Víctima Pasqual en aquella Església, però al seu retorn, detingut de manera indigna i encadenat en la presó pel mateix Teodoric, va perir com a víctima per Crist el Senyor, a Ravenna, a l'actual regió d'Emília-Romanya, a Itàlia. (526)
2. A Salona, lloc de Dalmàcia, hui Croàcia, sant Fèlix, màrtir durant la persecució sota l'emperador Dioclecià. (299)
3. A Egipte, sant Diòscor, màrtir, fill d'un lector, que, després de molts i variats turments, va consumar el seu sacrifici amb la decapitació. (c. 303)
4. A Alexandria, també a Egipte, sants Potamó, Ortasi i Serapió, preveres, i els seus companys, tots màrtirs. (s. IV)
5. A Ankara, a Galàcia, actualment Turquia, sants màrtirs Teòdot i la seua tia Tecusa, i Alexandra, Clàudia, Faina, Eufràsia, Madrona i Julita, vèrgens, que, després d'haver sigut prostituïdes per orde del governador, van ser llançades després a un llac amb pedres lligades al coll. (c. 303)
6. Al territori d'Argòvia, a Helvècia, hui Suïssa, beat Burcard, prevere, que com a rector del poble de Beinwil, va cuidar amb assídua diligència pastoral el ramat a ell confiat. (s. XII)
7. A Uppsala, ciutat de Suècia, sant Eric IX, rei i màrtir, qui durant el seu regnat va governar sàviament el poble, va vetlar pels drets de les dones i va enviar a Finlàndia al bisbe sant Enric per tal que propagara la fe de Crist, però finalment, mentre assistia a la celebració de la Missa, va caure apunyalat en una agressió dels seus enemics danesos. (1161)
8. A Tolosa, al costat del riu Garona, a França, beat Guillem, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (1369)
9. A Roma, sant Fèlix de Cantalice, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, amb admirable austeritat i senzillesa, va exercir el treball de recaptar l'almoina a la ciutat eterna durant quaranta anys, sembrant al seu voltant pau i caritat alhora. (1587)
10. A Mergentheim, a Alemanya, beata Blandina (Maria Magdalena) Merten, verge de l'Orde de Santa Úrsula, que va unir a la vida contemplativa la cura de la formació humana i cristiana de xiquetes i adolescents. (1918)
11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Estanislau Kubski, prevere i màrtir, que en temps de guerra va entregar el seu esperit per Crist en una cambra de gas. (1942)
12. Al lloc de Hartheim, prop de Linz, a Àustria, beat Martí Oprzadek, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, de nacionalitat polonesa, en la mateixa època i de la mateixa manera va aconseguir el regne celestial. (1942)
13. Beata Guadalupe Ortiz de Landázuri (1916- Pamplona 1975). Laica de la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei. Professora i investigadora de Química. Va iniciar la labor apostòlica de l'Opus Dei a Mèxic. Va fer descobrir a moltes persones la santedat en el treball i en la vida ordinària.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada