30 de desembre de 2022, divendres: la Sagrada Família

Tondo Doni (Miquel Àngel)

Festa de la Sagrada Família

Lectures de la festa.

Festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, titular d'esglésies parroquials a Alacant, Alzira, Castelló de la Plana, Elx, Gandia, Pego, Polinyà de Xúquer, Torrent, València i la Vilavella.

• La festa de la Sagrada Família (Directori sobre la Pietat Popular i la Litúrgia, 2002)
• Sant Pau VI: Les lliçons de Natzaret (1964)

JORNADA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

La família, bressol de la vocació a l'amor

• 
  Missatge dels bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i Defensa de la Vida (2022)
• Pregar en família per Nadal (2022)

Aniversari del naiximent de l'escriptor José Bergamín (Madrid 1895)

Martirologi Romà del 30 de desembre

16 de desembre de 2022, divendres III d'Advent

Lectures del dia

Lectura primera: Is 56,1-3a.6-8

Tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor: «Compliu els vostres deures, obreu el bé, que està a punt d'arribar la meua salvació, i de revelar-se la meua bondat». Feliç l'home que obra així i es manté constant, que no viola el repòs del dissabte i es guarda de fer el mal. Els estrangers que s'han unit al Senyor que no diguen que el Senyor els exclou del seu poble.

«Els estrangers que s'han adherit al Senyor, que es posen al servici per amor del seu nom i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la meua aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seues festes en la meua casa d'oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració». Ho diu l'oracle del Senyor que reunix els dispersats d'Israel: «Sí, encara n'afegiré d'altres, als qui ja s'han reunit».

Salm responsorial: 66,2-3.5.7-8 (R.: 4)

Que Déu s'apiade de nosaltres i ens beneïxca,

que ens faça vore la claror de la seua mirada.

La terra coneixerà els vostres designis,

i tots els pobles voran la salvació.

R. Que vos alaben les nacions, Déu nostre,

que vos alaben tots els pobles alhora.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.

Vós regiu el món amb justícia,

regiu les nacions amb rectitud,

i guieu els pobles de la terra. R.

La terra ha donat el seu fruit,

el Senyor, el nostre Déu, ens beneïx.

Que Déu ens beneïxca,

i el veneren d'un cap a l'altre de la terra. R.

Al·leluia

Veniu, Senyor, a visitar-nos i a portar-nos la pau;

que pugam alegrar-nos de tot cor davant de vós.

Evangeli: Jo 5,33-36

Joan era una flama encesa que il·luminava tot al voltant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Quan vau enviar missatgers per a interrogar a Joan, la seua resposta va ser un testimoni a favor de la veritat. No és que jo em fonamente en el testimoniatge dels hòmens; només ho dic perquè vos voldria salvar. Joan era una flama encesa que il·luminava tot al voltant, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un moment per la seua claror. Però jo tinc a favor meu un altre testimoni de més valor que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol que jo duga a terme. Això que jo faig, sí que demostra que el Pare m'ha enviat».

Martirologi Romà

Profeta Ageu

1. Commemoració de sant Ageu, profeta, que en temps de Zorobabel, governador de Judà, va amonestar el poble perquè reedificara la casa del Senyor, cap a la qual havia d'encaminar-se el tresor de tots els pobles.

2. A Àfrica, commemoració de moltes santes vèrgens, que en la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, turmentades amb pesos i planxes ardents, van consumar feliçment el combat del martiri. (480)

3. A Hibèrnia, actual Irlanda, sant Beà, ermità. (s. inc.)

4. A Cysoing, de la regió d'Artois, a la Gàl·lia, hui França, sant Eberard que, sent duc de Friül, va fundar este monestir de canonges regulars, en el qual va ser sepultat alguns anys després de la seua mort. (867)

5. A Viena del Delfinat [Vienne], a Burgúndia, també a l'actual França, sant Adó, bisbe, que va ser elegit per a la seu quan era monjo, i va honrar egrègiament la memòria dels sants en escriure un Martirologi. (875)

6. A Seltz, prop d'Estrasburg, a la Lotaríngia alemanya, santa Adelaida de Borgonya, emperadriu, que es va distingir per mostrar cap als familiars una alegria greu, cap als pobres una pietat infatigable, i una abundant generositat a honrar les esglésies. (999)

Esposa d'Otó I, emperador germànic. Va afavorir l'expansió del monaquisme cluniacenc. Filla d'un rei, es va casar amb un altre, Lotari II d'Itàlia. Va quedar viuda a díhuit anys i es va casar de nou amb Otó el Gran, emperador d'Alemanya. Va morir el 999, quan faltaven només quinze dies per a l'any 1000. Va fundar esglésies i monestirs a Alemanya, i va ser molt caritativa amb els pobres.

