13 d'octubre de 2026, dimarts XXVIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXVIII / II

Lectura primera Ga 5,1-6

Ser circumcidat no compta per a res.

El que compta és la fe, que ens fa obrar per amor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, Crist ens ha alliberat de l'esclavitud i vol que siguem lliures. Per això, mantingueu-vos ferms, i no vos sotmeteu una altra vegada al jou de l'esclavitud.

Soc jo, Pau, qui vos ho dic: Si vos feu circumcidar, ja no podeu esperar res de Crist. A més, a tots els qui es circumciden, els faig saber que s'obliguen a complir tota la Llei. I si creieu que vos feu justs complint la Llei, ja no teniu res a vore amb Crist, heu quedat exclosos de la gràcia de Déu. Nosaltres, per la fe, esperem el fruit de la justícia que ve de la fe i de l'Esperit. En Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho. El que compta és la fe, que ens fa obrar per amor.

Salm responsorial 118,41.43.44.45.47.48 (R.: 41a)

Que ploguen els vostres favors, Senyor,

salveu-me, com havíeu promés.

R. Que ploguen els vostres favors, Senyor.

No em lleveu dels llavis

la promesa que no enganya:

confie en el vostre juí. R.

Compliré sempre la vostra voluntat,

per segles i més segles. R.

Viuré amb un cor ample,

jo que medite els vostres preceptes. R.

Els manaments fan les meues delícies,

me'ls estime de veres, R.

Alce a vós les meues mans,

elogiant els vostres decrets. R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i eficaç,

i és capaç de discernir les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Lc 11,37-41

Doneu a la gent necessitada;

d’esta manera sí que vos quedarà tot purificat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, després que Jesús havia acabat parlant, un fariseu el convidà a dinar a sa casa. Jesús va anar i es va posar a taula. El fariseu s'estranyà que no s'haguera llavat abans de menjar, però el Senyor li digué: «Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora la copa i el plat, però per dins esteu plens de rapacitat i de maldat. Insensats! El que va fer la part de fora, ¿no va fer també la de dins? Doneu a la gent necessitada el que hi ha dins; d’esta manera sí que vos quedarà tot purificat».

Llavar-se les mans no era un gest merament higiènic, sinó que apuntava a la puresa ritual jueva practicada rigorosament pels fariseus. Davant de la sorpresa del fariseu, Jesús té la llibertat d'amonestar-lo sobre la seua hipocresia. La puresa que cal procurar amb radicalitat és la interior. La puresa fa referència a la manera de relacionar-se amb el Pare: sense pecat ni mundanitat, sinó amb veritat i honestedat. Per això, redimits per Crist, amb ell i en ell, podem donar almoina «del que hi ha dins», és a dir, de nosaltres mateixos, i este do de si ens purifica en ell.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Festa de Sant Francesc de Pàola a Carcaixent

• J.M. Bausset: Sant Francesc de Pàola (2015)

Festa de la Mare de Déu de la Soledat a Nules

• J.M. Bausset: La Soledat a Nules (2015)

Aniversari del miracle del Sol a Fàtima (1917)

Aniversari de la mort de monsenyor Pau Barrachina Estevan, bisbe d'Oriola-Alacant (2008)

Martirologi Romà

Commemoració de sant Teòfil, bisbe d'Antioquia de Síria, actual Turquia, home molt erudit, que va ocupar esta seu com a sisé successor de sant Pere i va compondre un llibre per a defensar la fe ortodoxa contra l'heretge Marció. (s. II)

Va viure en el segle II. Va ser un filòsof molt apreciat i reconegut per la seua cultura. Un dia va arribar a les seues mans un exemplar de la Bíblia i immediatament va sorgir en ell un viu desig d'atacar-la i ridiculitzar-la. Per això es va dedicar a llegir-la detingudament buscant-hi els punts febles. Però en anar passant les pàgines, la gràcia de Déu va anar operant la conversió del seu cor. Al final de la lectura s'havia convertit en un admirador i defensor del llibre sagrat. Amb el temps va ser elegit bisbe d'Antioquia, una de les ciutats més importants del món antic, i va escriure una Apologia en tres volums. [font]

A Còrdova, a la província hispànica de Bètica, sants Faust, Genar i Marcial, màrtirs, que adornen la ciutat com tres corones. (s. III/IV)

A Tessalònica, a Macedònia, a Grècia actualment, sant Florenci, màrtir, que, segons la tradició, després de diversos turments va morir cremat viu. (c. s. III)

A Kobern, al costat del Mosel·la, al territori de Trèveris, Alemanya en l'actualitat, sant Lubenci, prevere. (s. IV)

A Sanremo, a la costa lígur, a l'actual Itàlia, sant Ròmul, bisbe de Gènova, que, ple de fervor apostòlica, va morir durant una visita pastoral. (s. V)

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Venanci, abat, el qual, havent-se casat en la seua joventut, en visitar la basílica de sant Martí es va commoure davant la vida dels monjos i, amb el permís de la seua esposa, es va ajuntar a ells per a viure per a Crist. (s. V)

A Salagnac, al territori de Llemotges, a Aquitània, també a la França actual, sant Leobó, eremita. (s. inc.)

A l'illa de Iona, a Escòcia, sepultura de sant Comgà, abat, que va arribar a esta regió procedent d'Hibèrnia, juntament amb la seua germana santa Kentigerna, els fills d'esta i alguns missioners. (s. VIII)

A Augsburg, ciutat de Baviera, a Germània, actual Alemanya, sant Simbert, bisbe, que abans va ser abat de Murbach. (c. 807)

A Saint-Cierges, a la regió d'Alvèrnia, a la Gàl·lia, hui França, sant Guerau d'Orlhac [Guiral o Grau], que, sent comte d'Orlhac [Aurillac], va ser un exemple per als altres prínceps per haver viscut com a monjo amb hàbit secular, procurant el bé de les regions que tenia encomanades. (909)

Prop de Subiaco, a la regió del Laci, a Itàlia, santa Quelidona o Celidona, verge, que, com diu la tradició, durant cinquanta-dos anys va portar una vida solitària i austera, dedicada únicament a Déu. (1152)

A la localitat de Trino, a Monferrato, també a Itàlia, beata Magdalena Panattieri, verge, germana de Penitència de Sant Doménec. (1503)

Beat Pere-Adrià Toulorge (1757- Coutances. França 1793). Sacerdot profés dels Canonges Regulars Premonstratencs, assassinat per odi a la fe durant la Revolució francesa, després d'haver exercit el ministeri sacerdotal clandestinament.

Beat Lluís Brisson (1817- Aube, França 1908). Religiós, sacerdot fundador dels Oblats i de les oblates de Sant Francesc de Sales.

Beat valencià Antoni (Lluís Maria) Ayet i Canós, carmelita, màrtir (memòria a Vila-real). (Vila-real 1886 - Barcelona 1936)

Beat Joan Fornasini (1915- San Martino di Caprara, Itàlia 1944). Sacerdot diocesà, rector. Fou assassinat por un soldat nazi alemany de la SS per odi a la fe.

Al lloc de Balazar, prop de Braga, a Portugal, beata Alexandrina Maria da Costa, que, en intentar fugir de qui la perseguia amb mala intenció, va quedar impossibilitada en tots els seus membres; i en la contemplació de l'Eucaristia, la manera d'oferir al Senyor tots els seus dolors per amor a Déu i als germans més necessitats. (1955)