Sant Macari de Collesano

7. A l'antiga regió de Lucània, a l'actual Itàlia, sant Macari de Collesano, monjo, eximi per la seua humilitat i abstinència, que va presidir diversos monestirs en el Mercurion i el Latinianon. (1005)

8. A Gènova, a la regió de Ligúria, també a Itàlia, commemoració del beat Sebastià (Selvàtic) Maggi, prevere de l'Orde de Predicadors, el qual va predicar l'Evangeli als pobles de la regió i va vetlar per la disciplina regular en els convents. (1496)

9. A Torí, a la regió igualment italiana del Piemont, beata Maria dels Àngels (Marianna) Fontanella, verge de l'Orde de les Carmelites, que va brillar per les seues penitències voluntàries i per la virtut de l'obediència. (1717)

10. A Rivalba, així mateix a Itàlia, beat Clement Marchisio, prevere, que sent rector d'este lloc va fundar l'Institut de Religioses Filles de Sant Josep. (1903)

11. A Nowe Miasto, a Polònia, beat Honorat de Biala Podlaska (Florenci) Kazminsky, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual es va dedicar admirablement a l'administració de la penitència, a la predicació de la Paraula de Déu i al consol dels presos. (1916)

12. Prop de la localitat de Mukdahan, a Tailàndia, beat Felip Siphnog Onphitak, màrtir, que, sent pare de família, va ser elegit coordinador de la seua comunitat en ser expulsat el sacerdot del poble Song-Khon, i, en iniciar-se la persecució contra els cristians, va ser portat a la vora del riu Tum Nok, on el van afusellar. (1940)

13. Beats màrtirs de Laos (1954/1970). Josep Thao Tiên, primer laosià que rebé l'ordenació sacerdotal, i 14 companys: 5 sacerdots professos de la Societat de Missions Estrangeres de París; 5 religiosos de la Congregació dels Missioners Oblats de la Benaurada Verge Maria Immaculada; 4 laics, tots assassinats per odi a la fe.

15 de desembre de 2022, dijous III d'Advent

Evangeli del dia: Lc 7, 24-30

Joan és el missatger que prepara els camins del Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Quan els enviats de Joan van estar fora, Jesús comença a dir a la gent: «¿Què heu eixit a vore al desert? ¿Una canya sacsada pel vent? Per tant, ¿què hi heu eixit a vore? ¿Un home que porta vestits delicats? Els qui es vestixen sumptuosament i viuen enmig de plaers els trobareu als palaus dels reis. Per tant, ¿què hi heu eixit a vore? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l'Escriptura: "Jo envie davant de tu el meu missatger, perquè et prepare el camí". Vos assegure que entre tots els que les mares han portat al món ningú és més gran que Joan; però el més menut en el Regne de Déu és més gran que ell.

Tot el poble, i fins i tot els publicans, quan van sentir la predicació de Joan i es van fer batejar per ell, van reconéixer que Déu era bo en cridar-los a la conversió, però els fariseus i els mestres de la Llei, que no es van deixar batejar per Joan, van menysprear el que Déu havia volgut fer per ells».

Sant Urbici de Nocito, prevere (ca. 703-802)

Martirologi Romà

1. Commemoració de Sant Valerià, bisbe i màrtir.

Durant la persecució dels arrians a l’Àfrica del Nord, en negar-se a lliurar-los el patrimoni litúrgic de la seua Església, que li demanava el rei Genseric, el bisbe Valerià, de noranta anys, va ser obligat a eixir de la ciutat, amb la rigorosa prohibició que ningú no l'acollira a sa casa ni li donara menjar. Després d'estar molt de temps sense cap ajut i a l’aire lliure, va morir l’any 457.

2. A la regió d'Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Maximí [o Mesmí], prevere, considerat com a primer abat de Micy. (s. VI)

3. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a l'actual regió italiana de Campània, beat Marí, abat, admirable per la seua fidelitat al Romà Pontífex. (1170)

4. A Gènova, a la regió també italiana de Ligúria, beata Maria Victòria Fornari, que havent quedat viuda, va fundar l'Orde de Germanetes de l'Anunciació. (1617)

5. A la mateixa ciutat, santa Virgínia Centurione Bracelli, viuda, la qual, dedicant-se al servici del Senyor, va socórrer de moltes maneres els pobres, va ajudar les esglésies rurals i va fundar i va regir l'Obra de les Senyores Auxiliars de la Misericòrdia. (1651)

Filla del dux de Gènova, el cap de la República, Virgínia Centurione va rebre una educació privilegiada i una bona formació espiritual. Tanmateix, per la seua posició social, la jove va haver d’acceptar quan només tenia quinze anys un casament concertat, en contra de la seua vocació religiosa. El matrimoni no va ser feliç, perquè el marit va resultar ser un addicte a l’alcohol i al joc. A causa de l’addicció la salut del marit va anar empitjorant i amb només vint anys Virgínia va enviudar.

Quan ja les filles es van fer grans decidí fer de sa casa un refugi per a òrfens i malalts, i va fundar dos congregacions religioses: les Germanes de la Mare de Déu del Refugi i les Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari. Dona de pau, va fer de mediadora entre famílies nobles enfrontades i va ajudar a la reconciliació entre l’Església i la República de Gènova. Morí a Gènova el 1651 i fou canonitzada el 2003 pel papa Joan Pau II. [font]

6. A Brescia, a la regió de Llombardia, de nou a Itàlia, santa Maria Crucificada de Rosa, verge, que va gastar les seues riqueses, i es va entregar ella mateixa, per la salut de l'ànima i del cos del proïsme, per a això també va fundar l'Institut d'Esclaves de la Caritat. (1855)

7. A Verona, a la regió del Vèneto, igualment a Itàlia, beat Carles Steeb, prevere, nascut a Tubinga, que va abraçar la fe catòlica a Verona i, ordenat sacerdot, va fundar l'Institut de Germanes de la Misericòrdia, per a ajuda dels afligits, pobres i malalts. (1856)

8. Beates Maria Júlia, en el segle Kata Ivanišević, i quatre companyes* (Gorazde, al cantó de Podrinje Bosnio, hui Bòsnia i Herzegovina 1941). Vèrgens de la Congregació de la Divina Caritat i màrtirs, mortes por la fe, en la fidelitat als vots religiosos. Conegudes com les màrtirs de Drina.

* Maria Bernadeta (Terezija Banja), Maria Crescència (Josepa Bojanc), Maria Antònia (Josepa Fabjan) i Maria Berchmana (Carolina Anna Leidenix).

9. Beat János Brenner (1931- Rabakethely, Hongria 1957). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.

11 de desembre de 2022, diumenge III d'Advent, "Gaudete"

Sant Damas

 Lectures del dia:

- Is 35, 1-6a. 10. Déu mateix ve a salvar-nos.

- Sal 146 (145), 7.8-9a.9bc-10 (R.: cf. Is 35, 4). Senyor, veniu a salvar-nos.

- Ja 5, 7-10. Manteniu ferms els vostres cors, que la vinguda del Senyor està prop.

- Mt 11, 2-11. ¿Sou vós el qui ha de vindre o n'hem d'esperar un altre?

L'alegria davant la pròxima vinguda del Senyor en Nadal és la característica pròpia d'este diumenge. Alegria perquè Déu ve en persona i ens deslliurarà de tots els nostres mals (1 lect) Eixa profecia d'Isaïes es complix plenament en Jesucrist que cura els malalts, ressuscita els morts i anuncia als pobres la Bona Nova. Ell és el Messies esperat a qui Joan Baptiste havia preparat el camí (Ev). Hem de mantindre'ns ferms en la fe, a pesar de les dificultats, perquè la vinguda del Senyor està prop (2 lect) i això ha de ser per a nosaltres font d'alegria i esperança.

Pregaria per a beneir el Jesuset

Memòries

Sant Damas I, papa (mem. ll. quan no cau diumenge).

Recordem hui sant Damas I, papa, d'origen ibèric. nascut cap a l'any 305. La seua memòria perdura en l'Església pel seu magisteri en defensa de la fe contra cismes i heretgies, pels epitafis que va compondre per a venerar els sepulcres dels màrtirs de Roma i, sobretot, per la decisió de traduir al llatí les Sagrades Escriptures i les oracions de la litúrgia, de manera que foren més comprensibles per al poble, que ja no comprenia el grec. La traducció de la Sagrada Escriptura, li la va confiar al seu gran amic i expert, sant Jeroni. Va morir l'any 384.

Beata valenciana Pilar Villalonga i Villalba, verge seglar i màrtir (memòria a Sant Esteve de València).

Martirologi Romà

Elogis de l'11 de desembre

4 de desembre de 2022, diumenge II d'Advent

 Lectures del dia:

- Is 11, 1-10. Farà justícia als desvalguts.

- Sal 72 (71), 1-2.7-8.12-13-17 (R.: 7). Que la justícia florisca en els seus dies, i que la pau abunde mesos i anys.

- Rom 15, 4-9. Crist salva a tots els hòmens.

- Mt 3, 1-12. Convertiu-vos, que el regne del cel está prop.

Santa Bàrbara (Ouka Lele)

Santa Bàrbara

Commemoració de santa Bàrbara, de la qual es diu que va ser verge i màrtir a Nicomèdia, a l'actual Turquia. (s. III/IV)

Santa Bàrbara [o Bàrbera], patrona d'Alfara del Patriarca, Benidoleig, Benifaió, Casinos, Catadau, Chulilla, Faura, Higueruelas, Macastre, Montcada, Montanejos, Piles, Rocafort, Sella, Torralba del Pinar i el barri del Calvari de Castelló (Ribera Alta); titular de les esglésies parroquials de Beniparrell, Borriana, Canales, Casinos, Higueruelas, Piles, Rocafort, Tàrbena, una de Carcaixent i Mas del Olmo; cotitular de la de Massarrojos.

• J.M. Bausset: Santa Bàrbara (2014).

Pregària a Santa Bàrbera

    1      O Bàrbera santa, de fe digne ciri,
    2      serventa d’aquell qui el món tot regeix
    3      i rosa vermella per digne martiri,
    4      i flor pura i blanca així com lo lliri
    5      per virginitat que en vós resplandeix!
    6      verge beneita, humil i honesta!
    7      puix vós ens podeu a tots ajudar,
    8      feu vós que pugam del cel fer conquesta
    9      i, ací en lo món, de foc i tempesta,
    10     de trons i de lamps, vullau-nos guardar,
    11     i de cruel mort sobtada i maligna
    12     vullau deslliurar-nos vós, santa molt digna.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants)

Beat valencià Francesc Gàlvez, màrtir (mem. a la diòcesi de València quan no cau diumenge).

• J.M. Bausset: Beat Francesc Gàlvez (2015)

Aniversari de la clausura del concili de Trento (1563)

Aniversari del naiximent del filòsof Xavier Zubiri (Sant Sebastià 1898)

Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià.

• Moisés Pérez: Valencians de segona (2019).

Martirologi Romà

Sant Joan Damascé, prevere i doctor de l'Església, cèlebre per la seua santedat i per la seua doctrina, que va lluitar valerosament de paraula i per escrit contra l'emperador Lleó Isàuric per a defendre el culte de les sagrades imatges, i fet monjo a la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem, va compondre himnes sagrats i allí va morir. El seu cos va ser enterrat en este dia. (c. 750)

• J.M. Bausset: Sant Joan Damascé (2015).

3. A Alexandria d'Egipte, sant Heraclas, bisbe, famós com a deixeble d'Orígenes, de qui va ser col·laborador i successor a l'escola; va ser elegit després per a regir esta seu. (247/249)

4. A Sanaklar, a la regió del Pont, Turquia actualment, sant Meleci, bisbe, el qual, encara que ja famós per la seua erudició, va ser encara més famós per la seua virtut i senzillesa de vida. (s. IV)

5. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Fèlix, bisbe, que va ser diaca de l'Església de Milà amb sant Ambròs. (431/432)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, també França, sant Abre [o Apre], prevere, el qual, abandonant la seua pàtria, es va construir una cel·la on va portar una vida solitària i penitent. (s. VII)

7. A la regió de Bourges, a Aquitània, sant Cirà, pelegrí i abat de Longoret. (s. VII)

8. A Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, de nou a l'actual França, santa Adrehildis o Ada, abadessa del monestir de Santa Maria. (c. 692)

9. Al monestir d'Ellwangen, a Baviera, Alemanya en l'actualitat, sant Sola, prevere i eremita. (794)

10. A Polibot, lloc de Frígia, actual Turquia, sant Joan, anomenat "Taumaturg", bisbe, que, contra el dictamen de l'emperador Lleó l'Armeni, va treballar intensament en favor del culte de les sagrades imatges. (s. IX)

11. Al monestir de Siegburg, a la regió de Renània, a Alemanya, sant Annó, bisbe de Colònia, home d'enginy agut, que va ser tingut en gran honor, tant a l'Església com en els negocis civils, en temps de l'emperador Enric IV, i, per a augmentar la fe i la devoció, va procurar la fundació de moltes esglésies i monestirs. (1075)

12. A Salisbury, a Anglaterra, sant Osmund, bisbe, que juntament amb el rei Guillem s'havia traslladat de Normandia a Anglaterra, on, promogut de seguida a l'episcopat, va consagrar l'església catedral, i es va ocupar de proveir a l'administració de la seu i al culte diví. (1099)

13. A Parma, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Bernat, bisbe, el qual, sent monjo, es va aplicar a una vida de perfecció, i després, com a cardenal, va buscar el bé de l'Església, per a, finalment, ja bisbe, procurar la salvació de les ànimes. (1133)

14. A Siena, a la regió també italiana de la Toscana, beat Pere el Pectinari [o Pentiner o Pinter], religiós del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua peculiar caritat cap als pobres i els malalts, i per la seua humilitat i silenci. (1289)

15. Al lloc anomenat Edo, del Japó, beats màrtirs Francesc Gálvez, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Jeroni d'Angelis, prevere, i Simó Yempo, religiós, estos dos últims de l'Orde de la Companyia de Jesús, tots ells cremats pels qui odiaven la fe. (c. 1622/1623)

16. A Colònia, a Alemanya, beat Adolf Kolping, prevere, que, ardentment sol·lícit envers els treballadors i la justícia social, va fundar una societat de jóvens obrers, que va difondre en molts llocs. (1865)

17. A Verona, a Itàlia, sant Joan Calabria, prevere, que va fundar les Congregacions de Servents Pobres  i de Serventes Pobres de la Divina Providència. (1954)

27 de novembre de 2022, Diumenge I d'Advent

Comença el temps d'Advent

L'Advent és temps d'espera, de conversió, d'esperança:

• espera-memòria de la primera i humil vinguda del Salvador en la nostra carn mortal; espera-súplica de l'última i gloriosa vinguda de Crist, Senyor de la història i Jutge universal;
• conversió, a la qual convida amb freqüència la Litúrgia d'este temps, mitjançant la veu dels profetes i sobretot de Joan Baptista: "Convertiu-vos, perquè està prop el regne dels cels" (Mt 3, 2);
• esperança gojosa que la salvació ja realitzada per Crist (cf. Rom 8, 24-25) i les realitats de la gràcia ja presents en el món arriben a la seua maduresa i plenitud, per la qual cosa la promesa es convertirà en possessió, la fe en visió i "nosaltres serem semblants a Ell perquè el vorem tal com és" (1 Jn 3, 2).

(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, 96)

• Andreu Capella, bisbe valencià: Sermó en el primer diumenge de l'Advent (1593).
• Papa Francesc: La vulnerabilitat pertany a l'essència de l'home.
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Advent: esperem el Messies (2017).

Primera setmana d'Advent

PRIMER DIUMENGE D'ADVENT

Lectures del diumenge (AVL):

- Is 2, 1-5. El Senyor congrega totes les nacions en la pau eterna del Regne de Déu.

- Sal 122 (121) 1, 1-2-3-4a (4b-5.6-7).8-9 (R.: 1). Anem alegres a la casa del Senyor.

- Rom 13, 11-14a. Tenim la salvació prop de nosaltres.

- Mt 24, 37-44. Vetleu i estigueu apunt.

L'Advent és un temps d'alegre esperança davant de la vinguda del Senyor. Al mateix temps que ens preparem per a preparar la seua primera vinguda, mirem cap a la seua última vinguda en glòria i majestat a la fi dels temps. En este primer diumenge els textos litúrgics subratllen este segon aspecte. La nostra salvació és a prop, ens diu sant Pau, una salvació en el regne etern de Déu a la qual estan anomenats tots els pobles (1 lect). Hem d'estar en vela per a estar preparats davant la vinguda del Senyor, perquè no sabem el dia ni l'hora (Ev). Una preparació que ens porta a deixar les obres del pecat i a viure la llum de l'Evangeli.

Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.

Beat Ramon Llull (se celebra als bisbats balears si no cau diumenge).

Beat Ramon Llull

El beat Ramon Llull (1232-1316), nascut a Mallorca, casat i amb fills, pot considerar-se un insigne avançat del gran floriment de la mística cristiana que posteriorment es va manifestar en terres hispàniques. La seua vida i la seua activitat van estar marcades per una profunda experiència d’unió amb Déu i un gran anhel d’evangelització mitjançant el mètode del raonament i del diàleg, principalment amb l’islam. Filòsof, teòleg, místic i poeta —va escriure més de 250 obres—, Llull va ser un geni autodidacte i indubtable forjador del català literari.

Es va fer terciari franciscà i va recórrer Europa, Àsia i Àfrica per a convertir infidels. Allí va trobar el martiri.

• J.M. Bausset: Beat Ramon Llull (2015)
• J.M. Bausset: El beat Ramon Llull reuneix els bisbes valencians, catalans i mallorquins (2016)

Dia del Mestre.

Martirologi Romà

1. A la vora del riu Cea, a la regió hispànica de Lleó, sants Facund i Primitiu, màrtirs. (s. IV)

2. A Grumento, lloc de l'antiga regió de Lucània, a l'actual Itàlia, sant Laveri, màrtir. (s. IV)

3. A Aquileia, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Valerià, bisbe, que enfront dels arrians, va defensar la fe ortodoxa a Il·líria, i va reunir clergues i laics per a viure en comunitat. (388)

4. A Pèrsia, sant Jaume, per sobrenom "Intercís", màrtir, que en temps de l'emperador Teodosi el Jove va renegar de Crist per a congraciar-se amb el rei Iasdigerd, però en ser asprament représ per la seua mare i la seua esposa, es va penedir i, intrèpidament, va confessar ser cristià davant de Varam, fill i successor del sobirà de Pèrsia, qui, irat, va pronunciar contra ell sentència de mort, ordenant que l'esbocinaren membre a membre i finalment decapitaren. (421)

5. Prop de Riés [Riez], a Provença, actualment França, sant Màxim, abat del monestir de Lerins, successor de sant Honorat, fundador d'eixe cenobi i, després bisbe de l'Església de Riés. (469)

6. Al territori de Blois, també a França, sant Eusici, ermità, que va construir la seua estreta cel·la al peu de la muntanya de Caro. (542)

7. A Carpentràs, a la regió de Provença, de nou a França, sant Sifred, bisbe. (540)

8. A Noyon, localitat de la Gàl·lia, igualment a l'actual França, sant Acari, bisbe, que sent monjo a Luxeuil, va ser elegit per a l'Església de Noyon i de Tournai, i es va dedicar totalment a evangelitzar els pobles d'aquelles regions del nord. (640)

9. A Magúncia, a la regió de Renània, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, santa Bilhildis, verge, que va fundar un cenobi en el qual va morir santament. (710)

10. A Escòcia, sant Fergust, bisbe, que, segons la tradició, va exercir el seu ministeri entre el poble dels pictes. (c. 721)

11. A la regió de Baviera meridional, actual Àustria, sant Virgili, bisbe, home doctíssim nascut a Irlanda, que amb el suport del rei Pipí, es va posar al capdavant de l'Església de Salzburg, on va construir la catedral en honor de sant Rupert i es va dedicar gojosament i feliçment a propagar la fe entre els carintis. (784)

12. Al lloc anomenat Beauvoir-sur-mer, a la costa de França, a la regió de Nantes, a la Bretanya Menor, sant Gulstà, monjo, que sent jove, es va evadir de les mans dels pirates i va ser acollit per sant Fèlix, eremita llavors. Es va fer famós al monestir de Rhuys perquè, malgrat ser analfabet, recitava de memòria el saltiri, així com pels seus afanys en favor dels navegants. (c. 1040)

13. A L'Àquila, a la regió dels vestins, a Itàlia, beat Bernardí de Fossa (Joan) Amici, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar la fe catòlica en moltes regions d'Itàlia. (1503)

                                                      

14. A Nagasaki, del Japó, beats Tomàs Koteda Kiuni i els seus deu companys, màrtirs*, que, per ordre del governador Gonzuku, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1619)

*Els nombres són: beats Bertomeu Seki, Antoni Kimura, Joan Iwanaga, Aleix Nakamura, Lleó Nakanishi, Miquel Takeshita, Maties Kozasa, Romà Matsuoka Miota, Maties Nakano Miota i Joan Motoyama.

15. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munich, a Alemanya, beat Bronislau Kostowski, màrtir, que, traslladat allí durant l'ocupació militar de Polònia en temps de guerra, cruelment obtingué la palma del martiri. (1940)

20 de novembre de 2022, diumenge: Jesucrist, Rei de tot el Món

Solemnitat del Nostre Senyor Jesucrist

Rei de tot el Món

Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge concloem el cicle de l'any cristià. Crist és el centre de la història; cap a ell ens encaminem. Ell és també a qui recordem i celebrem sempre. En el seu nom ens reunim. Ell ens convoca, ens parla i ens posa a la seua taula. I vol també fer-se present en la nostra vida. A ell la glòria pels segles.

• J.M. Bausset: Crist Rei (2015)

Lectures del dia (AVL):

- 2 Sam 5, 1-3. Ungiren David rei d'Israel

- Sal 122 (121), 1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1). Anem alegres a la casa del Senyor

- Col 1, 12-20. Ens traspasà al regne del seu Fill estimat

- Lc 23, 35-43. Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne

En la festa de hui contemplem el misteri del regne de Déu, que arribarà a la seua plenitud al final dels temps (cf. primera orac.). La unció de David com a rei d'Israel (1 lect.) ja anunciava a Crist gloriós i ressuscitat com a Rei de l'univers, ungit per l'Esperit Sant amb l'oli de l'alegria (cf. Pf.). Per a aconseguir eixa plenitud del regne de Déu que esperem, hem de viure amb el Senyor el misteri de la creu, on Ell regna coronat d'espines. En la creu Crist va consumar el misteri de la redempció humana i va sotmetre al seu poder la creació sencera (cf. Pf.). I, com el bon lladre (Ev.), hem de demanar cada dia: «Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne». L'eucaristia és sempre el senyal del regne futur que esperem obtindre, obeint els mandats de Crist, Rei de l'univers (cf. orac. després de la comunió).

Dia Universal dels Drets de la Infància

Jornada de Pregària per les Víctimes d'Abusos

Dia del Llibre Valencià

• Jordi Bort: Dia del Llibre Valencià.

Martirologi Romà

1. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Basili, màrtir. (s. III)

2. A Écija, a la província hispànica de la Bètica, sant Crispí, bisbe i màrtir. (s. IV)

3. A Durostorum [actual Silistra], al territori de Mèsia, Bulgària en l'actualitat, sant Dàsius, màrtir. (303)

Era un soldat romà de la guarnició de Durostorum, a Mèsia, a l'actual Bulgària. Com a cristià que era es va negar a participar en una festa a Saturn, que degenerava en els pitjors excessos. Immediatament el van portar davant l'emperador Basso, que el va voler convéncer i el va exhortar a renunciar a la fe cristiana. Davant la fèrria negativa de Dàsius, el governador el va fer decapitar. Era l'any 303. [font]

4. A Torí, a la regió italiana de Ligúria, sants Octavi, Solutor i Adventor, màrtirs. (s. IV)

Estos tres màrtirs eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seua fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantindre ferms en les seues creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. [font]

5. A Vercelli, també a Ligúria, sant Teonest, màrtir, en l'honor del qual va edificar sant Eusebi la basílica. (c. 313)

6. A Benevent, lloc de Campània, de nou a Itàlia, sant Dor, bisbe. (s. V)

7. A Châlon-sur-Saône, a Burgúndia, hui França, sant Silvestre, bisbe, que al cap de quaranta anys de sacerdoci, ple de Déu i virtuts, va volar al Senyor. (525)

8. A les muntanyes de Jura, a la regió lugdunense de la Gàl·lia, també a França, sant Hipòlit, abat i bisbe. (c. 770)

Sant Gregori Decapolita

9. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Gregori Decapolita, monjo, que primerament va abraçar la vida monàstica i després la d'anacoreta. Més tard, peregrinant, va romandre bastant temps a Tessalònica, i finalment es va establir a Constantinoble, on, lluitant fortament en defensa de les imatges sagrades, va entregar la seua ànima al Senyor. (s. IX)

10. A Anglaterra, sant Edmund [o Edmon], màrtir, que, quan era rei dels angles orientals, va caure presoner en la batalla contra els invasors normands i, per professar la fe cristiana, va ser coronat amb el martiri. (870)

11. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Germània, actual Alemanya, sant Bernward [o Bernat], bisbe, que va defensar als seus fidels de les incursions, va restaurar la disciplina del clero en nombrosos sínodes i va fomentar la vida monàstica. (1022)

12. A Calàbria, a Itàlia, sant Ciprià [o Cebrià], abat de Calamizzi, que va conservar amb exemplar fidelitat les tradicions d'Orient i que, sever amb si mateix, era, no obstant això, generós envers els pobres i bon conseller per a tothom. (c. 1190)

13. A Hanoy, de Tonquín, hui Vietnam, sant Francesc Xavier Can, màrtir, que, quan era catequista, a causa de la seua fe va ser estrangulat i decapitat en temps de l'emperador de Minh Mang. (1837)

14. A Veroli, prop de Frosinone, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Fortunata (Anna Felícia) Viti, de l'Orde de Sant Benet, que quasi tota la seua vida va estar a cura del rober, intentant solament ajustar-se de tot cor al compliment de la Regla. (1922)

15. Sant Josep Sánchez del Río (Sahuayo, Michoacán, México 1913-1928), laic, mártir.

Beates Germanes de la Doctrina Cristiana

16. Prop de València, beata Àngela de Sant Josep (Francesca) Lloret Martí i catorze companyes, vèrgens i màrtirs. Una era superiora general, i les altres, religioses de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana. (1936)

Beates valencianes Francesca (Àngela de Sant Josep) Lloret i Martí (la Vila Joiosa), Antònia Ma (Ma del Sofratge) Orts i Baldó (Altea), Ascensió (Teresa de Sant Josep) Duart i Roig (Benifaió), Emília (Ma de la Concepció) Martí i Lacal (Carlet), Paula (Ma Gràcia) de Sant Antoni (València), Ma de la Purificació (Sagrat Cor de Jesús) Gómez i Vives (València), Josepa (Ignàsia del Santíssim Sagrament) Pascual i Pallardó (València), Caterina (Ma del Roser) Calpe i Ibáñez (Sueca), Ma Isabel (Ma de la Pau) López i Garcia (Torís) i companyes màrtirs,* germanes de la Doctrina Cristiana.

* Isabel Ferrer Sabrià.

• J.M. Bausset: La beata Àngels Lloret i les seues companyes màrtirs (2014).

17. Beata valenciana Miracle Ortells i Gimeno, clarissa caputxina, màrtir (memòria a València).

• J.M. Bausset: Beata Miracle Ortells Gimeno i altres caputxines màrtirs (2015)

13 de novembre de 2022, diumenge: Jornada Mundial dels Pobres

 Lectures del dia (AVL)

- Mal 3, 19-20a. Per a vosaltres brillarà el sol de la salvació

- Sal 98 (97), 5-6.7-9b.9cd. (R.: 9). Ve el Senyor a jutjar amb rectitud a tots els pobles

- 2 Tes 3, 7-12. Qui no vullga treballar, que no menge

- Lc 21, 5-19. Amb la vostra perseverança salvareu la vida

La litúrgia de la Paraula hui ens orienta cap al juí de Déu, especialment el final i definitiu. La irrevocable sentència es descriu com un foc devorador per a tots els que hagen comés injustícia i, per contra, com a sol de justícia per als quals hagen donat el verdader culte a Déu (cf. 1 lect.). En eixe context, se situa com a element de fons la destrucció del temple de Jerusalem (Ev.). Jerusalem era el símbol de la religió i de les institucions de l'Antic Testament. La profecia indica la superació del vell món i de l'Antiga Aliança i la inauguració d'un orde nou i d'una Nova Aliança. El preanunci de guerres, revolucions i cataclismes còsmics i de persecucions descriu de manera expressiva la maduració difícil i patida del regne de Déu, destinat a aconseguir, al final, la seua plenitud.

Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.

• J. M. Bausset: La Mare de Déu del Sofratge (2014)

Jornada Mundial dels Pobres

• Papa Francesc: Jesucrist es va fer pobre per vosaltres, missatge per a la VI Jornada Mundial dels Pobres (2022)
• Papa Francesc: De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, missatge per a la V Jornada Mundial dels Pobres (2021)

• Papa Francesc: Missatge per a la 4a Jornada Mundial dels Pobres 2020 (13 de juny de 2020).
• Papa Francesc: L’esperança dels pobres no es vorà defraudada (Missatge per a la III Jornada Mundial dels Pobres - 2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: II Jornada Mundial dels Pobres (16-XI-2018)

Sants

Sant Leandre (Murillo)

Sant Leandre, bisbe (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València.

Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)

Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)

Oració a sant Breç de Tours

    1      O digne prelat de gran reverència,
    2      sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
    3      pastor excellent de molta prudència
    4      i ver sacerdot molt gran en ciència,
    5      vaixell de virtuts per Déu estimat,
    6      puix vos, beneït sant, sou llum i dretera
    7      de tanta virtut que guia los cecs,
    8      vullau-nos mostrar del cel la carrera,
    9      de Déu impetrant-nos salut verdadera,
    10     puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
    11     i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
    12     feu vós que ens herete de vida perfeta.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).

Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)

3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)

5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)

6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)

7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)

8. A Cittá di Castello, a Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)

9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)

10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)

11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)

12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)

13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)

14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)

15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund, bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defensar la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)

16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)

17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.

18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)

19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)

20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)

21. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)

A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)